Concerts de setembre al Jazz Club La Vicentina amb Five in Orbit i Roberto Albrecia Trio, 18 i 25 del 9 de 2015

Aquest setembre vam inaugurar la 7ena temporada al Jazz Club La Vicentina, i ho vam fer de la millor manera possible. Una magnífica formació ens va venir des de París a presentar el seu projecte, els Five in Orbit. Aquests magnífics músics ja ens havien visitat fa uns anys tot i presentant-nos el seu disc Freaks editat per Fresh Sound New Talent. Enguany, es va tractar de presentar el seu nou projecte el qual van enregistrar el dilluns i dimarts 21 de setembre en terres catalanes, concretament a Montoliu de Segarra i com a enginyer de so i mescles el gran David Casamitjana

Aquest projecte que vam poder gaudir tot i celebrant la inauguració de la 7ena temporada, va estar marcat per la gran camaraderia i molt bon rotllo amb els músics, entre ells mateixos, i per descomptat amb el públic. La manera com aquesta formació presenta els seus temes constata aquesta bonhomia. Ara són cinc i abans també però sempre hi ha hagut un trio inicial, en podríem dir els fundadors, els quals són els qui presenten les cançons que han composat. Aquests són en Ramon Fossati, trombó i cargols de mar; Olivier Brandily, saxo alto, flauta i cargols de mar i Laurent Bronner, piano. La resta de companys, presentes també en el segon disc (Freaks) són Nicolas Rageau, contrabaix i Luc Isenmann, bateria. Una base rítmica potent i sòlida que reafirma els projectes dels tres co-líders. 

Ramon i Olivier
Un concert que va ser un dels més llargs que hem pogut escoltar al Jazz Club La Vicentina, amb un primer set de quasi 1 hora i el segon d'hora i quart, aproximadament. Sempre parlo que la generositat dels músics és una més de les seves virtuts, però en aquest cas, va ser extraordinària. 



Venir de París a fer tres concerts i després enregistrar el CD, i ser nosaltres els primers en poder escoltar el nou projecte, va ser tot un honor a banda d'una gran satisfacció. La línia evolutiva d'aquesta formació segueix el vessant del jazz més actual amb pinzellades de classicisme, tot això amanit amb els colors sonors dels cargols de mar i diferents sons obtingut dels diversos estris. Sonoritats potenciades per la conjunció de trombó i saxo alto en primera línia, i amb un suport rítmic de la potent secció rítmica. La potència del metall donant-se la mà amb la calidesa de la canya. Acústicament s'ha de dir que va sonar força bé, els vents en primera línia, acústics, com la bateria, mentre que l'amplificació del contrabaix i piano van compensar les seves mancances i la potència dels altres. 

Doncs aquí teniu el llistat de temes del primer passe:

Roulotte Russe
Tribulus Terrestris (escoltem l'àudio en el següent enllaç)
http://www.ivoox.com/tribulus-terrestres-five-in-orbit-at-jclv-18-9-15-audios-mp3_rf_8849342_1.html
The Gardies
Central park (títol provisional)
Funk (títol provisional)

El primer tema ja ens va indicar com aniria tot, i no pel ritme viu, i sí per la concepció de les músiques. Roulotte Russe, de l'Olivier Brandily, va ser aquest primer tema, viu i farcit de creativitat en els solos dels tres líders, però també per la musicalitat i melodia. Energia positiva i gran dosis d'optimisme és el que ens va oferir Five in Orbit en aquest primer tema.

Laurent
Ramon Fossati va fer les primeres presentacions dels companys i tema, tot i presentant el següent original ja amb els cargols i estris diversos que inicialment ens van situar en una atmosfera molt singular, fins i tot tenebrosa. El títol del tema Tribulus Terrestres ja  ens indicava ben bé aquestes, les nostres tribulacions sonores. Sons de queixa, de temor, van donar pas a la sonoritat metàl·lica del trombó recolzada per un tempo potent i viu. Mentrestant piano i demés companys omplien els espais sonors amb la claredat d'un i la persistència dels altres. Un magnífic tema amb variacions dinàmiques i de tempo, la qual cosa s'agraeix. Un tema preocupant, on se'ns parla de la manera com estem matxucant el nostre planeta. Aquí vam poder escoltar el primer solo d'en Luc Isenmann marcat per la contundència controlada i assenyalat per un riff permanent dels companys. Després, melodia dels vents i potència rítmica per acabar-lo suaument. 

Nicolas
El piano va ser el primer protagonista del tercer tema, amb aires delicats, tot i recordant-nos les mil-i-una nits en la melodia. Un ritme terciari complex embolcallava les melodies que ens situaven en d'altres indrets, ara ben bé, ja quasi inexistents. L'Olivier va ser l'encarregat de desenvolupar-lo en primera instància farcint el solo de la melodia principal, un solo sense perdre de vista la melodia, vaja. Ramon el va seguir, ara ja amb un total i delicat acompanyament dels tres rítmics. El metall omple, i omple, i enlluerna i agrada, per la sonoritat de l'instrument però també per les mans de qui el toca. Laurent va silenciar encara més el volum de la sala, amb un Luc contingut i en Nicolas puntejant les notes justes, i així el pianista ens va demostrar el seu gran nivell en la creació i desenvolupament del seu solo. Després, hi van tornar a la coda, a la melodia principal, en un tema marcat per la delicadesa inicial i ja a les acaballes, per la potent contundència del turnaround, per finalment acabar suaument.

L'Olivier va ser l'encarregat de presentar el següent tema del Ramon, encara sense nom. La flauta va iniciar la melodia introductòria mentre que el trombó el seguia per darrera, i així aquest tema suau va embolcallar-nos també amb la reiteració del piano. La melodia principal la van desenvolupar els dos vents, amb notes llargues i melancòliques, les del saxo i trombó. La sensació de calma ens va imbuir del tot mentre ens deixàvem portar pel balanceig rítmic. El metall va ser el primer en aparèixer en solitari, regalant-nos la seva bella sonoritat i la creativitat de l'executor. Un solo que va donar pas al del Nicolas Rageau al contrabaix, ben puntualitzat i melòdicament reeixit. Tornar a la coda i repetir la intro ens va acostar al final del tema.

Luc
Van finalitzar el primer set amb un altre tema del Ramon i va ser en Laurent l'encarregat de fer-ne la presentació. Un tema anomenat Fonic si és que ho vaig escoltar prou bé, iniciat per piano marcant una seqüència d'acords i que va donar pas a la intro dels dos vents, per deixar pas després, amb tot el funk del món, al riff a dos vents que marcaria el desenvolupament del tema. El solo de l'Olivier amb el Luc indicant el camí rírtmic, va ser força impressionant, arrencant algun crit d'admiració dels aficionats de la primera fila. Ramon s'hi va afegir, amb la seva particular manera de fer sonar el seu metall, a vegades amb algun wha wha i d'altres sonoritats brillants. Laurent va afegir un bri de serenor amb la seva nítida digitació ben acompanyat per la persistent pulsió de bateria i contrabaix, els quals li van permetre realitzar una improvisació brutal. Els vents van tornar-nos a situar en el bell mig del tema, situant-nos a la coda inicial, en un tema ideal per acabar la primera part. 

Una mitja part que vam aprofitar per comentar-ne les delícies amb els amics i aficionats que s'hi van congregar i en la qual, alguns d'aquests van voler emportar-se un record de la seva música comprant el seu anterior treball Freaks.

I ara us poso el llistat de temes del segon passe:

Chimp the Chump
11/8 (títol provisional)
Tango (títol provisional)
Tricks
Les Voyages d'IK   (escoltem l'àudio en el següent enllaç)
http://www.ivoox.com/les-voyages-d-ik-five-in-orbit-at-jclv-audios-mp3_rf_8849274_1.html
The Night of the Dead Cats and Dancing Dogs

Amb el tema Bis anomenat...

Lonesome Lover

El segon passe va durar, amb bis i tot, una hora i quart ben generosa, amb una música que anava a més. Els nous temes ens van omplir dels seus sons, ara ja quasi nostres per reconeixibles. Com a mostra podreu escoltar-ne un d'aquesta segona part i un de la segona. I jo crec amb aquesta descripció dels temes de la primera part haureu captat l'essència del què va ser el concert, és per això que us deixo que gaudiu escoltant aquests dos temes, i que quan surti el disc, el compreu. Un disc que editarà Fresh Sound New Talent i sortirà pel març. Agrair de tot cor als assistents la seva presència, sense la qual nosaltres no faríem res.



Quique, Roberto i Tony
El 25 de setembre vam fer el primer Concert-Jam de la 7ena temporada al Jazz Club La Vicentina. Ja feia temps que tenia ganes de portar alguns dels músics que havia vist i veig sovint a les WTF del Jamboree i aquesta vegada ho vaig aconseguir. Roberto Albrecia és un dels molt bons saxofonistes que havia vist (ara fa dies que no ve) a les jams i ja el tenia "clissat". Li vaig demanar que vingués amb el projecte que volgués i així ho va fer. Havia de venir amb el bateria Antonio Torres però finalment aquest no va poder venir. El trio i projecte que van preparar expressament per aquest concert els serviria per un altre que farien el dissabte en una sala de Barcelona. Perfecte. Tony Martín és un altre dels músics que he vist moltes vegades a les WTF i que també volia portar, i ves per on que Roberto el va convidar. tocar teclat melòdic i harmònic amb una mà, mentre que amb l'esquerra fer el baix amb un altre teclat, tot i control·lat per software, va ser el muntatge que va preparar l'amic Tony, i s'ha de dir que se'n va sortir gloriosament (al final però, la mà esquerra semblava ni notar-la, o sí, massa, pel dolor). El darrer acompanyant és un altre dels molts bateries que sovint va a les WTF del Jambore els dilluns. Aquest és el jove bateria Quique Ramírez , un altre músic, com els altres dos, en l'ona de l'Esmuc. Un trio que va arrencar amb poc públic, el qual va anar venint mica a mica i que va gaudir d'allò més amb la proposta Funk del trio. Temes del Roberto la majoria, i alguns del darrer projecte editat de Tony Martín, van configurar tota la primera sessió de concert. Roberto va brillar d'una manera espaterrant amb els seus solos i melodies que obtenia del seu magnífic Paul MauriatUn gaudi total, comentat pels presents, públic i músics que van venir a tocar a la jam com el meu estimat ex profe de saxo, Toni "Pato", Josep Mª Martí, Modest Pelford, Juan Carlos "Speedy" i demés.

I aquí teniu l'enllaç de l'àudio del concert de Roberto Albrecia Trio:

http://www.ivoox.com/roberto-albrecia-trio-al-concert-jam-del-25-de-audios-mp3_rf_8843351_1.html


Toni "Pato" i  Modest
La jam la vam començar qui us escriu això amb el Tony, Modest i la base rítmica inicial. Recordo encara que m'hauria agradat desaparèixer de l'escenari, tal era lo malament que em sonava el meu yamaha custom. Ara mateix el tinc a reparar on sembla que me'l deixaran com nou, després d'un mes i mig i deixar-me mig sou. Ganes boges que passi aquest temps. Pel que sigui, vaig voler insistir sense donar-me que no hi havia manera....allò no sonava hi prou. Sort en vaig tenir dels acompanyants com el massa gran i massa bategador Luis Voisín bateria; Josep Pinyol, guitarra i els esmentats Toni, Modest i Juan Carlos. Vull agrair la feina del "worker man" de la nit, el Tony Martín el qual no es va aixecar del teclat pràcticament en tota la nit. Al final, Roberto el va substituir però aviat va tornar a ajudar-nos i a improvisar la mar de bé. En definitiva un altre Concert-Jam on vam gaudir d'uns molt bons músics, el trio inicial, (i els amics de la jam) que sembla que va gaudir també amb l'entrepà de truita francesa de 3 ous amb formatge que els hi vaig fer i ens vam menjar abans de començar. Miquel Tuset i Mallol.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada