Un dijous "total", Free Jazz a 23 robadors i l'Anton Jarl Coltrane Quartet al Campari Milano

Josep Mª i Àlex

Avui ha estat un dijous total..A les 19h45m ha començat la Free Jazz Session a 23 Robadors amb un sextet increïble amb Josep Maria Balanyà, piano; Ove Volquartz, clarinet baix; Tom Chant, saxos tenor i soprano; Iván González, trompeta; Àlex Reviriego, contrabaix i Ramon Prats, bateria. Una formació, la dels de sempre, que s'ha vist incrementada per aquests dos grans músics arribats de més enllà de la France, i que ens han fet gaudir d'allò més. La compenetració dels músics que no han tocat mai junts (em refereixo al Josep Mª  i a l'Ove) ha estat sorprenentment total, aconseguint ja de primeres les sonoritats adequades al context i intervenint quan cadascú li ha semblat fer-ho. Les dinàmiques d'aquests concerts són d'agrair, passant del quasi silenci absolut a l'esbojarrada i desinhibida manifestació sonora amb tots els músics desmadrats tocant a tot drap. Fa goig veure lo bé que s'ho passen, i sobretot, quan veus que un somriu escoltant de quina manera hi participen els altres. L'Ove va mostrar en alguns moments "clau" aquesta manifestació de lo bé que s'ho passava ell i la resta. Els sons que extreu el Tom dels seus saxos tenor i soprano sembla que vinguin de l'altre món, alguns, i els més, d'aquest. Balanyà es va passejar pel piano (és un dir) a base de cops de dits, colzes i talons de les sabates. Bé, concretament la sabata dreta. Iván va extreure sons estranys de la seva trompeta a la vegada que també vàrem escoltar com eren els sons de la seva respiració, així com també la del Tom.

Tom, Vicent i Anton

Àlex afegeix diversos estris al seu instrument aconseguint que el seu so canviï ostensiblement. Amb la corda fregada també n'aconsegueix alguns de diversos, i sovint hi posa agulles d'estendre pinçant les cordes. Ramon està en tot moment (com la resta) a l'aguait del què i com tocar els elements de la bateria i sempre hi participa amb la màxima concentració. En definitiva, aquest és ja un projecte súper consolidat després de molts anys d'activitats a la mateixa "cova", i tot de manera voluntària i altruista, deixant que  la resta de la penya hi col·labori amb la Voluntat.

Dir-vos que vaig anar després al Campari Milano a escoltar un magnífic quartet que no es prodiga massa amb aquest projecte. Un quartet amb l'Anton Jarl, que ha estat el líder de la formació i és l'ànima del projecte on hi ha tres pesos pesants de l'escena del Jazz, pesants com ell mateix. Vicent Macian Pla, saxos tenor i soprano; Albert Bover, piano, Thomas Kent Jr. Warburton, contrabaix i el mateix Anton, bateria han estat els responsables de fer-nos gaudir a cotes estratosfèriques. 

Albert,Tom i Anton

Malgrat la xerrameca d'algunes i alguns, hem pogut escoltar aquest projecte dedicat a Trane amb molts dels temes que ell mateix ens va deixar. Delicades balades com Naima, peces magistrals del Love Supreme, i acabant amb el bis de rigor amb el Bessie's Blues han estat només tres petites mostres del què hem escoltat. Cadascun dels músics ha estat superb en les interpretacions a solo, i també en format col·lectiu, no endebades continua essent una banda amb unes grans individualitats. He trobat a faltar gent..De fet em semblava que trobaria més gent coneguda, ara bé ens hem trobat amb l'Alex Calderon, l'Alejandro Di Costanzo, l'Ariel Vigo.....continuarà.
Miquel Tuset i Mallol.