WTF del 15 de desembre al Jamboree amb Moya Kalongo

Algunes fotos de la WTF d'avui al Jamboree Jazz..amb Moya Kalongo...o sigui Simonal Bie, Cesc Pasqual, Pito Rosas, Noé Escolà i Marc Thió...com sempre amb l'Aurelio Santos, en Leo Bianchi, els companys de la barra amb el somriure permanent de tots dos, el de lOscar De Pombo Pérez i company...i amb la col·laboració de Paula Grande, El Anónimo, Juan Cruz "El Pluma", Lin Sey i una saxofonista "guiri" molt simpàtica anomenada Anna...

Simonel Bie, Pito Rosas, Marc Thió i Noè Escolà.
Per resumir-ho en poques paraules ha estat esclatant de ritme, de volum, d'energia, de bon rotllo, de balls increïbles a càrrec del jove atleta Simonal que ha demostrat estar com un "Jabato"...a més a més, comunicatiu, fent participar a la gent, amb una total extraversió que li ha permès fer sortir a tres noies i un noi, i vet aquí que una de les noies ha estat la Paula. Temes amb una "trempera" increïble i amb un volum que ha anat in crescendo i que pel meu gust ha estat excessiu ....però si només soc jo qui ho diu, doncs soc jo l'equivocat i la resta te la raó i són els que es tornaran com jo estic ara, de les oïdes, amb "tinnitus" a l'esquerra i en progressió cap a la dreta, o sigui fatal. Després dels grandíssims temes que han tocat on el ritme permanent del baix del gran Pito i els ritmes de la bateria del Marc, han jugat amb les bones maneres del Cesc a la guitarra (amb uns magnífics solos) i el control total dels vents (saxo alto, flauta i saxo baríton) del súper trempat Noé Escolà, que també ha joguinejat fent veus amb el Cesc com a contrapunt a la veu solista del Simonal. 


Fotos, l'àudio del concert i un tros d'un tema, ja començat que han fet el Simonal i la Lin Sey enregistrat en vídeo, ha estat la feina que he fet, i aquest tros del vídeo ha sigut un passeig pels ritmes i cantates africanes que ells dos han sabut fer tan bé, 





Cesc Pasqual
mentre que molta part de la música ha sigut una passejada pels ritmes més reggaes, i també els africans. Un dia on s'ha trobat a faltar molt a molts dels músics habituals....i no per necessitat, que els presents ja s'ho han fet la mar de bé, sinó per la diversitat musical que hauríem tingut (i que no hem necessitat) i què carall, que quants més serem, més riurem, més gaudirem i avui doncs que no han vingut. (D'altres dies falto jo). A les 23h ho he deixat per agafar metro i tren i segur que haurà estat la "hòstia" com sempre passa a partir d'aquestes hores. L'Aurelio ha presentat com sempre amb el seu especial sentit de l'humor (àcid i punyent quan convé) i el Leo ha fet de les seves (només ho entendran els assistents) controlant el volum del micro del "Boss" i sumint-nos en les tenebres més fosques per fer-nos saber qui és el que mana a la l'emblemàtica Cava. En Josep ha capturat amb tot l'art possible les millors imatges (aquestes només són testimonials, quasi a temps real) i el Manu ha fet unes dibuixos, aquarel·les o ves a saber el què, i he tingut la sort de veure com en feia una i com quasi l'acabava en un tres i no res...Quin parell d'artistes, i quants artistes més que han trepitjat l'escenari del Jamboree, "tonight"...Miquel Tuset i Mallol

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada