Dos concerts en dissabte. Roc Calvet Quartet i Marina Tuset Trio

Ahir música a Sant Vicenç dels Horts i avui, per partida doble, a Barcelona. A les 19h he pogut arribar a la Boca Nord Programació per veure i escoltar en directe la presentació que ha fet en Roc Calvet del seu darrer disc "A Strange kind of beauty". M'ha agradat l'espai, ampli, per no gaire gent i amb un bon equip audiovisual. Han tocat la majoria de temes del disc i un del disc anterior dedicat a Wayne Shorter. És un projecte interessant, amb composicions pròpies, del líder, on tot el grup s'hi veu molt involucrat. La resta de músics han pogut fer els seus solos, amb un magnífic so del saxo tenor d'en Vitalik Bagriy, un contrabaix potent d'en Joan Motera i un destra bateria de nom Arnau Obiols. El so de la guitarra d'en Roc, ha estat suau i delicat, amb un tractament electrònic present però auster. Aquest so ens ha acompanyat durant tota la sessió, essent el so identificatiu del projecte i les senyes d'identitat del guitarrista. En Vitalik s'ha mantingut en un segon pla quan així ho requeria el tema, lluïn-se quan ha encarat els seus precisos solos. En Joan ha mantingut la pulsió quan el tema ho requeria, i quan el tempo afluixava, mantenia l'atenció amb la pulsió a notes llargues. l'Arnau s'ha mostrat precís, rítmicament potent però no gens sorollós, fent alguns solos de gran vàlua. En definitiva, un projecte interessant que tindrà la sortida radiofònica a Jazz Club de Nit en el proper programa.

Després he anat a veure una proposta diferent, la de la Marina Tuset Trio, amb Victor Mirallas i l'Arnau Figueres. L'estrena d'un projecte sempre és una sorpresa i la d'avui no ha deixat de se-ho. Fins i tot per a mi, que ja en sabia alguna cosa, m'ha sorprès gratament. També sembla que li ha agradat a l'amic Carlos Sampietro Pardina, que ho ha enregistrat en vídeo, com és usual en ell, de la mateixa manera que jo ho he fet en àudio, com és habitual en mi. Tres joves músics amb altes qualitats interpretatives, i, si exceptuem a la Marina, cantant del trio, els altres dos han compartit i canviat d'instruments quasi a cada tema. La Marina ens ha mostrat la seva magnífica veu, on se li podien escoltar al màxim detall les seves diverses modulacions. Ha cantat relaxada i prou concentrada una sèrie de temes que ella domina a la perfecció. Han actuat als Lluïsos d'Horta, al teatre (mentre es jugava la final de la.....) un espai molt ben condicionat, on els músics i el públic estàvem tots dalt l'escenari; una idea intel·ligent per formats no massa nombrosos. Tot i així, hi érem uns quants, els suficients per omplir-lo. Pel meu gust, jo hauria tancat la cortina del teatre i crec que així s'aconseguiria un ambient més càlid, més íntim. Per a mi la sorpresa ha anat relacionada amb els dos companys, els quals han demostrat fins a quin punt dominen els diversos instruments que han tocat. l'Arnau, bateria i percussionista com a instruments primers, s'ha desenvolupat a la perfecció amb el baix elèctric, i també amb la guitarra rítmica. En Víctor ha canviat tan d'instruments que ara mateix no recordo quants n'ha tocat....bé, sí que ho recordo. Teclat, clarinet, guitarra, saxo alt (el meu) i també ha cantat alguns temes de composició pròpia i conjunta amb la Marina. Aquest projecte presenta una barreja d'estils amb temes diversos que tenen un denominador comú, "el groove". Jazz, blues, funk-soft, i similars, han estat els ritmes cadenciosos que et feien bellugar el cap sense massa presa, i que han mantingut el públic present en permanent estat d'alerta. Un públic, per cert, més aviat granadet, que ha mostrat saber què és això de la música i que s'ha mostrat agraït per la proposta dels joves músics. Acabaré aplaudint la tasca que fan els tres o quatre aficionats que són els qui porten la música en general a aquest barri d'Horta i als Lluïsos en particular. Un lloc per cert, des d'on va sorgir La Locomotora Negra amb els germans Gili al capdavant. Voilà. Miquel Tuset i Mallol.