Aquestes són les "quatre ratlles" que vaig deixar al Facebook, o sigui que, perquè no ho oblidem, aquí les teniu de nou per poder mirar d'adquirir el magnífic llibre sobre la vida d'en Cifu.
Doncs quatre ratlles sobre el llibre de l'Antoni Juan Pastor, o sigui Antoni Tonet. El vaig acabar aquest diumenge passat, dia de solet i platja amb la Juana, allà en una preciosa platja del Maresme. No sé si sabré exposar amb claredat tot el garbell de records en llegir aquest magnífic treball de l'Antoni, però ho intentaré, també amb el desig de fer-vos-en partícips i així tingueu el desig i les ganes de cercar-lo i adquirir-lo. Aprofito per dir-vos que crec, queden algunes presentacions més a casa nostra, o sigui que serà qüestió d'estar al lloro. Un llibre biogràfic gràcies a la "veu" dels molts amics que el van tractar, i per tant compilat a base de les moltes hores (i gran feinada) d'enregistrar les entrevistes i després, més feinada, la transcripció i selecció de les més adequades. Primer de tot dir-vos que el llibre comença amb un pròleg i dues introduccions i que després, ja a la biografia, està presentat de manera cronològica des del 1940 fins l'actualitat. Al final de tot hi ha les explicacions sobre les notes afegides en cada capítol i entremig, un bon grapat de fotos d'en Cifu, personals i professionals, moltes d'elles entranyables.
L'estructura cronològica abraça les diverses dècades i els esdeveniments cabdals o no tant relacionats amb la seva vida, així doncs, del 1940 al 1950, l'Antoni ens el situa en l'entorn familiar i els perquès de l'exili voluntari dels seus pares a París on Juan Claudio Cifuentes naixeria el 20 d'abril de 1941. Tot i haver treballat per la República (el seu pare) en un despatx d'advocats a Madrid, no era una persona buscada, i més enllà d'això, finalment va ser contractat per una mena d'oficia d'afers exteriors del règim a París. La dècada del 1950 al 1960 i a París encara, Juan Claudio ja va començar ben aviat a enamorar-se del Jazz primerenc gràcies sobretot als programes de ràdio on s'emetia Jazz i també gràcies a que un cosí seu, enriquit a Venezuela, li va regalar el seu primer tocadiscos, més aviat una gramola Electrophone i el seu primer disc de Glenn Miller. Del 1960 al 1970 l'Antoni ens explica com és que els seus pares van decidir tornar a Espanya, i s'entén perfectament, car a Juan Claudio l'haurien cridat a la guerra d'Argèlia. Van buscar un lloc que ni mar ni muntanya, per desig de la seva mare, i van anar a parar a Elciego, a la Rioja Alavesa, tot i buscant una segona residència estival, car van anar a viure de nou a Madrid. Una dècada fructífera on Juan Claudio va viure el naixement del Whisky Jazz Club a Madrid, després també el del Bourbon Street, i on va ser-ne un client assidu podent veure a la distància més curta el millor del Jazz internacional que passava per allà i del millor jazz d'aquí, alhora que va fer-se amic de tots els músics, gràcies a la seva passió i coneixement del Jazz, per la seva empatia i el coneixement de l'anglès i el francès, en un espai, el club, proper a la base americana i on hi havia de tot i més relacionat amb els aspectes més secrets de la vida, o sigui, espai de reunió de gent de la CIA, la OAS, organització ultradretana que volia atemptar contra De Gaulle pel fet que aquest volia afavorir l'alliberament d'Algèria, etc, etc.. Dècada on Juan Claudio va poder col·laborar amb la revista Aria Jazz i deixar escrites magnífiques ressenyes en aquest "fanzine"....
I......si en voleu més, poseu-vos en contacte amb l'Antoni Tonet, que ell us ho acabarà d'explicar, he..he.
Gràcies Antoni per la gran tasca divulgativa, tu seguint els passos del mestre tot i que d'una altra manera. Tots t'estem molt i molt agraïts, oi Isabel?
Miquel Tuset i Mallol.
.jpg){kind=link}
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada