Un dia per recordar per diversos motius, entre els quals la magnífica aportació del combo que "obria" la Jam del Jamboree amb convidats inclosos com l'Hugo Astudillo Expósito, el Lluc Casares Alcobé amb el projecte de l'Uri Vallès i Joan Casares amb Jöel Gonzalez i Pau Sala. Un "sextet" potent i si hi havia l'Hugo amb aires molt "hip-hoppers" amb ell mateix deixant-se anar cantant les lletres crítiques vers la societat tan arrelades en aquest col·lectiu. Força estona varen estar-se presentant el seu projecte en un dia de "ple total" al Jamboree i sí, també de "guiris". Els aficionats al Jazz i a les músiques improvisades no residents a la nostra terra omplen des de fa algun temps les Jams de la Plaça Reial, cosa que s'ha de tenir en compte, car, l'afluència de la gent del país, sobretot durant els mesos de més calors, és menys significativa. Així és que el combo inicial va poder tocar la seva primera hora amb total entrega del públic, silenci i aplaudiments inclosos. Després d'ells va començar la Jam i el primer en sortir a la palestra va ser un jove i molt bo saxo tenor del qual no en coneixem el nom però que ho va fer molt bé.
A la "crida" feta pels joves amics del combo inicial van respondre força músics, entre els quals cinc trompetistes, o sigui, Pol Omedes, Ray Colom, Guillermo Calliero, Uri Vallès i Joan Mar Sauqué a més de la base rítmica amb Jöel Gonzalez, Pau Sala i Jordi Pallarés. Una front line insòlita i que mai havia estat "vista" en aquest ni en cap escenari (tots ells a la vegada) i que acomplir les expectatives de tots els presents, molts d'ells astorats per tants bons músics de generacions diverses. A la foto es veu com en Pol va ser el primer en endegar els solos del tema que van tocar del qual ara no en recordo el títol. Un dia "complicat" per a mi i que m'ha fet replantejar les meves participacions a les Jams. Quan et "penses" que més o menys sones, que "t'apanyes" que creus poder sortir-t'en d'atzucacs, és el dia que et fots de "peus a la galleda", amb l'aigua bullint. Una anècdota que no explicaré i que ja saben els qui hi van ser, i que per tant no fa falta explicar aquí. Només en faig referència per no voler-la oblidar, tot i la wertgonya passada. Tot i la duresa de les formes, els continguts varen ser correctes, o sigui que gràcies R.C. Gràcies també al G. C. pel seu suport anímic, Gran amic el Guillermo.
Campari Milano Jam Session amb Fernando Tejero, M. Míguez i A. Jarl
Un dia després i encara sense comprendre-ho del tot, vaig voler passar pàgina anant a la Jam del Milano, on ja feia dies que hi anava amb més o menys correcció musical per part meva. Amb la cua entre cames no s'hi pot anar massa estona, o sigui que em vaig dir que el dilluns no havia passat res i que el dimarts era un altre dia, així és que vaig carregar el saxo i vaig anar de cap al Milano. Aquesta Jam la coordina l'Anton Jarl diria que conjuntament amb el Matías Míguez, tot i que sempre és l'Anton qui fa els comentaris i presentacions de músics. En fi, que sempre amb format de trio l'endeguen canviant el pianista i si ells no hi poden assistir per bolos o demés, us podeu trovar doncs diferents baterista i baixista. L'assumpte és que aquest dimarts hi va haver el magnífic pianista argentí Fernando Tejero. Ja els hi he dit alguna vegada i ho torno a fer ara, relacionat amb la durada massa llarga (tot i que a alguns els hi sembla normal dient que se sol fer a molts llocs) i és que el trio base toca més o menys una hora i després la durada de la jam és de la mateixa estona, una hora, repeteixo per a mi massa poc. I no parlo per a mi, sinó pels altres músics professionals que hi vagin, car em sembla que una hora de Jam no representa massa estona per tocar sobretot si s'hi presenten una bona colla de músics.
L'assumpte és que la Tricia va ser una dona cantant la qui primer va endegar la Jam cantant "Misty" amb el trio base a més a més d'un altre argentí il·lustre Federico Carreras, saxo alto. Més temes es van interpretar i una altra cantant va aparèixer, germana de l'Anton la Joana Jarl, Robert, bateria; Matías Míguez; Marcelo, guitarra, Antonio Massei; piano, Federico Carreras, saxo alto, Fernando Tejero, piano i Nord, Anton Jarl, bateria i jo mateix en algun tema que ara no recordo. Després de l'agre dilluns vam poder viure un dimarts una mica més dolç, tot i haver tornat a considerar les meves participacions a segons quines Jam Sessions. Val més ser prudent en aquests casos, car jo mateix he viscut situacions en algunes Jams, les d'haver vist i escoltat a determinats músics no gens adients per a mi. Sembla que un, a un mateix no s'escolta adequadament o de la mateixa manera com un escolta a un altre. O sigui que farem de públic i músic (aficionat) alhora i així farem menys el ridícul. Tot això comentat, que sembla recaure sobre una única persona es pot ampliar al munt de músics aficionats que hi ha per aquests mons de 10, i si ho fem, llavors què passa amb tots aquests músics? On podrien anar a tocar? La mateixa pregunta del milió de dòlars. Pot tocar qui vulgui, que més o menys sàpiga tocar l'instrument, a les Jams? En fi, que cadascú faci el que vulgui que jo faré el que voldré.
Miquel Tuset i Mallol
.jpg){kind=link}
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada