Doncs aquestes van ser les primeres paraules penjades al FB després de la primera foto feta al Casino de Granollers. A punt de caramel al Casino de Jazz Granollers amb Pere Soto i Pep Lluis Guardiola, Jose Maria José María Gálvez Alda, Pablo Posa i Oriol Pujol..i amb na Marina Vallet en un parell de temes. El motiu d'aquesta moguda, organitzada pels dos líders amb despeses a compte d'ells, totes incloses, va ser la presentació en primícia del disc editat recentment anomenat "Funky qui pugui". Un disc que el Pere m'havia passat digitalment i que jo ja havia posat en un anterior programa de Jazz Club de Nit. El fet d'estrenar-lo en directe era prou important perquè nosaltres dos, en Joan Recolons i jo ens desplaçàssim a la capital del Vallès Oriental per a gaudir-ho de primera mà, primera escoltada. Vaig arribar un pèl tard però encara no havia entrat ningú. tot i això el Joan ja hi era i també una bona colla de gent que esperaven que s'obrissin les portes per poder-hi entrar. Ens vam situar a un lateral però i ni massa lluny ni massa a prop, a l'adequada distància considerant els meus acúfens i els sons potents que havien de sortir dels amplis del Pere i Pep. Els temes que van sonar, em van "sonar" quasi tots, per no dir tots, car els havia escoltat abastament mentre preparava el programa de ràdio on vaig incloure aquest disc, o sigui que m'ho vaig passar la mar de bé, cantant algunes de les melodies que jo reconeixia.
Marina Vallet, arribada des de Sant Cugat va sortir ben aviat a col·laborar amb el seu alto, cosa estranya en ella, però així li havia demanat el Pere i Pep, car aquesta és la sonoritat del saxofonista mexicà David Valdez, el qual participa sovint dels projectes del Pere i aquest en els projectes del saxofonista. O sigui que Marina va agafar el saxo alto, la qual no és la seva millor màquina, i se'n va anar de cap a Granollers. Recordo vagament com els temes diferien en tempo, melodia i rítmiques segons si eren del Pere o del Pep Lluís, però tot i reconèixer les autories i aquestes diferències, vam "entendre" aquestes i aquelles particularitats i ens van agradar tants uns com els altres. Vam veure a un Pere Soto estratosfèric acompanyant, decidit en els solos i potent i segur dalt l'escenari. Les seves súper ràpides improvisacions varen sorprendre a més d'un que no el coneixia, i la seva "solvència" en cadascuna de les seves intervencions va ser total. Així vam veure també al seu amic i també guitarrista Pep Lluís Guardiola tot i l'evident diferència estilística entre ambdós músics. Aquest és una mica més melòdic i no tant bopper com el de Badalona, aquest també avesat a tocar la guitarra gipsy en determinats projectes com els "Django's Castle" amb el Josep Traver i alguns més. La base rítmica, potent, la va liderar als teclats un jove desconegut fins i tot pel mateix Soto una estona abans. El teclista en qüestió va resultar ser l'Oriol Pujol músic, i no el corrupte polític de la maleïda saga. El baix elèctric el va "remenar" l'amic Curro Gálvez i a la bateria hi havia l'amic i magnífic Pablo Posa, una sòlida secció rítmica que va permetre als dos líders i a la gran saxofonista "volar" per sobre els núvols de les melodies i harmonies. Un projecte potent del qual en vaig enregistrar alguns vídeos i que fins i tot els hi van agradar a ambdós líders, o sigui que aquí els teniu:
Un tema del Pere de quan vivia a Gironella allà a prop de la Font del Balç:
I un tema anomenat "Cake Five" amb reminiscències evidents del conegut "Take.....", tema amb Marina Vallet:
https://www.facebook.com/mtusetmallol/videos/10207973728135713/
I amb molta probabilitat, aquest podria ser el "Funky qui pugui" també amb la Marina:
https://www.facebook.com/mtusetmallol/videos/10207974737480946/
I com que en volíem més, vam tenir el "Jean Pierre" de Miles Davis en un magnífic exemple de participació col·lectiva i individual, liderant en Pere Soto i fent partíceps a cadascun dels músics en les seves improvisacions. Amb Pep Lluís Guardiola, Marina Vallet, Oriol Pujol, Curro José María Gálvez i Pablo Posa. Un projecte magnífic, primer concert en directe del disc "Funky qui pugui" dels dos guitarristes, i que vam tenir la sort, les ganes, de poder-lo gaudir al Casino de Granollers.
I amb molta probabilitat, aquest podria ser el "Funky qui pugui" també amb la Marina:
https://www.facebook.com/mtusetmallol/videos/10207974737480946/
I com que en volíem més, vam tenir el "Jean Pierre" de Miles Davis en un magnífic exemple de participació col·lectiva i individual, liderant en Pere Soto i fent partíceps a cadascun dels músics en les seves improvisacions. Amb Pep Lluís Guardiola, Marina Vallet, Oriol Pujol, Curro José María Gálvez i Pablo Posa. Un projecte magnífic, primer concert en directe del disc "Funky qui pugui" dels dos guitarristes, i que vam tenir la sort, les ganes, de poder-lo gaudir al Casino de Granollers.
Doncs deixem-ho aquí, i mireu d'aconseguit aquest disc entrant al web de http://peresoto.com/
Miquel Tuset i Mallol.
.jpg){kind=link}
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada