Doncs si el dilluns havíem gaudit d'allò més amb una proposta "colorista" primer i amb la Jam després, el dimarts hi vam anar amb el convenciment que gaudiríem de d'altres "colors" i ves per on no tan freds com algú és pogués imaginar. De fet, vam anar a veure una formació liderada per un pianista bastant iconoclasta, molt "trempat" i bon comunicador sempre amb un somriure als llavis, formació atípica per la composició dels instruments a la banda i amb un repertori propi força personal i lluny d'arquetipus i estils lleugers. Una formació amb: Peter Rosendal piano i Wurlitzer, Kristian Jorgensen violí, Peter Fuglsang clarinet baix i clarinet, Peter Jensen trombó, Kaspar Vadsholt baix, Jeppe Gram bateria.
En Pere Pons ens comentava el perquè d'aquesta col·laboració amb el Jazz Danmark: El cicle Jazz Danmark, en col·laboració amb el Festival de Jazz de Copenhaguen, presenta, com a últim concert dels quatre programats, la formació més sorprenent i original que ha aparegut en els darrers anys per aquelles terres. Liderada pel pianista i compositor Peter Rosendal, Old Man’s Kitchen és un sextet que se sedimenta en el jazz, es gronxa en el pop i fa passejades per la improvisació. Una formació única que juga amb les sonoritats i que sap establir una connexió molt especial entre el rigor i el sentit de l’humor. Original i imaginatiu, en la seva paleta sonora tenen cabuda des de l’esperit juganer de Nino Rota fins a la sofisticació de Duke Ellington. Una doble sessió ideal per a coronar aquesta primera col·laboració de Jamboree amb Jazz Danmark.
Doncs així és com va anar tot plegat. Sentit de l'humor del líder, "conya" dalt l'escenari entre el front line format pels vents, clarinet, trombó i amb el violí a la dreta del tot. Darrera d'ells, el baix elèctric i la bateria d'un sempre persistent Jeppe i tot "controlat" per sempre atent Peter Rosendal. Certa l'apreciació de les músiques feta pel Pere i així és que per sobre de ritmes pop, a beat pel barterista, sobrevolaven músiques càlides la sonoritat de les quals, diversa, ens acaranovan amb un clarinet, un metall com el del trombó i un magnífic violí electrificat. El Jazz hi va ser de manera perenne, permanent, tot i que en alguns casos t'havies d'esperar a les improvisacions, magnífiques, de cadascun d'ells. Els ritmes cadenciosos anaven de la mà amb les músiques delicades, de la mateixa manera que els ritmes "trencats" hi varen anar amb la música contemporània del tema que li va dedicar al seu professor de piano. Moments pel classicisme també hi van ser, i aquests els escoltàvem entremig de temes "moderns" com aquest. L'escola d'on venen tots ells, és evidentment la clàssica per després enfilar el camí cap el Jazz i la improvisació més acurada. Dinamarca, país punter i modern per on varen passar i continuen passant els músics de Jazz. No oblidem que molts dels "masters" dels anys posteriors a la segona gran guerra s'hi van quedar a viure o hi van tocar molt sovint, tot i vivint en d'altres països de la vella Europa. Hi va haver swing en alguns temes, i tot i no ser un concert d'aquells que dius, "carall quin Hard Bop més ben parit", el Groove hi va ser, i és clar els ritmes més beat, barrejats amb aturades crítiques on les melodies eren canviants barrejant-se les clàssiques amb les més modernes. Amb els sons metalls del trombó, a voltes ens trobàvem al bell mig del "sarau" de la Vella New Orleans. I amb el violí varem "volar" fins a indrets allunyats els uns als altres com puguin ser els del món aràbic i els més folks de l'Amèrica popular. En fi, tota una amalgama de ritmes i sons, difícils d'emmarcar en algun estil on la personal visió del compositor i líder ho delimitava tot. Del segon set vaig enregistrar alguns vídeos, als qual hi podreu arribar clicant l'enllaç que us posaré:
I el darrer tema: https://www.facebook.com/mtusetmallol/videos/10207890201887609/
Un magnífic so de la mà de l'Àlex Monsoliu i "mogudes" aconseguides gràcies al magnífic "savoir faire" del mestre Pere Pons.
Miquel Tuset i Mallol.
Miquel Tuset i Mallol.
.jpg){kind=link}
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada