Geni Barry Trio i Jam Session al Campari Milano, 3 i 4 de juliol de 2017

Doncs el dilluns 3 de juliol vam optar per anar a veure al Geni Barry Trio, amb Jaume Vilaseca, piano i Nono Fernández, contrabaix al Campari Milano, cocteleria que ja fa un temps programa a diari, o quasi, músiques relacionades amb el Blues, el R&B, el Jazz i demés. Aquest és un espai magnífic per la decoració i per la diversificació de les propostes, darrerament però una mica més dedicades al Blues. Tot i això, s'hi continuen fent concerts de Jazz i ja heu vist que fins i tot els dimarts s'hi organitzen Jam Sessions de Jazz. La figura de Geni Barry s'ha passejat força vegades pel petit escenari del Milano i crec que sempre ha estat el Nono qui l'ha acompanyat en el contrabaix. Jaume Vilaseca també és un dels pianistes que més ha acompanyat a Geni Barry i no només en aquest indret. La seva col·laboració ve de lluny i l'admiració mútua és evident. Geni parla del Jaume com un dels que més progressió ha evidenciat vers la "modernitat", o sigui que segons ell, "el Jaume toca molt modern". La connexió del vibrafonista amb el contrabaixista ve de molt enllà, i no només és l'aspecte musical, car els uneix una molt bona amistat. Geni és únic en molts aspectes de la vida, com per exemple el relacionat amb les motos, els patins, el nadar, el fer-te amplificadors de vàlvules a mida, de reparar-los, d'haver-se fet ell mateix el seu vibràfon, i també en els aspectes relacionats amb la música. Em ve al cap la frase de Miles que fa referència a que no hi ha una nota equivocada quan veig i escolto la mestria del millor vibrafonista peninsular de més trajectòria i el més bopper de tots els actuals, també és el més vital alhora de tocar l'instrument per com es mou d'un cantó a l'altre i sobretot l'expressió facial de concentració total però que li permet sempre deixar anar alguna expressió en veu alta en fer o desenvolupar una determinada frase. En fi que és tot un espectacle veure'l tocar i un gaudi per a tots, públic i companys músics, veure la manera com improvisa, sempre buscant inversions i substitucions d'acords a vegades fins i tot dissonants, i així diu ell...."que aquestes notes/acords fan mal",he. La seva relació amb el món del motor va fer que Sabine, cantant belga establerta a Cardedeu crec, sovint canta en les concentracions moteres o després de les curses i així és com es van trobar. Tal i com és el Geni no em estranyar gens, una vegada sabuda la història, que la convidés a cantar al Milano. Ens va sorprendre el seu registre i la llibertat i valentia com encara els temes, a la vegada que la seva potent veu i bona afinació. Té una gran capacitat per a la improvisació i així és que ens ho va mostrar a tots. En fi, que al davant tenia a la parella Angie & Deme els quals també van gaudir d'allò més com tots els presents.

El dimarts 4 de juliol vam anar de nou a la Jam del Milano, aquesta vegada però per gaudir primer escoltant al pianista convidat Lluís Coloma, ell el millor exponent del piano-blues-Boogie-Woogie, i demés estils relacionats, acompanyat al contrabaix per Paco Weht i el sempitern baterista i coordinador Anton Jarl. Un dia que recordo amb "carinyo" pel fet de poder tocar al costat de l'amic Lluís alhora que poder-ho fer amb el Paco i l'Anton. En aquest indret ens hem anat trobant amb el baterista americà Robert, molt bon músic i aficionat coneixedor del Jazz en particular, havent compartit jo, aficionat, alguns temes dalt d'aquest escenari i també  algun dilluns de Jamboree. Un dia en què vam tenir la oportunitat de gaudir amb la guitarra del Bluesman Balta Bordoy, darrerament col·laborador en alguns dels projectes de Lluís Coloma. Aquest guitarrista mallorquí, darrerament entre nosaltres, l'anem veient aquí i allà, o sigui al Milano, al Jamboree, també sol anar pel Pipa Club i demés espais com van fer darrerament a duet amb el Lluís que van anar a tocar al Bar Lips espai situat cap el Guinardó i on s'hi fa bàsicament Blues i fins i tot Jam Sessions els dijous. En fi, que el Milano es va anar omplint de músics i així és que també hi va anar un baixista suec amic de l'Anton i jo diria també que va cantar la Joanna Jarl i d'altres músics que hi van participar. En Manu Dimango, artista, és també un dels habituals en aquest espai, ell sempre "copsant" la millor, la "seva" instantània mental de l'esdeveniment i que tan bé sap "plasmar"  sobre els papers, primer  foscos i després plens de llum. 
Miquel Tuset i Mallol.

0 comentaris:

Publica un comentari