Doncs llançat com anava, vaig anar a la Jam del JazzSí Taller de Músics primer a tornar a gaudir amb la música del trio liderat per l'Albert Marquès, amb el Manel Fortià i Raphaël Pannier, ells continuant la magnífica gira que van encetar la setmana anterior a l'Ateneu de Sant Feliu de Llobregat. Una primera molt bona estona de temes del seu projecte, quasi tots reconeguts alhora que sonaven i ben aviat van voler començar la Jam Session. Recordo que m'estava assegut a primera fila al costat de la omnipresent Alícia amb el saxo als meus peus quan l'Albert va demanar-nos que si hi havia algun músic que pugés. La meva sorpresa, i també seva, quan ningú més que jo va aixecar el bras. Em vaig girar i vaig veure a un contrabaixista americà, un home grandot i molt afable amb qui havia tocat al Milano i així és que li ho vaig dir a l'Albert. L'home va pujar amb mi i al fons, dret a la pared hi vaig veure l'Òscar Latorre, però el jove crac no duia la trompeta: collons, no m'ho podia creure.
Havia de començar a tocar jo, un aficionat, al davant d'ell com a públic i havent-hi el Martí Farré al seu costat, crític i company d'ones radiofòniques ell a Bad Music?No era el que més em va satisfer en aquells moments però igualment, dalt l'escenari m'hi vaig llençar. Jo suposo que primer devia sonar el "Alone Together" i després algun més. No va ser un dels millors dies, car no m'escoltava prou a mi mateix i vaig forçar l'instrument apretant segurament més del compte. En fi, que finalment van venir alguns músics, no gaires, però amb el Pascal Morente i en Dimitri Skidanov vaig voler fer el "All of you", tema que en Pascal no coneixia gaire però que va tocar ell força bé, la qual cosa no sembla que em va passar a mi. Abans però, crec, el Pascal, Dimitri i Raphaël van tocar un magnífic "All The Things You Are" crec que amb una delicadesa exquisida, com voler tornar a gaudir de la música interpretada amb la màxima suavitat.
En fi, un petit desastre per ami que no acabo d'entendre, car, en d'altres ocasions m'ha semblat que sonaven prou bé les meves impros, bé, evidentment al meu nivell o segons jo mateix. Al final el trio base va voler acabar fent un Blues i així és que em van convidar i vam fer l'"Straigth no chaser". Després del meu solet, el trio base va funcionar sol a tota plena màquina, amb una conjunció i comunicació tant total que em va semblar que ni en tornar a recuperar la melo per acabar no m'hi volia posar. El tema era seu, i ells l'havien d'acabar, tot i sabent que no se sol fer això de començar un tema i no acabar-lo. En fi, un dia per oblidar. En acabar, el bo del Pascal em va comentar que em volia dir tres o quatre coses a partir de les quals milloria una mica i així és que vam quedar per anar un dia a casa seva. Magnífic el Pascal Morente. I sí, hi vaig anar i vam fer una molt bona classe i després un molt bon dinar al mateix JazzSí. Gràcies Pascal Morente.
I així és que el trio base va tocar un tema del Raphaël Pannier i que vaig enregistrar:
En fi, un petit desastre per ami que no acabo d'entendre, car, en d'altres ocasions m'ha semblat que sonaven prou bé les meves impros, bé, evidentment al meu nivell o segons jo mateix. Al final el trio base va voler acabar fent un Blues i així és que em van convidar i vam fer l'"Straigth no chaser". Després del meu solet, el trio base va funcionar sol a tota plena màquina, amb una conjunció i comunicació tant total que em va semblar que ni en tornar a recuperar la melo per acabar no m'hi volia posar. El tema era seu, i ells l'havien d'acabar, tot i sabent que no se sol fer això de començar un tema i no acabar-lo. En fi, un dia per oblidar. En acabar, el bo del Pascal em va comentar que em volia dir tres o quatre coses a partir de les quals milloria una mica i així és que vam quedar per anar un dia a casa seva. Magnífic el Pascal Morente. I sí, hi vaig anar i vam fer una molt bona classe i després un molt bon dinar al mateix JazzSí. Gràcies Pascal Morente.
Miquel Tuset i Mallol.
.jpg){kind=link}
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada