Doncs un dia després de la Jam del Campari Milano vam anar al bar de Sants, el Sinestesia Bar Musical a veure una proposta a duet generacional a càrrec del jove Fèlix Rossy i el pianista malagueny Pascal Morente. Un projecte marcat pel fet de tocar aquest músic un teclat electrònic en lloc del piano acústic, la qual cosa ja pressuposava novetat musical clara i diàfana, sobre la qual el jove trompetista s'hi podria deixar anar amb total llibertat. Així és com ho vam entendre i així és com va passar. Un esdeveniment amb públic amic, familiars i demés i tot i així tampoc en vàrem ser masses. Tan se val, seguirem insistint tot i dient-vos que quan pugueu, aneu a aquest magnífic espai situat al carrer de Santa Caterina, prop de l'Avinguda de Madrid. Doncs així és que hi vam anar amb el Carlos Sampietro amb ganes de veure/escoltar quelcom diferent, la qual cosa va succeir des de les primeres de canvi. Els sons tipus "harmonium" varen sonar barrejats amb d'altres i sempre i al costat d'ells, Fèlix Rossy va deixar anar la seva creativitat tot i haver-hi sobre la taula algunes coses "escrites". Evidentment que hi havia des d'on sortir i desenvolupar, però tot i així el concepte d'improvisació va ser-hi present tota l'estona. Temes, si és que es podien "catalogar" d'aquesta manera, a tempo de balada, sense ser-ho, es varen barrejar amb d'altres amb aires esotèrics, tals varen ser els sons estratosfèrics obtinguts per l'amic Morente del seu teclat "Yamaha". Dintre de l'ambient "familiar" evident amb mare i pare (de Fèlix), el malagueny ens demanava quin era el so tipus "fantasy" que més ens agradava, que si l'1, el 2 o el 3. Jo mateix li vaig comentar en acabar que en algun dels temes finals s'havia passejat pels "Pictures at and exhibition" de Musorsky perquè no semblava haver-ho escoltat per E, L & P. Per comentar algunes coses de com toca el jove crac, dir-vos que segueix en la seva línia eclèctica de tocar la trompeta, una mica per lliure, la qual cosa compensa amb una gran capacitat per "escoltar" i el fet de saber sempre on "està" alhora que sap fer el que s'ha de fer a cada moment. Aquesta no és una manera ortodoxa d'improvisar però és totalment acústica. Evidentment que la tècnica la estudia a casa i segur que de manera ortodoxa, és a dir, escales, arpegis i inversions i demés, però en directe, no sembla que la ortodoxia aparegui per en lloc. Pascal Morente va demostrar saber estar amb un "young lion" i saber qui era qui havia de "brillar". No queda clar de qui eren els "temes" i sí que hi va haver alguns pactes previs per com tocar-los i quan fe solos i demés. L'assumpte és que el malagueny va estar a l'altura de mestre deixant córrer l'alumne i essent-ne el seu suport. També van sonar les notes del tema de Procol Harum, ja sabeu quin, oi? En fi, una bona proposta que hauria estat millor amb una mica més de gent de la que hi va haver i per resumir-ho, el comentari deixat al FB el mateix dia: Modernitat agosarada amb teclats "fantasy" i classicisme, tot remenat a base d'improvisació, tècnica i sensibilitat. Recordeu que a Sants, al carrer de Santa Caterina hi ha un bar musical anomenat Sinestesia que s'hi fan concerts en directe, o sigui que de cara la propera temporada no hi falteu, que hem d'ajudar a aquesta valenta mossa italiana, la Jolanda Marrone que és qui s'ha emmerdat fins dalt de tot per tirar-ho endavant.
Miquel Tuset i Mallol
.jpg){kind=link}
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada