Alacanto a les New Jamboree Jam, 19 de juny de 2017

Doncs aquest dilluns vam anar al Jamboree per diversos motius entre els quals el de poder veure i escoltar al mestre de tots ells Jordi Bonell qui va estar convidat a compartir les músiques de la formació Alacanto sorgida d'un projecte fi de curs del Conservatori del Liceu. Una formació amb Juana Gaitán: Guitarra elèctrica i veu; Nicolás de la Pava: Batería i percusió; Eric Kopetz: Contrabaix: César Del Val: Saxo Tenor; Jesús Fayos: Trompeta i convidat especial Jordi Bonell, guitarra. 

Veiem què ens n'en diuen:

ALACANTO Nous camins de la tradició colombiana. Alacanto és una proposta musical que llança un vol renovat sobre els antics territoris de la tradició musical d'Amèrica Llatina. Pren el seu nom del Alicanto, au mitològica del desert d'Atacama que vola amb elegància sense projectar cap ombra sobre la terra. En un gest valent, Alacanto proposa obrir les portes de la tradició amb la guitarra elèctrica de Juana Gaitán, qui construeix i canta les velles tonades al costat de Nicolás de la Pava a les percussions i Eric Kopetz al contrabaix. Al vol se sumen César Del Val al saxofon tenor i Jesús Fayos a la trompeta. El seu repertori esta format per composicions propies i també per antigues cançons, boleros i sons d'autors com Simón Díaz, José Barros, Armando Tejada, aires de Guabina amb la influència del jazz i els ritmes afroamericans ens ofereixen un fruit renovat. Aquest projecte il·lustra la riquesa d'intercanvi que es manté a la Barcelona d'avui, on es troben els diferents orígens llatinoamericans i els joves músics arrisquen i proposen.

Doncs amb una bona entrada a la nostra cova-cava, vam poder gaudir d'aquesta novedosa proposta que ens va endinsar vers la tradició de la música colombiana, alhora que també barrejada en les improvisacions dels vents i demés, en el Jazz. Així és que va passar amb el magnífic saxofonista César del Val i del trompetista Jesús Fayos. La mateixa Juana Galtán, alumne de guitarra jazz del Jordi, ens en va fer algunes quan la veu la deixava tocar i improvisar. Una proposta "fresca" també plena de calidesa de músiques amb ritmes cadenciosos i molt ben interpretada, alhora que magnífics els temes composats per aquesta formació. Jordi Bonell els va acompanyar ja quasi al final en un parell de temes, crec recordar. El que sí recordo és haver estat convidat a tocar un tema amb ells i ell, assegut al meu costat. Tot un honor per a un aficionat com jo. Un tema que més o menys em va sortir bé, i millor que un altre posterior que em va tocar "jouer" i que.....bé, val més no parlar-ne'n. Sempre seré jo el més dur amb mi mateix? Ja em va dir el meu cosí Miquel Tuset Muset que no ho havia de ser. Anem per aquest camí. Abans però, Juana va convidar a una amiga a cantar un preciós tema del qual no en recordo el títol ni tampoc el nom de l'amiga cantant. Aquí teniu un dels temes amb la col·laboració de Jordi Bonell:


Què dir-vos de la magnífica interpretació del Jordi que no sapigueu o us podeu imaginar. Magnífic i sorprenent com sempre. Quan l'escoltis, pensa que sempre et sorprendrà de la manera com ell "interpreta" el "tema", el que sigui, i com fa les improvisacions. Eclèctic i amb arrels en el Rock primer i Jazz-Rock després, va saber fer el "salt" al Jazz tot i que no de la manera "convencional". Dos ex alumnes del Liceu, César del Val i Jesús Fayos, sí van demostrar les seves maneres modernes i més "ad hoc" d'improvisar Jazz en aquests temes colombians. Dos joves mestres que han pogut aprendre l'ofici de gent com el Sergi Vergés, entre molts d'altres corresponents als seus instruments, però amb el Sergi sí recordo que hi havien estat formant part de la Big Band de la centenària institució. Nicolás de la Pava és un baterista que ens havia acompanyat en una anterior edició del Festival de Jam Sessions que fem cada any a Sant Vicenç dels Horts, i del qual ja en sabíem el seu "savoir faire" tot i que no tant en l'àmbit de les músiques que ens van oferir els Alacanto. La cantant i ànima de tot plegat conjuntament amb el bon contrabaixista  Eric Kopetz i Nicolás, car sembla que primer van començar a trio, fa una bona feina a la veu com a cantant d'aquestes melodies i ja se li veu el domini de la guitarra, i més si sabem que el Jordi hi va estar-hi al darrera. Bona proposta doncs, i un bon espai per a donar-los la oportunitat d'escoltar-los i gaudir amb ells. 

Després va seguir la JAM amb força amics que van venir, i com sempre amb una bona gestió de tot plegat per l'Òscar de Pombo, i tot va rutllar força bé amb els molts músics que van anar venint a la Jam, i ja sabeu que amb el Claudio Marrero i a dies amb el Juan Rodríguez Berbin. 
Miquel Tuset i Mallol.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada