Si entreu a la pàgina web i agenda del Jamboree podreu llegir una magnífica presentació del concert:
https://jamboreejazz.com/esdeveniments/joan-fort-trio-feat-vincent-herring-usa-festival-masimas25/.
I sí que vaig tenir la sort de poder assistir a aquest magnífic concert que va ser. I ves per on que ja a la mateixa entrada, es podia veure un gran mural obra i gràcia del gran i entranyable Joma, i és clar que amb tot de referents musicals plens de Jazz i acolorit de diversitats cromàtiques visuals gràcies a la seva mestria, tot plegat d’una gran bellesa. Ja a baix em vaig trobar amb una Sala 3 plena quasi de gom a gom, la qual cosa es produiria ben aviat. És clar que em vaig trobar a Joma, car estrenava el seu mural, i també a Joan Carles Abelenda, ambdós assidus al Jamboree, com també el Hal Hasenberg, que va aparèixer més tard, ja amb tot el Swing que ens arribava de l’escenari.
I sí que vaig tenir la sort de poder assistir a aquest magnífic concert que va ser. I ves per on que ja a la mateixa entrada, es podia veure un gran mural obra i gràcia del gran i entranyable Joma, i és clar que amb tot de referents musicals plens de Jazz i acolorit de diversitats cromàtiques visuals gràcies a la seva mestria, tot plegat d’una gran bellesa. Ja a baix em vaig trobar amb una Sala 3 plena quasi de gom a gom, la qual cosa es produiria ben aviat. És clar que em vaig trobar a Joma, car estrenava el seu mural, i també a Joan Carles Abelenda, ambdós assidus al Jamboree, com també el Hal Hasenberg, que va aparèixer més tard, ja amb tot el Swing que ens arribava de l’escenari.
Després dels agraïments pels aplaudiments i la nostra presència, va fer la presentació dels músics i presentar el següent tema, “Morning Star”. Ens vam trobar amb un tema amb una melodia molt maca a mig tempo i amb tot el Swing del món, fent Herring la melodia ja d’entrada. Joan va ser el primer en improvisar i de nou amb el seu personal fraseig rítmic tan personal, fent tandes de no massa notes seguides, les suficients, i de ben segur les més adequades, tot plegat amb un llenguatge impressionant a tot Jazz. De nou els seus dos companys el van acaronar, i més quan va aparèixer el “Walkinfg” del baixista Lewin i suport del baterista Puime. I de nou un incommensurable Herring va fer-nos un magnífic solo, amb un fraseig i llenguatge brutals. I en aquest tema vam poder escoltar a Lewin fent una improvisació inversemblant. Profunditat de so, solo melòdic, i ja Herring recuperà la melodia d’aquest bonic “Morning Star” arranjat per Vincent Herring.
I més o menys al mateix tempo, que no ritme, vam poder escoltar el preciós “Embraceable You” dels germans Gershwin. I ves per on que el ritme va anar a tot Bossa, cosa que es va notar ja d’entrada i ja amb la melodia a càrrec del saxo alt americà, ell, que fins i tot amb el so potent va saber transmetre calidesa en la seva intervenció. Joan va endegar les improvisacions en un tema amb un arranjament, on al final, s’hi quedaven repetint uns acords a mode de pedal per ja després començar de nou l’altre tanda solista. De nou vam poder gaudir escoltant-lo amb les seves personals “maneres” i fraseig. S’ha de dir que les melodies que aconsegueix quan improvisa són força maques per ben executades fetes amb la precisió adequada. I sí que Herring va aparèixer de nou per fer-nos un altre brutal solo. La melodia del tema estava donant voltes al seu costat, la qual cosa ens va permetre entrar dins el tema, i seguir-lo amb una certa claredat, i en els moments que s’estirà fent carretades de notes, la deixà de banda. I Lewis de nou va aprofundir en el tema amb la seva improvisació, només acompanyat per David que feu uns copets al canto de la caixa i alguns subtils acords de Joan a la guitarra. I ja Herring recuperà la melodia del tema, i el van acabar fent el final a base de l’esmentat.
I van seguir amb el tema propi de Joan Fort, “Packed Bag”, que va compondre abans de començar la gira, explicà ell, tot i relacionant-lo amb els viatges amunt i avall, i per aixó “fer maletes”, dient-nos també que li venia al cap això, per quan una mossa possible parella, li digués que fes les maletes, que se n’anés de casa seva, dit això amb un punt d’humor. I aquest tema llarg de més de 10 minuts també va ser a tempo mèdium i amb la melodia a càrrec del saxo alt americà. El ritme però va ser un xic trencat, un ternari adequat del tot. Joan va fer la primera improvisació, amb un gust exquisit, primer desenvolupant una melodia i ja per acabar-lo amb els millors acords. Herring el va seguir i de nou vam poder escoltar a un gran saxofonista alt improvisant i fent-ho de manera magistral per fraseig i llenguatge, en un llarg solo que va deixar pas al del baixista Lewin, que de nou ens va omplir de la seva profunditat sonora i història explicada. I Herring recuperà la bonica melodia de Joan i ja per arribar al final i fer-ho delicadament.
I més o menys al mateix tempo, que no ritme, vam poder escoltar el preciós “Embraceable You” dels germans Gershwin. I ves per on que el ritme va anar a tot Bossa, cosa que es va notar ja d’entrada i ja amb la melodia a càrrec del saxo alt americà, ell, que fins i tot amb el so potent va saber transmetre calidesa en la seva intervenció. Joan va endegar les improvisacions en un tema amb un arranjament, on al final, s’hi quedaven repetint uns acords a mode de pedal per ja després començar de nou l’altre tanda solista. De nou vam poder gaudir escoltant-lo amb les seves personals “maneres” i fraseig. S’ha de dir que les melodies que aconsegueix quan improvisa són força maques per ben executades fetes amb la precisió adequada. I sí que Herring va aparèixer de nou per fer-nos un altre brutal solo. La melodia del tema estava donant voltes al seu costat, la qual cosa ens va permetre entrar dins el tema, i seguir-lo amb una certa claredat, i en els moments que s’estirà fent carretades de notes, la deixà de banda. I Lewis de nou va aprofundir en el tema amb la seva improvisació, només acompanyat per David que feu uns copets al canto de la caixa i alguns subtils acords de Joan a la guitarra. I ja Herring recuperà la melodia del tema, i el van acabar fent el final a base de l’esmentat.
I van seguir amb el tema propi de Joan Fort, “Packed Bag”, que va compondre abans de començar la gira, explicà ell, tot i relacionant-lo amb els viatges amunt i avall, i per aixó “fer maletes”, dient-nos també que li venia al cap això, per quan una mossa possible parella, li digués que fes les maletes, que se n’anés de casa seva, dit això amb un punt d’humor. I aquest tema llarg de més de 10 minuts també va ser a tempo mèdium i amb la melodia a càrrec del saxo alt americà. El ritme però va ser un xic trencat, un ternari adequat del tot. Joan va fer la primera improvisació, amb un gust exquisit, primer desenvolupant una melodia i ja per acabar-lo amb els millors acords. Herring el va seguir i de nou vam poder escoltar a un gran saxofonista alt improvisant i fent-ho de manera magistral per fraseig i llenguatge, en un llarg solo que va deixar pas al del baixista Lewin, que de nou ens va omplir de la seva profunditat sonora i història explicada. I Herring recuperà la bonica melodia de Joan i ja per arribar al final i fer-ho delicadament.
I ja per acabar van fer el “The Chant” de Victor Feldman, tema encabit en l’àlbum de Nat Adderley Quintet featuring Vincent Herring, i també en el de Louis Hayes & The Cannonball Legay Band, “Dreamin’ off Cannonball” on també hi ha Vincent Herring. Un tema interpretat a tempo viu on la melodia la comparteix el saxo alt i el baixista, fent-ne cadascun d’ells un trosset a mode de pregunta i resposta, i ja Vincent Herring va ser qui primer va improvisar. Si ja l’havíem vist improvisar a un gran nivell en tots els temes anteriors, en aquest es va superar a sí mateix. De fet el tempo vital del tema el va fer volar, car la secció rítmica anava a tot “march” amb un Swing brutal. Joan igualment ens va agradar per com va solucionar l’aspecte harmònic fent una improvisació força ben executada, amb precisió i gust exquisit, alhora que amb un llenguatge de lo més Jazzy, com va fer en tots els temes. Es va lluir en el seu llarg i brutal solo, i ja aparèixer la melodia d’aquest “The Chant”, darrer tema que va posar punt i final al primer i magnífic passi.
A nosaltres encara ens esperaven algunes sorpreses, car en sortir a l’espai del Bar vam veure que hi havia un berenar-sopar amb diversitat de menges a les taules. També ens convidaren a cava. Tot això es va fer en honor al mural que Joma havia penjat a dalt, a l’entrada de la Sala 3, a la paret de l’esquerra. Vam gaudir de menges i beures, en Joan Carles Abelenda i jo a la nostra tauleta tot i comentant les delícies del concert que acabàvem de veure i escoltar. En acabar, la Lana va parlar de Joma i la seva obra, i després li va donar el micro perquè ens digués la seva. Joma va agrair-nos la nostra presència i també va agrair el magnífic tracte que sempre ha rebut del personal de les diferents àrees del Jamboree, alhora que el fet de fer-lo sentir com si estigués a casa. I així vam acabar una magnífica tarda-nit de concert al Jamboree, la del Vincent Herring & Joan Fort Trio i la presentació del mural de l’estimat Joma.
Miquel Tuset.
.jpg){kind=link}
