Esdeveniments d'aquesta setmana...

Dimecres 10 de desembre. 

Aquesta setmana vaig optar per anar al Jamboree el dimecres, dia de champions entre el Barça i el Paris St. Germain, a veure el projecte compartit de la Clara Luna amb el bateria americà Rob García. Després va resultar que aquest darrer tenia programada una mini gira per diversos llocs de casa nostra com La Font del Balç (La Berguedana de Jazz), programat i presentat pel Chemi, segur; el Sunset de Girona i potser algun més en formació de quartet. En la formació que es va presentar al Jamboree amb la Clara Luna al capdavant hi havia també el Noah Preminguer, saxo tenor; Marco Mezquida, piano; Andreu Zaragoza, guitarra; Masa Kamaguchi, contrabaix i el mateix Rob García a la bateria. Un grup que va destil·lar sensibilitat i gran professionalitat considerant la poca entrada que hi va haver. Alguns dels que hi érem no ho acabàvem d'entendre; amb el Noah, el Rob, Masa, Marco i la Clara dalt l'escenari no s'entenia com no hi havia força estudiants de les ja moltes escoles de música de casa nostra. 

 Alumnes i professors, companys i amics dels presents. Parlant-ne amb el Pere Pons ens en fèiem creus. Vaig poder seure a primera fila i gaudir d'allò més amb la música que sorgia de l'escenari, la veu de la Clara sempre amb una perfecta entonació, les mestries del Marco en les seves interpretacions, els sempre impressionants solos del Masa, sempre cantant-los i entregant-se amb cos i ànima, les delicades sonoritats de la guitarra de l'Andreu, i finalment, poder tenir a un pam a dos monstres de l'escena Novaiorquesa com són el gran Noah i el Rob, ambdós, mestres dels seus respectius instruments, doncs no tenia preu. El repertori es va dividir entre els temes de la Clara i els del Rob, bàsicament. La Clara tenia sobre la barra del Jamboree, sempre controlada per l'entranyable Òscar, una mostra del seu disc "Kunveno" amb el contrabaixista Javier Moreno (projecte que vaig poder escoltar a duo ja fa uns mesos un diumenge de vermut Jazz a la llibreria El Siglo); també el Noah tenia un dels seus discos, el "Before the rain", ambdós exposats per a la venda. Abans de començar el concert, vaig poder parlar amb ell i exposant-li la meva dedicació absoluta al Jazz Club de Nit, molt amablement me'n va cedir un per posar-lo al programa la qual cosa faré sense tardar no massa. A primera fila, vaig poder enregistrar un tema en vídeo que per a mi va quedar força bé, però que ara mateix encara espero el consentiment dels membres del grup per poder-lo penjar als núvols.....i finalment el va penjar la Clara Luna al seu canal de Youtube i aquí el teniu...




Un gran concert que no vaig poder veure acabat pel fet que havia de tornar corrents cap a Sant Vicenç i de cap a l'emissora per iniciar el programa de ràdio. Poc després d'arribar a l'emissora i ja en ple programa 185 es va presentar l'amic Pepe Castrillo amb qui vàrem estar compartint l'estona i gaudint de la música que va sonar.

Dijous 11 de desembre.

Un dia força atapeït i iniciat per la visita que vaig fer a la seu de producció del portal Radiotubelive, convidat per una de les seves ànimes l'amic Màrius A. Querol. D'ençà ja fa uns mesos que el Màrius em va demanar a través del Facebook que li enviés alguns programes del Jazz Club de Nit, i així ho porto fent. Els hi vaig enviant i ell passats no massa dies els penja al seu portal. Jas n'hi ha alguns, i més que n'hi hauran. Vàrem estar xerrant quasi 40 minuts, ell preguntant-me i jo contestant-lo. La conversa va girar al voltant de tot plegat, és a dir, d'on em venia l'afició al Jazz, com va començar el JCLV i com el JCdN. I jo que quan em deixen, quan em donen corda no sé aturar-me, doncs vaig estar com una balena al pacífic sud, xerrant pels colzes, i explicant en aquest temps tot el que vaig poder, que crec que va ser suficient. Una estona súper agradable amb el Màrius, i una entrevista que segurament es podrà escoltar al seu portal ben aviat. 

Després d'estar-me amb ell, vaig marxar "pitant" cap el 23 Robadors on havia d'assistir a una altra de les Free Sessions que coordina i organitza el Ramon Prats. Allà hi vaig arribar just a  temps de preparar el Zoom H4 per poder-ho enregistrar (ara mateix ja l'esteu escoltant, segur). Amb el Ramon hi va haver el Tom Chant, saxo tenor; Alfonso Muñoz, saxo alto; Marcel·lí Bayer, saxo alto; Iván González, trompeta i el jove Àlex Reviriego, contrabaix. Passats alguns minuts, el, silenci es va apoderar de l'escenari i moments després va començar tot això, tota aquesta música que esteu escoltant. Un llarg tema de més de 45 minuts on la improvisació totalment lliure, amb sons inversemblants que no sonen mai i ritmes sense ritme, van anar configurant tot l'entrellat musical de la sessió. Finalitzat el tema i la sessió, Ramon va passar la guardiola i allà que hi vàrem deixar uns calerons a mode de voluntariosa aportació per a l'esforç fet pels músics pel sol fet de crear aquestes sonoritats úniques i fer-ho gaudint-ne ells i compartint-ho amb nosaltres.

 A corra-cuita vaig anar caminant pel cor de la ciutat fins arribar a la meva propera destinació, al carrer Muntaner 83C, per sobre d'Aragó, on hi ha el magnífic espai multicultural i sembla que un bon restaurant anomenat Artte. Lloc que no fa gaire que programa alguns concerts de Jazz i potser d'altres músiques a la setmana. Allà però s'hi feia una festa molt important i s'hi havien de donar premis. Els amics de l'AMJM, Associació de Músics de Jazz i Música Moderna feien el 25é aniversari i a més a més, entregaven els premis anuals als músics associats. Premis al millor músic de Jazz, al millor grup, al millor disc i al millor o a la millor compositor/a. A l'entrada em vaig trobar a l'Anna Veiga rebent i saludant a tothom qui arribava. En aquell moment, també hi havia el Cifu que tot just havia acabat de parlar amb l'Àngel Pereira, i jo que m'hi vaig adreçar per saludar-lo. Dins el local, una munió de músics, gent dels mitjans com l'Andreu Fàbregues i parella, en Deme Gómez, la Jos Bascón, en Martí Farré, etc....i músics, molts músics. Ja sabíem quins eren els nominats pel fet d'haver-ho comunicat via Facebook i també sabíem quina seria la formació que amenitzaria la vetllada durant i després de l'entrega de premis..en Carles Benavent Trio, amb el Carles Benavent, baix; Roger Mas, piano i Roger Blàvia, bateria. A la Jam session hi van participar una bona colla de músics entre els quals Raynald Colom, Joan Sanmartí, Pere Soto, Mario Rossy, Dick Them, Arecio Smith, Paul Evans, Tom Warburton, Isma, etc....

La llista dels més votats entre els companys de professió varen ser......

COMPOSITOR DE L'ANY
Vicens Martín
Elisabet Raspall
Joan Sanmartí

MÚSIC DE L'ANY
Marcel·lí Bayer
Marco Mezquida
Ramon Prats

GRUP DE L'ANY
David Mengual Free Spirits Big Band
Ramon Prats Quartet
The Gramophone Allstars

DISC DE L'ANY
Celeste canta Antonio Machín
Els fruits saborosos, de Vicens Martín Dream Big Band & Gemma Abrié
Let's sing again, de Guillem Arnedo Band & Celeste Alías
Pandora, de Ramon Prats Quartet

I després de les presentacions de l'acte per part del president de l'associació, en Dick Them i la intervenció de la sí professional en això dels micròfons i presentacions, lElisenda Roca, li va tocar a ella començar a cridar als anteriors presidents de l'Associació..el primer dels quals el gran percussionista Àngel Pereira, després el Ramon Quadrada i un altre que hi havia de ser però que no ho va poder fer és el Max Sunyer, i l'actual Dick Them...Sembla que una personalitat de la cultura  també ho va fer....i cadascun d'ells es va fotografiar amb els premiats que van ser....



COMPOSITOR DE L'ANY, Elisabet Raspall
MÚSIC DE L'ANY, Ramon Prats
GRUP DE L'ANY, Ramon Prats Quartet
DISC DE L'ANY, Pandora, de Ramon Prats
PREMI ESPECIAL DE LA JUNTA DIRECTIVA, Juan Claudio Cifuentes, "Cifu".

 Miquel Tuset Mallol.

(falta algun àudio i potser el vídeo filmat al Jamboree)

Erik Deutsch & The Jazz Outlaws al Naya Gastro Music.

Avui hem estrenat el Naya Gastro Music, (jo, que hi he anat per primera vegada)...Doncs un plaer de local.....avui amb una proposta agosarada amb un trio de luxe liderat pel pianista (orgue Hammond) Erik Deutsch i la formació The Jazz Outlaws, Caspar St. Charles i David Soler Pina ...primer una bona sessió de groove barrejat amb d'altres herbes i culminant amb una dolça i delicada veu, la Victoria Reed, acompanyant-se de guitarra acústica electrificada i fent uns temes propis pops força ben trenats...hi tornarem. Miquel Tuset i Mallol.

 

 

Delicada WTF amb Atom Quartet i una magnífica Jam Session

Algunes fotos i les quatre ratlles de la WTF d'ahir dilluns amb els ATOM QUARTET ..... amb Gonzalo Levin, Carlos Fagin, Joao Vieira, Camilo Fernández, Pere Soto, Claudio Marrero Santana, (clarinetista), Rodrigo G Pahlen, Matías Míguez Mastrarrigo, Anton Jarl, Thomas Kent Jr. Warburton, João Silva , etc i sempre amb l'Aurelio Santos sempre essent el millor speaker, el Leo Bianchi amb el millor so i les millors llums i amb els companys de la barra i amb el millor somriure de l'Oscar i company...al Jamboree Jazz.... Començat amb el projecte força delicat de Atom Quartet (del qual en vàrem veure només la darrera part) i després amb els millors estàndards a la Jam. Amb un Pere inicialment explicant els ets i uts de com va anar l'enregistrament del seu primer vinil "Coincidències", disc que una estona abans havíem digitalitzat a casa..després, es va asseure i la seva màgia va aparèixer. Hi va haver moments intensos com quan va tocar els súper aguts fora del maneg de la guitarra, els duets dels dos tenors, Gonzalo i Claudio, les melodies cantades del clarinetista i cantant, els posteriors solos del Maties, potents i plens de funk-groove, del Carlos al piano, del Joao a la bateria i de l'altre Joao al violí, els del Rodrigo a l'harmònica, i després amb els del Thom i l'Anton...per deixar pas a la penombra i a unes músiques que ja no vaig escoltar i que varen passar a partir de les 23h, on altres coses varen succeir com sempre passa. Força guiris i molt que van gaudir, i gent del país que també ho va fer. Un dilluns on hi havia força mogudes musicals per d'altres indrets, però que a la benvolguda Cava no li va afectar perquè els incondicionals no hi vàrem faltar. Amb ganes d'editar l'àudio, ai només de la WTF, però també de penjar un vídeo dels Atom Quartet. Aquests però, segur que quedaran ben servits d'imatges en moviment, les que va filmar durant tota l'estona un "pofesional" que per allí corria, sense comptar les que va filmar el Josep Tomàs amb el seu súper mòbil que filma virgueries en "Slow Motion", i les que va capturar, aquestes sí estàtiques, dels moments més impactants. Miquel Tuset i Mallol.

Magnífic Concert amb Sergi Sirvent Trio i posterior Jam Session

Ramiro Rosa, Marc Cuevas i Sergi Sirvent

Un Concert Jam amb Sergi Sirvent, Marc Cuevas i Ramiro Rosa i força colla més..que ja comentaré amb més calma...Ens ho hem passat de collons....he.Ara ja més calmat només dir-vos que després del magnífic concert del Sergi Sirvent Trio, amb Marc Cuevas i Ramiro Rosa, amb tot de temes propis magnífics de cadascun d'ells i que aviat estaran penjats al blog, vam iniciar la Jam Session el voluntari qui us escriu això, en el primer tema, Remember, i després, en un Body & Soul es fa afegir el Modest Pelfort a la trompeta. Després van pujar el Deme Gómez i el Juan Carlos Speedy González per tocar un tema de John Coltrane amb el Sergi a la trompeta. Mentre tot això passava, el Carles Pineda i el Joan Martí s'estaven alimentant a baix a La cuina d'en Toni. Després del Deme i cia va pujar el Carles al saxo alto, amb el Joan Martí al contrabaix i també el Josep Mª Martí a la bateria, amb el Sergi al piano i ens varen fer una bossanova amb el Modest a la trompeta. Després va sonar el Alone Together instigat per qui això escriu i amb la col·laboració d'alguns més, i ja vàrem canviar d'estils amb el gran Joe Psalmist que va fer una colla de temes força entretinguts amb el seu magnífic estil i simpatia. Temes amb el Josep Mª a la bateria, Joan Martí al contrabaix i el Joe al piano i veu amb el saxo del Carles. En alguns dels temes que va tocar el Joe va estar acompanyat pel Sergi a la bateria, Joan Martí que no va deixar el contrabaix, el Juan Carlos al saxo alto en temes com Kansas City i demés. Després dels aplaudiments força merescuts pel Joe i companys, tota una gran secció de vents ens vam posar a tocar el "Nostalgia in T.S", dues trompetes, un saxo tenor, tres saxos altos, amb el Ramiro i Marc a la secció rítmica. Al final d'aquest tema ens vam quedar en una mena de riffs en plan Free que van ser molt divertits. Després de força minuts amb aquest tema ens vam ficar amb el "There will never be another you" amb igualment tota la colla de vents, que més aviat semblava una tempesta...he. Ja per finalitzar la jornada, el trio base s'hi va posar de nou amb un tema per acabar una magnífica nit, primer de concert i després d'una entretinguda i divertida Jam Session..

I aquí podeu mirar una seqüència de les fotos que vaig fer del concert-jam:

Concert-Jam Session  amb Sergi Sirvent Trio & Friends

More presentations from miquel

Com sempre que passa, el que fa les fotos no surt a la portada, doncs això m'ha passat a mi. Ho haurem de solucionar de cara a la propera Jam (Concert-Jam) amb el Geni Barry Trio amb el Nono Antonio Ramón Fernández i el Javier Juanco que farem el 19 de desembre. Fet i fet, vam estar tocant quasi dues hores de Jam compartint l'escenari professionals amb aficionats i el públic resistent que no volia marxar, com el Sebastia Massana i amiga, i alguns més, que s'ho van passar d'allò més bé.



I ara podeu veure un vídeo d'un tema del Marc Cuevas...


 
S'ha de dir però, com ja va essent habitual darrerament, que durant el concert hi va haver una bona presència de públic entre els quals la colla del Rafael Garcia, amb el Toni i els dos germans Navarro, el Xavi i el Julian. També va venir el Ramon Folgado amb un amic...el Deme i una amiga, el Juan Carlos amb una altra amiga, etc i el Sebastià i amiga que es van quedar fins el final...he..al Sebastià li ha agafat una molt bona afició i sembla que s'ho passen tots dos de conya....I un dels que no falta mai és l'amic Carlos Sampietro Pardina que ens va acompanyar una bona estona, la Manoli i el Juanjo, com sempre a primera fila.
Alguns d'ells es van quedar a la Jam i d'altres van marxar. Sempre però que hi hagi músics que tinguin ganes de tocar, encara que no hi hagi gaire públic, i les hores no siguin inoportunes, tocarem fins que els músics que han encetat el concert diguin prou. així ho mirarem de fer sempre i així ho vàrem fer aquest divendres..he.

Miquel Tuset i Mallol.

Gaël Horellou Quartet al Jamboree Jazz

Gaël Horellou Quartet al Jamboree Jazz amb el mestre de cerimònies Pere Pons cofoi presentant una altra magnífica formació d'aquesta temporada....un concert a un nivell estratosfèric..vaja, ell, Gaël a un increïble nivell i la resta de companys igual. Un projecte que ha girat al voltant del darrer disc de Fresh Sound anomenat Brooklyn i també algun anterior...En el segon passe i ja al final ha convidat al seu amic Ray Colom i han fet un magnífic blues. Després m'he perdut el bis per temes de transport públic.


Components del Quartet: Gael Horellou saxo alt, Etienne Déconfin piano, Viktor Nyberg contrabaix, Antoine Paganotti bateria.

I aquesta és la descripció del concert que ens va fer Pere Pons al web del Jamboree:

Amb més de trenta anys d’història, el segell català Fresh Sound ha esdevingut una de les discogràfiques de jazz més respectades i admirades a nivell internacional. Una prova fefaent ha estat la distinció que li ha concedit l’Academie du Jazz de France com a millor segell europeu en la seva especialitat. Per a celebrar-ho el San Miguel Jamboree Jazz Club Festival ha escollit una de les seves millors propostes de nous talents provinents del país veí i que es concreta en el quartet del saxofonista Gael Horellou. El músic presentarà els temes de la seva particular aventura nord-americana abocades en un disc que ha titulat convenienment amb el nom de “Brooklyn”.

Un quartet liderat per un mestre del saxo alto, que quan aquest deixava de tocar, restava intacta una magnífica secció rítmica liderada ara pel pianista Etienne. Aquest i l'Antoine a la bateria varen mantenir uns cos-a-cos impressionants marcats per les idees rítmiques que sorgien de l'Etienne i que l'Antoine recollia a la perfecció. El joveníssim contrabaixista Viktor va seguir en tot moment l'estela de la formació, a trio i a quartet i va demostrar-nos la seva gran vàlua tot i la seva joventut.

Poder comentar aspectes diversos d'aquest (de qualsevol) concert amb en Jordi Pujol Baulenas és tot un privilegi. Qui millor que ell per explicar-te els ets i uts dels músics que teníem a l'escenari, més encara considerant que ahir va ser una de les nits "Fresh Sound". Aspectes com la presència en escena, la tècnica, l'estil coltranià, i d'altres més personals i sempre amb qualificatius positius et fan entendre més el que estàs escoltant. Un Gaël que havia tocat al Pipa Club quan encara era un adolescent ja fa una colla d'anys... L'estil Coltranià amb el fraseig i sobretot els "sostenuttos" en el registre alt ja ho havia discernit en el primer passe, abarrotat i més aplaudidor que el públic del segon. La mitjana d'edat del primer passe va ser força alta i sí que hi vam trobar a faltar la presència de joves músics de casa en els dos passes. Un quartet de músics francesos a un gran nivell, i extrapolant-ho ens podem imaginar el bon nivell dels músics del país veí. La majoria dels temes varen tenir un caire rítmic força potent encabint-hi però alguna balada entremig. Tot de temes propis de gran factura mostrant-nos a un músic complet, intèrpret i compositor i gran líder de la seva formació. Caldrà doncs estar al cas, entrar al web de Fresh Sounds Records, mirar el que hi ha i de manera particular els discos on hi trobem al Gaël que en són alguns...

http://www.freshsoundrecords.com/search.php…

Jo per la meva part, i pel que fa al programa Jazz Club de Nit, ja vaig posar el "Time after Time" amb el Perico Sambeat, i en un proper programa caurà el "Brooklyn" que ens va presentar ahir....i tots plegats haurem d'anar al carrer Benet Mateu 26 a la botiga de "Blue Sounds" a veure què ens emportem. 

De moment aquestes quatre ratlles i ara un vídeo de quasi 18 minuts....yeah..

Miquel Tuset i Mallol.

Un gloriós 20N (com tots els 20N) amb el Ken Vandermark Quartet al Jamboree Jazz Club i Xavi Casellas & Emilio Solla al Mandacarú

Jan  i  Jasper

Tot i que ja fa dies d'això, i per problemes diversos, encara no he pogut deixar reflectides les quatre ratlles fins avui, o sigui que ara mateix ho faig a més a més de penjar-vos un vídeo d'un dels temes que va fer...un vídeo de moment tot i que en podria penjar un altre que també vaig enregistrar...som-hi.

Veure al Ken Vandermark en directe és tota una experiència a l'abast dels més agosarats seguidors de les més i millors modernitats. Una bona colla ens hi vàrem trobar, a més a més un dia després del gran concert de l'Ernie Watts, concert a les antípodes del del Ken. Aquest es va presentar amb una formació força eclèctica...Ken Vandermark saxos, Jasper Stadhouders baix, Timothy Daisy bateria, Christof Kurzmann electrònica. Aquest darrer va remenar un parell de petits portàtils (aparentment) interconnectats als sistemes de so i executant tot un seguit de ritmes i sons diversos i estranys. La compenetració entre el jove baixista i el líder de la banda va ser total, així com també amb la resta de companys. 

Timothy i Christoff

El Ken va tocar diversos saxos i finalment el clarinet. El so potent que obté amb el tenor el va canviar pel més profund del baríton i al final amb el so més agut del clarinet. Tot i això, els sons que sortien a vegades no eren ben bé els habituals dels instruments. Això em recorda les Free Jazz Sessions del Ramon Prats al 23 Robadors, les dels dijous a les 19h30m on els músics que toquen els vents, metalls i canyes, obtenen també aquests sons a vegades tan estranys. Pel que sigui, aquest és el projecte del iconoclasta Ken Vandermark en aquest projecte col·lectiu, i no s'aparta gaire del projecte en solitari que ens va oferir el Ken en el mateix indret, cava la més cava de totes.

Com a mostra, un botó, un vídeo del darrer tema del concert. 

Això és el que ens deia el Pere Pons en la informació del concert:
En mans de músics com el saxofonista Ken Vandermark el jazz adquireix un grau d’intensitat i d’energia que el situa a un pam del precipici. Sempre al límit, el músic de Boston instal•lat a Chicago visita el Jamboree amb el seu impressionant ensemble electro-acústic que ha batejat amb el nom de Made To Break. Una formació que permet a Vandemark explorar nous territoris sonors on les fronteres no tenen sentit i la improvisació marca el rumb d’una manera tan lliure com excitant d’entendre la veritable essència d’allò que coneixem com a jazz.

Després d'aquest concert encara vaig tenir temps de passar pel Mandacarú a veure, saludar i escoltar a l'Emilio Solla i en Xavi Casellas els quals es van marcar uns temes a duet en una tarda nit memorable. Molt bona assistència de públic escoltant i també sopant, la qual cosa va engrescar força als dos amics i músics. Emilio havia vingut a Barna pel motiu principal que havia d'estrenar una gran obra per a Gaita, piano i veu de la gallega Cristina Pato amb la Simfònica del Vallès al Voll Dam Festival Internacional del Jazz de Barcelona i de passada jo li vaig posar alguns dels magnífics temes del seu disc "Second Hand" al programa de ràdio Jazz Club de Nit. A més a més va fer aquest bolo al Mandacarú, lloc íntim ideal per a fer un bon sopar ben acompanyat de molt bona música, sempre. El duet va fer tot un seguit d'estàndards entre els quals el "Stolen Moments" i d'altres força ben interpretats. Un espai aquest que s'hi està com a casa, en família. Aquí hi teniu algunes fotos...

Cafè Mandacarú Casellas Solla

More presentations from miquel

Miquel Tuset i Mallol.

Esther Ovejero "RICCA" el divendres 21 de novembre al Jamboree

Algunes fotos de la divertida i moguda sessió del projecte encetat per l'Esther Ovejero, alies Ricca amb tota una colla de músics vinguts com ella de les Illes Canàries..i amb el Jose Alberto Medina Quintana i molts més. Un projecte potent, on hi ha hagut cabuda també per les balades. Temes propis, la majoria, i algunes versions. La simpatia de l'Esther ens ha captivat i fins i tot ens ha fet picar de mans i cantar seguint les seves indicacions. Una d'aquelles actuacions que et fan sortir millor de com has entrat. Un Jamboree Jazz atapeït ha aplaudit i s'ha divertit amb la proposta musical, moltes vegades rítmica i suau algunes altres. L'Esther ens ha mostrat el seu gran nivell i el bon moment actual per on ella transita. Si es farà rica o no, ningú ho sap, tot i que li desitgem que continuï essent tant feliç com és ara mateix. Com sempre, Pere Pons ha fet de mestre de cerimònies i alguns músics amics i amigues s'hi han deixat caure. 

Vegem ara una presentació de les mobile fotos....

Esther Ovejero RICCA al Jamboree

More presentations from miquel

I ara un vídeo enregistrat al Jamboree amb el tema Janis...



Quatre ratlles, algunes fotos i algun vídeo que potser penjarem, després d'enviar-li a la protagonista. Miquel Tuset i Mallol.

Albert Bover & Marco Mezquida, Duet Nosferatus al Jamboree

Albert Bover & Marco Mezquida

Aquest dimecres 19 de novembre, els que vàrem anar al Jamboree a les 20h a escoltar la proposta presentada pel Pere Pons del Duet Nosferatus vam gaudir d’allò més. Aquest duet format per mestre i alumne, fa anys, i mestre i mestre ara mateix amb l’Albert Bover i Marco Mezquida ens va oferir tot un reguitzell de temes amb títols foscos i músiques gens fosques, més aviat meravelloses. Ja fa temps que el mateix Albert es va posar com a pseudònim artístic i fins i tot personal el de Nosferatu, els atributs del qual només li són estilísticament propers en el món terrenal i per tant físic, (i només semblança) i no gens en el món artístic i/o espiritual on l’Albert és més aviat àngel que dimoni. El fet que el Marco s’hi hagi afegit només vol dir una cosa...respecte i admiració pel mestre. El concepte Nosferatu doncs els hi ha permès decantar-se per un repertori on els títols ens situen en aquesta òrbita, però ja he dit que no pas les músiques que ens van fer volar literalment.
El primer tema que van tocar va ser el “Old Devil Moon”, tema que va composar Burton Lane el 1947 pel musical Finian’s Rainbow. Tema tocat a un ritme un pèl viu on ambdós músics ja van mostrar una gran compenetració. Albert va tocar el piano Yamaha i el Marco es va asseure al teclat electrònic. Melodia conjunta i solos individuals moltes de les vegades i sempre mentre un solejava l’altre l’acompanyava amb piano o teclat. Després dels primers i desitjats per tots aplaudiments, l’Albert va presentar el concert amb el seu estil contingut però distès fent broma dels anys, 900 que feia que coneixia al Marco (és clar, un parell de vampirs, ja és això) però no, només fa 8 anys que es coneixen i és quan el Marco, desconegut per molts, va presentar-se a les proves d’accés de l’Esmuc i l’Albert i la resta varen “flipar”. Després del primer tema fosc de títol, el segon havia de ser igual o més fosc i “voto al diablo” que així va ser. L’Albert va presentar el tema de Wayne Shorter, “Dance Cadaverous”, del disc Speak No Evil, una meravella de tema igualment aplaudida per tots els presents, els quals només vam aplaudir al final dels temes, al menys en el primer set que és on hi vaig ser. Acabats els aplaudiments varen fer canvi de cadires, de pianos, l’un va passar al cantó de l’altre i a l’inrevés. 

Marco Mezquida

 El Marco va presentar el seu primer tema inèdit anomenat “Radiohead Montsant Elevation”; tema composat a partir dels efectes d’escoltar el conegut grup sota els efectes d’un bon vi com és el Montsant. Un tema amb un motiu persistent melòdica i rítmicament estrena mundial que el Marco i l’Albert van voler oferir a tots els presents. Després, Marco va presentar el següent tema, també diabòlic, que va ser el tema principal de la banda sonora de la pel•lícula de Roman Polanski, “Rosemary’s Baby”, traduït aquí com “La semilla del diablo”. Tema amb els sons inicials adequats per fer-te tremolar de por però que quan sona la senzilla i preciosa melodia la por s’esvaeix i es converteix en un “cant” a les més altes esferes de l’emoció. Els aplaudiments van ser sentits, amb el sentiment a flor de pell després d’embriagar-nos amb la preciosa melodia i millors interpretacions per deixar pas a l’Albert i presentar-nos un tema dedicat a un colega seu, un tal Nosferatu, el qual avorrit a la Transilvània original se’n va anar a Nova York i allà es va fer amic d’un tal Billy Strayhorn, etc. Aquest magnífic tema, amb el títol evident de Nosferatu, va ser com una mena de balada profunda que va ser l’antesala del darrer tema d’aquest primer passe, tema que jo no vaig poder escoltar. Malauradament vaig haver de recollir els trastos entremig de l’expectació i silenci habitual entre tema i tema, tot i que crec haver-ho fet amb la suficient agilitat i silenci per a no destorbar tothom, i després, ja a l'exterior, córrer com un possés rambla amunt per agafar metro i tren i poder arribar abans de les 22h a l’emissora de Ràdio Sant Vicenç per iniciar un magnífic programa amb un disc de Fresh Sound Records, el darrer del gran Emilio Solla i el darrer del no menys gran Ernesto Aurignac. Unes músiques que es van enregistrar i també les imatges que segurament podrem veure i escoltar passat el temps adequat. Dir-vos que com sempre el so va ser excel·lent, i com és habitual entre setmana de la mà de l'Alex Monsoliu....i que la simpatia a la barra i els somriures francs com sempre els va oferir l'amic Òscar. Miquel Tuset.

LEE KONITZ QUARTET al Jamboree Jazz Club...Festival Jazz San Miguel.

Dan Tepfer, Lee Konitz, Jeremy Stratton i George Schuller

Havíem de ser-hi...Lee Konitz, una de les llegendes vives del Jazz...home íntegre amb un so propi ja a la mateixa era de PArker, on tots els saxofonistes que tocaven l'alto seguin les seves petjades. Lee es va mantenir ferm en el seu estil a partir del qual varen sorgir noms com Paul Desmond i Art Pepper.

La formació del Lee Konitz incloïa Dan Tepfer, piano. Jeremy Stratton , contrabaix. George Schuller, bateria.

Al primer passe de les 20h es va produir un ple total de públic, assegut per on podien fins i tot en els tamborets i drets nosaltres i els músics que hi van anar entre els quals no hi podia faltar en Marcel·lí Bayer, però tampoc molts d'altres.
El silenci durant l'actuació del Lee Konitz Quartet va ser total, i em va semblar notar en l'ambient una mena de respecte a alguna cosa més que a una persona i el seu projecte i també una expectació per veure'l, escoltar-lo fes el que fes

 

La sorpresa en veure'l cantar trossos de melodia i solos va esdevenir una activitat habitual posteriorment compartida pel jove pianista (ona Meldhau). Nit d'estàndards començant amb l'Stella, barreja de The Song is You..i acabant amb Solar finalitzat amb un turn around..entremig Round Midnight, Body and Soul i un tema propi, el Katy's Trance,  basat en "Play, fiddle play", mateixa harmonia i fins a la última melodia, no hem sabut de quin tema es tractava, paraules de Marceŀlí Bayer...

En el segon passe, Lee va demanar què volíem escoltar...alguns li han dit el All the things i uns altres un altre...i sí que l'ha fet el All the things, però com sempre a la seva manera...El segon tema ha estat Darn that dream, després han tocat I'll remember april i després ha començat un tema que ha resultat ser Alone together, Skylark, Subconsciouslee...el Piero Cozzi també hi era i ens ha fet un cop de mà amb alguns temes....Un dels il·lustres entre el públic va ser el Jordi Pujol, el "presi del Jazz", amb el qual vam estar comentant algunes coses, títols de temes, maneres de tocar, el fet de cantar Lee entre els temes, etc...segons em va dir, havia vist el Lee Konitz en formació de trio a L.A. i va fer el mateix....cantar entre els temes i compartir-ho amb el seu apreciat pianista, del qual se'n sent força orgullós, cosa palesa que ell no va amagar en cap moment, ans al contrari.

(Vegeu una presentació de les diverses fotos que vaig fer)

Lee Konitz Quartet al Jamboree Jazz

More presentations from miquel

Al final, Mr Konitz ha baixat de l'escenari per descansar mentre el trio ha fet un magnífic Ask Me Now de Monk ara sí amb swing..el darrer tema.


I ara, com a cirereta, vegeu un vídeo amb el 'Round Midnight...



Mr Lee Konitz, llegenda viva del Jazz...un honor per a tots nosaltres tenir-lo amb 87 anys i bufant i cantant....gràcies Pere Pons i Jamboree per fer possibles aquestes fites. Miquel Tuset i Mallol.

I ara un afegitó obra i gràcia del Marcel·lí Bayer..el que més deu saber sobre el seu mestre Lee Konitz.

Un detall del concert d'en Lee Konitz de dissabte, apte només per a freaks del tema saxos:

L'instrument amb el que va tocar dissabte al Jamboree era el que li va comprar la seva mare l'any 1945 per 150 dòlars, un Selmer Balanced Action amb número de sèrie 20.000 i poc (en aquest vídeo ho comenta a un incrèdul i divertit Paul Motian: 
(https://www.youtube.com/watch…).

Normalment als concerts europeus, Konitz acostuma a tocar un Selmer Mark VI perquè és el quin guarda a la seva casa de Köln (tal com explica al llibre d'entrevistes amb Andy Hamilton "Conversations on the improviser's art" http://www.press.umich.edu/130264/lee_konitz).
Sempre que l'havia vist en directe a Barcelona l'havia dut: a La Paloma, La Boite, Luz de Gas/gravació Nonitz i al Jamboree l'any passat).

Aquest dissabte, però, va utilitzar el mític Selmer Balanced Action, quan normalment només ho fa als Estats Units perquè és el que té al seu apartament de NY (aquí el podeu veure xerrant sobre Lester Young i practicant a casa: https://www.youtube.com/watch?v=tI0CKxa19ok).

I va ser tot un regal per als presents. Poder escoltar en directe un músic de 87 anys en plena forma tocant un instrument que fa gairebé 70 anys que utilitza és només apte per a uns quants privilegiats. Penseu que és l'instrument que fa servir durant el seu període amb Tristano i en la majoria dels seus discs americans (incloent-hi "Motion", "Birth of the cool" de Miles Davis, etc.)

Mirant el vídeo que l'Ancor i el Dani Pérez han compartit aquests dies veig que, curiosament, en aquest directe a Alemanya l'any 2012 també fa servir el Balanced Action famós. Comparteixo per si li voleu donar un cop d'ull, també, i escoltar com li sona:

https://www.youtube.com/watch?v=aJTUi-OAxT4

Com els podeu diferenciar? Molt fàcil, els Balanced Action tenen el mecanisme de clau d'octava al tudell llis mentre que els Mark VI incorporen la famosa S de Selmer, us deixo imatges perquè compareu.

Ja us he avisat de que tot plegat era molt freak, hehe. Apa, passeu bona setmana!

Marcel·lí Bayer.

Dijous 13 de novembre..concerts a 23 Robadors i al Cafè del Conservatori del Liceu.

Dani Comas i Ramon Prats

Aquest dijous vam tornar a Vintitrés Robadors i al Cafè del Conservatori del Liceu, dues sessions diferents però amb tota la qualitat musical que es pot desitjar.

Una sessió al 23 Robadors com sempre de la mà destra del gran bateria Ramon Prats , aquest dijous però acompanyat de Dani Comas a la guitarra, Ivan Gonzalez a la trompeta i amb el jove i gran contrabaixista l'Àlex Reviriego. Un quartet atípic en aquests indrets que ens van oferir el que se'ls hi va acudir, com sempre passa en aquestes magnífiques sessions. A destacar els moments de quasi silenci on es podia percebre quasi tot. Els moments àlgids varen ser impactants amb els clímaxs inclosos. En definitiva, una sessió de Free Jazz única a Barcelona i potser a la resta de la península. S'hi ha d'anar per col·laborar, ja que l'entrada és lliure, ningú t'obliga a beure res i els músics no cobren; només passen la "guardiola" i llavors és quan la teva generositat i personalitat es veurà reflectida.

Àlex Reviriego i Ivan Gonzáez

Aquí hi vam anar amb el Carlos Sampietro i una parella d'entesos amb editorial discogràfica a l'esquena i moltes més coses els quals també varen flipar. Sortint d'aquí volíem anar a un món musical totalment diferent però amb la intenció de veure què s'hi coïa i per saludar a l'estimat Ricard Gili a la Casa Orlandai, al costat del metro de Sarrià. En el trasllat de línies vaig decidir que a les 21h 20m era massa tard per anar-hi i ens vam acomiadar amb el Carlos. Sense voler vaig agafar la L3 i em vaig trobar direcció plaça escanya passant pel paral·lel. La curiositat va poder més i vaig baixar a paral·lel per anar a saludar gent coneguda i sense haver vist al web del Conservatori que la Jam la liderava l'Albert Bover....

Albert Bover i Àlex Fortuny

 Un dia d'aquells que no s'hi pot faltar. Espai ampli i servei de barra exquisit amb una combinació de pizza i tub de cervesa per 3€ i algun centimet. Albert Bover, un dels més importants pianistes de casa i de fora a un metre de distància, veient-lo tocar, escoltant-lo bocabadat. De fet, tothom, nois i noies i gent gran que hi érem estàvem així quan l'escoltàvem. Els acompanyants, tres joves cracs de ja llarga trajectòria amb els grans músics Àlex Fortuny, guitarra; Pedro Campos, contrabaix i José Benítez, bateria. Vaig arribar havent-me perdut els dos primers temes, cosa imperdonable, però l'estona que m'hi vaig estar vaig, vàrem, gaudir d'allò més. A la Jam hi vam poder veure un parell de bons pianistes i al final una noia que també ho va fer bé. Els pianistes varen ser Baptiste Bailly i Alvaro Torres; Raül Reverter, saxo alto; Rai Paz, guitarra, Pau Sala, contrabaix, entre els músics coneguts, tot i que n'hi va haver més i tots amb molt bones maneres. Miquel Tuset i Mallol.

WTF amb Wise Connections al Jamboree Jazz Club, 10 de novembre.

Joao, Manel i Carlos

Val més tard que mai… i és que la feina autoimposada amb gust i ganes m’impedeix estar al dia dels esdeveniments... m’ho hauré de fer mirar...he..

Quatre ratlles de la WTF al Jamboree Jazz....
Fent un repàs a la memòria de les emocions viscudes el dilluns 10 de novembre, post 9N, i relacionant-lo amb les músiques dels Wise Connections i també escoltant de nou els àudios, us haig de dir que, el projecte del Mariano Camarasa i el João Silva és, va ser, força coherent, sorprenent i moltes de les vegades delicat. Els acompanyants varen ser de luxe amb el Manel Fortià i el Carlos Falanga..De fet, la connexió entre els dos líders ja fa temps que existeix i es va fer palesa en un vídeo que va penjar el Joao al Facebook sobre un tema clàssic d’ells dos amb espurnes de free entremig.

Mariano, Joao, Manel i Carlos

Varen començar un primer tema composat al 50% per tots dos anomenat com el grup, Wise connections, amb un tempo ternari, amb melodia inicial compartida de piano, violí i també a vegades el contrabaix. Ben aviat van començar els solos, i no van ser ni piano i violí, sinó el magnífic del Manel al contrabaix, una manera de dir..”vosté primer”...aviat però s’hi va ficar el Joao a fer el seu solo, i mentre el Carlos, tot i portant el ritme també va anar fent alguns motius a mode de solo. El Joao va arribar al clímax en diversos moments de la seva intervenció, si considerem que això passi quan gaudeix en els aguts...Després, calma sonora i Mariano inicià el seu a base de delicades i poques notes. Els dos altres actors, varen compenetrar-se en tot moment mentre ell anava desgranant les seves notes. És curiós que els veus moltes vegades participar en les Jams, i sovint no t’imagines el que són capaços de fer. Sí que veus i dius què bons que són, però això es veu de “veritat” quan els escoltes en un concert com el que estem comentant. Aquests nois, estudiants encara, alguns a l’Esmuc i d’altres al Conservatori del Liceu, són realment uns cracs.
Després del solo del Mariano, tornen al motiu principal del tema i així decideixen acabar-lo.

Joao Silva

Després varen encadenar dos temes del Mariano, el primer va ser el “Piaccere” i el tercer “Aloe Vera”, aproximadament. El primer va ser una delícia melòdica i delicada a tempo de balada, amb una música molt agradable i relaxada. Gran solo del Joao, i mentre el Manel acompanyant-los amb poques notes i el Carlos a base d’escombretes fent el mateix en el solo del Mariano. Tot i el tempo delicat, Mariano es va deixar anar pel teclat amb total suavitat i vertiginosa velocitat a la vegada que les fuses sorgien dels seus dits. Després d’això, la melodia compartida pels dos líders, i la lenta cadència del tema arribava a la seva fi passant per un turn around per així acabar-lo amb una mena de clímax sonor i de violí que va anar rebaixant-se fins l’adequada suavitat.

Mariano  Camarasa

El tercer tema Mariano el va definir com un “tema sanador” Aloe Vera. De fet aquesta planta grassa és realment molt beneficiosa per a la salut i també la coneixem per l’Atzavara Vera. L’inici és força delicat, tema també amb un ritme ternari amb una melodia força enginyosa, que passats uns minuts esdevé amb una mena de follia free aparentment descontrolada...però no. Free, sí, i força ben construït...(algú dirà que si és tot això ja no és free...), un retall de jazz contemporani, sense concessions. Després però hi tornem a reconèixer la melodia inicial, amb un ritme prou ben trobat.
Els temes següents varen ser compostos al 50% pel pianista i violinista, amics i companys d’estudis a l’esmuc. El ritme del quart tema va seguir l’ona de l’anterior amb aires potser més caribenys, i el solo a càrrec del Joao va ser força reeixit. Mariano s’hi embranca aixoplugat pel Carlos i Manel i de manera delicada tornen tots dos a compartir la melodia, amb aires clàssics a vegades i d’altres més modern i així delicadament ven acabant el tema. Si no ho havia dit, us haig de dir que el públic assistent va aplaudir força les intervencions dels quatre grans músics, en els solos i en acabar els temes.
 

Joao Silva

 El següent tema va començar amb un tempo més viu, tot i haver-hi alguns breaks rítmics momentanis...De fet la el motiu principal es podia escoltar per la ma esquerra del Mariano i la dreta del Manel, mentre la melodia corria a càrrec del Joao. Després ell mateix va iniciar el solo i continuava el motiu comentat i el Carlos amb una despesa creativa a base de caixa, plats i demés estris, de gran nivell, acompanyant al Joao en la seva magnífica intervenció. Aquest noi cada dia ens sorprèn, cada dia el veiem més sòlid, més segur en les seves actuacions. Un gran solo força aplaudit per deixar pas a la calma sonora i així escoltar el magnífic i melòdic solo del Manel Fortià. Aquest contrabaixista ens depararà una agradable sorpresa amb motiu del seu projecte fi de carrera...You will see...Després del Manel, Mariano enceta la seva part enriquida per l’aixopluc de contrabaix i bateria....i etc...etc....

I ara veieu un vídeo d'un dels seus temes.....



Val més que escolteu la resta dels temes i vosaltres mateixos els podreu aplaudir i valorar segur que positivament...Varen estar-se una hora i quart amb aquest el seu projecte creixent a mida que passava el temps i amb nosaltres cada vegada més rendits a la evidència de la qualitat mostrada. Per a mi, el resum és que aquests dos joves compositors i instrumentistes, acompanyats de dos grans en els seus instruments, tenen corda per estona i només cal esperar i desitjar que segueixin així, creixent i enriquint-se mútuament i compartint els seus projectes amb els seus amics i amb nosaltres, si pot ser.

Mariano, Aurelio, Manel i Kenza

 La jam session la va iniciar una joveneta cantant anomenada Kenza la qual amb molta simpatia, ganes i maneres ens va captivar força. La nit ens havia de portar sorpreses entre les quals la presència de Paulinho  Lemos, el qual va improvisar una estona acompanyat només pel seu jove compatriota al violí, dos brasilers fent música brasilera, on el Desafinado va sonar entre d'altres melodies. El quartet inicial es va tornar a trobar dalt l'escenari ara amb la reconeguda cantant Paula Grande i interpretant el preciós "Softly as in a morning sunrise". Preciós tema que van interpretar tots a la perfecció acabant-lo amb espurnes de reggae de manera força divertida. Manel Fortià va deixar pas al Bernat Hernández i va pujar un gran acordionista de nom Anatole amb un gran saxo tenor de nom Mattieux. 

Mariano, Paula i  Manel

Varen fer un tema que va proposar l'Anatole i entre tots ens van fer gaudir força. En el següent tema proposat per l'acordionista s'hi va afegir el Nicolàs Delgado a la guitarra. L'Anatole va deixar l'escenari per deixar pas a la resta amb el Mattieux liderant la formació amb el tema que va proposar i que va ser un magnífic i ràpid "Autumn Leeves"..i així es va acabar aquesta primera "secció" a hora puntual, 23h, moment en el qual va iniciar-se la "trully WTF" amb l'Aurelio i alguns dels anteriors músics.

Nicolás, Mattieux, Anatole i Bernat

I sempre recordar-vos que tot això va passar gràcies a l'Aurelio Santos, amb el millor so possible del Leo Bianchi i la simpatia a la barra de l'Òscar i companys.

Miquel Tuset i Mallol

Programació setmanal al Jamboree, Milano i JazzSí Taller de Músics.