Free Art Ensemble & Agustí Fernández al Jamboree

El dimarts 26 d'agost vàrem gaudir d'una magnífica sessió de música contemporània de la mà del Free Art Ensemble & Agustí Fernández al Jamboree Jazz. Es pot parlar de música contemporània o quin seria l'estil de música que vam escoltar? El concepte Free hi va estar de manera permanent vagant pels aires de la Cava, mentre els músics feien sonar els seus instruments sense haver-hi cap nota pintada en les partitures que tenien al davant (excepte les notes del final del primer tema) Unes partitures que et podies imaginar senyalitzades de manera suficient per seguir les elucubracions dels directors, tres, que es van plantar al capdavant de la resta de companys. 
Primer va ser l'Albert Cirera qui va "dirigir", després el mateix Agustí, amb qui van acabar el primer "tema" i després va ser l'Ivan Gonzalez el que ho va fer, presumiblement en un tema de factura pròpia. La sensació en escoltar-los va estar la que reflectia el mateix Agustí i és la de l'alegria i satisfacció. Tenies la sensació d'estar escoltant una música "fresca", viva, dinàmica. Aquesta mateixa dinàmica la vàrem gaudir relacionada amb les variacions volumètriques també sota la direcció dels directors. Contrastos que es van agraïr. Música variada, ritmes endimoniats marcats pels dos bateries. Trempera dels vents, metalls i canyes, a vegades per després escoltar-ne un, de metall o canya, de manera suau, de manera dolça. 
Els dos contrabaixos es van complementar també la mar de bé, de la mateixa manera que els tres trompetistes i els tres saxofonistes. Un espectacle visual i sonor...em  vaig dedicar a veure i mirar de seguir i entendre les indicacions dels directors, de l'Agustí principalment, i veure de quina manera tenia efecte sobre els músics...Les seves faccions mostraven alegria, també sorpresa, i sobretot satisfacció. Se'l va veure content sempre, i això s'encomana, sí senyor. A moments, hi va haver motius rítmics desenvolupats increïbles....creats in situ....Free Ensemble...sí senyores i senyors.....tot i tocar plegats, cadascú anava a la seva bola i el resultat va ser impressionant, tant, que quan  l'escolteu al blog, segur que us agradarà. Una formació amb....Agustí Fernández conducció i piano, Julián Sánchez, Pol Padrós Segura i Iván González trompetes, Albert Cirera saxo tenor, Oriol Fontclara saxo alt, J. Manuel Leal “Tete” saxo alt i flauta, Marc Cuevas i Alejandro “Wassylli” Granados contrabaix, Sergio Díaz i Ivo Sans bateria. 
Miquel Tuset Mallol.

WTF amb Emilio Solla Trio

Emilio Solla
....amb Emilio Solla, Thomas Kent Warburton Jr., Carlos Falanga, Laura Hansen i el gran bandoneonista Carlos Morera, João Silva, Sergio Belloso, Cristian, Dani González, Rodrigo G. Pahlen, Aurelio Santos i Leo Bianchi...i s'ha de dir que hem gaudit amb la música de l'Emilio, i que tinc moltes ganes d'editar-la i penjar-la. Una WTF exquisida a la primera part amb un trio inicial de primer nivell, on els dos acompanyants Thomas i Carlos han anat pràcticament sols. L'estil gens esbocat de l'Emilio s'ha mantingut així, tranquil, excepte en el darrer tema que ens ha deixat clavats a la cadira amb una sessió de Jazz contemporani. Entremig del Jazz, han aparegut els seus dos amics, amiga i amic, cantant i bandoneonista presents també en la visita de l'Emilio l'any passat, per repassar alguns temes de la seva estimada Argentina. 


Thomas i Carlos
La Laura ha cantat com els àngels, delicada veu, suau veu i preciosa i entonada veu, un preciós tema de l'Emilio anomenat Mendoza..crec.El Carlos ha brillat amb el bandoneó i ha donat el color divers a la WTF inicial. Ha iniciat una llarga intro en un preciós tema, per després afegir-s'hi la resta de companys, que ha estat genial ..El Thomas ha estat genial, havent-hi una comunicació permanent i perfecte entre el líder i pianista i ell. Ja ho ha dit l'Emilio..aquests nois a més a més de saber tocar, saben escoltar i escolten. L'Emilio ha parlat a estones en català i ho ha fet amb tota la seva bona voluntat, que és molta (i això no vol dir que se'n hagi oblidat, no), i ha demostrat l'amor que li te a la ciutat que el va acollir durant 10 anys i que tant s'estima. L'amor, és evidentment correspost. 


Laura Hansen
Temes propis de l'Emilio que els dos companys han executat a la perfecció, segurament havent assajat ben poc. El primer ha estat una delicada peça iniciada pel piano de l'Emilio, el, qual ha fet la melodia, aèria i delicada, per iniciar Thomas el seu solo, magnífic, per després l'Emilio fer uns apunts de solo i tornar a la melodia...i mentrestant, el Carlos amb les escombretes fregant delicadament en un tema curtet però molt càlid per començar. Després d'aquest, un inici de piano i contrabaix alhora per després el pianista encetar unes melodies "portenyes", de clara influència de la mare pàtria. I mentre, Thom i Carlos acompanyant-lo amb poques notes el primer, clavades, i amb copets suaus als plats l'altre. Una delícia que el Thom seguirà en el seu solo; uns músics que en saben però que el que saben més és escoltar, per després tocar, clar. Després d'aquest magnífic tema han encetat el tercer amb un ritme força "calent" i melodies al piano també surenyes..del con sud. 


Emilio i Carlos Morera
El contrabaixista s'ha desfermat i ha fet un magnífic solo, amb una pulsió força ràpida, mentre els acords del piano i els savis tocs del Carlos a la bateria han mantingut un ritme trepidant. Després l'Emilio ha iniciat el seu solo i també els companys mantenint la pulsió trepidant. Un concert on la fusió del Jazz amb melodies i sonoritats d'Argentina ha anat de la mà des de l'inici. Carlos ha tingut la oportunitat de fer el seu solo, magnífic i gens sorollós amb molta discreció i "bones maneres", dins la dinàmica del concert. Emilio de nou encarant el tema per anar-lo acabant, abans però deixant-nos algunes mostres del seu domini del piano....un tema que han acabat poc a poc i suaument fent una mica de percussió tots plegats amb el Carlos Falanga..


Carlos Morera
El quart tema, l'Emilio va convidar a la seva amiga Laura Hansen, cantant Argentina establerta a casa nostra i que en la visita anterior de l'Emilio també va convidar...el tema.."Mendoza", a piano solo i veu. Un tema preciós i que la Laura va cantar de manera increïble, amb un gran sentiment i que l'Emilio va tocar igualment. Emoció a cada nota, emoció a cada frase, melancolia i record d'un lloc, d'un espai estimat i llunyà. Un final repetint Mendoza tres vegades que ens va fer posar la pell de gallina. Impressionant la Laura. Després de la Laura, l'Emilio va convidar a un altre amic seu, el Carlos Moreno, bandoneonista argentí també establert entre nosaltres. També en l'anterior visita de l'Emilio, l'estiu passat, el Carlos va ser convidat a tocar amb ells. 


Thomas i Cristian
Un tema totalment "portenyo", que ben bé podria ser de Piazzola. De qui sigui el tema tan se val, el cas és que el va tocar de manera increïble...El Carlos es va quedar en un segon tema que va iniciar a bandoneó solo, amb un silenci sepulcral que el mateix Emilio va intentar demanar posant-se els dits a la boca i fent un shiiii molt suau. De fet, si se sentien sorolls eren llunyans i de la barra..el pati de cadires estava silenciat totalment...mentre la melodia, també melancòlica, sorgia de les molles de l'instrument. Per què serà que quasi totes les melodies a Bandoneon són així com tristotes?...Després d'aquesta llarga intro, es van afegir la resta de músics, i una melodia repetitiva va aparèixer a piano i bandoneon tocada. Mentre, el baixista fent algunes notes soltes i el bateria picant plats i tambors amb delicadesa.


Joao Silva i Cristian
Thomas va iniciar el seu solo mentre acords diversos i copets a la bateria vestien la música generada....de cop i volta, des de la berra va sorgir un ritme persistent quasi a ritme de vals, que va ser aprofitat per la resta de companys per afegir-s'hi i així encetar una variació sobre el tema inicial certament impressionant. Tot molt suau, i així van anar acabant tornant a la melodia inicial de piano i bandoneó. 

El Carlos va deixar el trio i l'Emilio va iniciar un tema amb la mateixa delicada pulsió sobre les tecles que els altres, i mentre el Thomas acompanyant-lo amb notes puntuals i el Carlos al charles i plats, tocats, acariciats diria jo, seguint les evolucions del líder, el qual va silenciar el tema durant alguns segons, amb les mans sobre el piano i els ulls tancats, i tothom pendent d'ell, de què faria i quan. Mai a la vida havia vist jo tal meditació entremig de la música. Va arrencar suaument i com si res, i la resta de companys el van seguir igualment mentre l'Emilio s'embrancava en el seu magnífic solo, més modern potser que la resta, on ja no sonaven les melodies portenyes, tot i que sí que hi devia haver l'ànima al darrera. 


Sergio Belloso
Un profund solo del Thomas va seguir amb les mateixes evolucions i quasi no sentíem res més al Jamboree que el contrabaix i els platerets i algunes tecles del piano...tot molt fluixet i suau, delicat. I així van anar acabant, delicadament tots tres en completa simbiosi. El tema que va seguir va ser el més trencador, no sé si perquè era el darrer, però sí que va ser el més modern. Acords diversos de l'Emilio mentre el Carlos feia el seu particular solo, després tots tres iniciant-lo amb sincronia de baix i bateria en cops rítmics, per després iniciar el solo el baixista, magnífic. Un trio desfermat en aquest final de trajecte, i sovint la pulsió rítmica del bateria quasi a mode de tango. Un Carlos que no va parar en aquest tema d'investigar, de fer solos de manera permanent, enriquint la música dels demés. Un Emilio que va superar-se a si mateix en aquest tema, passejant-se per tot lo llarg del piano i acabant el tema entre forts aplaudiments, Carlos acariciant les timbales i caixa de la bateria del Jamboree, mentre el charles sense parar fent chi...chi...chi....abans però l'Emilio va tornar a la melodia inicial, marcada rítmicament a cops de tango per contrabaix i bateria. Un gran tema per acabar la seva primera part.


Paco Weth i Joao
La Jam la van iniciar la mateixa formació a més a més d'un magnífic clarinetista, el Cristian. Un tros d'home que la feina va ser seva per entrar per les voltes de la cova. El primer tema. un "How insensitive" interpretat de manera magistral sobretot en el seu solo que va ser impressionant. Un tema on tots els músics van brillar, i on la qualitat es va veure clarament a cada nota. La Jam ens mostra tot el saber dels músics.....Després va pujar una jove guiri a cantar el "You don't know what love is", en un to massa baix crec jo....després de la melodia, el Cristian amb el seu clarinet va deixar-nos clavats a la cadira...què bé que ho va fer, passant a la perfecció (segons jo) pel acords del tema...i després la cantant va tornar-hi amb el tema.
Després d'aquest tema un pel carrincló de tempo, va pujar el Joao Silva al violí a tocar el Solar de Davis, un tros de tema interpretat pel jove crac força bé. Aquest jove és cada dia un dels millors referents a les WTf....després d'ell el Cristian al clarinet en la mateixa tònica moderna de interpretació que el Joao...magnífic el Cristian, i molt trempat i simpàtic. El Thomas va continuar brillant en aquesta part i el seu domini de l'instrument es va fer més palès encara. 


Paco i ....

Rodrigo G. Pahlen, Paco i Dani González
Després d'aquest tema va pujar el Sergio Belloso a tocar amb la guitarra el The Yardbird Suite". El Sergio és un gran guitarrista, millor mestre i més encara millor persona. Un solo ben trenat a la guitarra va encarar la seva participació a la Jam....després d'ell, de nou el Joao amb el seu violí electrificat amb micro incorporat...un crac aquest jove...i després un diàleg entre piano i clarinet magnífic...gran tema per deixar pas a un jove trompetista argentí que va encetar el "What is this thing called love" ja amb formació canviada amb el Daniel González a la bateria i el Paco Weth al contrabaix...i la guitarra del Sergio Belloso. Un magnífic solo del Sergio acompanyat per la secció rítmica a la perfecció. després més solos i tornar al tema per seguir amb la intervenció del Rodrigo G. Pahlen a l'harmònica en un gran tema...i així van anar passant els solos diversos dels músics i acabar el tema amb la melodia amb trompeta, guitarra i harmònica fins arribar al moment en el qual l'Aurelio va encetar la seva "trully WTF"..Voilà. 
Miquel Tuset i Mallol.

Concerts JAMS

Concert-Jam Sessions

Patrocina l'Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts.
--------------------------------------------------------------------------

divendres 15 de gener a les 22h
Concert-Jam Session amb "David Viñolas Trio"

David Viñolas, bateria
Albert Bartolomé, saxos
Aleix Forts, contrabaix

Patrocina l'Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts.
--------------------------------------------------------------------------

dissabte 23 de gener a les 22h a la Sala Xica (19h)
1er Concert de Festa Major d'Hivern amb
"Laura Simó Quartet"

Laura Simó, veu
Francesc Capella, piano
, contrabaix
, bateria

Patrocina l'Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts.
--------------------------------------------------------------------------

divendres 29 de gener a les 22h
Concert de Jazz amb "Guillermo Calliero Quartet"

Guillermo Calliero, trompeta
Albert Bover, piano
Horacio Fumero, contrabaix
Nicolás Correa, bateria

--------------------------------------------------------------------------

divendres 12 de febrer a les 22h
Concert de Jazz amb "Ernesto Aurignac Quintet"

Ernesto Aurignac, saxo alto
Jaume Llombart, guitarra
Roger Mas, piano
Dee Jay Foster, contrabaix
Joao Lopes, bateria

--------------------------------------------------------------------------

dissabte  20 de febrer a les 22h al Teatre (19h)
2n Concert de Festa Major amb la
"Big Band del Conservatori del Liceu"
dirigida per Sergi Vergés

Patrocina l'Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts.
--------------------------------------------------------------------------

divendres 26 de febrer a les 22h
Concert-Jam Session amb "Metrinova"

Ildefons Alonso, bateria
Lucas Martínez, saxo tenor
Dani Comas, guitarra
Marc Cuevas, contrabaix

Patrocina l'Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts.
--------------------------------------------------------------------------

divendres 4 de març a les 22h
Concert de Jazz amb "Gonzalo del Val Trio"

Gonzalo del Val, bateria
Marco Mezquida, piano
David Mengual, contrabaix

--------------------------------------------------------------------------

divendres 18 de març a les 22h
Concert-Jam Session amb "Enrique Heredia Trio"

Enrique Heredia, bateria
Fredrik Carlquist, saxo tenor
Curro Gálvez, contrabaix

Patrocina l'Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts.
--------------------------------------------------------------------------

divendres 29 d'abril a les 22h
Concert de Jazz amb "Miguel Fernández Group"

Miguel Fernández, saxo tenor
Marco Mezquida, piano
Masa Kamaguchi, contrabaix
David Xirgu, bateria

--------------------------------------------------------------------------

divendres 27 de maig a les 22h
Concert-Jam Session (Blues) amb
"Amadeu Casas Trio"

Amadeu Casas, guitarra
Matías Míguez, baix elèctric
Salvador Toscano, bateria

Patrocina l'Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts.
--------------------------------------------------------------------------

divendres 24 de juny a les 22h
Concert-Jam Session amb "Lucas Martínez Trio" 

Lucas Martinez, saxo tenor
, contrabaix
, bateria

Patrocina l'Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts.
--------------------------------------------------------------------------


Cloenda del 5è Festival de Jam Sessions a Sant Vicenç dels Horts

Joan Antoni, Sergio, T.S. Macià i Manel
La sensació de felicitat que tinc no la puc descriure.... acomiadar-me de tots els músics que han participat en la cloenda del 5è Festival de Jam Sesisons i entendre que tot, tot, ha anat rodat, clavat, de collons i que tothom ha gaudit, públic i músics....Certament estic molt content de com ha anat tot. Han sigut tres dies de Festival amb magnífics músics d'algunes de les millors escoles de música de casa nostra...el primer dia amb un combo del Conservatori Liceu i un de lESMUC....magnífics tots dos; el segon dia amb un combo de molt joves músics del Conservatori de Bellaterra, acompanyats de dos grans mestres a més a més del magnífic combo del Taller de Músics....i avui hem acabat amb un molt bon combo de l'Escola Jam Session EscueladeMúsica i el del JCLV liderat per tres grans mestres i la resta dels músics habituals. Ja m'agradaria tenir esma de posar tots els noms dels músics que han participat en aquests tres dies de Festival però estic tant cansat que desisteixo....per resumir-ho us posaré el programa de mà del Festival on hi ha els músics que hi han assistit. Hi ha hagut això sí algunes variacions d'última hora que en algun lloc ja s'han mencionat, o sigui que no farà falta que les personalitzi. 
Xavier, Felipe i Albert
Que serveixi aquest text per agrair a totes les escoles i als seus alumnes, i també a tots els músics que han participat, la seva col·laboració i entrega i dir-vos a totes i a tots, músics i públic, que l'any vinent hi tornarem, en el ben entès que tinguem el suport del nostre Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts. 

Ara ja un dia després i ben descansat, vull agrair a les persones de les escoles esmentades amb les quals un servidor es posa en contacte cap el febrer de cada any entre les quals Mercè Borràs, Maria Serrat, Marta Vallespin, Lluís Cabrera, Montse Roig, Jaime Merchant, Luís Luis Blanco, Antonio Álvarez i Francesc Capella....i als músics que hi han participat per ordre d'intervenció.....

1er dia.....
Oriol Fontclara, Àlex Fortuny, Pau Sala, Nicolás de la Pava.
Irene Reig, Oriol Vallès, Artashes Aslayan, Alejandro Tamayo i Joan Casares.
i a la Jam...
Cristina Miguel, Ester Quevedo, i jo mateix.

2n dia.....
Albert Muñoz, Abraham Rademacher, Kike Martínez, Jordi Gaspar i Eladio Reinón.
Rocio Seligrat, Anscari Ans Cari, Max Villavecchia, Javi Garrabella i Jeroni Sureda.
i a la Jam...
Joe Psalmist, Deme Gómez i jo mateix.....

3er dia....
Manel Pinos, Alberto León, Joan Antoni Boldú, Sergio Belloso i T. S. Macià A.
Guim Garcia-Balasch, Xavier Figuerola, Jordi Gaspar, Albert Caire, Jordi Pujol, Felipe Muñoz..
i a la Jam...
Victor Mirallas, Marina Tuset i jo mateix.....fent un total de 35 músics i aficionats entre els quals m'hi compto.

I aquí teniu unes quantes fotografies on la qualitat tampoc és el més important....algunes les vaig fer jo i algunes altres la Manoli Hernández.....yeah...

Cloenda 3er dia Festival de Jam Sessions


More PowerPoint presentations from miquel

Com que encara no he parlat de com va anar aquest 3er dia, ara és el moment de fer-ho i deixar-ne un petit resum...

Jordi, Jordi, Xavier i Felipe
Un divendres que amenaçava pluja i que de fet va ploure, sort que ho va fer pel matí...
A l'hora prevista ja van començar a arribar els primers músics....Jordi Pujol, Xavier Figuerola, etc....i el planning previst de provar so els dos combos, anar a sopar tots plegats i iniciar el 3er dia de Festival es va complir quasi al minut. En aquests casos i dies, la única solució és anar controlant el temps anant mirant el rellotge del mòbil de tant en tant.
A les 22h10m començava el combo de l'Ecola Jam Session amb un quintet de dos guitarres, saxo alto, baix i bateria i amb una magnífica selecció de temes estàndards de Jazz. 
Jordi Pujol afinant....
El magnífic so va estar controlat en tot moment pel Marc Quintinilla i pels comentaris que en van fer els músics va sonar de conya. Aquest quintet va estar tocant quasi 40 minuts amb molta trempera i grans interpretacions dels músics. De fet, a mi en particular em va agradar molt el Manel Pinos, amb qui havia compartit estones a casa del Geni Barry, i en particular el magnífic so que va treure del seu alto així com també les bones improvisacions que va fer. Els dos guitarristes Alberto i Joan Antoni va estar brillants i el profe de tots va estar, com sempre, sobri i precís. El jove bateria T.S. Macià A. va estar a l'alçada de les circumstàncies, com se sol dir i va quadrar el ritme en tot moment. Per motius tècnics, només vaig poder enregistrar el darrer tema del combo de l'Escola Jam Session...em sap molt greu....ho sento Luís.
Xavier Figuerola provant so...i Felipe Muñoz
Després d'aquest magnífic combo li va tocar al del JCLV...Amb les absències del Geni, Carles Pineda i Quico Mampel, vaig trobar que els qui els van substituir van ésser la crem de la crem....i sinó digueu-me què en podeu dir del Guim Garcia Balasch, Xavier Figuerola i Jordi Gaspar...tres pesos pesants de l'escena del Jazz de casa nostra que van fer les delícies de propis i estranys que van deixar-nos a tots bocabadats  fent gaudir als seus propis companys, Albert Caire, Jordi Pujol i Felipe Muñoz. 
Van tocar tres temes començant pel Yardbird Suite de Parker. Temes amb grans solos dels mestres i també dels companys..Després d'aquests temes, l'Albert em va convidar a fer el primer tema de la Jam, el Blue Monk...Per a mi, poder tocar al costat d'aquests "monstres" va ser una cosa molt especial...en particular pel fet que entre el Guim i jo ens havíem intercanviat els saxos uns mesos abans....es va flipar amb el "meu" Selmer Mark VI i al final va anar a parar a les seves mans....i a les meves, el seu Yamaha Custom, magnífica eina per a mi, i amb la qual ja m'hi trobo molt a gust. 
Albert Caire provant so...
Després d'aquest primer tema vam tocar el "The Song For My Father", tema interpretat pels quatre saxos, tres altos i un tenor que va sonar força de collons. I sempre, al darrera, el magnífic tempo del Jordi al contrabaix i ritmes caribenys de teclat i bateria. El següent tema el va tocar el Víctor Mirallas acompanyat del Xavi i del Guimi va ser el Just Friends, amb algun canvi a les files de les guitarres..En Víctor ens va deixar un molt bon regust d'orella amb la seva interpretació i el seu solo, amb un magnífic so del seu tenor Paul Mauriat. 



Joan Anton, Sergio, Manel, T.S. Macià i Alberto
El ritme del tema va ser força trepidant i el públic va aplaudir força la seva interpretació, així com va anar fent des de l'inici de festival amb tots els participants. 
Jordi, Jordi, Xavier i Felipe
A la guitarra ens hi vam trobar al magnífic Sergio Belloso que va fer un brutal solo. Després el Guim s'hi va posar i ens va deixar força enlluernats per com domina el registre mig i alt del seu magnífic instrument,  i després l'Albert, mostrant-nos el control sobre les 88 tecles, acabant la roda el gran contrabaixista Jordi Gaspar. El següent tema va ser el preciós tema de Benny Golson, "Whisper Not", interpretat pel Xavi i el Guim en la melodia inicial...els solos van ser magnífics, del Guim, del Xavier, etc.. en un magnífic tema, amb unes harmonies típiques de la ploma del geni Golson. 
Guim Garcia i Albert Caire..i Xavier..
Després d'aquest tema vam cridar a la Marina i al Víctor a fer un tema amb força groove, el Take Time. Molt ben cantat per la Marina i amb un magnífic solo del Víctor primer, de l'Albert després, i del Jordi Pujol a la guitarra convenientment electrificada amb un so força aeri,  amb un gran acompanyament de la secció rítmica...en fi un tema que la Marina va acabar amb un preciós solo amb un eco controlat pel Marc des de la taula...El següent tema el vam fer el Manel i jo i va ser el Moanin' de Bobby Timmons...amb solos el primer meu i el segon el del Manel i la resta de companys....i ja per acabar vàrem fer el tema d'Henry Mancini, "The Days of wine and Roses"....amb solos meu i del Guim seguint la resta de companys....
Marina i Víctor
ara el Sergio al baix elèctric i deixant descansar al "worker man" de la nit, que de fet en van ser dos, el Jordi Gaspar i l'Albert Caire. Un preciós tema per acabar el Festival i que va sevir per agrair finalment a tots els assistents, escoles i a tots els músics que hi van participar la seva presència, així com agrair també a l'Ajuntament el seu suport permanent i que ens agradaria ser-ne partíceps de cara a l'any vinent. Miquel Tuset i Mallol.

Gràcies de tot cor, ha estat magnífic! Voilà.

WTF amb Jordi Rabascall Quartet featuring Xavier Figuerola

Xavier Figuerola, Oriol Roca i Jordi Rabascall
Una WTF diferent. ...música i teatralització de la música, del Jazz...amb el Jordi Rabascall Quartet featuring Xavier Monzonís...humor a dojo de la mà de la pura improvisació. ..amb Albert Caire, Oriol Roca i Oriol Gonzalez i una llarga llista de convidats com el Matías Míguez, la Marta Gallego, el Daniel Gonzalez i alguns més, una colla de joves francesos que van venir a escoltar i que van aplaudir molt, com la Lisa, una altra jove cantant i un bon guitarrista.....tot això gràcies a lAurelio Santos , al magnífic control del so, llums i freds del Leo Bianchi...i a la gràcia i simpatia de l'Oscar...el geni de la barra....he..he. 
Albert Caire

De fet, la participació del Jordi Rabascall obrint la WTF és vertaderament la pròpia essència d'aquestes Jam organitzades per l'Aurelio Santos. Els mateixos músics que en moltes ocasions hi participen com a sidemans finalment són ells els qui actuen com a líders. Aquest és el cas amb la WTF liderada pel Jordi, ell, qui ha participat incomptables vegades cantant al costat de l'Aurelio i de molts altres companys. La progressió artística i musical del Jordi ha estat impressionant. En dos o tres anys ha passat de ser un gran desconegut (venien ell i la Carme Puche de passar una llarga temporada a Londres) a ser un músic amb el qual s'hi compta. 
Oriol Roca, Oriol González i Jordi Rabascall
Més il·lusió m'ha fet veure a l'amic Albert Caire tocant les 88 tecles del piano del Jamboree. Per a ell ha estat el "baptisme", el primer Jamboree, la primera WTF, i que espero que no sigui la última. A l'Albert el conec des dels meus inicis al capdavant del JCLV i sempre ens agrada recordar la primera vegada i a mi també.....Una Festa Major de Gràcia i ell tocant amb el seu grup en un dels carrers...Els vaig anar a veure i al final em vaig presentar....va acabar presentant el seu primer disc "Camins" al JCLV i va ser el primer pianista que, de manera desinteressada primer, va col·laborar en les Jams Sessions que vam organitzar a finals del 2011. La primera Jam amb el Geni, on ves per on també va venir el Jordi Rabascall, Carles Pineda sènior i junior, el Felipe Muñoz, Luis Blanco i tota la colla de l'Escola Jam Session, i etc...
el saxo tenor del Xavier
Després d'aquella Jam n'hi va haver altres on el Jordi i l'Albert s'hi van trobar. A partir d'aquí va sorgir la primera col·laboració entre ambdós músics, primer a trio, després a duo, ja finalment ha esdevingut una col·laboració ferma en els diversos projectes que organitzen ells dos. Abans d'aquesta WTF hi ha hagut bolos diversos tot i que es pot parlar d'un punt d'inflexió a partir del qual han passat més coses i aquest va ser "les 12h, 12 causes", organitzat per ells i amb el total vistiplau del Valentí Grau, una moguda que es va fer ja fa un any a la Nova Jazz Cava i on el combo del JCLV hi va col·laborar. Aquell dia, el "worker man" va ser el mateix Albert, el qual no va parar de tocar el piano acompanyant a les moltes i diverses formacions. Aquell dia també s'hi va apuntar el Xavier Figuerola acompanyant al quartet organitzador en el qual també hi havia la resta de components de la formació d'aquesta WTF, els dos Oriols, el González i el Roca. 
Albert, Xavi, i els dos Oriols
Si parlem de com va anar el concert us haig de dir que hi va haver tres parts dins la primera; m'explico. La primera part van sortir a la palestra el quartet inicial. En Jordi ja ens va meravellar a tots els presents per com canta, per com actua i per com improvisa, no gens acadèmicament. Jo diria que aquesta és la gràcia, cantar bé i improvisar bé sense massa regles. En Jordi això ho clava, així com també el seu domini total de l'anglès, la qual cosa el permet "xerrar" en aquesta llengua dient coses amb total sentit, cosa que els guiris i demés que el puguin entendre aprecien. L'Albert al piano va estar sobri, i crec que la seva evolució ha estat constant des de la seva primera Jam al JCLV. Se'l veu més desinbolt en els solos i el seu domini és cada vegada major. 
Matías Míguez
Tot i els segurs nervis interns, se'l va veure força tranquil i concentrat en fer la feina que la va fer força ben feta. L'Oriol Roca i González (són dos, no un) van estar brillants en la seva conjunció mantenint una gran compenetració rítmica.  El Roca és un dels contrabaixistes més sòlids i precisos de l'escena actual. Els seus solos, tot i que no en va fer gaires, van ser clavats i molt imaginatius amb una total afinació. En una ocasió va ser el Xavier qui el va incitar amb un lleuger moviment de cap a fer-ne un, i en el bis, ell mateix va declinar la invitació. El González estava radiant i feliç de participar en aquesta moguda i així es va expressar durant tota la nit. Va flipar amb el tema que van fer amb l'Aurelio, com tots nosaltres. 
Marta Gallego i Dani González
En un moment del primer passe, el Jordi va convidar l'Aurelio a participar i així va ser com van improvisar un tema i l'Aurelio ens va demostrar de quina manera domina el Beat Boxing, a la perfecció. El González ens va fer uns magnífics "quarts" i un gran i brutal solo, d'aquells de mocador. Després va ser el moment de cridar al Xavi Figuerola i aquest va pujar a agafar el seu tenor que ja l'esperava. Els moments posteriors van ser impressionants no només per la música que va millorar amb un altre instrument, i tant ben tocat, sinó per la moguda interactiva i teatral entre el Jordi i el Xavi. Això va culminar en un dels temes on els pollastres, les oques, els coloms i demés aus van aparèixer dalt l'escenari. Una diversió sana i ben portada per la simpatia dels dos "ocells", en Jordi i Xavi i que va fer somriure a tothom, inclosos la resta dels músics. De les habilitats al tenor del Xavi ja en sabeu més que jo. És un dels millors i dotats músics de les canyes; participa en multitud de projectes i se'l crida per enregistrar molts i diversos projectes; en fi, és tot un luxe poder-lo escoltar i per a nosaltres serà un plaer tenir-lo, sinó plou, compartint escenari amb el Guim Garcia i Jordi Gaspar (i també l'Albert Caire, Jordi Pujol i Felipe Muñoz) en la cloenda del 5è Festval de Jam Sessions a Sant Vicenç dels Horts el 25 de juliol.
Oriol Roca, Oriol Gonzálex i Jordi Rabascall
Bé, després del què he explicat que correspon a les dues primeres parts de la primera part, va venir la Jam on la majoria de músics van poder descansar. De fet ho van fer tots excepte l'Albert Caire qui va ser el "worker man" de la nit. Va pujar el Matías Míguez amb el seu gran so i saber i la seva personal manera d'estar agafat al seu magnífic baix elèctric i de bellugar-se. Va pujar també la jove estudiant de l'Esmuc, la Marta Gallego la qual a més a més de tocar la flauta va cantar en una magnífica bossanova. El Dani González es va asseure a la bateria i amb la formació base de piano, baix i bateria van acompanyar a un parell de joves cantants franceses, la Lisa i una amiga seva en un parell de temes, i en un dels quals va pujar també un amic seu que va resultar ser un bon guitarrista. Després, les llums es van apagar....ja eren les 23h, hora en la qual un servidor va a buscar el transport que el portarà cap a casa....Voilà. Miquel Tuset i Mallol.

Jerry Bergonzi i Joe Magnarello Quartet a la Nova Jazz Cava, cicle Jazz a la Fresca

Jerry, Joe, Johnny i Andrea
La cirereta del pastís, el concert del Jerry Bergonzi Quartet, amb el Joe Magnarello, Johnny Aman i Andrea Michellutti com a darrer concert de Jazz a la Fresca a la Nova Jazz Cava de Jazz Terrassa. Avui la climatologia ens ha respectat i no ha caigut ni una gota, la qual cosa ha permès gaudir de l'espai exterior amb una perfecta sonorització. Un quartet que ha repassat una bona colla (a nosaltres ens ha semblat que han estat poquets) dels temes dels seus discos, m'imagino que d'un i de l'altre. Un passe únic en el qual hem pogut escoltar i observar des de la primera línia de cadires les magnífiques músiques que han sonat i les expressions de bon rotllo i simpatia que desprenien els membres del quartet. 
Johnny, Joe, Jerry i Andrea
El líder ha estat sublim en la interpretació dels temes i solos i també ens ha semblat una magnífica persona, explicant-nos algunes de les històries dels temes. El co-líder Joe ha mostrat el seu so força dolç i gens cridaner en el registre mig de la trompeta amb magnífics solos i millors melodies. La secció rítmica de només contrabaix i bateria ha complert amb escreix, si més no considerant que el jove contrabaixista Aman substituïa a l'oficial i ho ha brodat i el bateria ha mantingut una gran connexió amb la resta de la formació i ens ha deixat ben servits en el solo que ha fet. En definitiva una magnífica nit que hem compartit de nou amb lEmilio Civit Puig i amiga i molta més gent que ha vingut, i pel que he pogut escoltar, gent molt saberuda. 

Vegem què ens diuen des de Jazz Terrassa dels dos líders:

Un concert de luxe amb el lideratge de dues de les figures del jazz modern que ens arriba de l’altra banda de l’Atlàntic, punt estel.lar  de la 15a edició del cicle d’estiu “Jazz a la Fresca” de la Nova Jazz Cava.

Jerry Bergonzi natural de Boston , 1947, està considerat un dels grans instrumentistes de saxo tenor del jazz actual. De visió global i amb un personal estil, hereu dels millors tenors en la tradició del jazz modern, un lirisme elàstic i gran riquesa de ressonàncies, una prodigiosa tècnica amb control total del instrument i inigualable sentit de la improvisació, el converteixen en un dels músic més admirats de les últimes dècades. Des de Blue Note a Concord, Cadence, Savant, o Columbia, han immortalitzat el seu esplèndid so sovint qualificat de Coltrenià.


Joe Magnarelli neix a Syracuse però es trasllada a Nova York a mitjans dels anys vuitanta, on forma part dels grups de dos grans com Jack McDuff i Lionel Hampton, i és una figura activa en l’ambient jazzístic de la ciutat. El seu estil, directe i complet, una visió global de la música i la tremenda capacitat de comunicar del so de la seva trompeta, el converteixen en un músic complet i ideal per moure’s magistralment en diferents contextos. 

Montserrat Sancho
Curtet i suficient per anar a dormir, que ens hem de llevar d'hora i acomiadar a la Montserrat de la Joia que ens ha deixat, ella ja molt velleta i cansada de tot plegat. El Rafel Boladeras pare del també Rafel, el gran, de la Roser i del Jordi Boladeras, es trobarà força sol després de compartir una molt llarga vida amb la Montse; ells que les han vist de tots colors i jo que ho recordo vagament pel fet de ser veïns...al costat de la Joia hi havia Ca la Russita, casa meva, i al costat encara hi ha Cal Sagristà...A la Montse la recordarem sempre, i no com ara que es trobava ja velleta, no, sinó amb l'empenta que tenia per portar la botiga i tirar endavant conjuntament amb el Rafel tota la família. El Jordi ha heretat el fi sentit de l'humor del pare i la Roser el saber gestionar de la mare. Doncs res, que descansi en pau la Montse i que el Rafel, que tot just en va fer 90 no fa gaires dies, tingui ganes per seguir fent-nos costat en el camí de la vida. 

Bona nit i bon descans per la Montserrat de la Joia, en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

Marina Tuset Quintet a la Nova Jazz Cava de Terrassa, cicle Jazz a la fresca.

Doncs no fa gaire que hem arribat de la Nova Jazz Cava de Terrassa, on hem anat a escoltar el darrer projecte del Marina Tuset Quintet, amb ella mateixa a la veu i presentacions, en Victor Mirallas, saxo tenor i veu; Adri González, teclats; Martin Laportilla, baix elèctric i Didak Fernandez, bateria. A l'hora pactada estàvem fent un bon soparet quasi 1h i mitja abans de l'hora prevista per iniciar el concert. El pati de l'ajuntament que aquests cedeixen per fer-hi el Jazz a la fresca i que serveix per quan als fumadors els hi agafa el mono en els concerts de l'hivern, s'ha vist ràpidament ben ple de gent menjant i bevent a l'espera de l'hora de l'inici. 


En arribar l'hora, el Valentí Grau s'ha plantat dalt l'escenari i ha fet les presentacions de rigor. Sense ell, res no seria igual. Dos temes i les dues primeres gotes d'aigua han provocat la primera aturada. Els núvols eren negres però també hi havia clarianes, la qual cosa ha fet pensar que ens en podríem sortir, però no ha estat així. En inicia el tercer tema, les dues gotes s'ha multiplicat i a córrer cuita ens hem hagut d'aixoplugar sota els paraigües de la barra, el temps just per entrar a la Cava tot corrent.
A dins, enrenou muntant la parada de nou, alguns col·laborant-hi i d'altres esperant la continuació, però ningú ha plegat veles. S'ha de dir que en poc temps, la Susana, el Valentí i tota la colla dels fidels, han fet que tot tornés a rodar. En Valentí ha presentat el concert de nou com si res hagués passat i la Marina ha tornat a presentar el tema que s'havia remullat. Per resumir-ho, dir-vos que tothom ha gaudit força amb la proposta presentada, i que els músics han estat genials. En Víctor s'ha apuntat al projecte amb el seu tenor i li ha donat el toc més "jazzy" al concert, així com el teclat de l'Adri, que també ha sonat així. La secció rítmica de teclat, baix i bateria ha anat clavada i marcada per la particular pulsió rítmica plena de groove del Dídak. Martín l'ha acompanyat a la perfecció i s'ha marcat un sol solo però que ha estat suficient per acabar aplaudint-lo llargament tots nosaltres després de tota l'actuació acompanyant a la resta de companys. Finalment, la Marina ha estat genial, i ho dic jo que soc força imparcial (al menys això em sembla a mi). 


Víctor, Martín, Marina, Dídak i l'Adri que no surt a la foto...
Sap estar i contagiar la seva alegria de cantar, de passar-s'ho bé, i la gent això ho capta, de la mateixa manera que els músics capten algunes de les actituds del públic. La naturalesa li ha donat un do, la veu, que ella està sabent transformar, educar i amb ella transmetre les emocions. Tot just està encara acabant la primera desena i si tot va com ha d'anar i res no es torça, segur que la tindrem pels escenaris força temps, més experimentada, i amb diverses propostes. La gent s'ho ha passat pipa i alguns dels presents hem estat lAnna Coma i jo; el Jesús Mirallas, pare del Víctor; el David i el Carlos Sampietro, l'Oriol i parella; la Rouse Ximelis i la seva amiga Carmen; lEmilio Civit amb qui hem compartit taula abans de la remullada i amb qui hem ajudat a deixar el pati de cadires buit de brossa...Jo crec que el Valentí Grau i companyia estaran contents del resultat global; una bona colla sopant, més gent que ha vingut a l'hora del concert i sumats tots hem estat forces, i si això li afegeixes l'excel·lent actuació del quintet liderat per la Marina, doncs brutal. Com sempre faig, i avui no havia de ser una excepció, miraré de penjar aquestes ratlles i editar l'àudio i penjar-ho tot al blog del Jazz Club La Vicentina. Voilà...Bona nit i bon Picnic Jazz Vallparadís en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

VERKAMIS ACTUALS:

Doncs encara que m'hagi despertat tard i no hagi fet promoció dels vostres projectes amb Verkami o sense des del blog del Jazz Club La Vicentina, tot va canviar a partir del projecte UNO del company i gran músic Ernesto Aurignac que em fa enlluernar amb els seus textos....d'aquí em va venir la idea de compilar-ho i penjar-ho al blog, on ja ho teniu tot des de fa dies....Això m'ha fet entendre que també seria bo donar sortida a la resta de projectes, o sigui que com que ara n'hi ha un parell, doncs ara mateix us poso els enllaços per poder-hi col·laborar:


1er: Félix Rossy i Albert Sanz: 

2on: ELSIMA amb el Rubén Berengena i companys:

WTF amb Thad Wilson Quartet & friends.

Thad Wilson i Carlos Falanga
Una part de les fotos de la WTF d'avui...amb Mark Aanderud Martín Léiton Carlos Falanga i Thad Wilson.....i molta més gent..com el Joan Casares, Wayne Tucker, Mandla Mlangeni, Dave a la bateria, Jöel Gonzalez , Xavier Tribolet, Xavi Patabi, Julián Sánchez, Matías Míguez, Rodrigo G Pahlen...i sempre amb les mans destres de Leo Bianchi i el saber de lAurelio Santos....
Una WTF d'aquelles que m'agraden a mi...tot i que darrerament m'agraden també les propostes més agosarades d'estil més canyero...i és que hem d'estar més oberts a totes les propostes, això sí, de qualitat i ben interpretades...
Mark Anderud
Doncs això que pintava bé amb un quartet liderat pel Thad Wilson amb el Mark Anderud, Martín Léiton i Carlos Falanga, va complir les expectatives....un trio de músics de casa, de luxe, liderats per un gran trompetista americà...el qual posteriorment ens va dir que també dirigia formacions a New York...S'ha de dir que l'home anava un tant a gust....se'l veia content, desinhibit, i amb algun problema de rampa o similar a la mà dreta....la qual cosa no va ser cap problema ni va impedir, crec jo, que tot sonés com havia de sonar. 
Els temes que van fer, excepte alguns estàndards, em van semblar temes propis, del líder. Van començar amb un tema propi amb una ona així com de la ECM...i espurnes molt aèries...que per començar crec que va ser ideal....
Martín Léiton i Carlos.
T'obliga a escoltar, a intentar veure per on van els "trets", a esforçar-te a comprendre el nou missatge que t'arriba....Jo diria que va ser una entrada genial....amb el Carlos colpejant suaument els plats amb les masses a l'inici i després ja obertament amb les baquetes...mentre el Mark repassant el piano amunt i avall amb acords brillants...el Martín fent walkins en canvis rítmics impressionants i el Thad fent el seu llarg i magnífic solo centrat en el seu registre mig. Després del solo d'aquest, Martín ens va deixar una gran mostra del seu saber amb un magnífic i llarg solo, sense quasi interrupció ni acompanyament dels companys...Sense aturar-se, van introduir les noves notes del següent tema..U.U.M.G.....amb el Carlos acariciant els dos plats de la nova, flamant i brillant bateria que sembla que va estrenar el Jamboree Jazz de la mà del Carlos..Un gran solo del Mark per iniciar-lo amb un swing magnífic de la resta del trio....mentre en Thad gaudia dalt l'escenari escoltant-los...Després, contrabaix i trompeta es van quedar sols en el solo del primer i amb el walkin del segon...per després entrar la resta de secció rítmica i acompanyar-lo més en el seu caminar....Carlos va encetar la seva tanda de solos amb un de molt ben executat, per després Thad tornar al tema i acabar-lo suaument...El tercer tema, un "Lover Man" que Thad va reconvertir en "Lover Girl"....iniciat pel contrabaix del Martín i seguit per la melodia del Thad a la trompeta...una balada que et fa posar la pell de gallina..on no va "solejar" i sí va cantar certament força afinat després del delicat i preciós solo al piano del Mark. Una veu modulada i afinada va captivar-nos per la sorpresa d'escoltar-lo, la qual cosa no estava prevista. El tema va acabar amb la seva veu sense més intervenció. Van seguir amb un altre estàndard d'un swing impressionant...un tema de Hard Bop declarat també conegut però de moment sense nom....Argh!

Thad Wilson  by   Josep Tomàs
Tema iniciat per la trompeta i ja per entrar el piano a tot drap a fer el seu solo, magnífic solo amb profusió de mà esquerra i acords i melodiosa impro de la dreta. Després, Thad mostrant-nos el seu coneixement mantenint-se en el registre mig en un solo no massa llarg....per deixar pas al walkin del Martín força estona sol i després amb les escombretes del Carlos....uff, quina velocitat i perfecció del Martín al contrabaix...i què content que devia estar el Thad per caminar amb aquesta troupe...Seguiren els "quarts" amb trompeta i bateria, per després esdevenir "dosus" i tornar a la Coda i fer el tema per anar-lo acabant...
El cinquè tema va ser-ne un de Thelonious Monk, "Evidence", iniciat pel piano del Mark...i passa que Thad els va deixar tocar aquest tema a ells sols, m'imagino com a premi per la seva labor i així descarregar els nostres aplaudiments només a ells tres, clarament mereixedors. Un llarg solo del Mark, perfectament executat va deixar pas a un altre llarg solo caminant a "walkin" del Martín, per després iniciar uns "quarts" amb el Carlos...Després d'un Monk un altre de Kaper però ara amb el quartet i el tema "Invitation"...sí home, aquest sí, reconegut i identificat. Un tema a un bon tempo, melodia curta i ja per deixar pas al solo del Thad recolzat per una secció rítmica impressionant, caminant en part per la pulsió del contrabaix i el swing de la bateria...i alguns acords del piano...i mentre un bon solo del líder de la formació, també en el registre mig que sembla el que li està més bé al líder. Uns merescuts aplaudiments després del solo ens van permetre gaudir amb el gran solo del Mark. Uns precisos i preciosos "licks" amb la mà dreta acompanyats de perfectes acords van fer-nos gaudir amb un solo que es va allargar....i després un altre cop en Martín, "solo ante el peligro" amb el caminar del seu contrabaix a bon ritme i tempo per després enlluernar-nos amb tot un seguit d'acords....en acabar el seu solo, retrobament de la secció rítmica i posterior entrada del trompeta...per tornar al tema i melodia prou coneguda al tempo i swing inicials....brutal, clavat i gran tema executat...i per acabar unes floritures a piano...

El primer tema de la Jam Session, ja amb la col·laboració d'alguns amics com el Wayne Tucker, el Mandla i algun més i ja amb canvis a la secció rítmica....va ser el "Work song" del Nat Adderley....Hard Bop brutal i força ben executat amb tres trompetes a l'escenari....Un dia que n'hi va haver quatre i cap saxo, ja és curiós i rar, perquè no dir-ho..Aquí ja teníem al Joel al piano; Joan a la bateria i tres metalls a tot drap en la cançó del treball...Després va venir una magnífica balada que ens tocava el Clifford Brown i que va tocar el Wayne melodia i solo, amb el Joel, més delicada la pulsió o potser no tant percudida com la del Mark..i escombretes del Joan, i ja baix elèctric a càrrec del Matías...un tema preciós i que el Jöel va clavar per després deixar pas al magnífic solo del Wayne, amb una preciosa modulació en el pont per tornar a la A...continuarà..

2n dia del 5è Festival de Jam Sessions a Sant Vicenç dels Horts

Ara mateix ja hem començat el 2n dia del 5è Festival de Jam Sessions amb el combo del Conservatori de Bellaterra...de conya. Força gent a les 21h. ...gràcies.

Albert, Kike, Eladio, Jordi i Abraham
Doncs sí, ha estat una nit fantàstica amb joves i ja apuntant a bons músics acompanyats de dos dels millors mestres en els seus instruments, Eladio Reinón i Jordi Gaspar...l'Albert Muñoz, l'Abraham Rademacher i el Kike Martínez ....primer ells i després el combo del Taller de Músics amb la Rocío Seligrat, Anscari Montori, Max Villavecchia, Javi Garrabella i Jeroni Sureda.....que han tocat una molt bona estona per després començar la Jam Session....i de fet avui ja no m'he hagut de veure sol davant el perill, ja que ens han acompanyat el Joe Psalmist, amb la seva simpatia, humanitat i un parell de temes que ens han fet despertar si és que estàvem dormint....també ha vingut el Jordi Pujol que ha gaudit força en els dos temes que ha tocat, el Deme Gómez, que ha pogut compartir escenari amb l'Eladio Reinón, mestre del Deme al Taller de finals del 80s...i amb qui jo mateix he pogut compartir escenari en un parell de temes....Ha estat una nit magnífica, climatològicament parlant, musicalment parlant i humanament parlant...Molta penya, gent nova que ha vingut de Molins de Rei, de Sant Cugat, els pares dels músics, parelles dels músics com la Montse Roig, directora del Musical de Bellaterra i parella de l'Eladio, i la mateixa parella del Jordi Gaspar. Gent del poble que ha vingut i gent del poble que hem trobat a faltar...uns s'ho guanyen i els altres s'ho perden....què hi farem...Amb ganes d'editar l'àudio que he enregistrat..i la feinada que em donarà però ho faré, i quan ho tingui tothom ho podrà escoltar al blog del Jazz Club La Vicentina, a més de llegir aquesta crònica un pel ampliada...Voilà...Gràcies a lAjuntament de Sant Vicenç dels Horts pel suport incondicional a les propostes de qui això escriu...Bona nit i bon 5è Festival de Jam Sessions en el Jaç de cadascú.
Anscari, Rocío, Jeroni, Eladio, Jordi i Max
Aquestes varen ser les primeres quatre ratlles després del concert...i ara poques ratlles més perquè el que heu de fer és escoltar les músiques que van fer...

El 2n dia de festival el va iniciar el combo dels tres joves de l'escola de Bellaterra acompanyats dels seus mestres l'Eladio Reinón i Jordi Gaspar. Van tocar una mica més de mitja hora i ho fan fer repassant alguns dels temes més emblemàtics estàndards que se solen tocar a les Jam Sessions i s'ha de dir que els tres joves ho van fer la mar de bé i ja no en parlem dels seus mestres..un vertader luxe i plaer poder compartir amb ells la vetllada i amb tots els qui van venir. Alguns dels temes que van tocar van ser el "Song for my father" en un clar homenatge al recentment desaparegut Horace Silver. 

Deme, Eladio, Geroni i Javi
Els del combo del Taller de Músics, van ser els segons en pujar a l'escenari i ho van fer amb una formació de quintet amb la Rocio Seligrat, veu; Max Villavecchia, teclat, Anscari Montori, Javi Garrabella i Jeroni Sureda..ens van presentar tot un seguit de temes propis i al final un estàndard. Em van agradar força i també les seves composicions. S'ha de dir que quan contacto amb les escoles i els hi demano la seva col·laboració amb algun combo, són ells els qui evidentment decideixen quina serà la formació i que sempre, cada any i amb cada escola, la sorpresa sempre és força agradable. 

Javi i Joe Psalmist.
Després dels combos de Bellaterra i del Taller de Músics, va començar la Jam amb quasi tots els components del Taller més Eladio Reinón i Jordi Gaspar...després també s'hi van apuntar el Jordi Pujol, el Joe Psalmist, el Deme Gómez i jo mateix, acabant la Jam amb la primera formació que la va iniciar com a cirereta del pastís...

Miquel Tuset Mallol.