Bé, doncs amb un magnífic regust de concert acústic amb el trio d'en Lluc Casares a la WTF d'avui al Jamboree Jazz amb l'Aurelio Santos màxim culpable de tot el que passa cada dilluns des de fa prop de 13 anys, que es diu aviat. Un trio liderat pel Lluc i amb en Pau Sala, contrabaix i Joan Casares, bateria. Lluc ha muntat aquest projecte en clau acústica, bàsicament, pel format i també perquè segur que és on ell es troba més a gust. Una molt bona primera part amb estàndards no gens trillats i algun tema propi on ja a les acaballes ha convidat al seu amic i company de múltiples vivències, en Bruno Calvo a tocar un parell de temes de Thelonious Monk i potser algun altre més. Una primera part exquisida, on l'evolució dels dos joves músics a les terres baixes és més que evident, particularment la desimboltura del saxofonista, més fresc i amb més idees i més tècnica, i també la del trompetista que ha millorat substanciosament el seu so, que ara em sembla més càlid i envellutat. Per descomptat que el Joan ha estat sublim a la bateria, tot i haver començat amb molta suavitat, ha tingut grans moments i en especial en els solos que ha realitzat que han estat brutals, per no parlar de la introducció a un tema de Monk amb pandereta inclosa. Pau Sala al contrabaix ha estat sublim, en perfecte sincronia amb el bateria i mostrant-nos el seu gran domini de l'instrument. En particular m'ha agradat la seva execució sempre rítmico-melòdica en els seus solos i la gran seguretat mostrada. Un trio de base posteriorment reforçat pel Bruno que ha brillat fent parella amb el Lluc, ambdós magnífics en melodies i solos.
 |
| Bernat Hernàndez by Josep Tomàs |
D'altres músics que han passat han estat Jöel Gonzalez al piano; Bernat Hernández, baix elèctric; Claudio Marrero, saxo tenor, etc...La veritat és que a mi també em passa el que li passa a l'Aurelio, que la memòria em falla, tot i haver-ho escoltat ara fa 2 hores, més o menys...Hauré d'escoltar-me de nou l'àudio per identificar als artistes. En resum, dir-vos que ens ha agradat força a mi i al Carlos Sampietro, i també a tothom qui hi havia a la Cava, i la mostra han estat els aplaudiments tema darrera tema, i solo darrera solo. Una WTF no tan WTF i més estàndard, més acústica, més Jazz tal i com es pot identificar una música que es feia a finals dels 50s principis dels 60s, amb el teu permís Aurelio, i tot i el concepte acústic que jo li he volgut donar, la sonorització que sí que hi era l'ha portat amb mà destra el gran tècnic àudio-visual Leo Bianchi, i gràcies a ell els fums també han sortit i les llums s'han convertit en penombra a l'hora de marxar jo i el Josep Tomàs que com sempre ha capturat els moments més brillants, més inversemblants, més impressionants, i sinó veieu la foto que ha penjat del Bernat. De moment, aquest és el "parte"....Miquel Tuset i Mallol.
.jpg){kind=link}
