Un divendres 6 de novembre amb Jazz a Rodalies

Un divendres de Jazz a les Rodalies.....he. Després de recollir els rètols de la Jam del divendres 15 a la Copisteria L'Olivera Digital me n'he anat a Bellaterra al Conservatori de Bellaterra. 

Allà m'he trobat amb els concerts de professors començats i amb un silenci sepulcral només sacrificat per la meva salutació en veu alta al Benet. Tota la sala d'actes de l'escola plena de gom a gom, i fins i tot, pùblic i els professors dels combos de Jazz allà al vestíbul en total silenci. Després d'enganxar un rètol al tauló d'anuncis, m'he colat dins la sala i he anat a parar a un racó, on ves per on hi havia l'Eladio. Allà hem comentat les músiques (de Schostakovich) i com de bé que ho feien els músics amb l'Heriberto Fonseca al capdavant. La veritat és que ha valgut la pena estar-se allà dins escoltant dos violins, un piano i un violoncel. Després dels aplaudiments merescudíssims ha sortit la primera combinació del combo de professors de Jazz amb el Benet al capdavant. Un "Along Came Betty" per començar ens ha posat a tots a lloc, al menys a mi sí. Han combinat temes i músics i jo ja he marxat de cap a Olesa de Montserrat. Allà, el jove incombustible Albert Carrique havia muntat un projecte amb companys i profe, el Victor Correa; un projecte dedicat a la música de Dexter Gordon i a Slide Hampton. 

La formació dels nostres young lions, ha interpretat tot un seguit de peces que el mateix Hampton havia arranjat i fins i tot una peça arranjada pel contrabaixista de la formació. He pogut seure a primera fila i només m'ha faltat portar el Zoom per poder-ho enregistrar....llàstima, però he compartit taula amb la família del Josep M. Carrique Marco, allà ben al mig de la gran sala de la UEC d'Olesa i tastant de primera mà les músiques meravelloses que ens han interpretat l'Albert, el Victor Correa, l'Òscar Latorre, el Pedro Campos, el Roger Santacana i el Josep Cordobés. Ha estat d'una tacada, sense pausa, i tot i així, m'hauria quedat molta estona més escoltant-los. Han fet un bis amb un tema del Wayne Shorter (l'arranjat pel Pedro) i ens hem cansat d'aplaudir. Què bé que ho fan aquests nois, comentavem amb els avis de l'Albert i amb la Rosa i el Josep Mª, els pares. La veritat és que els temes escollits han estat tot un encert i les intervencions dels solos han estat brillants. El mateix Víctor em deia després...."si aquests nanos en saben molt...sort que soc trombonista, i no hi ha gaires joves que toquen el trombó...".. pugen amb molta tècnica i predisposició màxima; tenen unes habilitats que a molts ens meravellen...etc.. El concert ha estat extraordinari. El nivell de tots els integrants del sextet ha estat altíssim i el públic ha gaudit d'allò més. Un èxit en el sentit musical que espero que també hagi estat un èxit en l'aspecte econòmic per la gent de l'UEC. El 2014 els tindrem al Jazz Club La Vicentina....cap a la primavera o l'estiu....Ja per acabar, excusar-me d'haver xerrat pels colzes després del concert...la qual cosa em sol passar degut a l'excitació i emoció continguda durant el concert. Al final m'agrada felicitar-los i comentar-ne la jugada. Voilà. Miquel Tuset i Mallol.

WTF amb Bruno Calvo Quartet

Bruno Calvo
Doncs quatre ratlles per parlar de la W T F Jam Sessions d'ahir, dilluns 4 de novembre amb en Bruno Calvo liderant el quartet on hi van col·laborar en Joan Casares, Giampaolo Laurentaci i el mestre de tots tres, l'Albert Bover. L'Aurelio Santos el va presentar com aquell músic, aquella persona d'edat indefinida capaç de participar en qualsevol de les mogudes musicals (amb cara i ulls) i acompanyant músics molt més joves que ell, amb l'ànim ben clar de participar en tot el que sigui promocionar-los i ajudar-los en els seus projectes. Ja ho va fer en la WTF que va liderar en Joan Casares i ahir ho va tornar a fer. Un bravo per l'Albert. El projecte del Bruno va estar farcit de estàndards barrejats amb temes propis, començant pel primer, que va ser un Blues que ahir no tenia nom i no sé si finalment ja el te. Un magnífic "How deep is the ocean", entre d'altres meravelles, ens va impressionar força. Ara bé, per a mi la cirereta va ser el tema que van tocar a duo trompetista i pianista. Serà qüestió d'editar l'enregistrament i penjar el que vulgui el Bruno, que és qui mana..La sessió va continuar amb temes de Monk i d'altres del mateix Bruno. S'ha de remarcar el gran nivell en els solos interpretats per tots els músics començant pel mateix Bruno, que ha millorat el so de la seva trompeta essent si més no força més càlida, lluint-se en els magnífics solos executats. El Giampaolo va estar a un magnífic nivell, fent la seva feina amb solvència rítmica i gran estil en els seus solos. En Joan va brillar força, i de manera molt contundent va acompanyar a la perfecció, fent també gaudir tothom en els "quarts" i finalment en un magnífic i llarg solo que ens va deixar bocabadats. Ja per finalitzar, dir-vos que sempre és un plaer veure i escoltar a un dels grans de les 88 tecles, l'Albert Bover; músic imaginatiu on n'hi hagi, que troba les notes i els acords més inversemblants a cada moment, aconseguint enlluernar (no és la seva voluntat, segur) a propis i a estranys i fins i tot als propis companys d'escenari. Sempre que el vegeu improvisar, podreu veure de quina manera se'l miren els seus companys, o quines son les mostres d'aprovació i admiració que els seus rostres expressen. És així, és el que sempre busca més enllà de lo establert i a més a més, sempre troba. El públic, que omplia el Jamboree Jazz, va gaudir d'allò més amb totes les interpretacions i més que ho va fer quan l'Aurelio va començar a bellugar el personal. El primer en pujar va ser el Daniel Gonzalez substituint Joan; després ho va fer la cada vegada més bona saxofonista, la jove Irene Reig. Amb aquesta formació van tocar crec que només un tema, ja que el Daniel va convidar a agafar les baquetes a un dels seus amics, a l'Aleix Bou. Després, qui va ésser convidat a substituir al Giampaolo va ser el gran Thomas Kent. Un altre que va col·laborar en la Jam de Jazz va ser el percussionista uruguaià, Marcio Ramírez a las tumbadores. En el següent tema l'Albert va ser substituït per l'Artashes Aslayan i també va pujar en Rai Paz a la guitarra. Com no podia ser d'una altra manera, les manetes d'en Leo Bianchi van fer que tot sonés a les mil meravelles. El tema que van tocar, proposat pel Rai, va ser la magnífica balada "Body and Soul". Considerar la feina dels companys gràfics, que com sempre capturen a la seva manera i amb el seu mitjà les millors imatges de la nit; aquests són en Josep Tomàs i el Manu Dimango. Després d'aquest tema tranquil·let, l'Aurelio va convidar a un altre bateria, el Kent, i també a dos saxofonistes "alts", en Pere Miró i al ros Johan..Amb aquesta formació va sonar un trepidant "Billie's Bounce" amb uns magnífics solos de tots els músics, Artashes, Rai, Thomas, Marcio, Kent, Pere i Johan. Sempre hi ha força bateries i el Kent va ser substituït pel Roberto. El tema que van interpretar va ser el preciós "Have you met miss Jones", on cadascun dels vents va interpretar una part de la melodia, o sigui 8 compassos cadascun; després van arrencar amb els solos, deixant-nos força sorpresos a tots els presents per la seva qualitat. La resta de companys van fer també grans interpretacions deixant-nos una gran satisfacció a les oïdes i a la panxa, lloc important on van a parar tots els sons, bons o mals. Dir-vos que ahir també va pujar a les tumbadores un home ja amb alguns anyets a sobre, el qual va voler ficar-s'hi i allà que hi va anar, i que força bé que ho va fer. Se'l veia força tranquil i amb un domini prou evident, la qual cosa mostrava una passió per la música que segur l'havia portat a tocar en més d'una ocasió amb públic agraït. A partir d'aquí, les 23h passades, va començar la vertadera WTF.....Miquel Tuset i Mallol.

Propera Jam Session el 15 de novembre....

Data: 15 de novembre de 2013 a les 22h a la Sala Xica de La Vicentina 

"Jam Session de novembre amb Geni Barry Sextet"

Geni Barry, vibràfon
Carles Pineda, saxo alt
Jordi Pujol, guitarra
Albert Caire, piano
Quico Mampel, contrabaix
Enric Asensio, bateria
i els amics de l'Escola Jam Session amb Luís Blanco al capdavant i amb Modest Pelfort, Sergio del Campo, Deme Gómez Quartet, etc...

L'homenatge extraordinari pel Morten Ssandholt.

Descriure lo indescriptible....difícil, força difícil. 

S'hem fa difícil i a la vegada estrany intentar-ho expressar...Val la pena?...Algú que no hi hagi anat entendrà després de llegir-ho el què va passar? Es podrà imaginar com ens vam trobar nosaltres? Segur que no....tot i així seguiré....


D'entrada, voldria agrair a Joan Mas la seva col·laboració i a l'Aurelio Santos la seva total entrega en aquesta situació que ens ha tocat viure i que ell ha sabut portar tant i tant bé. Gran que era, encara s'ha fet més gran. 
El Jamboree Jazz va obrir les seves portes a les 17h en honor a Morten Sandholt i per petició explícita del seu pare, crec, i per descomptat amb el suport de tota la seva família. Allà hi vam anar el Thomas Kent Warburton Jr. i la seva dona, el Rodrigo G Pahlen i el Mark Aanderud. Em va tocar seure al seient del mig del darrere, i vaig trobar-me entre 176 tecles, apretadet, molt apretadet. Una estona en la qual vam intentar rebaixar la tensió emocional que havíem adquirit al tanatori xerrant de qualsevol cosa fins i tot trivial. Unes canyes al Glaciar abans d'entrar compartint històries i ves per on que de tot d'una em sento que ells em fan una mena de benvinguda al seu país, el país dels que viuen aquí però que no hi han nascut. Els hi vaig agrair la benvinguda, per descomptat. Després de pagar 12€ complicats, amb explicacions diverses del cambrer, vam fer cap al Jamboree.
Només entrar, ja ens vam trobar immiscits en un ambient càlid, envoltats per la llum de multitud d'espelmes que tothom havia anat portant. A l'escenari, als dos costats, uns quadrats plens d'espelmes, l'il·luminaven donant-li un aspecte transcendent. Poc a poc va anar-se omplint tot l'espai, buit de cadires, per músics, coneguts, amics i és clar, per la seva família. La seva mare i el seu pare, els seus germans amb les seves parelles i els seus rossets fills. Després de muntar el zoom per enregistrar vaig anar a seure a la fila de butaques que hi havia a la pared, i des d'allà vaig poder observar com la tendror i amor, la tristesa i emoció de tots els presents anava omplint l'aire de la cova. 
Els primers sons els va fer el Llibert Fortuny amb el seu tenor al bell mig de la gent. Aquests sons profunds, amb notes llargues i sentides van ser com una mena d'avís del proper inici de l'homenatge. Aurelio va pujar a l'escenari i després de saludar-nos i agrair-nos la nostra presència, es va dirigir als pares del Morten en anglès, explicant-los com aniria més o menys tot. Va convidar i presentar els músics que es van encarregar d'obrir aquesta WTF (ho va ser?) dit això amb tot el respecte per la família del Morten. Claudio Marrero va liderar una formació amb el Llibert, el Gonzalo Levin, Jose Alberto Medina, Joan Casares i Thomas Kent (potser em deixo algú a la guitarra?). I ho va fer perquè el Claudio va composar un tema dedicat al Morten i aquest és el primer tema que va sonar, com no podia ser d'una altra manera. Claudio va tocar com mai, amb llàgrimes als ulls i amb un sentiment que ens va arribar ben a dins. Els solos van anar brollant des de l'escenari i tots ho van fer increïblement bé. Després, presentacions de l'Aurelio i tots aplaudint-los de nou. Jose es va quedar i va pujat el Xavier Casellas a cantar el Tears in Heaven de l'Eric Clapton. Més emoció, impossible, però sí, n'hi va haver més ja que l'Adriano va pujar a cantar amb la seva guitarra acústica i ho va fer com només ell ho sap fer. Només pujar a l'escenari, se'l va veure com somreia ple d'amor tot mirant-se el saxo tenor del Morten, el Selmer del Morten. Va tancar els ulls i amb un posat seriós i concentrat va començar a tocar la guitarra fent uns acords que et deixaven glaçat. Els seus cants ens van fer posar la pell de gallina, literalment, tal era la intensitat i profunditat del què feia, amb tot el seu cor i amb tot el seu amor i que van arribar a cotes altíssimes de potència. De fet, l'Adriano cridava per la injustícia comesa per la vida perduda i ja mai més oblidada. En acabar, de nou un somriure tot mirant el saxo, tot mirant el Morten, i va marxar fent cas omís als aplaudiments, que ell sabia que no eren per ell.
Aurelio va presentar a la següent formació d'amics i companys ara amb la presència de Paula Domínguez, Mark Aanderud, Jefferson Otto i baix i guitarra, crec. Amb la Paula va passar el mateix a nivell emotiu. Ara sí que era com un dels temes de la WTF que jo sempre em perdo tot i haver-la vist i escoltat cantar algunes vegades abans de les 23h. Un tema sense nom ni tema, iniciant un per aquí i continuant un per allà. Ella cantant una mena de mantra repetitiu "open your eyes" o similar, dirigit explícitament al Morten...també arribant a commoure per la sinceritat (com amb l'Adriano) i la entrega total. Els companys, fent el mateix, interpretant amb sentiment els seus solos i melodies si n'hi va haver. Més aplaudiments de tots nosaltres i més músics a l'escenari, ara amb el Per Sandholt, germà del Morten a la guitarra. Emoció desbordada en un tema que va anar derivant cap un Blues amb un solo més que emocionant del Per. Un incís: tot i que vaig enregistrar l'àudio de tot el que va passar, encara no he pogut editar-lo i per tant us demano disculpes si hi ha algun error en la seqüència i presentació dels músics. El pare del Morten ens va salvar d'un incendi, agafant ell mateix l'extintor i apagant totes les espelmes del quadrat de la dreta. El fil petit del Per va estar-se a l'escenari en aquest tema, amb cara de circumstàncies, pobret, comentari al respecte que em va fer l'amic entranyable Antonio Narváez. 
Després d'aquest tema ni va haver un altre on també l'altre germà va pujar a l'escenari a tocar la guitarra, augmentant el nivell de l'emoció al límit. Aquí s'hi va arribar, al límit, al final, quan l'Aurelio va convidar a tots els músics que hi havia a la sala a pujar a l'escenari per tocar plegats. Va deixar un reco lliure per posar-hi dues cadires on va convidar als pares del Morten a seure i compartir l'escenari amb els músics, l'escenari on el seu fill tantes estones havia trepitjat. Tots dempeus davant l'escenari, a tocar dels músics, i tots ballant seguint el ritme frenètic d'una música que sorgia de milers de veus, d'instruments, carregada d'amor i pau, i record, molt de record. Eps, que m'he emocionat ara mateix....Abraçades companyes i companys per haver fet possible aquest agermanament i haver pogut compartir aquestes emocions d'amor per a ell, per a la seva família i ves per on també per a tots nosaltres. Miquel Tuset i Mallol.

En Morten Sandholt se n'ha anat per no deixar-nos mai.

Morten Sandholt
 Em vull afegir a totes les mostres de condol i de record pel Morten Sandholt. Jo, que només soc un aficionat a la música que a ell li agradava tant, i que el vaig veure unes quantes vegades a dalt l'escenari del Jamboree Jazz Club, contorsionant-se com ell feia, tocant a primera línia, allà davant dels micros amb el seu so ple de vitalitat....un dia fins i tot li vaig dir que potser li agafaria mal d'esquena..s'ho va prendre en conya. El dia que va obrir la Jam, la darrera, vaig enregistrar el concert i va estar força content que li enviés.....Havíem coincidit a les WTF, ens havíem saludat, però en la distància del músic - públic, no en la de l'amic. Quan l'Aurelio m'ho va fer saber i em va afegir al grup, em vaig sentir com si jo també formés part de la seva família, la dels seus amics, la dels músics, la dels aficionats de les WTFs. El vaig anar a veure el dilluns, a mitja tarda...A la sala de l'UCI hi havia la seva novia i algunes de les seves amigues, totes plorant (jo encara no sabia qui eren). Vaig demanar si podia entrar a la UCI i hi vaig anar. Allà hi havia el seu germà, em va preguntar de què el coneixia i li vaig explicar.....era com ell........somrient fins i tot, i amable com ell, amb el somriure franc. 
Morten en acció a les WTF  by Manu Dimango
El vam acariciar els braços, ell s'hi va abocar sobre la seva cara i es va posar a plorar després de dir-me que les proves havien anat malament.....no vaig poder estar massa estona més....vaig anar a la WTF com una mena d'autòmat. Allà baix, tristor i energia a l'escenari, i molt que va durar i que jo no vaig veure. Al cap d'una estona vaig marxar....i fins avui, pendents de les notícies, fins que ha arribat la darrera. Tristor i amor per tot l'amor que tothom ha demostrat en aquest tant mal tràngol. A partir d'ara ja és immortal...ja sempre estarà amb els seus més amics i amb els qui no ho vam ser ni tant ni poc, però que el vam veure riure i gaudir del que més li agradava fer, tocar el saxo tenor a les WTF de cada dilluns, on ja mai hi deixarà de tocar. Miquel Tuset i Mallol.
Morten Sandholt: el 9 d'abril, després de la WTF
Concentración total. Y no estoy jugando a Mario  
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Aquí sota, diversos comentaris dels amics, coneguts, etc.....tothom qui el va conèixer i el va estimar.
Carolina Echegaray:
Fuimos muy felices

 
 
 
Un día Sorpresa! Pensé que nadie se acordaba! Gracias a mis mejores amigos Greta Berrocal, Lucia Batrace, Erica Ziherl, Justin, Ali Díaz, Karla Soriano, son los mejores amigos que nadie pueda tener. Un día difícil, un día recordativo , un día lleno de momentos que te hacen revivir . Tenemos que aceptar esta realidad... Y es así... Por su cariño, por el amor y las ganas de vivir que Morten Sandholt nos dejó en cada respiro de su vida y en cada momento compartido. Gracias a todos por sus saludos y sus mensajes. Tengo tanta gente cerca y que me hace feliz. Gracias a toda mi familia, a Stefanie Maurer y Michielle Arnold Maggard y Mikiel Arnold, mis primos que con sus bromas y sus sorpresas han podido hacerme olvidar. Gracias a todos. Tenemos que seguir( L,E,J) no tenemos otra opcion, la Vida nos pone estos obstáculos y pensamos que nunca nos tocaría. Hoy nos tocó a nosotros y a nuestra familia. Para adelante.......
 
 
 Aurelio Santos:
Amigos... Morten Sandholt está ahí! Escuchando y respondiendo como puede a cualquier estímulo potente ya sea música, un caricia, una voz agradable, y peticiones puntuales... Acabo de estar con José Alberto acariciandole, hablándole y diciéndole que le vamos a llevar el saxo a la cama, que se lo vamos a poner encima de su torso y que, si se porta bien, a lo mejor le dejamos soplar, aunque imagino que tendrían que estar Julio y Claudio allí para liar una buena sección...

Me importan poco las opiniones médicas y demás... Hoy por hoy, son conjeturas con mayor o menor peso específico... Yo acabo de estar con un ser humano en lucha por salir de esta, y a lo mejor tenemos que redoblar esfuerzos para entender dichas señales y mantener la esperanza... Siempre estamos a tiempo de dejarnos llevar...
http://www.wtfjamsessions.com/2009/04/08/13042009-morten-sandholt-%C2%A0wtf-jam-sesssion/
http://vimeo.com/10926671
Por favor, no desfallezcáis!!! Morten Sandholt, el que todos conocemos, está ahí dentro de esa habitación y de ese cuerpo... VAMOS A DESPERTARLE!
Hoy (24 de octubre) romperé una lanza por la tecnología... ya que gracias a ella y en la forma de un smartphone diseñado por Steve Jobs y su equipo de Apple, me han permitido en uno de los días más plenos y a la vez más difíciles de mi vida, ser testigo de una catarata de amor hacia la figura de Morten Sandholt y a la vez, permitirme interactuar en tiempo real con cientos de mensajes y posts que han embellecido en aburrido habitualmente decorado de Facebook, por poner un ejemplo. Visionado, compartido, etiquetado, comentado, recompartido, "Me gusta"do, desde ciudades recónditas, desde todos los lugares de Barcelona, Europa, España, Catalunya, Dinamarca, America... toda... Tengo los dedos "fritos" del calor generado por el iPhone... La batería envejecida... La pantalla hecha un asco entre lagrimas y otras sustancias, y el puto cargador en el trabajo por salir corriendo hacia el hospital dejando mi bolsa olvidada con todo dentro...

La tecnología, bien utilizada, le da todo el sentido a la palabra PROGRESO, y ha sido clave a la hora de unirnos a todos bajo la inmensa figura y preciosa sombra de MORTEN SANDHOLT...

Nunca había tenido tanto sentido teclear con mis dedos ceporros la dichosa pantallita de este adictivo aparatejo llamado iPhone...


Morten Sandholt, aparte de un gran saxofonista, hacía cositas como estas:  
http://t.co/CCJ2Qw56iQ #mortensandholtDEP
http://www.unclehandsalt.com/
Josep Tomàs:
 
 
 
 
 
 
 
 
Jose Alberto Medina:
Aqui os dejo la ultima WTF que abrí junto a mi estimado amigo y gran músico Morten Sandholt ! Con el sentimos la libertad de expresión, en mi caso le encantaba que tocara a su lado con la melódica que experimentaramos. Este día que tocamos en Jamboree en Abril de este año en la WTF fue especial, hubo aquello que se llama magia. Carlos Falanga , Martín Léiton en la Base rítmica. No tan solo éste día, he compartido con el escenario en muchas ocasiones en las diferentes Jams de la ciudad. Su actitud a sido impecable, con una sonrisa que lo único que te contagiaba era buen rollo. Sus bufandas, su barba, su entrega total y personal a la música y a sus amigos no quedará en absoluto indiferente. Hay un antes y un después de hoy! Te encontraré a faltar a mi lado, pero te llevaré en mi corazón para siempre y en cada nota estarás presente! Tambien hecharé de menos tus fiestas y tus ganas de hacer a la gente feliz. Morten eres grande y una de las personas más especiales que he conocido en mi vida. Gracias Miquel Tuset Mallol por grabar esto. Ojala que lo podamos editar aunque sea en pequeña escala. El tercer tema se lo dedico con mucho cariño a Morten. EL enlace lo pongo a continuación ( minuto 16'23 ) Morten crea ritmos a través de su video consola donde dispara beats.. y es mágico el desarollo. TE QUIERO VIKINGO.
Aurelio Santos, vamos a dar lo mejor de nosotros cuando llegue el momento.Morten Sandholt sigue aquí y lo bueno es que no dejara de estar nunca en las paredes del jamboree. Su energía es parte de nosotros ahora!. Abzoo
Claudio Marrero:
Hoy se ha ido un amigo y un hermano de la música, el está ahora en la verdad y nos esta tocando al oído su música celestial. Morten amigo¡ Dios te tenga en su vera. Te queremos y ahora estás en nuestros corazones¡ Hasta siempre y hasta pronto VIKINGO¡¡ 
 
 
 
Martín Léiton:
Amigo Morten, siempre que me encontré contigo sentí la pureza, la honestidad, la alegría, la generosidad, la curiosidad, la humildad y la sensibilidad de tu forma de Ser. Lo mismo exactamente puedo decir de las veces que tocamos juntos que afortunadamente fueron muchas, aunque por supuesto no suficientes. Gracias a ti y a la vida por haberme dado la oportunidad de cruzarme contigo. No entiendo lo que ha pasado, espero poco a poco poder asimilarlo.
Albert Prunera:
La familia WTF está tocada. Está tocada por un cruel y doloroso zarpazo de los que da la vida. Tocada pero jamás hundida. La de ayer fué la WTF más intensa y emotiva que jamás se haya celebrado. PEDRA PRETA el trío liderado por Munir Hossn abrió la jam con un vendaval de música para levantar cantidades increíbles de energía y cariño y dirigirlas hacia un único objetivo, al corazón de nuestro amigo Morten Sandholt. Cantidad de músicos acudieron a la Jam Session, muchos otros queriendolo no lo pudieron hacer por las distancias, pero de alguna manera estuvieron allí presentes y se notó. La inmensa fuerza de los sentimientos brotó en todo momento del escenario, fueron cinco horas de una extraña alegría, de un deseo irrefrenable, de muchísimo cariño. Aurelio Santos dinamizó con una entereza y una actitud auténticamente admirables una jam en la que ocurrieron cosas que no olvidaremos nunca. Imposible reseñarlas todas y a todos los que las hicieron realidad. Quiero dejar claro que fué toda la familia WTF la que quiso estar allí, en cuerpo y alma, unida a rabiar. No olvidaremos el temazo "Vikingo" compuesto para esta noche por Claudio Marrero Santana y que se tocó en dos ocasiones, en la segunda de ellas se unieron tocando la guitarra los hermanos de Morten, Jeppe y Per Sandholt....momentos tan emotivos como irrepetibles. Ya ves Morten.... todo esto para tí, compañero, amigo, maestro.
El poder de la música es infinito Morten....tú hoy eres la batuta de esta mágica fuerza.
Jamás se te olvidará.
Abrazos Morten Sandholt
 Un gran abrazo Morten.
Amigos, músicos, incondicionales seguidores..... es lógico, estamos abatidos, desconcertados, tristes....Morten no está físicamente con nosotros. Pero hace un rato, conversando sobre Morten con mi hijo mayor Albert, me ha sorprendido con sus conocimientos de la mitología nórdica, he flipado literalmente.
Dicen que el mayor honor y deseo de un vikingo es morir en el campo de batalla. En el lugar de su muerte acudían las Valkirias, las doncellas de Odín, el gran Padre y Dios Supremo de los vikingos, de allí lo llevaban al Valhalla, al cielo. Allí estaban junto a Odín disfrutando de los mejores manjares y placeres, esperando el Ragnarok, la gran batalla que tendrán que librar contra las fuerzas del caos, la gran batalla del fín del mundo.
Hoy las Valkírias se han llevado a Morten Sandholt, se lo han llevado al Valhalla, donde sin duda la música sonará con más fuerza, habrá energía WTF. No quiero escribir banalidades, solamente he querido dar un poco de aire fresco a nuestros atormentados sentimientos.
Un gran abrazo.
El poder de la música es infinito Morten....tú hoy eres la batuta de esta mágica fuerza.
Jamás se te olvidará.
Abrazos Morten Sandholt
Manu Dimango:
Morten a la Jam del 14 d'octubre de 2013

 
 
 
 
 
 
 
 
 
Tomàs Fosch:
Un dia vaig conèixer al Jamboree un Danès. Em va explicar que estava fent una app per als mòbils on podies fotre-li clatellades a polítics, desprès el van cridar a l'escenari i es va posar a tocar el saxo. Cada cop que mel trobava et rebia amb un somriure d'orella a orella...un abraçada Morten! 
Abel Boquera:
Sento molta tristor i sorpresa, encara no m'ho puc creure... et trobarem molt a faltar Morten Sandholt. Els teus amics i col.legues no oblidarem mai el teu somriure i la teva música. Una abraçada molt gran siguis on siguis! 
Jam Session Carmelitas:
ÉSTE JUEVES 24/10/13 JAM SESSION CARMELITAS DEDICA ÉSTA JAM A UN QUERIDO AMIGO QUE NOS ACOMPAÑÓ Y SEGUIRÁ ACOMPAÑANDO SIEMPRE, EN ÉSTE ESPACIO QUE HIZO SUYO Y LO COMPARTIÓ CON TODOS NOSOTROS CON SU INCREÍBLE MÚSICA... PARA TÍ QUERIDO MORTEN SANHOLDT!!!
LOS ESPERAMOS EN CARMELITAS: C/CARME 42 CON C/DOCTOR DOU. METROS L3-LICEU Y L1-UNIVERSITAT. 
 
Jeff Otto:
 
 
 
 
Apel·les Carod:
Des d'aquesta tarda m'ha envaït una sensació d'impotència i tristesa molt forta en saber que el Morten Sandholt ens ha deixat... Per les vegades que vaig poder tocar amb ell al Jamboree, em quedarà sempre el record d'un gran saxofonista i d'una bonica persona, d'aquelles que transmeten bondat i positivisme sense ni haver d'intercanviar paraula. Feliç d'haver compartit moments amb tu, fins sempre!
Josep Valldeneu:
Avui ens ha deixat en Morten... Un gran saxofonista que vaig conèixer una mica més cada vegada que anava al Jamboree. M'ha encantat poder compartir música, diversió i bons moments amb una gran persona com tu... 
 
Mirant fotos m'he trobat un dels grans moments que no podrem repetir però que sempre podrem recordar.
 
 
 
 
Mariano Steimberg:
Amigo, donde sea que hayas ido y por la razón que sea, gracias x compartir tu amor con nostros a través de la música. Nos quedamos con eso, tu amor y con muchas alegrías compartidas. Mucha luz en tu nuevo viaje. Descansa en paz Mr Morten Sandholt 
Paula Domínguez:
Compañero Morten Sandholt, un ole por todas esas notas que improvisamos sobre el escenario. Que Dios te guarde en su gloria. Un abrazo enorme a toda su familia y a la familia WTF. 
 
 
 
 
Giampaolo Laurentacci:
esto es surreal....hace 2 lunes estabamos tocando junto en la jam del Jamboree despues el concierto de Xavi Torres trio riendonos de las distintas caras que ponian los musicos durante los solos juntos con Aurelio Santos....no me entero de nada....es muy triste de verdad. No tuvimos la posibilidad de conocernos mucho pero lo que se comparte en musica te acerca mas de mil palabras. RIP Morten. 
Guillermo Calliero
Descansa en paz Morten, eras un tipo genial, talentoso, respetuoso en fin!! UN GRANDE!!! te vamos a extrañar!
Martín Laportilla:
Que alegria haber conocido un tipo como Morten y cuanta tristeza da su temprana partida. Hasta siempre compañero. 
 
 
 
 
Lluc Casares:
RIP Morten Sandholt. Estic en xoc. Com a individus amb aquest privilegi i regal que és la vida ens toca aprofitar-la al màxim.
La comunitat de persones i amics que li han donat suport aquests últims dies és una de les mostres d'amor més boniques que he vist mai. Una abraçada a tots, ens veiem al Jamboree el pròxim dilluns que estigui a BCN.
 
Jordi Rabascall:
https://soundcloud.com/jordi-rabascall/morten-sandholt-trio-wtf-jam
Una de les tantes vegades que en Morten Sandholt m'ha donat energies. A mi i a molts! Gràcies! Músics: Morten Sandholt, Laià Fortià i Martin Leiton.
Lloc: WTF Jam Sessions (Jamboree)


Carme Puche

No poder dormir per que avui ha mort una bona persona. Pensar-hi tant com puc. Que mes podem fer? Intentar no ser uns capullos. I somriure com ell. Bona nitMorten Sandholt !

Joan Terol:

M'uneixo a les mostres de condol per la mort prematura de Morten Sandholt. Hem compartit música junts a l'escenari i això és un llaç etern que no s'oblida. Des d'Amsterdam envio tot el meu suport i ànims a familiars i amics. Que el seu record perduri en les nostres notes.

Ramón Díaz:
  
Buen viaje colega! Ha sido un placer conocerte!!

Manu Balaguer Julia


jam al Café Salambó envaint el carrer... un gust per petits i grans.... — amb Morten Sandholt i Andreu Zaragoza.










 

 Helen A. Cion

Salambó — amb Morten Sandholt, Jeppe Tofthøj Rasmussen, Jose Alberto Medina Quintana, Andreu Zaragoza, Abel Boquera i Joan Casares Alcobé.









Amogi Moi

Ayer se fue al cielo uno de los grandes activos de la música de Barcelona, un joven llamado Morten Sandholt , un colega, una persona muy apreciable, siempre simpatico y sonriente. Un talento que daba voz a su saxofono con mucha sensibilidad. Descansa en Paz. Salut l'Artiste 

http://vimeo.com/10927831

Cecilia Adriana Gimenez
Estoy triste: las noticias dicen que Morten Sandholt no está más por aquí. Es una de las personas con las que compartí esos mágicos momentos de libertad y comunión musical improvisada... Y su sonrisa siempre y su humildad...
Una gran pérdida.

Greta Berrocal

Hasta luego Morten! Tus amigos te recordaran siempre con esa enorme sonrisa que irradiaba felicidad!!! Quizas no te conozco desde hace mucho pero has dejado una gran marca en mi!!! Tus amigos te llevaremos siempre en el corazon!!! — ambMorten Sandholt.

Juan Rodríguez Berbin

Morten, tu música resuena en mi ahora y siempre. Agradezco a los dioses la oportunidad de haberte conocido y así, sin entender muy bien de que se trata esto de vivir y morir, sonrío al recordarte, sabiendo que ahora habitas sutilmente en nosotros. Que descanses en paz, te extrañare.
 
Sílvia Aragon
Su caracter , sonrisa y su música siempre estará con nosotros , ha sido muy dura y triste notícia , pero lo positivo es haber tenido la oportunidad de conocer a alguién tan especial ... mucho animo y apoyo a todos los que han estado a su alrededor y especialmente a su família y novia , te econtraremos a faltar . Hasta siempre vikingo  !!
Alfons Trigas

Avui és un dia trist, sembla impossible de creure. El meu molt admirat Morten Sandholt, gran músic i millor persona ens ha deixat avui. Fins sempre!

Andreas Heinz

Jeg har ikke set Morten meget de sidste par år, men han vil altid være en stor og positiv del af min opvækst i Birkerød. Jeg mindes så mange gode stunder og oplevelser med ham, og det er svært at forstå, at han ikke er med os længere. Kram fra Andreas

Martha Nari Havenith

Sad and speechless. Strength and peace to those closest to him!

Jonay Rodríguez

Se va un gran tío, estés donde estés, que sepas que has marcado mucha gente y que dejas un buenísimo recuerdo en mucha más! Descansa y no dejes de cuidarnos....