Cloenda 4rt Festival de Jam Sessions

Bé, ja han passat uns dies i jo sense deixar les meves "quatre ratlles".....inadmissible.
El passat divendres 26 de juliol vam fer la cloenda del 4rt Festival de Jam Sessions a Sant Vicenç dels Horts dins el marc de la Festa Major d'Estiu i a la plaça de sant Jordi. La convocatòria tenia l'al·licient de veure en acció conjunta a dos "cracs" de la música...el guitarrista Arturo Blasco i el vibrafonista Geni Barry...Com cada any l'escola Jam Session EscueladeMúsica ens va acompanyar amb una representació dels seus músics, profes de l'escola. Enguany el combo va ser el de l'Arturo Blasco Quartet, amb el mateix Arturo Blasco, guitarra; Daniel Villa, piano; Emilio Nieto, baix elèctric; Enric Asensio Batet, bateria i amb un magnífic disc sota el braç, "Barcelona- Vitoria", els quals van tocar una bona estona presentant el seu disc, per després afegir-s'hi  Miquel Munté Torres com a cantant i també Geni Barry. S'hi va afegir també el guitarrista vingut del país basc Alfonso Junguito, gran persona i millor músic. Una formació que venia de passejar-se pel Festival de Jazz de Vitoria amb força èxit. S'ha de dir que la plaça estava força plena de gent, alguns als bars i d'altres amb avidesa d'escoltar bon Jazz, bona música, i que tothom ho va gaudir. Després de la primera formació es va presentar el combo estable de les Jam Sessions que fem el darrer divendres de mes al Jazz Club La Vicentina. En aquesta ocasió la formació va ser de sextet i va estar formada per Geni Barry, vibràfon; Carles Pineda, saxo alt; Albert Caire, piano; Jordi Pujol, guitarra; Quico Mampel, contrabaix i Felipe Muñoz, bateria. Una formació sòlida i ben conjuntada amb tot un any de Jams a la Sala Xica que ens va fer gaudir d'allò més a tots els presents. Estàndards per un tub, i virgueries interpretatives de tots. Després d'un ratet amb aquests amics i grans músics, va començar la Jam Session. Aquesta va comptar amb la participació de músics d'ambdós combos a més a més de la meva participació i la de la Sílvia Juncà. Va tocar el piano un jove músic que va venir de Montcada a veure'ns i sembla que s'ho va passar força bé i també ho va fer el Jeroni Pagan en alguns temes. Una nota simpàtica va ser la disfressa del Geni, totalment femenina, amb perruca, vestit i ulleres, cantant el "The day of wine and roses", i impedint cap participació masculina en els solos......he...he. Un altre que va gaudir d'allò més va ser el Miguel Angel, Percusión de la Torre, qui va passar-s'ho com sempre, de collons....tot i fotre's de cap des de l'escenari, embolicat amb cables de micros diversos. S'ha de dir que entre el públic hi va haver força amics col·laboradors, i també una nodrida colla d'amics de l'escola Jam Session amb el Luis Blanco Patús i la Elisabet al cap davant. Voilà. Miquel Tuset i Mallol.

Golden Shower a la WTF

Golden Shower by Josep Tomas

Ahir una WTF liderada pel Golden Shower, personatge nascut fa 6 anys de l'enginy i imaginació desbordants d'en Llibert Fortuny, tot i començar prop d'un quart de nou del vespre, i amb el reclam del més eclèctic dels saxofonistes. La incògnita de com serà una WTF amb el Llibert hi és sempre, i ahir es va desvetllar aviat. Només sortir a l'escenari impregnat de Golden Shower ja va sorprendre tothom. Les fotos d'en Josep Tomàs ho mostren clarament, tot i no mostrar el contingut dels monòlegs d'en Golden, punyents, sarcàstics, iconoclastes, però sempre divertits. Pels qui anem al Jamboree a escoltar música, i els dilluns pot ser la que sigui, ens va semblar que la música va sonar poc si la comparem amb l'estona de les xerrades i diàlegs amb l'artífex de tot plegat, l'Aurelio Santos, ara bé, el concepte de "llibertat" en una WTF hi és amb la seva màxima expressió, i per tant la cosa va anar com va anar sorgint.... Abans de seguir, dir-vos que en Golden no cavalcava sol, el van acompanyar impertèrrits el   Martín Léiton al baix elèctric i el Caspar St. Charles, a la bateria. Ambdós van anar seguint els camins imbricats musicals del líder a base de ritmes bàsicament "funks", ho dic bé Aurelio?, amb un volum força important pel que fa al baix del Martín i no tant el del Caspar que va ser prou adequat. 

Golden i Martín by myself

Una potència sonora que a cops era força gran i que em va fer desplaçar-me al costat del Leo Bianchi i del Sergio Cebrián, guitarrista que aleshores era amb el Leo. Tot i això, s'ha de dir que "l'espectacle" va ser impressionant, i molts més adjectius més, de tots tipus segons qui ho valori. Ja passa, de vegades, que la gent que ve per primera vegada a una WTF al cap d'una estona se'n va. L'assumpte és la definició del concepte Jazz...què és Jazz i què no ho és. Un concepte tan ampli no pot encabir pocs estils, ans al contrari, la seva amplitud de mires fa que totes les músiques improvisades hi puguin entrar. 

Golden, Martín (no tan impertèrrit) i Aurelio, by Josep Tomàs.

Amb el Llibert, totes les músiques són improvisades des de l'inici fins el seu final, i només comences a identificar temes a la Jam Session i quan hi ha dalt l'escenari diversos músics que s'hi han afegit. Alguns d'aquest músics que van pujar van ser el Sergio Cebrián, a la guitarra, dos canadencs, un al piano, anglòfon i l'altre a la trompeta, francòfon, un pel inexpert, en Lluc Casares Alcobé al tenor, Bruno Calvo Anillo a la trompeta, Hubert Colau, de les Antilles, a la bateria i ja quasi al final, Jurandir Santana a la guitarra. Aquest darrer, brasiler, serà al moll de la Marina el 8 de setembre a la festa que fan cada any els nostres amics brasilers celebrant el dia de la seva independència, el 7 de setembre. l'Aurelio va fer pujar a un dels organitzadors el qual va explicar-nos-ho tot i també ens va convidar a participar-hi. Pel meu gust musical, el moment de gaudi total va ser a la Jam Session on les músiques m'eren més properes i no hi va haver tan diàleg. Reconec però que la majoria de la població del Jamboree s'ho va passar pipa, sobretot les "mosses" que flipaven amb el desvergonyit Golden. Una altra WTF pròpiament WTF. Voilà. Miquel Tuset i Mallol.

I ara, unes paraules de l'Aurelio Santos:

La WTF Jam Session de ayer noche, protagonizada por Golden Shower, Martín Léiton y Caspar St. Charles, fue un absoluto escándalo por razones musicales y no tan musicales. Y os explicaré por qué...

Musicos hay miles, así como público pero que conecten de la manera que ayer lo hicieron en un lugar como Jamboree Jazz Club en una teórica jam session de Jazz, fue una demostración total de que el concepto de las etiquetas de estilo son algo que tiene que erradicarse. Jazz, Funk, Hip hop, Reggae, Drum & Bass entre otras disciplinas convergieron en el escenario de mano de músicos de un par de decenas de paises y edades diversas. Fluidez, sonrisas, alegría, contundencia... son palabras que intentan describir lo vivido, sin embargo, para mí lo que mejor define la receta de lo que hubo en el escenario de la WTF Jam Session es la SINERGIA entre las personas, el bajar un escalón cuando es necesario o subirlo por la misma razón, ya tengan más o menos nivel los músicos con los que se comparta escenario, y todo ello en pro de hacer gozar al personal, gozando en primera persona.

Hubo personas en el público que tomaron la decisión de abandonar la sala a las primeras payasadas que nos largamos Golden Shower y yo mismo, así como algunos músicos que se pudieron sentir incómodos por lo que pudieran ver allá en el escenario... Bien... Es justo... Yo, con lo que me quedo, después de 5 horas ininterrumpidas de música de una contundencia y frescura totales, después de hacer subir al escenario a más de 25 músicos y una decena de personas del público a bailar en primerísima fila, después de dejarme los pulmones en el micrófono y los oídos en los monitores... solo con ver las caras de felicidad de los presentes, sus ropas empapadas de sudor, sus bailes, sus gritos, sus abrazos con los músicos, la barra del club llena de músicos y público comentando la jugada entre risas y comentarios cómplices... Señores, ESTO es lo que la música ha de provocar, sinergía y conexión entre las personas, dejando de lado nuestras tribulaciones y luchad diarias, para encontrar una válvula de salida a la dureza de la situación actual en lo económico y social. Para otros menesteres y expectativas, ya hay muchos otros lugares y eventos en los que encontraréis vuestra música y ambiente, eso sí, NO OS QUEDÉIS EN CASA, consumiendo propaganda televisiva, alimentando el sedentarísmo físico y mental, que ataca fieramente a la apertura de miras, la tolerancia y la vergüenza...

WTF Jam Session, riéndonos de nosotros mismos en compañía de miles de PERSONAS con sentido del humor y del amor, desde Junio del 2001. Aurelio Santos.

Carles Benavent Trio al Jamboree

Ahir, al Jamboree 1,2,3 en concert, presentant el seu disc dels mateixos números.. Un magnífic trio liderat pel més internacionals dels nostres baixistes, en Carles Benavent i amb dos Rogers, l'un al piano i teclat, el Roger Mas, l'altre el Roger Blàvia a la bateria i percussió diversa de plats i platerets...Un magnífic concert que es repetirà avui a les 22h i que vaig tenir el plaer de gaudir-lo en companyia de molts, entre els quals la persona que va tenir la gentilesa de convidar-me, la Lorenna Del Mar, amable i simpàtica en quantitats importants, a més a més d'estar ficada en el moll de l'os d'aquest projecte. També ens vam trobar amb el Deme Gómez, i alguns músics que van anar a veure al Carles i que no paraven d'expressar la seva admiració mentre aquest remenava el baix amb mestria i moviments de control. Uns temes rítmicament complicats, ideals per ésser interpretats pel més especialista de tots els "bateques" i musicats per les magnífiques harmonies del més eclèctic de les 88 tecles. Solos en cap moment aplaudits, signe de concentració i ganes d'escoltar fins el final per part de tot el públic, i sí després grans aplaudiments de satisfacció general. Músiques, algunes de les quals de gran bellesa, concretament crec que va ser una preciosa balada, i totes elles de gran factura compositiva, obra i gràcia del líder amb la col·laboració dels dos Rogers. En Deme i jo vam tenir la sort de xerrar una estona amb en Carles, tot i explicant-li els nostres projectes, i gràcies a les bones maneres de la Lorenna que va ser qui ens va presentar. Un grup de tres convertit en cinc, Lorenna i Ignasi, aquest darrer el manetes tècnic de so propi del grup, que va compartir seient amb l'Àlex...Al final, una bona estona a la barra i poc temps per sopar...potser la meitat d'un swarma, per després a les 22h tornar-hi amb les mateixes ganes i il·lusió, i també amb un pleno al Jamboree. O sigui que avui, qui no hi hagi anat ahir, ja sap que te una cita ineludible a les 20h i a les 22h al Jamboree per veure i escoltar a Carles Benvanet Trio, 1, 2 , 3. Voilà. Miquel Tuset i Mallol.

WTF amb Philip Czarnecki Trio

Gilles, Philip i Jonathan  by  myself

De nou una WTF súper potent....amb una formació liderada pel Philip Czarnecki, guitarra;Jonathan Ihlenfeld Cuniado, baix elèctric i un insuperable Pere Foved, bateria. Em comentava en Pere una estona després del seu break, ja quasi al final de la primera part, les dificultats que va tenir per seguir les músiques composades pel Philip considerant el seu únic assaig el dia anterior. El bateria havia d'haver estat el Marc Ayza, crec que va dir l'Aurelio Santos i a darrera hora s'hi va afegir el Pere substituint Marc. Temes de Jazz-Rock, segons paraules del líder, amb un marcat accent "funk" i amb ritmes entretallats i amb contra temps i finals sobtats aparentment imprevistos que en Pere va clavar en tot moment. Una potència acústica mesurada sempre pel geni dels sons i llums, en Leo Bianchi, però que a mi em va obligar a protegir-me els meus acúfens amb els auriculars sords a mode de taps. 

Philip, Jonathan i Pere

Bon ambient a la sala i força guiris, com ja és habitual els dilluns i la resta de dies. Les músiques que van sonar van ser tots de factura pròpia d'en Philip, el qual va mostrar les seves grans habilitats a la guitarra. S'ha de dir que tots els temes són del Philip i que aquest projecte te un nom, el P.C. Energetic, projecte consolidat i amb les arrels ficades a Amsterdam. Tinc ganes d'escoltar l'àudio per veure si hi va haver alguna saturació sonora, considerant que va ser bastant canyero. La Jam la va iniciar el Gilles Estoppey al piano, vell amic d'en Philip i d'en Jonathan, havent-se trobat fent els seus estudis musicals a Holanda, Amsterdam crec, com ja va sent habitual per molts i molts joves músics d'aquí i d'arreu d'Europa. Sembla que es van trobar per casualitat per les Rambles, que ja és casualitat, oi? A partir d'aquí, alguna xerrada del Gilles a l'Aurelio i finalment una WTF....suposo jo, és clar. En un dels temes que van tocar va pujar a cantar una jove i guapa cantant, parella del líder de nom Raquel Salazar, la qual va donar un altre color a la música i ho va fer força bé. Després del break del Philip, i amb la incorporació d'un magnífic saxo alt anomenat Ingo Ihlenfeld Cuniado, germà del Jonathan, les músiques van canviar, i més també amb la incorporació a la bateria d'en David Carcelén i el Morten Sandholt al saxo tenor. 

Jonathan, Marina, Hubert i Ingo

Abans de pujar el Morten va pujar una altra jove cantant, la Marina Tuset la qual va cantar un tema del seu repertori però que va quallar força entre el públic i va estar molt ben acompanyat pels músics. La Marina ens va mostrar la seva magnífica veu, i també el seu ampli registre arribant a uns aguts prou impressionants. Amb ella hi va tocar també un molt bon bateria, el Hubert Colau he, amb tota la pinta de ser afroamericà, amb un control força suau de les baquetes i demés. Al final va pujar un guitarrista, l'Israel Garcia, que amb l'"stratocaster blanca" penjada en plan rocker, va proposar un tema de Traffic, el "Feeling Alright" de Dave Mason, tema interpretat també per Joe Cocker..i tanta altres.... 

Ingo, Jonathan i David

Quan tot això passava el Jonathan havia viscut el seu break i ja teníem al Martín Léiton al baix elèctric..i al piano...uf quina memòria.....i a la bateria un Ule Morten?....he. Vam arribar al final de la primera part amb molta marxa, més o menys com va ser quasi tot el concert, i ja va ser l'hora de marxar, aquesta vegada però amb una furga un pel atrotinada cap a Sant Vicenç dels Horts. l'Aurelio segur que em farà el favor de corregir-me els errors en els noms del músics...Voilà. Miquel Tuset iMallol

2n dia del 4rt Festival de Jam Sessions

Benvolgudes i benvolguts, amigues i amics del Jazz Club La Vicentina. El darrer divendres 12 de juliol vam continuar amb el 4rt Festival de Jam Sessions, aquesta vegada amb alumnes del Taller de Músics i de l'ESMUC. Una sessió que va començar més d'hora, a un quart de 10 del vespre per acabar igualment a les 24h....prop de tres hores de grans temes i interpretacions dels alumnes de les dues escoles. A les 20h ja van començar a arribar, i mentre el Marc i el Joan acabaven de muntar la parada, els nois es van refrescar prenent-se unes birres a La Taska. 

Els primers en fer proves de so van ser els nois de l'Esmuc: 
Josep Contreras, saxo tenor,  que substituïa a Claudio Marrero
Diego Valenzuela, guitarra
Mateu Peramiquel, teclat
Josep Sina, baix elèctric
Fidel Minda, bateria
Jordi Rodríguez, percussió.Mentre tot això passava vam tenir algun mal de cap i poc enteniment amb alguns companys de l'associació d'aturats de Sant Vicenç dels Horts, els quals no podien parlar amb el so dels músics....bé, una mica d'adrenalina i prou.

Després d'ells van fer les proves de so els nois del Taller de Músics:

Pol Padrós,Saxo tenor,  que substituïa a Nil Mujal

Toni Saigi, Teclats

Pau Rosselló, Baix

Joan Palà, Percussió

Jose Luís Garrido, Bateria

Per les músiques que van estar tocant ja vaig albirar que "la moguda" seria força potent. De fet el "projecte" del combo de l'Esmuc  ja el coneixia d'haver-lo escoltat en una WTF al Jamboree, aquella vegada però amb el Claudio Marrero, saxo tenor. 

Mentre els de l'Esmuc sopaven allà mateix (i així van poder escoltar el treball dels del Taller), els del Taller van començar a tocar els seus temes..

Abans però, vaig fer una petita presentació del què és el Festival agraint per trams als implicats, Ajuntament, Escola de Música Moderna Sant Vicenç i comentant-ne els responsables de l'organització...Jazz Club La Vicentina...JCLV i finalment la presentació dels músics representant al Taller de Músics, ESEM.

Van tocar tot un seguit de temes gens fàcils rítmicament, fins i tot amb un tema a 7/4..m'equivoco? Grans temes i solos es van anar alternant durant els més de 30 minuts que van tocar. Mentre tant, el públic anava omplint l'espai, el pati-jardí de Can Comamala, un lloc que comença a ser ja una icona imprescindible per a gaudir d'un bon espectacle, sigui el que sigui. 

Després dels nois del Taller faig fer les presentacions dels alumnes que representaven a l'Esmuc i fer un agraïment també al tècnic de so, en Marc. 

Aquestes músiques em sonaven força, tot i notar algunes diferències entre els temes que van sonar aquí i els que van sonar al Jamboree. Allà em va sembla notar molta més "canya" i al jardí, a l'aire lliure, tot em va sonar molt millor...ja ho havia dit...Mateu va ser l'encarregat de presentar el projecte; tocarien música de Gary Willis, professor de combo d'ells, i un dels referents més importants en això del baix elèctric d'arreu. He tingut la ocasió de veure'l en acció diverses vegades; una al Cafè del Conservatori del Liceu i una altra a una WTF al Jamboree; ambdós dies formant part del Llibert Fortuny Trio.

Bé, la música va ser força "canyera", considerant també el fet d'haver-hi una guitarra elèctrica, a més a més de teclats-baix-bateria-percusió, a més a més del saxo tenor del Josep. Una formació similar a l'anterior amb la única diferència del guitarrista. 

Haig de dir que el públic s'ho estava passant força bé, aplaudint en cadascun dels temes i encoratjant més i més als músics, de la mateixa manera que ja havia passat abans amb els seus companys.

Després d'una bona estona de tocar, em vaig plantar a l'escenari amb la sana intenció de fer-los plegar per donar pas a la Jam Session, però no va poder ser. Vam tenir un estira i afluixa amb en Mateu i al final vaig cedir a la seva proposta de tocar el darrer tema convidant a algun company del Taller. Va pujar en Pol i així vam poder escoltar el darrer tema, en Blues força viu, amb els dos saxofonistes tocant plegats...començava la Jam....

Després d'aquest tema de repertori de Gary Willis, vaig pujar a l'escenari a cridar a d'altres músics per així seguir, ara ja al complet, amb la Jam Session. El primer tema va ser el So What interpretat a un ritme força ràpid, i on els saxos, guitarra, teclats, baix, bateria i percussió ens van fer gaudir força, amb gran interpretacions als solos. Impressionant aquest tema i com va sonar. Havia pujat el Toni i el Jose Luis, teclat i bateria del Taller, tocant amb la resta d'implicats.

Després de demanar si hi havia algun músic amb ganes de participar, vaig ser jo el qui es va presentar voluntari per interpretar un tema, el Walkin, seguint amb l'ona Davis.

Un tema que va sonar força bé, i que fins i tot a mi que reconec que no en sé, em va sonar de manera digna. A veure quan arribarà el dia que podré dir que em va sonar bé....

Un darrer tema, ja sense mi, crec del Sonny Rollins, a ritme de "Calypso", més o menys, i ara  sense recordar el nom del tema.. 

per després acabar ja amb el "Ain't no sunshine..." amb la col·laboració de la Manuela i la  Marina Tuset. Un fi de festa impressionant que va fer aplaudir a tothom, i més encara amb tots els músics que hi van participar dalt l'escenari. Darrers agraïments per a tothom qui havia vingut i convocar al personal pel proper dia, el 26 de juliol a la Plaça Sant Jordi i en plena Festa Major d'Estiu. 

Un darrer agraïment per La Taska per donar-nos suport de menges i refrescos, que a tots ens van anar força bé.

Voilà. Miquel Tuset i Mallol.

Miguel Fernández Quartet al Jamboree

Després d'una bona estona, i ja reposat a casa....m'adono què no haver pogut veure i escoltar el segon concert al centre cívic Urgell tampoc ha estat cap mala sort....De fet, ara guardo a la memòria els magnífics moments que m'han fet viure quatre "mostrus", que diu el Joan Díaz....uns "mostrus" liderats pel Miguel Fernández...amb el gran, gran pianista Marco Mezquida, Masa Kamaguchi al contrabaix i el super David Xirgu a la bateria, aquesta nit a les 20h i al Jamboree Jazz Club. Una formació que ha tocat tot un seguit de temes del Miguel, i que ens ha deixat "bocabadats" a tota la penya.....Els temes del líder traspuen modernitat a dojo, sensibilitat, i sobretot musicalitat. No és una música fàcil, no, requereix concentració i atenció també per qui l'escolta...si fa ho no fa com els mateixos músics quan la interpreten. Atenció i admiració es barregen fàcilment escoltant com cadascun dels músics "va a la seva bola" tot i seguir el patró marcat pel "patró"...he. Solos d'una qualitat indiscutible del Miguel al tenor i soprano, balades, melodies i ritmes canviants s'han alternat durant una hora i minuts....Llibertat en majúscules és la que hem vist en les interpretacions del trio piano-contrabaix-bateria, que quan es queden sols tots tres, és el pianista qui es converteix en director....i avui, hem pogut veure com aquest, Marco, volava i volava amb màxima llibertat, tocat per la gràcia d'algun pianista o de tots els que ell ha d'haver escoltat...Es fa difícil expressar les emocions viscudes....de vegades, i aquest és el cas...el més fàcil seria dir-li a algú que ho va veure com tu....."vas veure què feia el Marco?"... Free del què es fa ara mateix....brutal. Masa, a la vegada ha estat impressionant, com en ell és habitual, amb la cantarella dels seus solos i el seu moviment de control sobre la "berra"....David, sempre amb la seva particular "finor"...acaronant moltes vegades però avui també volant seguint plegats la imaginació desbordant de la formació a tres. Fins i tot he pogut veure com el Miguel i el David es miraven i reien, volent dir  "..noi, com està aquest xicot...deixem-lo, deixem-lo". Bé, la clau de tot però ha estat el projecte presentat pel Miguel, els seus temes amb els quals tots han brillat, i la llibertat que ell mateix els hi ha donat...Un quartet de "mostrus", Joan. Voilà. Miquel Tuset i Mallol.

WTF al Jamboree amb Nomadic Nature

Bé, una WTF més i més músics a l'abast de tothom. Una vegada més l'Aurelio Santos va aconseguir que tots els presents gaudíssim amb la seva proposta. Una proposta que ahir tenia un nom propi, el del Giampaolo Laurentaci que obria la Jam. Una Jam amb un quintet anomenat Nomadic Nature on l'ànima és el Gianni Gaglairdi, compositor de tots els temes que van interpretar a la primera part. Dels cinc que van pujar dalt l'escenari, jo particularment, en coneixia quatre..Enric Peinado Cardona, guitarra / Gilles Estoppey, piano / Joan Terol Amigó, bateria i el mateix Giampaolo al contrabaix. Per a mi va ser una molt agradable sorpresa poder veure i escoltar a un gran saxofonista, el Gianni Cagliardi, català d'ascendència italiana? Aquest dilluns de juliol, la música que va sonar em va semblar d'una gran factura compositiva, i interpretativa. És clar, dalt l'escenari hi havia cinc músics de gran nivell, tots ells implicats en diversos projectes, propis i aliens, acompanyant també a alguns dels mestres de casa nostra. Com que per a mi la sorpresa va ser escoltar el Gianni, us diré que vaig escoltar un magnífic solista en el tenor, un Balance força antic, amb un so encara més impressionant. Gianni va mostrar la seva potència i sensibilitat en tot moment, fent-nos gaudir d'allò més en els seus solos, primer en els temes propis de la "banda" i després en la pròpia Jam...Una molt grata sorpresa per a mi que guardaré en el record i també en el blog, una vegada hagi editat l'àudio del concert i posterior Jam fins les 23h. La resta de músics del grup van estar superbs, també; així doncs, l'Enric va fer uns magnífics solos com ja ens te acostumats...el Gilles va gaudir amb el teclat i els seus efectes en temes com el que li van dedicar a l'Ornette Coleman i d'altres, i també va estar brillant al piano; Giampaolo va mantenir conjuntament amb el Joan una pulsió constant i rítmicament perfecte fent ambdós diversos solos i els habituals "quatres" i "vuits"...De fet, sempre és un plaer visual i acústic la realització dels solos per cadascun dels músics, ja que en aquells moments sembla que hi ha una màxima concentració i energia, i això traspua l'escenari i ens arriba al públic carregat de simbolisme històric (et pots imaginar veure ben a prop teu a un dels grans)....Després de la exposició del projecte de Nomadic Nature, l'Aurelio va començar a cridar a diversos músics a iniciar la Jam. Primer va pujar l'incansable Lluc Casares Alcobé, qui va fer un tema tète a tète amb el Gianni; després es va incorporar Pol Omedes Casacuberta a la trompeta fent-nos gaudir ja amb tres vents dalt l'escenari...i després..l'Àlex Fortuny a la guitarra i... ara ja segur que no recordo els noms, una cantant, un guitarrista, un trompeta, un pianista, un bateria, etc, etc....fent-nos gaudir d'allò més a tots els assistents que érem una bona colla, de fet la sala del Jamboree es veia plena...Ja finalment, agrair al Leo Bianchi la seva mestria en els sons, llums i aires condicionats....i a tothom qui s'acosta al Jamboree i a qualsevol espai on es faci música en directe. Voilà. Miquel Tuset i Mallol.

Cloenda del ViJazz Penedès amb Chick Corea Sextet

A veure....ahir, en un dissabte força calorós i a Vilafranca del Penedès, vam ser-hi a la cloenda del Vijazz Penedès.....conjuntament amb una gran munió de gent....amb la plaça de Jaume I ben plena, la qual cosa va fer que hagués de veure-ho i escoltar-ho des de la barana, quasi a línia d'escenari, i encarat amb el Chick Corea quan tocava els teclats...veien com tocaven el Tim Garland i Charles Altura, i sense veure el Christian McBride (culpable del retard), Marcus Gilmore ni Luisito Quintero...

Tot i aquest handicap, vaig anar entrant en matèria, haig de dir que sense gaire esforç....i també sense posar-hi cap impediment.....

Els músics, i què van tocar...
Chick Corea - piano i teclats
Christian McBride – contrabaix
Tim Garland - saxo
Marcus Gilmore – bateria
Charles Altura - guitarra
Luisito Quintero - percussió

Converses que hem tingut aquest matí amb l'amic i gran fotògraf Roberto Domínguez (Fotografiando el Jazz) sobre si va sorprendre o no....són per aquí....
Jo ja he dit que no hi vaig posar cap impediment perquè hem pogués agradar...i em va agradar, i força. Que la música que fa Mr Chick Corea (més de 70 anys, ja) és més o menys previsible? Sí, ho és, més o menys. Ara bé, va estar magníficament interpretada, amb una aclaparadora professionalitat (ai, aquests americans) i millor tècnica interpretativa. Em vaig deixar portar....per la potència de la màquina rítmica de baix-bateria-percussió, brutals, amb una constant rítmica que feia tremolar l'escenari...i per sobre de tot això, melodies de piano, saxos i guitarra dels diversos temes que van tocar...Ai, ai, que després de tants anys de tenir-lo a casa per veí, (a les estanteries i en format vinil) reconec cometre el pecat de no escoltar-me'l massa, però sí què, i com a disculpa, el vaig escoltar tant i tant que tot el que va sonar em sonava i força, tot i desconeixen els títols de quasi tots els temes...excepte és clar, l'Spain del bis.

Entremig de ritmes i melodies hi van aparèixer interpretacions individuals, solos, d'altíssim nivell.....per descomptat que escoltar en directe el músic que va ser uns dels capdavanters en això dels teclats electrònics, (món del Jazz) allà pels 70s, és tota una satisfacció i més encara poder-lo escoltar assegut davant d'un Gran Piano....i així va ser, majestuositat interpretativa per part del líder. Comunicació constant i gestual amb la resta de músics; un "bon rotllo", aparent dalt l'escenari, però segur que també real fora d'aquest, fent que alguns dels músics presentessin alguns del temes i també a ells mateixos, etc, etc....
Pel que fa als solos de la resta de músics, dir-vos que van ser aclaparadors els del magnífic i jove Charles Altura a les guitarres, elèctrica i espanyola, ambdues però tocades amb pua...jo crec que en els propers anys en sentirem a parlar i força d'aquest jove i gran músic. A les diverses canyes vam tenir al Tim Garland que es va lluir amb els saxos, tenor i soprano, flauta travessera i clarinet baix...Un tros de "canyero" el Tim, tocant els diferents instruments amb la mateixa facilitat sonora...per a mi, impressionant....Però és que cadascun dels components de la secció rítmica va fer també els seus solos, (ara no recordo si també el bateria....)...incidint en els que van fer el Christian McBride i el Luisito Quintero. Aquest darrer el va fer "tète a tète" amb el mateix Chick....un solo que va resultar magnífic amb una gran varietat d'elements "percussors" utilitzats, i on el Luisito ens va mostrar la seva gran imaginació. Un Chick que ens va fer cantar trossets del seu Spain, i que es va mostrar amable, molt amable, simpàtic i comunicatiu amb un públic totalment entregat vers ell i els seus companys...Un home amable i músic ens va fer gaudir amb el seu projecte, un projecte que dura ja algunes dècades, i més i més....Voilà. Miquel Tuset i Mallol.

2n dia del ViJazz a Vilafranca del Penedès.

Bon di a/u menge...Va, quatre ratlles de la moguda d'ahir al Festival Vijazz Penedès.
A les 20h ja érem a Vilafranca amb l'ànim preparat per gaudir d'unes quantes hores de música, de Jazz, del què fos. I ben bé que va ser així, música diversa....

Medeski, Martin i Wood  by ViJazz Penedès

El trio inicial de John Medeski – piano i teclats; Billy Martin - bateria, percussions i Chris Wood - baixos diversos van començar amb "canya" rítmica.....De fet la gràcia d'aquest trio rau en la constant variació de ritmes, fins i tot en el mateix tema, i també en la variació en la utilització dels instruments. Així vam poder veure el Chris Wood començant amb el baix elèctric i en el mateix tema, o continuació ininterrompuda del primer, passar-se al contrabaix. De la mateixa manera, Billy Martin va lluir-se canviant de ritmes en mig del tema i agafant la pandereta en d'altres. John Medeski portava una bateria d'instruments de tecles, orgue Hammond, diversos teclats, melòdica (en un tema), i darrera seu, el magnífic gran piano de cua que sí va posar la organització. Versàtil, acústic i brillant, esbojarrat amb els teclats i sempre molt i molt imaginatiu. Jo diria que aquesta és l'altra clau mestre, la imaginació constant dalt l'escenari. M'agradaria poder dir quins temes van tocar però per més que ho intento no puc. Després d'escoltar tres concerts, els dos darrers m'han omplert la memòria...El resum és però molt positiu....van saber engrescar-nos amb ritme i també ho van saber fer amb melodia. Les improvisacions no van aturar-se i hi havia moments en els quals semblava que ho feien tots tres a la vegada...Satisfacció general i tot i no ser el què a mi m'agrada més, satisfacció també personal. Abans de començar ja ens vam trobar amb la parella més incansable del Jazz, la Jos Bascón i el Deme Gómez, ambdós carregats amb una pila d'exemplars de "La Ruta del Jazz".

Després del primer, vam anar a fer un entrepà al "Ibérico" amb el Carlos Sampietro Pardina, un "gran coronas" de Torres i cap a la plaça...Vam arribar amb els llums apagats, tothom al seu lloc i ja quasi començant...ens hi vam encabir i ja, el segon.

John Pizzarelli Quartet  by ViJazz Penedès

 John Pizzarelli Quartet, amb John Pizzarelli – guitarra i veu; Martin Pizzarelli – contrabaix; Larry Fuller – piano i Anthony Tedesco - bateria.
No sé si vam girar 180º o quants més o menys, però sí que vam fer un gir significatiu...Una formació a l'antiga, ben vestits i amb corbata, acostumats a tocar en locals emblemàtics i seriosos (me'ls puc imaginar perfectament tocant en algun hotel-casino de Las Vegas, p.e.) els quals ens van fer passejar per diversos mons sonors.....Beatles (Can't buy me love, etc), George Harrison (Here comes the sun), estàndards diversos (All of me, etc), i al final el tema "I feel Fine" de Beatles però amb una "intro" de Wes Montgomery (4 on 6) seguida del "In memory of Elisabeth Reeds" dels estimats Allman Brothers per després continuar amb el tema...quin tema però?. De la seriositat inicial i contundència professional, tot mil·limetrat....fins i tot els magnífics solos que feia el John improvisant fent "scat" i acompanyant-se amb la guitarra d'entrada et tombaven però després veies clar que era com si estiguessin escrits. Jo diria que no hi va haver massa espai per a la improvisació pura i dura, tot i ser el resultat final totalment convincent. Vam veure, escoltar, a un bon cantant i a un millor guitarrista. Ràpid en el punteig i també amb els d'acords, improvisant, mostrant-nos la seva cara amable, que la te, a mida que passava l'estona. Impressionant la seva professionalitat, tècnica i control de l'escenari. Una persona, el John, molt ben educada. La resta de companys van estar a l'alçada?...jo en destacaria el guitarrista i pianista i en segon terme contrabaix i bateria. Aquest darrer va fer un solo al final que tampoc és que fos una meravella. Estem acostumats a deixar-nos enlluernar pel que ve de fora, i sovint, no veiem el què tenim dintre...Actualment, a casa nostra, hi ha una llarga llista de músics que res tenen a envejar a algunes formacions que venen de fora....Bé, doncs el Larry Fuller al piano va brillar de manera particular, en els seus magnífics solos, i també acompanyant al John. És evident que la secció rítmica, piano-contrabaix-bateria va ser magnífica, i que el Martin Pizzarelli va fer anar la "berra" amb solvència i contundència, fent també uns bons solos al contrabaix, però tampoc és que fos un Ron Carter.....

Rhythm Complicity  by ViJazz Penedès

 Encara ens faltava passejar-nos per la Rambla per fer el darrer tast de cava per després anar a veure la formació dirigida per l'amic Roger Blàvia, els Rhythm Complicity, amb Roger a la bateria i percussió; Raynald Colom, trompeta; "Dudu" Penz, baix elèctric de 6 cordes i Jordi Bonell Daya, guitarra. Vam arribar amb el primer tema acabat i en mig del segon, i ens vam anar fincant en situació...D'entrada, ens va sobtar la seriositat amb la qual el públic assistent s'estava escoltant, amb cara d'admiració, la música que sonava. Seriositat amorosa, diria jo, de poder gaudir de la música que els "nostres" músics ens oferien....Un projecte del Roger que per diversos motius encara no havia pogut veure en directe....Per fi, el Roger tocant una bateria completa, una súper bateria diria jo, amb diversos elements percussius...i de quina manera sonava aquella bateria, de quina manera la va fer sonar....impressionant, "clavat", una combinació de plats, timbales, bombo, caixa, etc, etc..manipulats per un vertader mestre...en cada tema, quasi un permanent solo a banda de continuar acompanyant a la "perfecció"...jo pensava....aquest sí que és un "collons" de bon bateria....Projecte seu, amb temes d'ell , del Dudu, d'en Jordi, i potser algun d'en Raynald...projecte comú, finalment. Dudu va fer solos cantats a la vegada que tocats amb el baix, més o menys improvisats, no ho sé, però sí molt ben executats. Una secció rítmica de dos, baix-bateria impressionant, contundent. Raynald ens va deixar impressionats, com sempre fa, amb el seu magnífic so, amb els seus inversemblants solos, estirant el registre agut però també obtenint un so profund, ampli, en el registre més greu. Jordi Bonell, assegut i tocant la guitarra, de tant en tant mirant la partitura i més sovint encarant-se amb en Roger, concentrat i fent-nos gaudir dels seus particulars solos...i més i més diria...

Un Festival, el ViJazz, magnífic per la idea de "maridar" el Jazz amb els vins i caves del Penedès, però també per poder-ho fer en un ambient festiu, en una ciutat magnífica, Vilafranca, i amb una gent impressionant...cultura amb pau. Voilà. Miquel Tuset.

WTF amb Nadia Basurto & Roger Mas, Bori Albero i Jo Krause

Només poques paraules em calen, de moment, per definir la WTF d'avui dilluns 1 de juliol amb la Nadia Basurto, Roger Mas, Bori Albero i Jo Krause...Un quartet genial ens ha mostrat el seu darrer treball, ARCE, sí, sí, aquell que vam tenir l'honor d'estrenar al Jazz Club La Vicentina i que tant ens va agradar, avui ha deixat enlluernat a tot el públic present. Una altra WTF organitzada per l'Aurelio Santos amb un clamorós èxit, i amb un magnífic so i llums a càrrec del "manetes" Leo Bianchi. 

Nadia, Roger, Lluc, Bori i Jo  by Manu Dimango

Una Nadia que ha brillat en tots i cadascun dels temes, fent unes improvisacions brutals i amb un registre en els aguts impressionant. Roger Mas, amb un bon piano a les seves mans et pot deixar bocabadat escoltant-lo i veient-lo concentrat des de l'inici fins el final. Un Bori Albero impressionant, relaxat, somrient i sempre mirant la partitura, i fent unes improvisacions a la "berra" de gran vàlua i melodia. Jo Krause, sempre pendent del llenguatge escrit, super concentrat, seriós i manegant una màquina perfecte, ens ha fet gaudir de totes, totes....La Jam l'ha començat el Lluc Casares Alcobé tocant un parell de temes amb la formació original i fent-nos veure com, dia a dia, millora en els seus solos fent-los més melòdics......aquesta (com totes) és la meva impressió.....ell però, quan vol "estripar" els solos a base d'arpegis inversemblants per la dificultat, també ho fa. Després ha continuat tocant quasi tota la Jam de la primera part, acompanyant a diversos músics, entre els quals un pianista alemany fantàstic (que coordina els dimarts una Jam a Berlin); un saxo tenor força bo; un cantant americà que ha fet un "autumm leeves" bastant impressionant i finalment la presència del jove "crac" i ja llicenciat Xavi Torres Vicente, que ens ha acabat d'enlluernar. Quatre ratlles és més o menys això, o sigui que fins aquí hem arribat. Bona nit i bon Jazz en les WTF. Voilà. Miquel Tuset i Mallol.

Quatre ratlles del primer dia del 4rt Festival de Jam Sessions: El Musical de Bellaterra i Conservatori del Liceu

Una primera impressió del primer dia del 4rt Festival de Jam Sessions a Sant Vicenç dels Horts és francament positiva....Hem estat molt a gust en aquest magnífic jardí pati de Can Comamala.....Jo diria que hem sigut quasi una seixantena de persones els qui hem pogut gaudir amb les músiques que ens han interpretat aquests joves músics del "El Musical", Conservatori de Bellaterra i del Conservatori del Liceu. Hem començat prou puntuals i hem acabat molt d'hora, a un quart d'una. Se'ns ha fet curt i és per això que per la propera jam del Festival faré els possibles per començar una hora abans....a veure si els estaments institucionals entenen la necessitat de gaudir més estona. Els combos han estat increïbles, fent els seus temes i després compartint Jam Session. Hi ha hagut presència de músics per tocar a la Jam Session com la del Josep, guitarra i Lluís, bateria que sí han pogut tocar un parell de temes, mentre que un dels qui ha vingut, un assidu a les Jams del darrer divendres de cada mes, en Jordi Pujol, ha marxat sense poder tocar....crec que per despiste meu...em sap greu Jordi. Tot i que són només quatre ratlles de satisfacció, seran les suficients per recordar-vos els noms dels músics que han participat en aquest el primer dia:

"El Musical" Conservatori de Bellaterra: 

Sergio Del Campo Adsuara, Guillem Viscasillas, Miquel Bioque, Adrián Mateo, Josep Rodollar.....
"Conservatori del Liceu": 

Oriol Fontclara, Àlex Fortuny, Pedro Campos i Santi Colomer.

 
Ja quasi al final, fins i tot jo he pogut fer un tema que pel que sembla (no hi ha hagut llançament d'objectes punyents) també ha agradat....o sigui que satisfacció plena la música que ha sorgit de l'escenari, per la resposta de la gent de Sant Vicenç dels Horts, dels amics de Sant Cugat i fins i tot d'una parella d'argentins, propietaris d'un restaurant de Gràcia i bojos pel Jazz que han vingut expressament a gaudir amb nosaltres. Deixem-ho així de moment, i ara només quedarà ampliar una mica la crònica explicant les qüestions més musicals de les interpretacions dels diferents músics, la qual cosa intentaré fer en els propers dies. Abraçades, bona nit i bon Jazz en el Jac. Miquel Tuset i Mallol

"Dibuixos Musicals" del Marc Camins

Benvolgudes i benvolguts....deixeu-me que us pengi uns dibuixets musicals del jove Marc Camins, artista gràfic que ens trobem de tant en tant a les WTF del Jamboree.....i que va per alguns dels locals de Barcelona carregat amb els seus estris i captant l'essència musical mitjançant llapis, pinzells i cartolines, etc, etc....

Una Jam al Jamboree amb Raynald Colom i Paulinho Lemos......by Marc Camins

Un "drummer"  by Marc Camins

Un "guitar man"   by  Marc Camins

Una jam de "trio" al JazzSi del Taller de Músics by Marc Camins