Hola de nou, amigues i amics del Jazz Club La Vicentina. A veure si puc condensar en poques ratlles les impressions sonores del darrer concert que van fer Pere Soto, Benjamí León i Adrià Font a la llibreria El Siglo, concert organitzat pels nostres amics del Club de Jazz Sant Cugat.
Un concert al qual vaig arribar una vegada començat, perdem-me els primers temes la qual cosa no m'impedeix deixar l'empremta adequada del què vaig escoltar, la majoria.
El concert va partir d'una proposta de fer temes estàndards en clau "Bebop", és a dir, interpretar-los amb la força i maneres dels primers boppers, adequat a les maneres dels nostres grans músics. Un trio de "cracs", de músics de gran trajectòria, i que ves per on, no havien coincidit plegats a l'escenari. El Benjamí i l'Adrià comparteixen projectes, havent-los vist diverses vegades al Siglo però no amb en Pere Soto.
També van tocar alguna magnífica balada com "September Song" i alguna altra més, però la base va ser el "Swing", el "blues", el "Bop", bàsicament el JAZZ en majúscules. Les arts interpretatives dels tres músics les vam poder comprovar tema darrera tema, amb solos de magnífica factura, i una gran selecció de temes de diversos dels grans músics de Jazz de la història, com Sonny Rollins, Wes Montgomery, Thelonious Monk, etc, etc. Vam poder veure com el gran organista i pianista Benjamí León tocava de manera íntegra, és a dir, amb totes les seves extremitats, l'orgue amb el qual sempre ens meravella, veient com amb el seu peu esquerra fa les notes del baix, amb el peu dret controla els volums, i amb les mans, acords i melodies, tot això a la vegada.....és increïble. De la mateixa manera vam veure com en Pere Soto tocava la seva magnifica Les Paul amb els diferents estils segons compositors i temes. Els temes de Wes Montgomery sense pua i amb els dits de les mans, i tocant a una velocitat que ja voldrien molts dels joves guitarristes actuals. En Pere ha sobreviscut a una situació critica en la qual es va trobar fora de casa, a Mèxic, i a partir de la qual s'ha anat recuperant, podem dir que amb una gran tenacitat, aconseguint situar-se a un gran nivell interpretatiu. En algun dels temes semblava que li digues a Les Paul que li mancava mànec de guitarra per poder tocar les notes agudes encara més agudes. En definitiva, en Pere ens va mostrar el millor d'ell mateix amb una tècnica molt depurada i gran velocitat interpretativa. També ens va deixar una mostra del seu particular sentit de l'humor, un humor irònic, però molt suau i generós, fent-nos entendre que li hauria agradat tocar molta més estona de la que van tocar. L'Adrià Font va servir en safata la màquina rítmica per així donar suport als dos "cracs" que l'acompanyaven. Va mantenir la tensió rítmica al nivell adequat fent a més a més, algun solo de gran tècnica i inventiva. L'Adrià porta la sang del Jazz Català dins les seves venes, conjuntament amb en Valentí Grau i Josep Mª Farràs. Amb ells, i amb en Carles Escudévan fundar la Cava de Jazz de Terrassa allà al carrer Sant Quirze, on algunes vegades jo mateix hi havia anat, i on en Valentí em va presentar a Chick Corea.!!! Bé, les quatre ratlles estan sobrepassades, tot i que per no massa, i ara us toca gaudir escoltant la segona part del concert que vaig enregistrar. El vídeo que va enregistrar en Carlos Sampietro el podreu veure quan estigui editat i penjat al Youtube. Gràcies i fins aviat. Miquel Tuset.
Un concert al qual vaig arribar una vegada començat, perdem-me els primers temes la qual cosa no m'impedeix deixar l'empremta adequada del què vaig escoltar, la majoria.
El concert va partir d'una proposta de fer temes estàndards en clau "Bebop", és a dir, interpretar-los amb la força i maneres dels primers boppers, adequat a les maneres dels nostres grans músics. Un trio de "cracs", de músics de gran trajectòria, i que ves per on, no havien coincidit plegats a l'escenari. El Benjamí i l'Adrià comparteixen projectes, havent-los vist diverses vegades al Siglo però no amb en Pere Soto.
També van tocar alguna magnífica balada com "September Song" i alguna altra més, però la base va ser el "Swing", el "blues", el "Bop", bàsicament el JAZZ en majúscules. Les arts interpretatives dels tres músics les vam poder comprovar tema darrera tema, amb solos de magnífica factura, i una gran selecció de temes de diversos dels grans músics de Jazz de la història, com Sonny Rollins, Wes Montgomery, Thelonious Monk, etc, etc. Vam poder veure com el gran organista i pianista Benjamí León tocava de manera íntegra, és a dir, amb totes les seves extremitats, l'orgue amb el qual sempre ens meravella, veient com amb el seu peu esquerra fa les notes del baix, amb el peu dret controla els volums, i amb les mans, acords i melodies, tot això a la vegada.....és increïble. De la mateixa manera vam veure com en Pere Soto tocava la seva magnifica Les Paul amb els diferents estils segons compositors i temes. Els temes de Wes Montgomery sense pua i amb els dits de les mans, i tocant a una velocitat que ja voldrien molts dels joves guitarristes actuals. En Pere ha sobreviscut a una situació critica en la qual es va trobar fora de casa, a Mèxic, i a partir de la qual s'ha anat recuperant, podem dir que amb una gran tenacitat, aconseguint situar-se a un gran nivell interpretatiu. En algun dels temes semblava que li digues a Les Paul que li mancava mànec de guitarra per poder tocar les notes agudes encara més agudes. En definitiva, en Pere ens va mostrar el millor d'ell mateix amb una tècnica molt depurada i gran velocitat interpretativa. També ens va deixar una mostra del seu particular sentit de l'humor, un humor irònic, però molt suau i generós, fent-nos entendre que li hauria agradat tocar molta més estona de la que van tocar. L'Adrià Font va servir en safata la màquina rítmica per així donar suport als dos "cracs" que l'acompanyaven. Va mantenir la tensió rítmica al nivell adequat fent a més a més, algun solo de gran tècnica i inventiva. L'Adrià porta la sang del Jazz Català dins les seves venes, conjuntament amb en Valentí Grau i Josep Mª Farràs. Amb ells, i amb en Carles Escudévan fundar la Cava de Jazz de Terrassa allà al carrer Sant Quirze, on algunes vegades jo mateix hi havia anat, i on en Valentí em va presentar a Chick Corea.!!! Bé, les quatre ratlles estan sobrepassades, tot i que per no massa, i ara us toca gaudir escoltant la segona part del concert que vaig enregistrar. El vídeo que va enregistrar en Carlos Sampietro el podreu veure quan estigui editat i penjat al Youtube. Gràcies i fins aviat. Miquel Tuset.
.jpg){kind=link}
