La nit d’ahir va ser bastant especial per diversos motius.
El primer i que sembla que no hi ha manera de solucionar és la simultaneïtat d’ofertes teatrals i musicals que es fan a Sant Vicenç en el mateix dia. Això ens afectava a nosaltres degut a que justament s’estrenava ahir mateix un musical en una altra entitat mentre nosaltres havíem de fer un concert de Blues. El diumenge 25 d’octubre això mateix li afectarà a la pròpia Vicentina com entitat, ja que faran una obra de teatre el mateix dia que, a l’altra entitat hi tornaran amb el musical. No hi pot haver manera que ens posem d’acord per no haver de competir en àmbits culturals, les dues o tres entitats que fan aquest tipus de programació i la fan el mateix dia? No en podríem parlar i establir un calendari que segur que beneficiaria a tothom? Voleu dir que no? Pel que jo he pogut esbrinar, hi ha tossuts que no han volgut canviar cap data quan encara era possible.
El segon és el fet d’introduir un concert de Blues dintre de la programació “estàndard” de Jazz. Fins el divendres portàvem 4 concerts de Jazz; ara ja podem dir que a més a més n’hem fet un de Blues. Hem de dir que l’assistència del personal va ser generosa i suficient per poder fer front a les despeses que un muntatge com aquest implica. Vam veure cares noves i estimades cares amigues amb les quals ens retrobem a cada concert. Gràcies a ambdues cares. Vam constatar doncs que hi ha en aquest poble, públic de mitjana edat que, tot i els anys, encara li agrada gaudir amb una música, Jazz o Blues, que no és la que s’escolta ni a
El tercer és el magnífic concert que vam poder gaudir el divendres 23 d’octubre a
Amb aquest tema va acabar la primera part; amb regust a Jazz. Segur que el Miquel ens va voler fer aquest regal a tots els presents, de manera especial als aficionats al Jazz.
Hem de comentar que la qualitat musical que vam poder gaudir va ser d’un nivell elevat. Tant el Ballester com el Santamaria van realitzar la seva tasca de manera excel·lent. El Miki a més a més ens va fer veure amb els diversos solos que va realitzar, tot i la seva joventut, que te un futur musical assegurat sense cap mena de dubtes. El Miquel Ballester ens va tocar la bateria amb una suavitat digne de menció donada el tipus d'audiència més acostumada al volum dels concerts acústics de Jazz. I del Miquel Talavera només hem de dir que va ser un luxe tenir-lo entre nosaltres, fent-nos gaudir de veritat amb els solos inversemblants que realitzava constantment.
La segona part va ser l’hora de
El quart motiu per a convertir la nit es especial va ser la presència entre el públic de l’harmonicista Joan Pau Comelles. Quan el van anunciar em vaig sobresaltar, car jo sabia de la importància del personatge, i així ho vaig anunciar. Hei... tothom ha de saber que aquest senyor està considerat un dels millors harmonicistes d’Europa. I de quina manera ho va demostrar! Vam sentir una sèrie de sons, rapidíssims alguns, lents i dolços uns altres, suaus els demés però tots amb una contundència interpretativa impressionant. Estàvem escoltant una veritable harmònica de Blues. Podies tancar els ulls i et podies veure a tu mateix prop del Mississipi, en un barri de Nasville, en un........Blues.
Vam quedar com estabornits per la qualitat de la qual tots estàvem gaudint. El trio s’havia convertit en un quartet. Alguns dels temes que van tocar van ser Just because i Don't you mess with me. Quin regal tan inesperat ja quan tots estàvem plens de satisfacció musical. Era ja tard, però ens vam quedar a escoltar el quartet fins que van tocar la darrera peça. Nosaltres encara en volíem més i més ens en van donar. Van acabar amb un esplèndid It's a wonderfool world, tocat amb una tendresa excelsa.
En definitiva va ser la primera nit de Blues al Jazz Club
.jpg){kind=link}
