Doncs el 7 de juliol, i dintre dels actes de l'Estiu de Cultura, (com també hi és el 6è Festival de Jam Sessions), vam poder assistir a un magnífic concert al pati de Can Comamala amb l'Andreu Zaragoza Trio. Un dels molts concerts que es fan entre el juny i juliol patrocinats per l'Ajuntament de Sant de Sant Vicenç dels Horts, aquest de Jazz, i barrejat entre d'altres de diferents estils. D'entre tots els concerts, vam parlar de fer-ne un de Jazz i aquest és el que es va organitzar des del Jazz Club La Vicentina.
Enguany teniem moltes ganes de dir-li a l'Andreu Zaragoza que vingués amb la proposta que volgués i així va ser com va dir-nos que vindria em format reduït, en trio, amb dos grans mestres com ell mateix és, amb l'Horàcio Fumero i en David Xirgu. Un trio d'asos es va presentar a fer un concert d'estiu un dimarts 7 de juliol a les 21h30m. Un dia atípic producte de confondre el mes amb el dia. De fet el concert s'havia de fer el 10 de juliol, divendres, com tots els concerts, però la fortuna va fer que es fes el dimarts 7. I parlo de la fortuna, perquè en un concert al Jamboree on hi havia en David Xirgu i on s'hi va presentar l'Horàcio, tot i xerrant amb ells després del concert i parlant-los del 10 de juliol a Sant Vicenç, em van mirar ells dos estranyats de la data i dient-me que no, que aquella no era la data, que la data era el 7. David ho va corroborar mirant l'agenda de la mateixa manera que l'Horàcio i tots dos em van deixar platanat, de dalt a baix. Tenia un problema i l'havia de resoldre. En sortir del Jamboree el primer que vaig fer, tot i anant a menjar una "pita grega", va ser trucar a l'Andreu per si de cas hi hagués alguna confusió. Després de parlar amb ell vaig veure que el problema era molt gros. Més gros es va fer quan tots tres em van dir que no podien fer el concert el 10 per problemes d'agenda. Va ser llavors que vaig entendre que la única solució era parlar amb la Imma Prat, aleshores Regidora de Cultura per comunicar-li que havíem de canviar la data i passar-la al 7 de juliol. S'havia de comunicar a la gent que hi havia un canvi de data en un concert extraordinari i que s'havia d'aconseguir engrescar al personal. Així es va fer des del JCLV i també des de lAjuntament i en aquestes condicions ens vam enfrontar a un concert en un dia laborable de juliol.
Tot i així, a l'hora de començar, minut amunt, minut avall, hi havia prou gent per no caure en el desencís del fracàs.
Andreu Zaragoza Trio, amb Andreu Zaragoza, guitarra; Horàcio Fumero, contrabaix i David Xirgu, bateria. Un trio d'asos en un concert d'estiu d'una nit d'estiu en un dia laborable d'estiu. L’Andreu ens va presentar tot un seguit de temes estàndards arranjats per ell mateix i també ens va oferir algun tema seu, ja cap el final. Mestre d'una delicada manera de tocar la guitarra, a cavall entre Kenny Burrell i Pat Metheny i passant per tots els altres grans mestres de les sis cordes com Joe Pass, Jim Hall, i fins i tot John Abbercrombie, Andreu va demostrar la seva sensibilitat a flor de pell en cadascuna de les seves interpretacions. És ben cert que quan un músic te la sort d'anar tan ben acompanyat com ell va anar, les coses sembla que rutllin millor, i això no vol desmerèixer pas la gran qualitat d'aquest guitarrista que a més a més és una bellíssima persona. Horàcio, a qui havíem tingut només feia 4 dies, ens va tornar a meravellar amb la seva sòlida i ferma pulsió del seu magnífic contrabaix i va demostrar a la vegada, una gran compenetració amb en David Xirgu, essent ells dos una magnífica màquina de fer ritmes. Ritmes que en David no parava de crear tot i improvisant quan a ell li semblava i no només quan tocava. Sí, ja sé que ho he dit d'altres vegades, però incideixo en això per dos motius, el primer perquè li vaig escoltar o llegir en una entrevista i després perquè és totalment cert. Només cal que aneu a un concert on ell toqui la bateria i podreu constatar aquest apunt. Un concert que ens va passar d'allò més ràpid i no perquè fos curt, ans al contrari, van tocar bastant més de 1 hora, amb pauses, presentacions i aplaudiments. Estàndards com "Along came Betty", "Aks me now", i demés, ens van acompanyar en una magnífica nit d'estiu on la música va brillar per ella mateixa amb l'ajuda dels tres magnífics intèrprets.
Un pati de Can Comamala amb força gent que va venir un dia de cada dia a gaudir del concert que vam oferir. Esment especial al Rafa, que va venir de Sant Boi; en Jordi Llecha i família, tots quatre de Molins de Rei; l’Oriol que sempre ve i ho fa des de Sant Cugat; l’Alfonso i parella que venen de Cervelló; el Ramón que sempre que hi és i fem concert aprofita per quedar-se i per descomptat la gent del poble que va venir, com el meu germà Carles i demés. Hi vam tenir també una jove i ja gran bateria, alumne del David, i amb projectes diversos com el trio WOOM amb la Clara Luna i la Gemma Abriè...estem parlant de la Laia Fortià, germana del gran contrabaixista Manel Fortià.
No oblidem pas al responsable que tot sonés la mar de bé, i aquest no va ser ningú més que el gran Quim Isern, tècnic de La Locomotora Negra.
Miquel Tuset i Mallol.
Enguany teniem moltes ganes de dir-li a l'Andreu Zaragoza que vingués amb la proposta que volgués i així va ser com va dir-nos que vindria em format reduït, en trio, amb dos grans mestres com ell mateix és, amb l'Horàcio Fumero i en David Xirgu. Un trio d'asos es va presentar a fer un concert d'estiu un dimarts 7 de juliol a les 21h30m. Un dia atípic producte de confondre el mes amb el dia. De fet el concert s'havia de fer el 10 de juliol, divendres, com tots els concerts, però la fortuna va fer que es fes el dimarts 7. I parlo de la fortuna, perquè en un concert al Jamboree on hi havia en David Xirgu i on s'hi va presentar l'Horàcio, tot i xerrant amb ells després del concert i parlant-los del 10 de juliol a Sant Vicenç, em van mirar ells dos estranyats de la data i dient-me que no, que aquella no era la data, que la data era el 7. David ho va corroborar mirant l'agenda de la mateixa manera que l'Horàcio i tots dos em van deixar platanat, de dalt a baix. Tenia un problema i l'havia de resoldre. En sortir del Jamboree el primer que vaig fer, tot i anant a menjar una "pita grega", va ser trucar a l'Andreu per si de cas hi hagués alguna confusió. Després de parlar amb ell vaig veure que el problema era molt gros. Més gros es va fer quan tots tres em van dir que no podien fer el concert el 10 per problemes d'agenda. Va ser llavors que vaig entendre que la única solució era parlar amb la Imma Prat, aleshores Regidora de Cultura per comunicar-li que havíem de canviar la data i passar-la al 7 de juliol. S'havia de comunicar a la gent que hi havia un canvi de data en un concert extraordinari i que s'havia d'aconseguir engrescar al personal. Així es va fer des del JCLV i també des de lAjuntament i en aquestes condicions ens vam enfrontar a un concert en un dia laborable de juliol.
Tot i així, a l'hora de començar, minut amunt, minut avall, hi havia prou gent per no caure en el desencís del fracàs.
Andreu Zaragoza Trio, amb Andreu Zaragoza, guitarra; Horàcio Fumero, contrabaix i David Xirgu, bateria. Un trio d'asos en un concert d'estiu d'una nit d'estiu en un dia laborable d'estiu. L’Andreu ens va presentar tot un seguit de temes estàndards arranjats per ell mateix i també ens va oferir algun tema seu, ja cap el final. Mestre d'una delicada manera de tocar la guitarra, a cavall entre Kenny Burrell i Pat Metheny i passant per tots els altres grans mestres de les sis cordes com Joe Pass, Jim Hall, i fins i tot John Abbercrombie, Andreu va demostrar la seva sensibilitat a flor de pell en cadascuna de les seves interpretacions. És ben cert que quan un músic te la sort d'anar tan ben acompanyat com ell va anar, les coses sembla que rutllin millor, i això no vol desmerèixer pas la gran qualitat d'aquest guitarrista que a més a més és una bellíssima persona. Horàcio, a qui havíem tingut només feia 4 dies, ens va tornar a meravellar amb la seva sòlida i ferma pulsió del seu magnífic contrabaix i va demostrar a la vegada, una gran compenetració amb en David Xirgu, essent ells dos una magnífica màquina de fer ritmes. Ritmes que en David no parava de crear tot i improvisant quan a ell li semblava i no només quan tocava. Sí, ja sé que ho he dit d'altres vegades, però incideixo en això per dos motius, el primer perquè li vaig escoltar o llegir en una entrevista i després perquè és totalment cert. Només cal que aneu a un concert on ell toqui la bateria i podreu constatar aquest apunt. Un concert que ens va passar d'allò més ràpid i no perquè fos curt, ans al contrari, van tocar bastant més de 1 hora, amb pauses, presentacions i aplaudiments. Estàndards com "Along came Betty", "Aks me now", i demés, ens van acompanyar en una magnífica nit d'estiu on la música va brillar per ella mateixa amb l'ajuda dels tres magnífics intèrprets.
Un pati de Can Comamala amb força gent que va venir un dia de cada dia a gaudir del concert que vam oferir. Esment especial al Rafa, que va venir de Sant Boi; en Jordi Llecha i família, tots quatre de Molins de Rei; l’Oriol que sempre ve i ho fa des de Sant Cugat; l’Alfonso i parella que venen de Cervelló; el Ramón que sempre que hi és i fem concert aprofita per quedar-se i per descomptat la gent del poble que va venir, com el meu germà Carles i demés. Hi vam tenir també una jove i ja gran bateria, alumne del David, i amb projectes diversos com el trio WOOM amb la Clara Luna i la Gemma Abriè...estem parlant de la Laia Fortià, germana del gran contrabaixista Manel Fortià.
No oblidem pas al responsable que tot sonés la mar de bé, i aquest no va ser ningú més que el gran Quim Isern, tècnic de La Locomotora Negra.
Miquel Tuset i Mallol.
.jpg){kind=link}
