 |
| Jordi M, Jordi H, Fran S, Ignasi C i Ramón D by Isidre Marco Tuset |
Doncs encara amb les emocions i magnífiques vibracions que ens van deixar aquestes dues formacions, liderades pel gran mestre de les 88 tecles, Fran Suárez. Un projecte que es va trenar a partir del programa Jazz Club de Nit. Si ens situem més o menys ara fa un any , i a partir de rebre per correu els seus dos discos, Imaginario i Noctámbulos que Fran Suárez em va enviar, dir-vos que després d'escoltar-los i quedar-me meravellat per la qualitat i precioses melodies d'ambdós discos, els vaig posar en dos programes diferents, l'Imaginario en el Programa 160 i Noctámbulos en el 162. A partir d'aquí ja vam començar a parlar d'un possible bolo al JCLV, la qual cosa vam concretar amb força mesos d'antelació i que es va materialitzar aquest passat 22 de maig.
La idea de demanar-li al Fran si podia venir amb els dos projectes em va sorgir de manera quasi automàtica. Se'm va acudir de manera natural; hi havia dos discos amb dos projectes diferents en format trio, essent però un total de 5 músics els que hi estaven involucrats. L'assumpte era clar; una primera part en acústic en formació de piano, contrabaix i bateria i una segona part elèctrica amb orgue, guitarra i bateria. Una idea que mai havia plasmat Fran Suárez en cap concert i que seria la primera vegada que ho faria a Sant Vicenç dels Horts.
 |
| Fran Suárez Trio |
Així va ser doncs i vam tenir Fran Suárez Trio a la primera part amb Fran al piano; Jordi Mestres, contrabaix i Jordi Herreros, bateria. Fran, liderant aquesta formació ens va presentar el disc Imaginario tocant tot un seguit de temes del disc i afegint-ne alguns de nous.
Vet aquí doncs la llista dels temes de la primera part...
1.- Caminos de Tierra
2.- Crepuscular, un preciós tema nou
3.- Llueve en Santiago
4.- Luces de la Caleta, un altre tema nou
5.- Funambulista
6.- Cielos Americanos, un tema també nou
7.- Imaginario
Tota aquesta música ens va omplir quasi una primera hora en el primer passe, que sol ser de 45 minuts. Sempre dic que la generositat dels músics és una de les moltes virtuts que posseeixen.
Les interpretacions que vam poder escoltar d'aquests tres músics van estar a un nivell altíssim. Els músics de casa ens han acostumat a això, a gaudir d'allò més amb les seves improvisacions, el seu gust i delicadesa musical i la seva compenetració. Els set temes ens van embolcallar i se'ns van endur vers l'imaginari del líder i els seus sentiments. Fran em va preguntar com anaven de temps i jo, amb la meva característica conya li vaig dir que encara en podia tocar dos o tres més quan ja portava molta estona tocant. Doncs va fer la darrera i el bis de rigor que no podia ser un altre que Imaginario. Per cert, Jordi Herreros es mereix un reconeixement especial ja què començant amb força potència sonora sobre la bateria, es va emmotllar a la situació i va fer l'esforç de controlar la força de descàrrega vers els elements de la bateria.
Una primera part magnífica que va deixar pas al descans, moment en el qual els músics van preparar el següent escenari de orgue, guitarra elèctrica amb tota una filera de pedals i bateria, ara amb els plats del següent.
 |
| Dr. Go |
La formació era Dr. Go i ens van presentar el seu disc Noctámbulos amb Fran Suárez, orgue; Ignasi Cussó, guitarra elèctrica i efectes i Ramón Díaz, bateria.
Mentre varen preparar l'escenari amb els nous estris, vaig tenir la ocasió de copsar l'opinió de la gent que va venir i amb tothom amb qui vaig parlar vaig poder constatar la satisfacció vers la música escoltada. També de la simpatia i humilitat d'una gran persona i músic complet, en Fran i de la qualitat dels seus companys.
En aquest segon passe que també es va allargar força, van tocar uns quants temes del disc Noctámbulos, fent esment especial al fet què Fran presentés tots els temes del concert en català, Xilè com és ell, i considerant tot i els anys que porta entre nosaltres, que el català no és la seva principal llengua de comunicació.
Aquí hi teniu els temes de Dr.Go:
1.- Noctámbulos
Aquí hi teniu els temes de Dr.Go:
1.- Noctámbulos
2.- Hip Hop Civilian
3.- Cuatro Caminos
4.- El indomable pensamiento de Jacinta
5.- Vinitos por Lavapies
6.- Let the perros bark
7.- Secret Number
bis.- Tubis Bang, aquest darrer tema del Ramón Díaz.
El canvi de sons i ritmes va ser substancial i el públic ho va saber apreciar. Esment especial també per l'Ignasi que amb tot l'aparellatge electrònic de pedals i amplificador, va saber controlar el volum i la sonoritat de la seva guitarra deixant-ho tot a un nivell acceptat per tothom. El mateix dic del Fran i del Ramón, que tot i ser un projecte molt més potent que el primer, van saber-lo controlar per a gaudi de tots plegats, fins i tot per a ells també.
Si he dit que vam tenir a uns grans músics la primera part, doncs dir-vos el mateix de la segona. La sonoritat va canviar però no la qualitat de les interpretacions que es va mantenir al mateix gran nivell.
Si he dit que vam tenir a uns grans músics la primera part, doncs dir-vos el mateix de la segona. La sonoritat va canviar però no la qualitat de les interpretacions que es va mantenir al mateix gran nivell.
Haver vist a Fran tocar el piano, amb la delicadesa com ho va fer, i després veure´l de quina manera va tocar l'orgue, amb la frescor i desimboltura que va emprar, doncs només et fa entendre ràpidament que estàs davant d'una mena de "geni" que sap controlar les gestions que se li plantegin. El concepte és totalment diferent. Tocar el piano no te gaire a veure a tocar l'orgue. M'explicava després que la dificultat de la dissociació mental de la mà dreta i esquerra és força important i que no és tasca fàcil. Li va costar força aconseguir els automatismes necessaris per fer anar les dues mans fent el baix amb l'esquerra i melodies i acords amb la dreta. En fi, un tros de músic, genial, amb dos projectes diferents i que nosaltres, els únics i primers, vam poder escoltar en el mateix dia i pel mateix preu, el de la comprensió i saber estar. I és que el nostre públic és així de silenciós i respectuós. Gràcies a totes i tots per venir i als músics per ser com són. Miquel Tuset i Mallol.
.jpg){kind=link}
