Festival Talent amb Pol Padròs i audicions de l'Aula del Conservatori del Liceu

Pol Padrós al Taller de Músics i els combos de l'Aula del Conservatori Liceu presentant els seus treballs al Jamboree Jazz.

Max,  Pol  i  Josep
Abans d'anar a veure els combos de l'Aula on hi participaven els meus fills, em vaig deixar caure pel Taller de Músics a Can Fabra. Allà a la Sala Omega Morente, en Pol Padrós va presentar el seu projecte final de curs relacionat amb dos estils diferents de fer Jazz, el de Chris Potter i el de Robert Glasper. Amb aquest poti-poti, en Pol va presentar composicions seves relacionades d'alguna manera amb les composicions dels dos anteriors referents. Ritmes complexos i melodies molt ben trobades van propiciar que la resta de companys arrodonissin el projecte amb molt bones interpretacions de tots tres, a l'inici i quatre després. En Max Villavecchia, piano i teclats; Josep Cordobés (Le Cordubois) primer i després amb el magnífic suport de Wassylli Kandinsky van ser els acompanyants de luxe del Pol. En els solos que van fer cadascun d'ells es va notar el "nivellàs" que tenen aquests nois. Ja l'any passat, en el 4rt Festival de Jam Sessions a Sant Vicenç dels Horts, vam poder escoltar de quina manera tocava en Pol i ahir vam constatar una evolució que segur no s'aturarà. La Sala Omega-Morente és un espais ideal per presentar projectes i allà he pogut veure els darrers assajos de la Vicens Martín Dream Big Band, és on finalment es va gravar el disc dels ELS FRUITS SABOROSOS - Vicens Martín Dream Big Band, by Vicens Martín Dream Big Band. En aquesta mateixa sala i ahir, el seu tutor Biel Amargant em va alliçonar sobre diversos aspectes del què escoltàvem; ritmes i melodies. Recordo un comentari d'en Biel sobre una opinió meva relacionada amb una melodia d'un tema d'en Pol que em va semblar maca..."la gràcia consisteix en fer un tema complex i que quan s'escolti sigui fàcil d'entendre i sigui agradable..". 

Després de deixar Can Fabra vaig anar de cap al Jamboree després d'una bona estona de metro a veure i escoltar els meus "pipiolos". Vaig arribar a punt de preparar el meu inseparable Zoom H4 tot just abans que comencés a tocar el combo dirigit pel Vic Moliner i on la Marina hi participava com a suport de veu. 
La Marina va impressionar com sol fer en els seus directes, per la presència escènica i també per la seva veu, sempre molt potent. Un combo amb dues veus, teclat, dues guitarres solistes, baix, percussió i bateria havia de donar molta tralla i la van donar. Tot i així, les veus es van poder escoltar bastant bé i els temes que van tocar van engrescar força al públic assistent, entre el qual també hi havia alguns guiris sorpresos i que van aplaudir força. És clar que una bona colla del públic érem els pares i mares dels nois i noies que hi van actuar.

Per acabar faltava el quintet on hi toca el Valen i que va ser encara de més tralla. Una formació amb teclat, dues guitarres, baix i bateria molt compacte i amb uns temes molt ben trobats carregats de ritme i en alguns casos de ritmes entretallats força complicats de portar. El grup liderat pel David Gnaposs va sonar força bé i com en els casos anteriors es va notar l'evolució dels seus membres. Els solos que van fer els dos guitarres, la noia que tocava el teclat, el baix i la bateria van ser força bons i el personal va acabar ballant davant de l'escenari i seguint les evolucions dels músics. Em va agradar força la predisposició i concentració de tots i en particular la del Valen que ho va fer força bé fent els ritmes i també els solos que van ser brutals...com li sona l'Strato...

En definitiva, un dia on els alumnes participants i també els seus tutors i directors com és el cas del Gonzalo del Val amb qui ens vam saludar així com també amb el Biel, Vic i Jaume Vilsacesa, varen gaudir d'un dia força especial i que clou un llarg curs on la feina feta ha donat els seus fruits....Voilà. Miquel Tuset i Mallol.

Impressionant WTF amb Cece Giannotti Quintet

Matías, Cece i Francesc
Un dilluns que podria haver estat un dels qualssevol dilluns, aquells en els quals decideixes no sortir de casa per cansat o per manca d'ànims i vet aquí que finalment decideixes anar a una altra més de les WTF de l'Aurelio Santos amb l'ànim preparat per a la sorpresa i amb el convenciment que de Jazz, jazz, no n'escoltaràs ni un borrall. Però hi vas i ai las; la sorpresa inicial es va convertint en reconeixement de les diverses músiques, estils i magistrals interpretacions, encertada proposta, encertats temes, ritmes i melodies..i tot gràcies a l'ànima del líder de la formació i per tant el "pensador" de tot el què ha sonat, en Cece Giannotti. Aquest músic que viu entre nosaltres des de fa ja una colla d'anys, presenta un projecte que barreja diversos estils i temes amb un denominador comú del bon gust dintre la diversitat. La dinàmica del projecte m'ha impressionat, i amb això només vull parlar del saber utilitzar les dinàmiques de volum en els moments adequats i temes. Els sons han estat potents però no en tot moment, i s'han pogut escoltar molts moments on la coordinació de la formació ha permès silenciar els instruments i veus i de sobta trobar-te, trobar-nos en un espai sonor delicat. Una formació amb el mateix Cece a la guitarra i magnífica veu, Raul del Moral, guitarra, efectes i veu; Fernando Tejero, teclats: Matías Míguez, baix elèctric i Francesc Chaparro, bateria. 
Raül i Fernando
Els temes han tingut noms propis com Eric Clapton (Crossroads), J.J.Cale (Cocaine), Mark Knofler (I'm falling in love?), Lou Reed (Take a walk on a wild side), Bob Marley, Sting, U2, etc...i evidentment el nom propi del Cece Giannotti amb tot un reguitzell de temes propis com són ara Hold Me, Mitakuyeh, Change Will Come, Burried Alivei Brother i In the belly of the blue.  Impressionant, impressionat i cada vegada més integrat, qui us parla, en els sons que han sonat en el Jamboree Jazz. D'una inicial perplexitat he passat a una total submissió a la proposta. Una proposta que anava variant, i per diversa, cada vegada millor. Per parlar dels músics, d'entrada dir-vos que una proposta així necessita d'una secció rítmica potent i totalment compenetrada, així doncs, baix i bateria en aquest cas, han format la secció rítmica potent i sincronitzada que ha permès a la resta de companys esplaiar-se al màxim i amb total "impunitat". Matías ha estat soberg mantenint la pulsió constant en tot moment i més quan ha desenvolupat els seus solos que han estat brutals. Quan els temes han requerit un volum baix, Matías ha estat precís, sabent-se responsable d'aquells moments rítmics i suaus. Mentrestant, Francesc Chaparro amb baquetes d'aquelles esberlades per no fer tant soroll, ha estat precís i en tot moment ha sabut el moment precís de cadascun dels molts canvis dels temes, i sense fer cap "solo" ha estat al peu del canó actuant com a suport total de la banda. Fernando Tejero, ha estat sempre adequat amb els tons electrònics del seu teclat, i m'ha agradat el respecte que li professa al mestre Cece, sempre amb un gran somriure mentre executava els seus solos o acords, i mirant-se al líder com dient-li.."veus que maco això que faig?...oi que t'agrada?"...
Fernando, Matías, Cece, Francesc i Aurelio
Raul ha mostrat la seva capacitat com a cantant, més en la pròpia Jam que no pas en la primera part, tot i que ha acompanyat a Cece fent veus. El seu control dels pedals i diversos estris electrònics ha estat total així mateix com les seves intervencions a guitarra solo i d'acompanyant.. I ens queda Cece que ha estat el mestre de la sessió. Sempre amb bona predisposició, molt bona harmonia amb la resta de companys i controlant en tot moment la "situació". Posseïdor d'una gran veu amb la qual arriba al registre agut amb força facilitat, domina la veu i el seu instrument de sis cordes. Una guitarra Fender Strato aparentment atrotinada per les "enganxines" però que ha sonat de puta mare. Bon guitarrista, bon cantant, bon líder i bon comunicador, i segur una magnífica persona. 


Fernando, Joanna, Cece, Bernat i Anton by Roser Pagès
La Jam ha començat amb canvis al baix elèctric pujant en Bernat Hernández substituint Matías i fent una tasca perfecte en especial en els dos temes que ha cantat la Joana Jarl, germana de Anton Jarl, amb el qual han fet el "Every Breath You Take" i el "Summertime". De bateries n'han pujat dos més, l'un estranger i l'altre de casa, en Roger Serrahima. Una primera part que ha durat fins les 23h i que a mi se m'ha passat amb una revolada...En Josep Tomàs ha fotografiat el més i millor de la nit i aviat ens ho mostrarà per a gust nostre i més dels actors principals..He marxat després d'haver vist i escoltat a l'Aurelio a duo amb el Cece, on l'ànima de les WTF ha gaudit d'allò més en compartir escenari únic amb el gran Gianotti. I m'estendria una bona estona però no ho faré, primer considerant l'hora i l'estona que porto exposant-vos aquestes "quatre ratlles" en el benentès que encara em falta editar les quasi tres hores de molt bona música i que faré avui quan em llevi. Els qui hem gaudit hem estat la Imma A Esteban, lAlbert Prunera, Manu Dimango i segur que molts més, i tots hem pogut escoltar-ho la mar de bé gràcies al Leo Bianchi, que a més a més avui (ahir) feia anys i quin millor aniversari que el d'avui i en quin millor lloc que el que és casa seva. Voilà....tot i deixar-me milers de detalls. Bona nit i bona WTF en el Jaç de cadascú. 
Miquel Tuset i Mallol.

Enllaç al programa de ràdio Jazz Club de Nit..


Aquí teniu un enllaç al programa de ràdio Jazz Club de Nit, un programa editat, compilat, realitzat, etc...per jo mateix, Miquel Tuset i Mallol...per si us ve de gust fer-li una ullada....



Festival Talent 2014, amb Toni Saigi i Roger Martínez...Taller de Músics ESEM

Doncs avui han començat els participants en el Festival Talent 2014 a la Nau, lloc on els joves músics que es "llicencien" del Taller de Músics E.S.E.M exposen els seus treballs finals, els projectes finals. La Nau és un espai ideal per presentar-los i avui hem gaudit una bona colla de públic, molts dels quals amics i companys de fatigues, pares i mares i aficionats com jo. El primer que em ve al cap és tota una sèrie de conceptes com són ara, evolució, aprenentatge, estudi, esforç, etc....i també qualitat, capacitat, etc....El Toni va venir fa tres anys al 3er Festival de Jam Sessions de Sant Vicenç dels Horts, formant part del combo del Taller de Músics acompanyat del Nilònius Monk, Nil Mujal, Enric Caballé, Marco Boi, i Teo Salvà, el qual avui també l'ha acompanyat en el projecte d'en Roger. Ja ho feia bé, però estava en aquell punt del que aprèn però encara li falta, com tots els seus companys i els de lESMUC que també van venir. Després d'aquests anys, tant els uns com els altres han assolit els objectius previstos i avui el Toni ha assolit els seus. S'ha de dir però que amb tots els honors.
L'evolució ha estat espectacular, i crec que és el parer de molts dels qui hi érem, com el mateix "mestre mostru", Joan Diaz, el "pare de la Criatura", en Toni Saigi Chupi, al qual he pogut saludar (acompanyat de la mare de la criatura, autora d'un títol out of the record). També he vist i saludat a l'amic i gran pianista situat a l'òrbita de l'Esmuc, el Manel Camp i parella, els quals han gaudit fins el final, com jo i molts altres. El primer projecte ha girat sobre la concepció integral del trio de piano re-estructurat pel màgic Bill Evans. Toni ha mantingut l'essència de la interacció i comunicació entre els tres elements, ell, un exuberant Pedro Campos i l'Andreu Moreno, també molt sobri i impressionant. Els temes han anat des dels típics d'Evans del disc "Portrait In Jazz", a temes propis, inclosa una nana que els cantava en Xupi als dos germans, Toni i Quim, i s'ha de dir que ha aconseguit mantenir-se en aquella penombra de l'estil Evans durant tot el concert final. En definitiva un treball extraordinari i que s'ha merescut tots els aplaudiments que li hem dedicat. 

Després d'ell, la sorpresa amb en Roger Martínez al saxo alto i composicions. Ens hi hem quedat forces del primer "passe" per veure i escoltar la delicada proposta d'en Roger. Aquesta s'ha basat en la interacció del text poètic i la musicalització de diversos poemes d'ètica i valors humans en clau de Jazz. Un projecte que ha comtat amb el mateix Toni Saigi al piano i teclats a més a més de la subtil guitarra de Leo Tejedor, Pau Sala, contrabaix, la magnífica i delicada veu de Laura Cruells, cantant i recitant, i la col·laboració dels amics de la "ojete" i "ojo" d'en Roger, l'Albert Albert Costa i el Leandro Torres. El canvi estilístic ha estat evident i l'esperit íntim de tot el concert-projecte d'en Roger ha estat meravellós. La veu de la Laura, adequada pel projecte, ha cantat les difícils melodies proposades pel líder i "paridor" de tot el que ha sonat a partir de les 21h. Intimisme barrejat amb delicadesa i molta subtilesa han fet d'aquest projecte un treball exquisit, molt ben interpretat i composat. La mixtura de textos poètics amb la música ha estat precís i preciós, i les interpretacions i solos de cadascun dels músics han estat excel·lents. En acabar, Manel Camp - Pàgina oficial, parella i jo hem estat d'acord en la magnífica sonoritat del saxo alto d'en Roger, de lo difícil de cantar el que ha cantat la Laura i de tot l'intimisme viscut. Llarga vida al Taller de Músics. Voilà. Miquel Tuset i Mallol.

Projectes Finals a l'ESMUC

El diumenge passat a les 22h, l'Albert Costa amb una frontal de cinc trombons....va ser Brutal. Un magnífic projecte de final de carrera de l'Albert amb una formació de cinc trombons....temes preciosos, entre els quals "Georgia on my Mind"....i d'altres que ara no en recordo el títol. Excel·lents tots i més ell. Ja tenim un altre súper graduat.!

Albert Costa "Trombone Project"
Avui dinarts, una tarda a l'esmuc...gaudint de més projectes dels nostres joves grans músics....a les 18h Josep Valldeneu i el seu de Creació Pròpia...que ha resultat ser impressionant...de passada saludant al J.J. Dani El Fisio i a l'Eladio R que feia d'observador..
Un projecte de creació que ha comptat amb la participació d'una secció de vents "càlids" del sud que ha afegit unes textures precioses al treball final.
Josep Valldeneu "Project"
Després amb temps per anar a veure una audició de lApel-les Carod acompanyat d'un trio base d'excepció amb la Elisabet Raspall , Giulia Valle i Aldo Caviglia...i observat per l'Oriol Saña ..jo li he posat un excel·lent......


Apel·les Carod "Audition"
i després la cirereta amb el projecte del Camilo Motta amb una formació increïble i millors músiques i ritmes. El Camilo ja m'havia parlat d'un bon projecte (ara sé jo que és aquest) el darrer dia que va venir a les Jams del JCLV. Sorprès i admirat per la qualitat del projecte on per una banda esquerra trombó, saxo tenor i baríton, flauta i clarinet i tenor del líder i per la dreta un quartet de corda. Pel darrera una secció rítmica impressionant de guitarra, baix elèctric, percussió i bateria..i sobretot les músiques, les melodies i també els ritmes, aquesta vegada més llatins...
Camilo Motta "Project"

En definitiva, no sé jo si aquesta merda de món es mereix aquests joves valors, la seva música i la dels seus professors. Potser de cara el Nadal serà diferent? Voilà. 

13è aniversari de les WTF al Jamboree Jazz Club

Jose Alberto Medina

Bona nit i bons 13 anys de WTF al Jamboree Jazz, avui amb tota una llarga llista de "singers"...han obert la jam un magnífic trio amb Jose Alberto Medina, Matías Míguez i Anton Jarl. Una molt bona primera part en Jazz Rock, o més aviat funky amb temes com l'Spain de Chick Corea dedicat al reiet..on la intervenció de tots tres ha estat sublim, i en particular la precisió i potència rítmica de l'Anton, que ha estat súper sublim. Els solos del Jose Alberto i els del Maties han estat impactants, en aquest estil tant potent. Cantants n'hi ha hagut i forces com el Xavier Casellas, que s'ha marcat un parell de temes a l'estil Al Jarreau, que diu que el te al seu cor. Després la Sandra Ortega,
Joâo Silva
Tamar McLeod Sinclair, Jordi Rabascall Madrid, el Anónimo, i d'altres més, sense considerar l'ordre d'aparició a l'escenari. Força penya, tota dreta menys alguns sobre els tamborets...... i també han pujat instrumentistes com el João Silva al violí que s'ha marcat uns solos brutals, el Nicks Herrera a la guitarra, i força més penya..Bernat Hernández ha substituït Matias, Tony Martin al Jose Alberto i el Sergio Cebrián ho ha fet amb el Nicks...ha pujat un quartet de veus brutal, els The Gurmets i un d'ells s'ha quedat...l'Àlex Delgado, crec, que ens ha mostrat tota la seva potència i registre de veu...Un aniversari força rodó i tot gràcies a la paciència de lAurelio Santos i les sàvies mans del Leo Bianchi...Ganes d'editar l'àudio per poder-vos mostrar la realitat del què ha passat. Fins i tot així em podré esplaiar ampliant la crònica, que és lo meu...he....Bona nit i bona WTF en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

Magnífic Concert-Jam amb Michele Faber Trio

Michele Faber
Bé, doncs fa que he arribat no gaire.....convides a força gent a venir a tocar i res de res....és clar que hi ha moltes mogudes a la vegada, al mateix dia, a la mateixa hora....convides a força gent a venir a escoltar, gratis, i tampoc. Avui, després de fer recomptes he vist que els que han vingut han consumit 19 begudes, entre cubates i cerveses o cocacoles...una fortuna....he. I l'assumpte és que el trio liderat per la Michele Faber, amb el José María Gálvez Alda, "Curro" Gálvez i l'Enrique Heredia, ens ho han fet passar força bé. Una formació amb total compenetració, com a trio estable que són, que han fet força estándards, començant amb un "How deep is the Ocean", i tocant temes com "Speak Low", i demés. Fins i tot la Michele ha volgut tocar un tema original que ha estat força bé. La Jam ha començat després d'una bona estona d'escoltar-los i l'encarregada de fer-ho ha estat la Imma, cantant que ha vingut amb la seva parella de Badalona, a cantar amb la seva "profe" de piano, Michele. 
Enrique Heredia
La Imma ha cantat dos temes molt ben cantats, la noia te gràcia i es veu que s'ho passa força bé. Després he pujat jo amb el Josep Mª Martí, bateria aquest i jo saxo alto, per fer una de les balades que més m'agraden, el "You don't know what love is". En fred, els vents encara no sonen prou però tampoc ha estat malament. Després un de Sonny Rollins, el "Doxy". Mentre això passava, el Carlos Sampietro estava enfeinat amb la seva càmera filmant el que passava i sonava. Des de l'escenari he vist com arribava una parella, ell amb pinta de músic, i també ha aparegut el Carles Pineda. saxo alto "en ristre". En Carles és un gran músic i saxofonista a més de ser un molt bon amic. De nou, la formació ha estat la inicial però amb l'afegitó del saxo alto d'en Pineda. Han fet uns magnífics temes i amb grans solos a càrrec de tots quatre. 
"Curro Gálvez"
Avui he vist com de bé s'ho passava l'Enrique, portant el ritme amb un magnífic swing i fent uns quarts i solos magnífics. S'ho ha currat ben currat. De la mateixa manera Curro ha fet una magnífica feina amb "la berra", treballant tota la nit, ha estat el "worker man" i també ens ha deixat anar uns magnífics solos, no endebades és un dels contrabaixistes més sol·licitats. I què podem dir de la líder de la formació. Michele, que avui feia anys (situació que portava d'amagat) s'ha lluït clarament i nítida. Te un magnífic swing en la digitació i la pulsació és també força prístina. Els solos han estat força melòdics i també tècnics i la selecció de temes ha estat força encertada. Potser érem 10 sonats i sonades però ens ho hem passat força bé. A mida que he anat tocant, cada vegada ha sonat millor. 
Imma
Hem fet el "Straight No Chaser" amb el Carles, Curro, Enrique i Michele i ha quedat bastant bé. Hem fet un "How Insensitive" amb el Quim Lluís a la bateria, Curro, Michele, jo i la Imma, força atípic, ja que jo l'he començat en un to, la melodia, i després l'Imma l'ha cantat en un altre to. Amb el meu solo ha passat el mateix i així fins el final. Ja a les acaballes, i vist el desgast físic de contrabaixista i pianista, els hi hem donat un descans i mentre ens hem atrevit a fer el "Walkin'" del Miles Davis amb l'Enrique a la bateria i el Carles i jo als saxos, sense piano ni contrabaix. He de dir que l'experiència ha estat engrescadora i ens ho hem pogut muntar força bé. 
Curro, Carles Pineda i Michele
Després, l'Enrique ens diu..."hacemos uno Free?"...i jo que dic que vale...Amb la mateixa formació de bateria, saxo i saxo, ha començat ell fent algun ritme per després tocar tots dos i després cadascun per separat uns sons, unes textures que han estat la hòstia. He...què bé que ens ho hem passat. I ja, hora d'acabar, la Michele i la Imma han interpretat el darrer tema de la nit.
Una nit amb poc personal i que de vegades et pots plantejar el perquè de tanta moguda per no gaire. Bé, no gaires els euros, però moltes les emocions. 


Quim Lluís i Curro
Fet i fet, si penses en els músics que venen l'un de Sant Cugat, l'altre d'Esplugues, ella de Badalona, i el Carles de Sabadell, o de ben a prop, i venen a tocar sense cobrar i fins i tot consumint i col·laborant en mantenir el projecte, doncs acabes (acabo) passant pàgina dient-he que no ha estat tant malament i que de fet ens ho hem passat tots força bé...O sigui, que "continuarà"....Bona nit i bon Jazz en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

Un dijous de Música, (amb programa de ràdio inclòs) al Conservatori del Liceu

Doncs avui el programa 164 ha estat extraordinari, amb els New Ensemble D.O. The Next Generation liderats pel Victor Correa i després hem escoltat força temes del LP "Solstice" de Ralph Towner, amb el Garbareck, Weber i Christensen....una gran meravella que espero hàgiu gaudit d'allò més....

Carme Canela, Laura Simò i Sergi Vergés  by C. del Liceu
Un programa que he preparat a casa i que ha sortit per antena a l'hora en punt, i així he pogut anar a l'Auditori del Conservatori Liceu a l'estrena del projecte del Sergi Vergés, Carme Canela, Laura Simò, i més de 30 molt bons músics estudiants la majoria, i uns quants ja amb el títol sota el braç. Projecte que ha captivat tothom on les dues cantants m'ha semblat que havien escollit el repertori (potser no tot), i així gaudir amb els temes i ritmes que més els agraden. Tant les músiques com els ritmes han estat variats, més calents els de la Carme i no tant els de la Laura, i per sobre de tot els arranjaments que han fet sonar-ho tot de "collons". 

Tota la Big Big Band dirigida pel Sergi
Uns arranjaments del mateix Sergi, m'ha semblat entendre que també del Joan Monné , i d'altres que ara no recordo. Una secció rítmica de piano, teclat i bateria a més a més d'un bloc de percussionistes molt potent per un cantó, i una magnífica secció de cordes molt delicada, per l'altre. Entremig, una gran Big Band amb força vents, metalls i canyes, i tots dirigits per la mà destra del "worker man" Sergi Vergès. La feinada que s'ha "currat" només ho deu saber ell. Hem escoltat dues veus "curtides" per l'experiència i la vida, treballades, i d'una gran bellesa, cadascuna en el seu estil, però molt maques. 

Carme i Laura
A la Carme sempre li ha agradat ballar i així ens ho ha mostrat. Temes brasilers i una mica de salsa, tot i haver començat les dues amb un tema del Serrat, i d'altres que han fet les dues alhora. La Laura, tot i agradar-li també el ball, s'ha mantingut més controlada, en part pels temes alguns força melòdics, tot i haver-ne algun de força canyero. Un espectacle que potser hauria de veure la llum en un CD/DVD i fer més escenaris tot i la dificultat de la producció. Gràcies Sergi per l'esforç i el teu saber (i per la teva memòria); gràcies Carme i Laura per la vostra entrega, ja que s'ha vist que us ho heu passat molt bé, i a tots els joves músics per la vostra seriosa professionalitat. Finalment agrair al Consevatori haver fet possible aquest muntatge i esperar que se'n facin més com aquest. Voilà....I nosaltres que també ens ho hem passat força bé.
I després, amb la Paola i l'Emili, encara vam tenir temps d'anar al Cafè del Conservatori on hi havia un dels combos tocant estàndards amb el seu profe, el gran guitarrista Dani Pérez al capdavant. Un bona estona gaudint amb una formació reduïda, en un espai més informal però encantador, i gaudint amb el professor i els seus magnífics alumnes

Bona nit i bon Jazz en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

Raynald Colom Quartet amb Jesse Davis al Jamboree Jazz Club

Ray Colom & Jesse Davis  by Antonio Narváez
Una vegada més, les Lab Sessions dels dimarts al Jamboree Jazz organitzades per l'amic, company d'ones i director artístic del local, en Pere Pons han estat increïbles. Un pati de butaques ple de gom a gom ha aplaudit amb contundència cadascun dels temes que han fet els músics....un quartet liderat pel Ray Colom amb un magnífic pianista gallec, el Yago Vazquez, home introspectiu i concentrat que ens ha deixat una magnífica impressió en la seva primera actuació al Jamboree. La resta de la secció rítmica, els habituals acompanyants del Raynald, el grandíssim contrabaixista americà ja quasi català, en Thomas Kent Warburton Jr. i el no menys imprescindible, el gran Marc Ayza. Aquests quatre han estat acompanyats per ni més ni menys que pel Jesse Davis al saxo alto. 

Thomas Kent Warburton Jr...by  A. Narváez
De fet, en Ray ha tingut l'amabilitat de proposar a la formació els temes del seu primer mentor musical, l'home, el músic de New Orleans. Temes del mestre del saxo alto inclosos en el seu darrer disc "Live at Smalls" del Smalls Jazz Club , projecte que ell mateix va presentar més o menys l'any passat al mateix Jamboree i on també hi vaig poder anar i comprar el CD, ara a casa d'un amic que sembla s'ha oblidat de tornar-me'l...Una formació compacte amb l'afegitó del pianista Yago, molt agradable sorpresa, que esperem pugui tornar una altra vegada potser amb projecte propi. Els temes, genials i els solos més encara. Què es pot dir de gent com aquesta...només et quedes bocabadat per l'excel·lència a tots els nivells. Darrerament al Ray li agrada encadenar els temes, tal i com va fer el dimarts passat amb el Logan Richardson, i avui ha fet el mateix tot i que només lligant els dos darrers...una meravellosa balada empalmada amb el darrer tema de la nit, molt més potent. Marc ha estat "controlat" seguint un format més "clàssic" dintre de lo modern, i s'ha concentrat en marcar en tot moment el swing adequat, sense cap més altra intervenció enriquidora, amb les quals ens te tant acostumats. Ha brillat però amb solos i "quarts".

Marc Ayza  by  Antonio Narváez
Thomas ha estat soberg, acompanyant i "solejant" amb una contundència rítmica impressionant. Es notava que estava la mar de content, estava a gust amb la proposta, més estàndard que les habituals, i així ho ha demostrat amb la seva entrega permanent al projecte del Jesse. Yago ha resultat ser un pianista exquisit, amb un toc al piano força suau, massa i tot, i que ha impedit sonoritzar el piano de manera adequada, i sovint el seu so era força fluix. Després ho hem estat parlant amb l'Alex Montoliu, i aixó mateix m'ha comentat. Tot i així, Thomas ha enregistrat el concert i segur que haurà quedat la mar de bé. Joan Mas i senyora han estat també presents i gaudint en silenci d'una nit esplendorosa de música i de públic. Els dos vents, els solistes de metall i canyes, amics de fa força anys, han estat genials.


Yago Vázquez  by Antonio Narváez
Ray, tot i tocar estàndards, temes propis seus o aliens, d'un estil o d'altre, manté un missatge estilístic personal que en cap moment sembla variar, al menys per a mi. Ha trobat el seu so, i allà que s'hi queda, no de manera definitiva i segur que sempre en constant evolució. Jesse, amb un so més clàssic, el del seu alto i també estilísticament parlant en els seus solos, ens ha mostrat tot el seu saber i musicalitat. So a vegades estripat però moltes de les vegades equilibrat..
He estat compartint la música i companyia amb el Pere Foved, tot i comentant "la jugada" amb màxima discreció....Voilà. Miquel Tuset i Mallol.

Joan Monné, Gorka Garay i Pau Sala a la Traska Truska de la mà de Produccions Contrabaix

Avui a la Traska Truska amb Joan Monné, Gorka Garay Aldazabal i Pau Sala. Cosa fina i delicada...gràcies ContraBaix Produccions...
Ha estat un concert elegant per la concepció de la formació, en clau acústica gràcies a l'espai i amb una selecció de temes molt encertada. Els inicis han estat suaus amb un primer tema, estàndard, ideal per al so del tenor, el "The one and only love". Després d'aquest, en Joan ha iniciat el seu recorregut presentant el concert, músics i temes, després de fer-ho en el primer i continuar-ho fent durant la resta fins el final. 
Les sonoritats d'una formació sense bateria són potser més clares, més nítides. De fet, al piano i a la bateria, sovint els tenen marginats, ja que en un cas la formació és d'un vent, contrabaix i bateria i les menys vegades és amb piano, vent i contrabaix. En tots els casos no trobes a faltar l'instrument que no hi és, ja que t'adeqües a la nova sonoritat ràpidament, tot i que tu mateix reconeixes lo bé que sona quan hi és. És a dir, quan hi és, no sobre, i quan no hi és, no el trobes a faltar. Com som...Avui doncs, no hem trobat a faltar els sons magnífics d'una bateria, ja que, des del primer moment ens hem adequat a la proposta, difícil, tal i com ho ha dit el Joan, de tocar sense l'ajut inestimable de qui "mana" el ritme. Tot i això, de ritme n'hi ha hagut, algunes vegades provinent de les 88 tecles i d'altres de les cordes de la "berra". 

Temes propis alternant-se amb estàndards i fins i tot un tema d'en Gorka escrit per a la ocasió. Un sol passe que ha durat una molt bona estona, i amb un magnífic bis obra del pianista; un arranjament amb la base de dos magnífics temes, el "All the things you are" barrejat amb l'"'Evidence" de Monk. Els solos del Joan ens han deixat enlluernats per la seva nítida pulsació, dificultat, canvis harmònics i rítmics i per la seva nítida i clara pulsació. En Gorka ha estat segur, tranquil, tot i la responsabilitat de tocar a casa, davant la seva gent, el seu pare Iñaki..(segur però, la processó li anava per dins). El seu tenor ha estat controlat en volum, sense cap estripada, i amb un so adequat a la formació; uns solos magnífics, carregats de swing i bones maneres interpretatives. Un gran saxofonista que tindrem el proper mes de juny al JCLV on ens presentarà el seu darrer disc "El cazador de luz". 

Pau Sala ha fet de perfecte "partenaire" essent el responsable rítmic en els casos on el Joan s'esplaiava amb els seus solos. Només sentíem piano i contrabaix, l'un improvisant i l'altre mantenint la màquina rítmica. En els seus solos ha estat sobri, i l'hem aplaudit en la majoria de temes. Un concert en el qual hem aplaudit la majoria de solos tot i no haver-hi la necessitat de fer-ho en alguns dels preciosos temes...De fet, el saberut públic, i silenciós, de la Traska, ho te per la mà, i ha sabut deixar alguns finals de solo sense el soroll de picar de mans, per poder gaudir escoltant la música que continuava fent el següent company. En definitiva una magnífica proposta de la mà dels dos molinencs, els quals han estat acompanyats per un seriós i concentrat Pau Sala. Voilà. Miquel Tuset i Mallol.

Dos concerts especials..el del Jamboree amb el Raynald Colom Quartet + Logan Richardson i el de Graduació de la Marina al Cafè del Conservatori del Liceu

Thomas, Logan i Marc  by Gani Jakupi

Avui...bé, ahir, vaig gaudir de dos concerts meravellosos....El primer el del Jamboree Jazz amb el Raynald Colom Quartet (amb el Roger Mas, Thomas Kent Warburton Jr. i Marc Ayza) & Logan Richardson...ha estat una de les experiències acústico-musicals més impressionants dels darrers temps...de veritat...De començar aplaudint els primers solos a no aplaudir-ne cap, tota la penya que omplia el pati de butaques, doncs aquest ha estat el canvi d'estatus....només volíem escoltar, sense interrompre els sons, les músiques, els ritmes que sorgien de l'escenari. Han estat una sèrie de temes encadenats, sense interrupció, on hi ha hagut un gran desenvolupament de recursos tècnics i estilístics; estones amb atmosferes amb aires del Miles més cool i aflamencat, barrejades amb estones d'un ritme trepidant del trio, liderant el mestre a la trompeta i executant una sèrie inacabable de notes a un tempo força endimoniat. 



Logan, amb el seu saxo alto, aconseguint enlluernar-nos a tots amb el seu so, a vegades un pel estripat i fent una magnífics solos. Això ha durat una hora i ha estat un temps massa curt....m'hauria quedat al segon passe, però la meva filla Marina feia el seu "concert de graduació" al Café del Conservatori Liceu, i allà que he anat a veure com enlluernava a tots els presents amb la seva proposta. Tot un conjunt de temes produïts per ella, arranjats per ella, i cantats per ella. Temes amb ritmes funky i balades; d'altres amb un magnífic groove a un tempo suau i un pel "arrastrat". Entremig, la magnífica cancó "Alfonsina y el mar" que ha cantat amb el magnífic guitarrista mallorquí, Sebastià..


Una cançó força difícil si considerem l'ampli registre en el qual la cantant s'ha hagut de bellugar....Uns greus difícils, i uns aguts que els ha brodat. Després un tema propi (amb lletra de l'Aya i col·laboració del Victor Mirallas), i al final el Gospel..."his eye is on the sparrow", el Gospel que ha cantat acompanyada del seu estimat profe, l'amic David Sam, i que han acabat tots junts, músics i cors acompanyants....Una banda formada per joves estudiants, amics tots ells, una penya magnífica amb noms com Kimi Saigi, Òscar Latorre, Iscle Datzira, Gregori Hollis, Sebastià, Arnau Figueres, Mireia Pujol, i l'acompanyant als cors, i el baixiista, dels quals, ja em perdonareu, no en sé els noms...La Tania, professora de la Marina, ha fet la presentació tot i recordant quan la Marina va fer, fa dos anys, la prova d'accés a l'Aula. Una prova on ja la va enlluernar, conjuntament amb el Jaume Vilaseca, interpretant el "His eye is on the sparrow"...Llarga vida a la música....Bona nit i bon Jazz en el Jaç de cadascú...Miquel Tuset i Mallol.

Primer Aniversari de La Ruta del Jazz

Doncs sí, ahir va ser el dia en el qual els amics de La ruta del JAZZ la Jos Bascón i el Deme Gómez van fer i celebrar amb tots els presents el seu primer aniversari, el de La Ruta, és clar. S'ha de dir també que vam poder conèixer als seus col·laboradors entre els quals la Imma Casanellas, Miquel Bricullé , i algun altre, i saludar als coneguts Martí Farré, Joan Cortès i Toni Pola , aquest darrer carregat amb el seu tenor. Va ser un acte força ben muntat, amb molt d'esforç i ganes (espero que els hi durin), en un espai ideal per escoltar música perfectament sonoritzat pels amics del Centre Cultural Collblanch-La Torrassa, amb el Joan Ventosa i els seus dos companys..ànimes del Bad Music al capdavant de sons i llums. 
De fet, el valor i la constància que han tingut i l'esforç econòmic que han hagut de fer la Jos i el Deme per tirar endavant aquest projecte hauria merescut una major afluència de públic aficionat i sobretot de músics, als quals se'ls va trobar a faltar. Un acte amb un trio de grans i joves músics de l'escena actual amb el Txema Riera, Pedro Campos i Joan Casares. 


Txema, Bronwyn, Pedro, Joan, Pau, Toni i Deme  by Joan Cortès
Un trio que va tocar una molt bona estona demostrant el seu valer, primer ells sols i després acompanyant als tres saxofonistes i una cantant que van participar en la Jam Session. La cantant em va semblar entendre que era la Bronwyn Evans, i els tres saxos, el Toni Pola, magnífic, el Deme Gómez, inspirat, i el Pau Casares, sobri, que va venir a recollir el Joan. Poca estona de Jam, però la suficient perquè el Max Sunyer i la Itziar Belil, parella en tots els aspectes de la vida, es marquessin uns passes de Lindy Hop. Max havia estat president de lAMJM Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya en l'anterior "mandat", i va venir a recolzar la continuïtat de la revista....En faltaven molts més, de músics....Una revista que es dedica a promocionar els concerts que es fan; una revista que fa ressenyes de discos i per tant els en fa difusió; una revista que fa entrevistes a músics de la mà del Martí, i per tant, fa difusió personalitzada dels músics, es mereixia una major assistència..."Perdoneu, però algú ho havia de dir". Aquest mes de maig ja amb el número 13. Aigh!...mal número....haurà estat per això? Voilà. Miquel Tuset i Mallol.

I ara, el text d'agraïment del Deme Gómez penjat al Facebook:



La festa del 1er aniversari de La ruta del jazz ja ha passat. Ja es pot dir que hem fet fins i tot més d'un any, ja està al carrer el número 13. El Miquel Tuset Mallol ja ha fet una estupenda crònica de l'esdeveniment, no podia ser millor, mil gràcies Miquel. Però els culpables de La ruta del jazz, volem donar les gràcies a molts més. A l' Edu Castelló, el millor speaker que podíem tenir, als músics, que van tocar més de dues hores, i sobretot al Joan Ventosa, per què sense la seva col·laboració deixant-nos la sala i subvencionant l'esdeveniment, a través del Centre Cultural Collblanc - La Torrassa, segurament haguéssim patit encara més les conseqüències de la manca de mitjans. Per això la Jos i jo agraïm «tant» l'esforç, que veu fer tots per venir a la festa del 1er aniversari de La ruta del jazz.No van ser-hi tots els col·laboradors, però si la majoria, com la Imma Casanellas i el Miquel Bricullé, que es van desplaçar des de Vilafranca del Penedes. El nostre estimat Martí Farré, el nostre foto-crític Joan Cortès i la seva acompanyant inseparable, l'Anna; el Quique Molares amb el seu bon rotllo i un gran saxofonista i entès en jazz, com és el Toni Pola, vingut des de Sabadell. A tots els col·laboradors hem de donar encara més les gràcies per la seva paciència amb La ruta del jazz, amb nosaltres. Van venir pocs músics, però els que van venir s'ho van passar molt bé, com la Bronwyn Evans i la seva filla, el Max Sunyer i la seva companya Itziar Belil. Uns quants músics ens van avisar de què no podien venir, tenien bolo, fins i tot alguns eren de viatge. Molts d'altres no van dir res, però s'entén. I estic segur que ens vam deixar uns quants per avisar. El David del Jazzman, va estar a primera hora, mentre es feia la prova de so. Havia d'obrir el Jazzman a les 9, però ell va fer l'esforç d'acostar-se per estar una estona amb nosaltres. Gràcies David. D'amics van venir els millors, com l'Amadeu Carbó (també cosí de l’anima), la Carme i l'Edu, la Sandra i el Nito. També van estar presents alguns subscriptors de La ruta del jazz, per conèixer en viu i en directe qui eren els esbojarrats que la fan.

Una nit inoblidable, que pensem repetir, costi el costi. Bé, millor que costi menys. 
Deme Gómez.


Més coses....el petit recordatori als "tres tenors" circumstancials que es van trobar a la Jam de la celebració...de la mà del Joan Cortès..


Pau Casares, Toni Pola i Deme Gómez  by  Joan Cortès

Els tres tenors, Pau Casares, Toni Pola i Deme Gómez, a la recta final de la festa del primer aniversari de “La ruta del JAZZ”, celebrada el passat divendres 9 de maig, a l’Auditori del Centre Cultural Collblanc - La Torrassa de l'Hospitalet. Revista mensual, en paper, blanc i negre, en català i gratuïta. Joan Cortès.

Més coses del Joan Cortès...

Jos Bascón, Txema Rierea i Deme Gómez  by Joan Cortès

Els dos ideòlegs, suïcides i generadors de “La ruta del JAZZ”, Jos Bascón i Deme Gómez, en el brevíssim protocol a la festa del primer aniversari d’aquesta petita bogeria mensual, en paper, blanc i negre i en català. El divendres passat, 9 de maig, al Centre Cultural Collblanc - La Torrassa de l'Hospitalet.  Joan Cortès..