Aquí teniu un enllaç al programa de ràdio Jazz Club de Nit, un programa editat, compilat, realitzat, etc...per jo mateix, Miquel Tuset i Mallol...per si us ve de gust fer-li una ullada....
Festival Talent 2014, amb Toni Saigi i Roger Martínez...Taller de Músics ESEM
Doncs avui han començat els participants en el Festival Talent 2014 a la Nau, lloc on els joves músics que es "llicencien" del Taller de Músics E.S.E.M exposen els seus treballs finals, els projectes finals. La Nau és un espai ideal per presentar-los i avui hem gaudit una bona colla de públic, molts dels quals amics i companys de fatigues, pares i mares i aficionats com jo. El primer que em ve al cap és tota una sèrie de conceptes com són ara, evolució, aprenentatge, estudi, esforç, etc....i també qualitat, capacitat, etc....El Toni va venir fa tres anys al 3er Festival de Jam Sessions de Sant Vicenç dels Horts, formant part del combo del Taller de Músics acompanyat del Nilònius Monk, Nil Mujal, Enric Caballé, Marco Boi, i Teo Salvà, el qual avui també l'ha acompanyat en el projecte d'en Roger. Ja ho feia bé, però estava en aquell punt del que aprèn però encara li falta, com tots els seus companys i els de lESMUC que també van venir. Després d'aquests anys, tant els uns com els altres han assolit els objectius previstos i avui el Toni ha assolit els seus. S'ha de dir però que amb tots els honors.
Projectes Finals a l'ESMUC
El diumenge passat a les 22h, l'Albert Costa amb una frontal de cinc trombons....va ser Brutal. Un magnífic projecte de final de carrera de l'Albert amb una formació de cinc trombons....temes preciosos, entre els quals "Georgia on my Mind"....i d'altres que ara no en recordo el títol. Excel·lents tots i més ell. Ja tenim un altre súper graduat.!
Avui dinarts, una tarda a l'esmuc...gaudint de més projectes dels nostres joves grans músics....a les 18h Josep Valldeneu i el seu de Creació Pròpia...que ha resultat ser impressionant...de passada saludant al J.J. Dani El Fisio i a l'Eladio R que feia d'observador..
Un projecte de creació que ha comptat amb la participació d'una secció de vents "càlids" del sud que ha afegit unes textures precioses al treball final.
Després amb temps per anar a veure una audició de lApel-les Carod acompanyat d'un trio base d'excepció amb la Elisabet Raspall , Giulia Valle i Aldo Caviglia...i observat per l'Oriol Saña ..jo li he posat un excel·lent......
i després la cirereta amb el projecte del Camilo Motta amb una formació increïble i millors músiques i ritmes. El Camilo ja m'havia parlat d'un bon projecte (ara sé jo que és aquest) el darrer dia que va venir a les Jams del JCLV. Sorprès i admirat per la qualitat del projecte on per una banda esquerra trombó, saxo tenor i baríton, flauta i clarinet i tenor del líder i per la dreta un quartet de corda. Pel darrera una secció rítmica impressionant de guitarra, baix elèctric, percussió i bateria..i sobretot les músiques, les melodies i també els ritmes, aquesta vegada més llatins...
En definitiva, no sé jo si aquesta merda de món es mereix aquests joves valors, la seva música i la dels seus professors. Potser de cara el Nadal serà diferent? Voilà.
 |
| Albert Costa "Trombone Project" |
Un projecte de creació que ha comptat amb la participació d'una secció de vents "càlids" del sud que ha afegit unes textures precioses al treball final.
 |
| Josep Valldeneu "Project" |
 |
| Apel·les Carod "Audition" |
 |
| Camilo Motta "Project" |
13è aniversari de les WTF al Jamboree Jazz Club
 |
| Jose Alberto Medina |
Bona nit i bons 13 anys de WTF al Jamboree Jazz, avui amb tota una llarga llista de "singers"...han obert la jam un magnífic trio amb Jose Alberto Medina, Matías Míguez i Anton Jarl. Una molt bona primera part en Jazz Rock, o més aviat funky amb temes com l'Spain de Chick Corea dedicat al reiet..on la intervenció de tots tres ha estat sublim, i en particular la precisió i potència rítmica de l'Anton, que ha estat súper sublim. Els solos del Jose Alberto i els del Maties han estat impactants, en aquest estil tant potent. Cantants n'hi ha hagut i forces com el Xavier Casellas, que s'ha marcat un parell de temes a l'estil Al Jarreau, que diu que el te al seu cor. Després la Sandra Ortega,
 |
| Joâo Silva |
Tamar McLeod Sinclair, Jordi Rabascall Madrid, el Anónimo, i d'altres més, sense considerar l'ordre d'aparició a l'escenari. Força penya, tota dreta menys alguns sobre els tamborets...... i també han pujat instrumentistes com el João Silva al violí que s'ha marcat uns solos brutals, el Nicks Herrera a la guitarra, i força més penya..Bernat Hernández ha substituït Matias, Tony Martin al Jose Alberto i el Sergio Cebrián ho ha fet amb el Nicks...ha pujat un quartet de veus brutal, els The Gurmets i un d'ells s'ha quedat...l'Àlex Delgado, crec, que ens ha mostrat tota la seva potència i registre de veu...Un aniversari força rodó i tot gràcies a la paciència de lAurelio Santos i les sàvies mans del Leo Bianchi...Ganes d'editar l'àudio per poder-vos mostrar la realitat del què ha passat. Fins i tot així em podré esplaiar ampliant la crònica, que és lo meu...he....Bona nit i bona WTF en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.
Magnífic Concert-Jam amb Michele Faber Trio
 |
| Michele Faber |
Bé, doncs fa que he arribat no gaire.....convides a força gent a venir a tocar i res de res....és clar que hi ha moltes mogudes a la vegada, al mateix dia, a la mateixa hora....convides a força gent a venir a escoltar, gratis, i tampoc. Avui, després de fer recomptes he vist que els que han vingut han consumit 19 begudes, entre cubates i cerveses o cocacoles...una fortuna....he. I l'assumpte és que el trio liderat per la Michele Faber, amb el José María Gálvez Alda, "Curro" Gálvez i l'Enrique Heredia, ens ho han fet passar força bé. Una formació amb total compenetració, com a trio estable que són, que han fet força estándards, començant amb un "How deep is the Ocean", i tocant temes com "Speak Low", i demés. Fins i tot la Michele ha volgut tocar un tema original que ha estat força bé. La Jam ha començat després d'una bona estona d'escoltar-los i l'encarregada de fer-ho ha estat la Imma, cantant que ha vingut amb la seva parella de Badalona, a cantar amb la seva "profe" de piano, Michele.
 |
| Enrique Heredia |
La Imma ha cantat dos temes molt ben cantats, la noia te gràcia i es veu que s'ho passa força bé. Després he pujat jo amb el Josep Mª Martí, bateria aquest i jo saxo alto, per fer una de les balades que més m'agraden, el "You don't know what love is". En fred, els vents encara no sonen prou però tampoc ha estat malament. Després un de Sonny Rollins, el "Doxy". Mentre això passava, el Carlos Sampietro estava enfeinat amb la seva càmera filmant el que passava i sonava. Des de l'escenari he vist com arribava una parella, ell amb pinta de músic, i també ha aparegut el Carles Pineda. saxo alto "en ristre". En Carles és un gran músic i saxofonista a més de ser un molt bon amic. De nou, la formació ha estat la inicial però amb l'afegitó del saxo alto d'en Pineda. Han fet uns magnífics temes i amb grans solos a càrrec de tots quatre.
 |
| "Curro Gálvez" |
Avui he vist com de bé s'ho passava l'Enrique, portant el ritme amb un magnífic swing i fent uns quarts i solos magnífics. S'ho ha currat ben currat. De la mateixa manera Curro ha fet una magnífica feina amb "la berra", treballant tota la nit, ha estat el "worker man" i també ens ha deixat anar uns magnífics solos, no endebades és un dels contrabaixistes més sol·licitats. I què podem dir de la líder de la formació. Michele, que avui feia anys (situació que portava d'amagat) s'ha lluït clarament i nítida. Te un magnífic swing en la digitació i la pulsació és també força prístina. Els solos han estat força melòdics i també tècnics i la selecció de temes ha estat força encertada. Potser érem 10 sonats i sonades però ens ho hem passat força bé. A mida que he anat tocant, cada vegada ha sonat millor.
 |
| Imma |
Hem fet el "Straight No Chaser" amb el Carles, Curro, Enrique i Michele i ha quedat bastant bé. Hem fet un "How Insensitive" amb el Quim Lluís a la bateria, Curro, Michele, jo i la Imma, força atípic, ja que jo l'he començat en un to, la melodia, i després l'Imma l'ha cantat en un altre to. Amb el meu solo ha passat el mateix i així fins el final. Ja a les acaballes, i vist el desgast físic de contrabaixista i pianista, els hi hem donat un descans i mentre ens hem atrevit a fer el "Walkin'" del Miles Davis amb l'Enrique a la bateria i el Carles i jo als saxos, sense piano ni contrabaix. He de dir que l'experiència ha estat engrescadora i ens ho hem pogut muntar força bé.
 |
| Curro, Carles Pineda i Michele |
Després, l'Enrique ens diu..."hacemos uno Free?"...i jo que dic que vale...Amb la mateixa formació de bateria, saxo i saxo, ha començat ell fent algun ritme per després tocar tots dos i després cadascun per separat uns sons, unes textures que han estat la hòstia. He...què bé que ens ho hem passat. I ja, hora d'acabar, la Michele i la Imma han interpretat el darrer tema de la nit.
Una nit amb poc personal i que de vegades et pots plantejar el perquè de tanta moguda per no gaire. Bé, no gaires els euros, però moltes les emocions.
 |
| Quim Lluís i Curro |
Fet i fet, si penses en els músics que venen l'un de Sant Cugat, l'altre d'Esplugues, ella de Badalona, i el Carles de Sabadell, o de ben a prop, i venen a tocar sense cobrar i fins i tot consumint i col·laborant en mantenir el projecte, doncs acabes (acabo) passant pàgina dient-he que no ha estat tant malament i que de fet ens ho hem passat tots força bé...O sigui, que "continuarà"....Bona nit i bon Jazz en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.
Un dijous de Música, (amb programa de ràdio inclòs) al Conservatori del Liceu
Doncs avui el programa 164 ha estat extraordinari, amb els New Ensemble D.O. The Next Generation liderats pel Victor Correa i després hem escoltat força temes del LP "Solstice" de Ralph Towner, amb el Garbareck, Weber i Christensen....una gran meravella que espero hàgiu gaudit d'allò més....
 |
| Carme Canela, Laura Simò i Sergi Vergés by C. del Liceu |
Un programa que he preparat a casa i que ha sortit per antena a l'hora en punt, i així he pogut anar a l'Auditori del Conservatori Liceu a l'estrena del projecte del Sergi Vergés, Carme Canela, Laura Simò, i més de 30 molt bons músics estudiants la majoria, i uns quants ja amb el títol sota el braç. Projecte que ha captivat tothom on les dues cantants m'ha semblat que havien escollit el repertori (potser no tot), i així gaudir amb els temes i ritmes que més els agraden. Tant les músiques com els ritmes han estat variats, més calents els de la Carme i no tant els de la Laura, i per sobre de tot els arranjaments que han fet sonar-ho tot de "collons".
 |
| Tota la Big Big Band dirigida pel Sergi |
Uns arranjaments del mateix Sergi, m'ha semblat entendre que també del Joan Monné , i d'altres que ara no recordo. Una secció rítmica de piano, teclat i bateria a més a més d'un bloc de percussionistes molt potent per un cantó, i una magnífica secció de cordes molt delicada, per l'altre. Entremig, una gran Big Band amb força vents, metalls i canyes, i tots dirigits per la mà destra del "worker man" Sergi Vergès. La feinada que s'ha "currat" només ho deu saber ell. Hem escoltat dues veus "curtides" per l'experiència i la vida, treballades, i d'una gran bellesa, cadascuna en el seu estil, però molt maques.
 |
| Carme i Laura |
A la Carme sempre li ha agradat ballar i així ens ho ha mostrat. Temes brasilers i una mica de salsa, tot i haver començat les dues amb un tema del Serrat, i d'altres que han fet les dues alhora. La Laura, tot i agradar-li també el ball, s'ha mantingut més controlada, en part pels temes alguns força melòdics, tot i haver-ne algun de força canyero. Un espectacle que potser hauria de veure la llum en un CD/DVD i fer més escenaris tot i la dificultat de la producció. Gràcies Sergi per l'esforç i el teu saber (i per la teva memòria); gràcies Carme i Laura per la vostra entrega, ja que s'ha vist que us ho heu passat molt bé, i a tots els joves músics per la vostra seriosa professionalitat. Finalment agrair al Consevatori haver fet possible aquest muntatge i esperar que se'n facin més com aquest. Voilà....I nosaltres que també ens ho hem passat força bé.
I després, amb la Paola i l'Emili, encara vam tenir temps d'anar al Cafè del Conservatori on hi havia un dels combos tocant estàndards amb el seu profe, el gran guitarrista Dani Pérez al capdavant. Un bona estona gaudint amb una formació reduïda, en un espai més informal però encantador, i gaudint amb el professor i els seus magnífics alumnes
Bona nit i bon Jazz en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.
Raynald Colom Quartet amb Jesse Davis al Jamboree Jazz Club
 |
| Ray Colom & Jesse Davis by Antonio Narváez |
 |
| Thomas Kent Warburton Jr...by A. Narváez |
 |
| Marc Ayza by Antonio Narváez |
 |
| Yago Vázquez by Antonio Narváez |
He estat compartint la música i companyia amb el Pere Foved, tot i comentant "la jugada" amb màxima discreció....Voilà. Miquel Tuset i Mallol.
Joan Monné, Gorka Garay i Pau Sala a la Traska Truska de la mà de Produccions Contrabaix
Avui a la Traska Truska amb Joan Monné, Gorka Garay Aldazabal i Pau Sala. Cosa fina i delicada...gràcies ContraBaix Produccions...
Ha estat un concert elegant per la concepció de la formació, en clau acústica gràcies a l'espai i amb una selecció de temes molt encertada. Els inicis han estat suaus amb un primer tema, estàndard, ideal per al so del tenor, el "The one and only love". Després d'aquest, en Joan ha iniciat el seu recorregut presentant el concert, músics i temes, després de fer-ho en el primer i continuar-ho fent durant la resta fins el final.
Les sonoritats d'una formació sense bateria són potser més clares, més nítides. De fet, al piano i a la bateria, sovint els tenen marginats, ja que en un cas la formació és d'un vent, contrabaix i bateria i les menys vegades és amb piano, vent i contrabaix. En tots els casos no trobes a faltar l'instrument que no hi és, ja que t'adeqües a la nova sonoritat ràpidament, tot i que tu mateix reconeixes lo bé que sona quan hi és. És a dir, quan hi és, no sobre, i quan no hi és, no el trobes a faltar. Com som...Avui doncs, no hem trobat a faltar els sons magnífics d'una bateria, ja que, des del primer moment ens hem adequat a la proposta, difícil, tal i com ho ha dit el Joan, de tocar sense l'ajut inestimable de qui "mana" el ritme. Tot i això, de ritme n'hi ha hagut, algunes vegades provinent de les 88 tecles i d'altres de les cordes de la "berra".
Temes propis alternant-se amb estàndards i fins i tot un tema d'en Gorka escrit per a la ocasió. Un sol passe que ha durat una molt bona estona, i amb un magnífic bis obra del pianista; un arranjament amb la base de dos magnífics temes, el "All the things you are" barrejat amb l'"'Evidence" de Monk. Els solos del Joan ens han deixat enlluernats per la seva nítida pulsació, dificultat, canvis harmònics i rítmics i per la seva nítida i clara pulsació. En Gorka ha estat segur, tranquil, tot i la responsabilitat de tocar a casa, davant la seva gent, el seu pare Iñaki..(segur però, la processó li anava per dins). El seu tenor ha estat controlat en volum, sense cap estripada, i amb un so adequat a la formació; uns solos magnífics, carregats de swing i bones maneres interpretatives. Un gran saxofonista que tindrem el proper mes de juny al JCLV on ens presentarà el seu darrer disc "El cazador de luz".
Pau Sala ha fet de perfecte "partenaire" essent el responsable rítmic en els casos on el Joan s'esplaiava amb els seus solos. Només sentíem piano i contrabaix, l'un improvisant i l'altre mantenint la màquina rítmica. En els seus solos ha estat sobri, i l'hem aplaudit en la majoria de temes. Un concert en el qual hem aplaudit la majoria de solos tot i no haver-hi la necessitat de fer-ho en alguns dels preciosos temes...De fet, el saberut públic, i silenciós, de la Traska, ho te per la mà, i ha sabut deixar alguns finals de solo sense el soroll de picar de mans, per poder gaudir escoltant la música que continuava fent el següent company. En definitiva una magnífica proposta de la mà dels dos molinencs, els quals han estat acompanyats per un seriós i concentrat Pau Sala. Voilà. Miquel Tuset i Mallol.
Dos concerts especials..el del Jamboree amb el Raynald Colom Quartet + Logan Richardson i el de Graduació de la Marina al Cafè del Conservatori del Liceu
 |
| Thomas, Logan i Marc by Gani Jakupi |
Avui...bé, ahir, vaig gaudir de dos concerts meravellosos....El primer el del Jamboree Jazz amb el Raynald Colom Quartet (amb el Roger Mas, Thomas Kent Warburton Jr. i Marc Ayza) & Logan Richardson...ha estat una de les experiències acústico-musicals més impressionants dels darrers temps...de veritat...De començar aplaudint els primers solos a no aplaudir-ne cap, tota la penya que omplia el pati de butaques, doncs aquest ha estat el canvi d'estatus....només volíem escoltar, sense interrompre els sons, les músiques, els ritmes que sorgien de l'escenari. Han estat una sèrie de temes encadenats, sense interrupció, on hi ha hagut un gran desenvolupament de recursos tècnics i estilístics; estones amb atmosferes amb aires del Miles més cool i aflamencat, barrejades amb estones d'un ritme trepidant del trio, liderant el mestre a la trompeta i executant una sèrie inacabable de notes a un tempo força endimoniat.
Una cançó força difícil si considerem l'ampli registre en el qual la cantant s'ha hagut de bellugar....Uns greus difícils, i uns aguts que els ha brodat. Després un tema propi (amb lletra de l'Aya i col·laboració del Victor Mirallas), i al final el Gospel..."his eye is on the sparrow", el Gospel que ha cantat acompanyada del seu estimat profe, l'amic David Sam, i que han acabat tots junts, músics i cors acompanyants....Una banda formada per joves estudiants, amics tots ells, una penya magnífica amb noms com Kimi Saigi, Òscar Latorre, Iscle Datzira, Gregori Hollis, Sebastià, Arnau Figueres, Mireia Pujol, i l'acompanyant als cors, i el baixiista, dels quals, ja em perdonareu, no en sé els noms...La Tania, professora de la Marina, ha fet la presentació tot i recordant quan la Marina va fer, fa dos anys, la prova d'accés a l'Aula. Una prova on ja la va enlluernar, conjuntament amb el Jaume Vilaseca, interpretant el "His eye is on the sparrow"...Llarga vida a la música....Bona nit i bon Jazz en el Jaç de cadascú...Miquel Tuset i Mallol.Primer Aniversari de La Ruta del Jazz
De fet, el valor i la constància que han tingut i l'esforç econòmic que han hagut de fer la Jos i el Deme per tirar endavant aquest projecte hauria merescut una major afluència de públic aficionat i sobretot de músics, als quals se'ls va trobar a faltar. Un acte amb un trio de grans i joves músics de l'escena actual amb el Txema Riera, Pedro Campos i Joan Casares.
Un trio que va tocar una molt bona estona demostrant el seu valer, primer ells sols i després acompanyant als tres saxofonistes i una cantant que van participar en la Jam Session. La cantant em va semblar entendre que era la Bronwyn Evans, i els tres saxos, el Toni Pola, magnífic, el Deme Gómez, inspirat, i el Pau Casares, sobri, que va venir a recollir el Joan. Poca estona de Jam, però la suficient perquè el Max Sunyer i la Itziar Belil, parella en tots els aspectes de la vida, es marquessin uns passes de Lindy Hop. Max havia estat president de lAMJM Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya en l'anterior "mandat", i va venir a recolzar la continuïtat de la revista....En faltaven molts més, de músics....Una revista que es dedica a promocionar els concerts que es fan; una revista que fa ressenyes de discos i per tant els en fa difusió; una revista que fa entrevistes a músics de la mà del Martí, i per tant, fa difusió personalitzada dels músics, es mereixia una major assistència..."Perdoneu, però algú ho havia de dir". Aquest mes de maig ja amb el número 13. Aigh!...mal número....haurà estat per això? Voilà. Miquel Tuset i Mallol.
I ara, el text d'agraïment del Deme Gómez penjat al Facebook:
La festa del 1er aniversari de La ruta del jazz ja ha passat. Ja es pot dir que hem fet fins i tot més d'un any, ja està al carrer el número 13. El Miquel Tuset Mallol ja ha fet una estupenda crònica de l'esdeveniment, no podia ser millor, mil gràcies Miquel. Però els culpables de La ruta del jazz, volem donar les gràcies a molts més. A l' Edu Castelló, el millor speaker que podíem tenir, als músics, que van tocar més de dues hores, i sobretot al Joan Ventosa, per què sense la seva col·laboració deixant-nos la sala i subvencionant l'esdeveniment, a través del Centre Cultural Collblanc - La Torrassa, segurament haguéssim patit encara més les conseqüències de la manca de mitjans. Per això la Jos i jo agraïm «tant» l'esforç, que veu fer tots per venir a la festa del 1er aniversari de La ruta del jazz.No van ser-hi tots els col·laboradors, però si la majoria, com la Imma Casanellas i el Miquel Bricullé, que es van desplaçar des de Vilafranca del Penedes. El nostre estimat Martí Farré, el nostre foto-crític Joan Cortès i la seva acompanyant inseparable, l'Anna; el Quique Molares amb el seu bon rotllo i un gran saxofonista i entès en jazz, com és el Toni Pola, vingut des de Sabadell. A tots els col·laboradors hem de donar encara més les gràcies per la seva paciència amb La ruta del jazz, amb nosaltres. Van venir pocs músics, però els que van venir s'ho van passar molt bé, com la Bronwyn Evans i la seva filla, el Max Sunyer i la seva companya Itziar Belil. Uns quants músics ens van avisar de què no podien venir, tenien bolo, fins i tot alguns eren de viatge. Molts d'altres no van dir res, però s'entén. I estic segur que ens vam deixar uns quants per avisar. El David del Jazzman, va estar a primera hora, mentre es feia la prova de so. Havia d'obrir el Jazzman a les 9, però ell va fer l'esforç d'acostar-se per estar una estona amb nosaltres. Gràcies David. D'amics van venir els millors, com l'Amadeu Carbó (també cosí de l’anima), la Carme i l'Edu, la Sandra i el Nito. També van estar presents alguns subscriptors de La ruta del jazz, per conèixer en viu i en directe qui eren els esbojarrats que la fan.
Una nit inoblidable, que pensem repetir, costi el costi. Bé, millor que costi menys.
Deme Gómez.
Més coses....el petit recordatori als "tres tenors" circumstancials que es van trobar a la Jam de la celebració...de la mà del Joan Cortès..
Els tres tenors, Pau Casares, Toni Pola i Deme Gómez, a la recta final de la festa del primer aniversari de “La ruta del JAZZ”, celebrada el passat divendres 9 de maig, a l’Auditori del Centre Cultural Collblanc - La Torrassa de l'Hospitalet. Revista mensual, en paper, blanc i negre, en català i gratuïta. Joan Cortès.
Més coses del Joan Cortès...
Els dos ideòlegs, suïcides i generadors de “La ruta del JAZZ”, Jos Bascón i Deme Gómez, en el brevíssim protocol a la festa del primer aniversari d’aquesta petita bogeria mensual, en paper, blanc i negre i en català. El divendres passat, 9 de maig, al Centre Cultural Collblanc - La Torrassa de l'Hospitalet. Joan Cortès..
 |
| Txema, Bronwyn, Pedro, Joan, Pau, Toni i Deme by Joan Cortès |
I ara, el text d'agraïment del Deme Gómez penjat al Facebook:
La festa del 1er aniversari de La ruta del jazz ja ha passat. Ja es pot dir que hem fet fins i tot més d'un any, ja està al carrer el número 13. El Miquel Tuset Mallol ja ha fet una estupenda crònica de l'esdeveniment, no podia ser millor, mil gràcies Miquel. Però els culpables de La ruta del jazz, volem donar les gràcies a molts més. A l' Edu Castelló, el millor speaker que podíem tenir, als músics, que van tocar més de dues hores, i sobretot al Joan Ventosa, per què sense la seva col·laboració deixant-nos la sala i subvencionant l'esdeveniment, a través del Centre Cultural Collblanc - La Torrassa, segurament haguéssim patit encara més les conseqüències de la manca de mitjans. Per això la Jos i jo agraïm «tant» l'esforç, que veu fer tots per venir a la festa del 1er aniversari de La ruta del jazz.No van ser-hi tots els col·laboradors, però si la majoria, com la Imma Casanellas i el Miquel Bricullé, que es van desplaçar des de Vilafranca del Penedes. El nostre estimat Martí Farré, el nostre foto-crític Joan Cortès i la seva acompanyant inseparable, l'Anna; el Quique Molares amb el seu bon rotllo i un gran saxofonista i entès en jazz, com és el Toni Pola, vingut des de Sabadell. A tots els col·laboradors hem de donar encara més les gràcies per la seva paciència amb La ruta del jazz, amb nosaltres. Van venir pocs músics, però els que van venir s'ho van passar molt bé, com la Bronwyn Evans i la seva filla, el Max Sunyer i la seva companya Itziar Belil. Uns quants músics ens van avisar de què no podien venir, tenien bolo, fins i tot alguns eren de viatge. Molts d'altres no van dir res, però s'entén. I estic segur que ens vam deixar uns quants per avisar. El David del Jazzman, va estar a primera hora, mentre es feia la prova de so. Havia d'obrir el Jazzman a les 9, però ell va fer l'esforç d'acostar-se per estar una estona amb nosaltres. Gràcies David. D'amics van venir els millors, com l'Amadeu Carbó (també cosí de l’anima), la Carme i l'Edu, la Sandra i el Nito. També van estar presents alguns subscriptors de La ruta del jazz, per conèixer en viu i en directe qui eren els esbojarrats que la fan.
Una nit inoblidable, que pensem repetir, costi el costi. Bé, millor que costi menys.
Deme Gómez.
Més coses....el petit recordatori als "tres tenors" circumstancials que es van trobar a la Jam de la celebració...de la mà del Joan Cortès..
 |
| Pau Casares, Toni Pola i Deme Gómez by Joan Cortès |
Els tres tenors, Pau Casares, Toni Pola i Deme Gómez, a la recta final de la festa del primer aniversari de “La ruta del JAZZ”, celebrada el passat divendres 9 de maig, a l’Auditori del Centre Cultural Collblanc - La Torrassa de l'Hospitalet. Revista mensual, en paper, blanc i negre, en català i gratuïta. Joan Cortès.
Més coses del Joan Cortès...
 |
| Jos Bascón, Txema Rierea i Deme Gómez by Joan Cortès |
Els dos ideòlegs, suïcides i generadors de “La ruta del JAZZ”, Jos Bascón i Deme Gómez, en el brevíssim protocol a la festa del primer aniversari d’aquesta petita bogeria mensual, en paper, blanc i negre i en català. El divendres passat, 9 de maig, al Centre Cultural Collblanc - La Torrassa de l'Hospitalet. Joan Cortès..
Ànima..al C33 parlant del Jazz a casa nostra....
Aquest dilluns passat, a la Televisió de Catalunya i pel Canal 33, al programa Ànima (capítol 177) vam poder veure i escoltar a alguns dels nostres joves músics entrevistats pel reconegut periodista Jordi Turtós. Va ser una petita repassada pel món del Jazz que s'està fent ara mateix a casa nostra i on vam poder veure petits talls de diferents concerts de músics com el que va fer Fèlix Rossy Special Quartet amb el gran Peter Bernstein al Jamboree Jazz Club; en Lluc Casares amb Horacio Fumero Quartet a la Nova Jazz Cava de Terrassa; amb els comentaris tant assenyats de l'amic i periodista gràfic i radiofònic, en Martí Farré; amb l'Andrea Motis & Joan Chamorro Group al Teatre El Coliseum; amb referències a la Sant Andreu Jazz Band i al seu director, Joan Chamorro; amb l'actuació a duo que van fer de nou el Fèlix Rossy i el Marco Mezquida al Mandacarú; ells dos van explicar abastament les seves inquietuds musicals i vitals; les explicacions ben clares de la Giulia Valle i mentrestant poden veure una actuació de la seva formació amb ella mateixa, Gorka Benítez, el mateix Marco, David Xirgu i Martí Serra; el Xavi Torres Trio amb ell al piano, Vic Moliner, contrabaix i Joan Terol a la bateria en una actuació a l'Auditori; una passejada per alguna de les escoles de música en plena classe de "combo" on es poden veure al Nil Mujal, la guitarra de Ray Paz, Toni Saigi al piano, Pedro Campos al contrabaix, mentre parla el mateix Fèlix; ell mateix fa referència al Pedro, al Lucas Martínez, saxo tenor, Iscle Datzira i Jaume Ferrer, saxos crescuts a la Sant Andreu Jazz Band, veient-se aquest mateix en una actuació de la mateixa big band; la mateixa Giulia explicant-nos els problemes que es troben els que volen fer música en directe; Martí Farré...Giulia posant sobre la taula el "problema" que representa tenir "tres" escoles de grau superior, considerant la quantitat de músics que surten "llicenciats" cada any i de quina manera i on se suposa que han de treballar aquests músics. Tot i la no massa quantitat de sales per fer música en directe, el problema principals rau en la manca de públic. La pregunta del Martí sobre on li correspon estar aquesta música que tant ens estimem; el Marco parlant del present més que del futur i dient-nos que el que l'importa és l'ara i de quina manera està sembrant les llavors de quelcom que li serà beneficiós, segur, d'aqui no gaire, i que ell espera que sigui la felicitat de fer el que l'hi agrada i de compartir-lo amb la gent. Acaba el reportatge amb l'actuació del mateix Marco i Fèlix al Mandacarú. El text de les imatges i converses de músics, periodistes i veu en off. Voilà.
Aquí teniu el tros del programa que parla del que ens agrada:
Magnífic Concert-Jam amb l'Emili Baleriola Jazz Rock Trio
 |
| Emili Baleriola, Miquel Ballester i Jordi Fiol |
 |
| Emili i Miquel |
Un projecte que l'hem pogut gaudir uns quants, no masses, entre els quals el Camil i la Rosa; la Paola, el Deme, el qual ha vingut amb el seu tenor i un grapat de revistes de La ruta del JAZZ, el Josep Mª Martí, que ha tocat la bateria a la Jam, la Noelia White i el Pep Casadó, Crazy-hunter Hunter, l'Esteban Abad i el seu germà Jordi, i els amics Rafa, Toni, i el Xavi amb el seu germà...Ja veieu, no masses, més aviat poquets, però molt ben avinguts. Després de la primera estona del Jazz-Rock Trio ha pujat el Pep amb la guitarra a tocar un estàndard...l'ha seguit el Deme amb el seu tenor que ha tocat un parell de temes; després jo mateix amb el "There will never be another you"; la Noelia amb el "My funny Valentine" i poca cosa més. El Jordi Fiol ha estat el "worker man" de la nit i ens ha acompanyat en tots els temes de la Jam. El Josep Mª ha substituït al Miquel i em sembla que, tot i no haver tocat massa estona, ens ho hem passat d'allò més bé..quatre ratlles..Voilà. Miquel Tuset i Mallol.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
.jpg){kind=link}
