Cloenda del ViJazz Penedès amb Chick Corea Sextet

A veure....ahir, en un dissabte força calorós i a Vilafranca del Penedès, vam ser-hi a la cloenda del Vijazz Penedès.....conjuntament amb una gran munió de gent....amb la plaça de Jaume I ben plena, la qual cosa va fer que hagués de veure-ho i escoltar-ho des de la barana, quasi a línia d'escenari, i encarat amb el Chick Corea quan tocava els teclats...veien com tocaven el Tim Garland i Charles Altura, i sense veure el Christian McBride (culpable del retard), Marcus Gilmore ni Luisito Quintero...

Tot i aquest handicap, vaig anar entrant en matèria, haig de dir que sense gaire esforç....i també sense posar-hi cap impediment.....

Els músics, i què van tocar...
Chick Corea - piano i teclats
Christian McBride – contrabaix
Tim Garland - saxo
Marcus Gilmore – bateria
Charles Altura - guitarra
Luisito Quintero - percussió

Converses que hem tingut aquest matí amb l'amic i gran fotògraf Roberto Domínguez (Fotografiando el Jazz) sobre si va sorprendre o no....són per aquí....
Jo ja he dit que no hi vaig posar cap impediment perquè hem pogués agradar...i em va agradar, i força. Que la música que fa Mr Chick Corea (més de 70 anys, ja) és més o menys previsible? Sí, ho és, més o menys. Ara bé, va estar magníficament interpretada, amb una aclaparadora professionalitat (ai, aquests americans) i millor tècnica interpretativa. Em vaig deixar portar....per la potència de la màquina rítmica de baix-bateria-percussió, brutals, amb una constant rítmica que feia tremolar l'escenari...i per sobre de tot això, melodies de piano, saxos i guitarra dels diversos temes que van tocar...Ai, ai, que després de tants anys de tenir-lo a casa per veí, (a les estanteries i en format vinil) reconec cometre el pecat de no escoltar-me'l massa, però sí què, i com a disculpa, el vaig escoltar tant i tant que tot el que va sonar em sonava i força, tot i desconeixen els títols de quasi tots els temes...excepte és clar, l'Spain del bis.

Entremig de ritmes i melodies hi van aparèixer interpretacions individuals, solos, d'altíssim nivell.....per descomptat que escoltar en directe el músic que va ser uns dels capdavanters en això dels teclats electrònics, (món del Jazz) allà pels 70s, és tota una satisfacció i més encara poder-lo escoltar assegut davant d'un Gran Piano....i així va ser, majestuositat interpretativa per part del líder. Comunicació constant i gestual amb la resta de músics; un "bon rotllo", aparent dalt l'escenari, però segur que també real fora d'aquest, fent que alguns dels músics presentessin alguns del temes i també a ells mateixos, etc, etc....
Pel que fa als solos de la resta de músics, dir-vos que van ser aclaparadors els del magnífic i jove Charles Altura a les guitarres, elèctrica i espanyola, ambdues però tocades amb pua...jo crec que en els propers anys en sentirem a parlar i força d'aquest jove i gran músic. A les diverses canyes vam tenir al Tim Garland que es va lluir amb els saxos, tenor i soprano, flauta travessera i clarinet baix...Un tros de "canyero" el Tim, tocant els diferents instruments amb la mateixa facilitat sonora...per a mi, impressionant....Però és que cadascun dels components de la secció rítmica va fer també els seus solos, (ara no recordo si també el bateria....)...incidint en els que van fer el Christian McBride i el Luisito Quintero. Aquest darrer el va fer "tète a tète" amb el mateix Chick....un solo que va resultar magnífic amb una gran varietat d'elements "percussors" utilitzats, i on el Luisito ens va mostrar la seva gran imaginació. Un Chick que ens va fer cantar trossets del seu Spain, i que es va mostrar amable, molt amable, simpàtic i comunicatiu amb un públic totalment entregat vers ell i els seus companys...Un home amable i músic ens va fer gaudir amb el seu projecte, un projecte que dura ja algunes dècades, i més i més....Voilà. Miquel Tuset i Mallol.

2n dia del ViJazz a Vilafranca del Penedès.

Bon di a/u menge...Va, quatre ratlles de la moguda d'ahir al Festival Vijazz Penedès.
A les 20h ja érem a Vilafranca amb l'ànim preparat per gaudir d'unes quantes hores de música, de Jazz, del què fos. I ben bé que va ser així, música diversa....

Medeski, Martin i Wood  by ViJazz Penedès

El trio inicial de John Medeski – piano i teclats; Billy Martin - bateria, percussions i Chris Wood - baixos diversos van començar amb "canya" rítmica.....De fet la gràcia d'aquest trio rau en la constant variació de ritmes, fins i tot en el mateix tema, i també en la variació en la utilització dels instruments. Així vam poder veure el Chris Wood començant amb el baix elèctric i en el mateix tema, o continuació ininterrompuda del primer, passar-se al contrabaix. De la mateixa manera, Billy Martin va lluir-se canviant de ritmes en mig del tema i agafant la pandereta en d'altres. John Medeski portava una bateria d'instruments de tecles, orgue Hammond, diversos teclats, melòdica (en un tema), i darrera seu, el magnífic gran piano de cua que sí va posar la organització. Versàtil, acústic i brillant, esbojarrat amb els teclats i sempre molt i molt imaginatiu. Jo diria que aquesta és l'altra clau mestre, la imaginació constant dalt l'escenari. M'agradaria poder dir quins temes van tocar però per més que ho intento no puc. Després d'escoltar tres concerts, els dos darrers m'han omplert la memòria...El resum és però molt positiu....van saber engrescar-nos amb ritme i també ho van saber fer amb melodia. Les improvisacions no van aturar-se i hi havia moments en els quals semblava que ho feien tots tres a la vegada...Satisfacció general i tot i no ser el què a mi m'agrada més, satisfacció també personal. Abans de començar ja ens vam trobar amb la parella més incansable del Jazz, la Jos Bascón i el Deme Gómez, ambdós carregats amb una pila d'exemplars de "La Ruta del Jazz".

Després del primer, vam anar a fer un entrepà al "Ibérico" amb el Carlos Sampietro Pardina, un "gran coronas" de Torres i cap a la plaça...Vam arribar amb els llums apagats, tothom al seu lloc i ja quasi començant...ens hi vam encabir i ja, el segon.

John Pizzarelli Quartet  by ViJazz Penedès

 John Pizzarelli Quartet, amb John Pizzarelli – guitarra i veu; Martin Pizzarelli – contrabaix; Larry Fuller – piano i Anthony Tedesco - bateria.
No sé si vam girar 180º o quants més o menys, però sí que vam fer un gir significatiu...Una formació a l'antiga, ben vestits i amb corbata, acostumats a tocar en locals emblemàtics i seriosos (me'ls puc imaginar perfectament tocant en algun hotel-casino de Las Vegas, p.e.) els quals ens van fer passejar per diversos mons sonors.....Beatles (Can't buy me love, etc), George Harrison (Here comes the sun), estàndards diversos (All of me, etc), i al final el tema "I feel Fine" de Beatles però amb una "intro" de Wes Montgomery (4 on 6) seguida del "In memory of Elisabeth Reeds" dels estimats Allman Brothers per després continuar amb el tema...quin tema però?. De la seriositat inicial i contundència professional, tot mil·limetrat....fins i tot els magnífics solos que feia el John improvisant fent "scat" i acompanyant-se amb la guitarra d'entrada et tombaven però després veies clar que era com si estiguessin escrits. Jo diria que no hi va haver massa espai per a la improvisació pura i dura, tot i ser el resultat final totalment convincent. Vam veure, escoltar, a un bon cantant i a un millor guitarrista. Ràpid en el punteig i també amb els d'acords, improvisant, mostrant-nos la seva cara amable, que la te, a mida que passava l'estona. Impressionant la seva professionalitat, tècnica i control de l'escenari. Una persona, el John, molt ben educada. La resta de companys van estar a l'alçada?...jo en destacaria el guitarrista i pianista i en segon terme contrabaix i bateria. Aquest darrer va fer un solo al final que tampoc és que fos una meravella. Estem acostumats a deixar-nos enlluernar pel que ve de fora, i sovint, no veiem el què tenim dintre...Actualment, a casa nostra, hi ha una llarga llista de músics que res tenen a envejar a algunes formacions que venen de fora....Bé, doncs el Larry Fuller al piano va brillar de manera particular, en els seus magnífics solos, i també acompanyant al John. És evident que la secció rítmica, piano-contrabaix-bateria va ser magnífica, i que el Martin Pizzarelli va fer anar la "berra" amb solvència i contundència, fent també uns bons solos al contrabaix, però tampoc és que fos un Ron Carter.....

Rhythm Complicity  by ViJazz Penedès

 Encara ens faltava passejar-nos per la Rambla per fer el darrer tast de cava per després anar a veure la formació dirigida per l'amic Roger Blàvia, els Rhythm Complicity, amb Roger a la bateria i percussió; Raynald Colom, trompeta; "Dudu" Penz, baix elèctric de 6 cordes i Jordi Bonell Daya, guitarra. Vam arribar amb el primer tema acabat i en mig del segon, i ens vam anar fincant en situació...D'entrada, ens va sobtar la seriositat amb la qual el públic assistent s'estava escoltant, amb cara d'admiració, la música que sonava. Seriositat amorosa, diria jo, de poder gaudir de la música que els "nostres" músics ens oferien....Un projecte del Roger que per diversos motius encara no havia pogut veure en directe....Per fi, el Roger tocant una bateria completa, una súper bateria diria jo, amb diversos elements percussius...i de quina manera sonava aquella bateria, de quina manera la va fer sonar....impressionant, "clavat", una combinació de plats, timbales, bombo, caixa, etc, etc..manipulats per un vertader mestre...en cada tema, quasi un permanent solo a banda de continuar acompanyant a la "perfecció"...jo pensava....aquest sí que és un "collons" de bon bateria....Projecte seu, amb temes d'ell , del Dudu, d'en Jordi, i potser algun d'en Raynald...projecte comú, finalment. Dudu va fer solos cantats a la vegada que tocats amb el baix, més o menys improvisats, no ho sé, però sí molt ben executats. Una secció rítmica de dos, baix-bateria impressionant, contundent. Raynald ens va deixar impressionats, com sempre fa, amb el seu magnífic so, amb els seus inversemblants solos, estirant el registre agut però també obtenint un so profund, ampli, en el registre més greu. Jordi Bonell, assegut i tocant la guitarra, de tant en tant mirant la partitura i més sovint encarant-se amb en Roger, concentrat i fent-nos gaudir dels seus particulars solos...i més i més diria...

Un Festival, el ViJazz, magnífic per la idea de "maridar" el Jazz amb els vins i caves del Penedès, però també per poder-ho fer en un ambient festiu, en una ciutat magnífica, Vilafranca, i amb una gent impressionant...cultura amb pau. Voilà. Miquel Tuset.

WTF amb Nadia Basurto & Roger Mas, Bori Albero i Jo Krause

Només poques paraules em calen, de moment, per definir la WTF d'avui dilluns 1 de juliol amb la Nadia Basurto, Roger Mas, Bori Albero i Jo Krause...Un quartet genial ens ha mostrat el seu darrer treball, ARCE, sí, sí, aquell que vam tenir l'honor d'estrenar al Jazz Club La Vicentina i que tant ens va agradar, avui ha deixat enlluernat a tot el públic present. Una altra WTF organitzada per l'Aurelio Santos amb un clamorós èxit, i amb un magnífic so i llums a càrrec del "manetes" Leo Bianchi. 

Nadia, Roger, Lluc, Bori i Jo  by Manu Dimango

Una Nadia que ha brillat en tots i cadascun dels temes, fent unes improvisacions brutals i amb un registre en els aguts impressionant. Roger Mas, amb un bon piano a les seves mans et pot deixar bocabadat escoltant-lo i veient-lo concentrat des de l'inici fins el final. Un Bori Albero impressionant, relaxat, somrient i sempre mirant la partitura, i fent unes improvisacions a la "berra" de gran vàlua i melodia. Jo Krause, sempre pendent del llenguatge escrit, super concentrat, seriós i manegant una màquina perfecte, ens ha fet gaudir de totes, totes....La Jam l'ha començat el Lluc Casares Alcobé tocant un parell de temes amb la formació original i fent-nos veure com, dia a dia, millora en els seus solos fent-los més melòdics......aquesta (com totes) és la meva impressió.....ell però, quan vol "estripar" els solos a base d'arpegis inversemblants per la dificultat, també ho fa. Després ha continuat tocant quasi tota la Jam de la primera part, acompanyant a diversos músics, entre els quals un pianista alemany fantàstic (que coordina els dimarts una Jam a Berlin); un saxo tenor força bo; un cantant americà que ha fet un "autumm leeves" bastant impressionant i finalment la presència del jove "crac" i ja llicenciat Xavi Torres Vicente, que ens ha acabat d'enlluernar. Quatre ratlles és més o menys això, o sigui que fins aquí hem arribat. Bona nit i bon Jazz en les WTF. Voilà. Miquel Tuset i Mallol.

Quatre ratlles del primer dia del 4rt Festival de Jam Sessions: El Musical de Bellaterra i Conservatori del Liceu

Una primera impressió del primer dia del 4rt Festival de Jam Sessions a Sant Vicenç dels Horts és francament positiva....Hem estat molt a gust en aquest magnífic jardí pati de Can Comamala.....Jo diria que hem sigut quasi una seixantena de persones els qui hem pogut gaudir amb les músiques que ens han interpretat aquests joves músics del "El Musical", Conservatori de Bellaterra i del Conservatori del Liceu. Hem començat prou puntuals i hem acabat molt d'hora, a un quart d'una. Se'ns ha fet curt i és per això que per la propera jam del Festival faré els possibles per començar una hora abans....a veure si els estaments institucionals entenen la necessitat de gaudir més estona. Els combos han estat increïbles, fent els seus temes i després compartint Jam Session. Hi ha hagut presència de músics per tocar a la Jam Session com la del Josep, guitarra i Lluís, bateria que sí han pogut tocar un parell de temes, mentre que un dels qui ha vingut, un assidu a les Jams del darrer divendres de cada mes, en Jordi Pujol, ha marxat sense poder tocar....crec que per despiste meu...em sap greu Jordi. Tot i que són només quatre ratlles de satisfacció, seran les suficients per recordar-vos els noms dels músics que han participat en aquest el primer dia:

"El Musical" Conservatori de Bellaterra: 

Sergio Del Campo Adsuara, Guillem Viscasillas, Miquel Bioque, Adrián Mateo, Josep Rodollar.....
"Conservatori del Liceu": 

Oriol Fontclara, Àlex Fortuny, Pedro Campos i Santi Colomer.

 
Ja quasi al final, fins i tot jo he pogut fer un tema que pel que sembla (no hi ha hagut llançament d'objectes punyents) també ha agradat....o sigui que satisfacció plena la música que ha sorgit de l'escenari, per la resposta de la gent de Sant Vicenç dels Horts, dels amics de Sant Cugat i fins i tot d'una parella d'argentins, propietaris d'un restaurant de Gràcia i bojos pel Jazz que han vingut expressament a gaudir amb nosaltres. Deixem-ho així de moment, i ara només quedarà ampliar una mica la crònica explicant les qüestions més musicals de les interpretacions dels diferents músics, la qual cosa intentaré fer en els propers dies. Abraçades, bona nit i bon Jazz en el Jac. Miquel Tuset i Mallol

"Dibuixos Musicals" del Marc Camins

Benvolgudes i benvolguts....deixeu-me que us pengi uns dibuixets musicals del jove Marc Camins, artista gràfic que ens trobem de tant en tant a les WTF del Jamboree.....i que va per alguns dels locals de Barcelona carregat amb els seus estris i captant l'essència musical mitjançant llapis, pinzells i cartolines, etc, etc....

Una Jam al Jamboree amb Raynald Colom i Paulinho Lemos......by Marc Camins

Un "drummer"  by Marc Camins

Un "guitar man"   by  Marc Camins

Una jam de "trio" al JazzSi del Taller de Músics by Marc Camins

Una WTF amb molta "trempera volumètrica"

Avui tot el dia amunt i avall a lliurar els rètols del 4tr Festival de Jam Sessions a totes les escoles implicades....i ahir a la WTF del Jamboree coordinada per l'Aurelio Santos amb les sàvies mans tècniques del Leo Bianchi. Sense alè em vaig quedar ahir i sense alè estic avui....Ahir per la potent marxa d'una formació representant a l'ESMUC i que vindrà al 4rt Festival..(sense el Claudio, llàstima). Potència i Funk tot a la vegada ...... Resumint diré que em va agradar, tot i el però del volum en crescendo a cada tema. No sé si aquesta és la solució per captivar la "penya".....Jo soc dels què diuen que la música no massa forta s'escolta més bé. Una formació liderada off the stage pel gran Gary Willis, amb temes d'ell mateix i posats en escena pel combo de l'esmuc amb Claudio Marrero Santana, Mateu P. Borjas, teclats / Diego Valenzuela, guitarra elèctrica, Josep Sina, baix elèctric, Fidel Antonio Minda, bateria, Jordi Rodriguez, percussió, i Gary Willis també al baix elèctric en els dos darrers temes. Molta canya i ben donada, en això no hi ha dubte....ara bé, fa falta donar tanta canya? Potser m'estic fent iaio i no me n'adono...i també, que les meves oïdes estan molt matxucades de tants anys d'escoltar música a un high level...No ho sé, però sí que vull dir que hi ha qui toca la bateria sense contemplar el què fan la resta de músics, i en això discrepo totalment....Un músic, jo no ho soc però de jovenet havia cantat en un grup anomenat "Los Indómitos", he..he.., i sé el que sona d'alt d'un escenari, i també com a públic, entenc quan un baix fa un solo i no se'l pot escoltar bé perquè el "drummer", killer, kiko drummer, s'encarrega de tapar totalment al seu company...i així va succeir quasi tota la part de la Jam Session....Durant el concert del combo, l'equatorià Fidel va fer el que estava pactat, i per tant res a dir, el projecte és el projecte....tot i opinar igualment que es podria haver mantingut el volum a uns nivells discrets....No crec que s'hagi d'anar incrementant el volum a mida que passa el temps i arribar al final a una mena se "summum volumètric" brutal....I'm sorry, but it's my opinion....Pel que fa a les composicions i intervencions dels músics, res a dir, bé, sí, de conya, evidentment. Gaudirem amb aquest combo a Can Comamala, a l'aire lliure, això segur.... Joves talents que van pujar ahir el Josep Valldeneu Barrero, al saxo alt, Apel-les Carod Requesens, al violí, en Matias Miguez Mastrarrigo, al baix elèctric, i un percussionista que va acompanyar al Jordi, del qual ara no recordo el nom....entre d'altres coses perquè encara no he pogut editar l'àudio enregistrat....tots ells van brillar en les seves intervencions, fent els solos i tocant els estàndards amb un marcat ritme funk, així fins l'hora d'agafar metro i tren per tornar a Sant Vicenç..Ah, doncs ara us penjo el rètol del 4rt Festival de Jam Sessions a Sant Vicenç dels Horts....Voilà. Miquel Tuset i Mallol.

El que ve ara, és la comunicació que va ocasionar aquest escrit al Facebook.

Aurelio Santos Ja que en parles clar i català, posem-li nom al baterista que tant et va sobtar, no sigui que el pobre home ho hagi d'esbrinar per art de magia... Quique Ramírez. Jo hi trencaré una llança en el seu favor ja que alguns dels mes grans bateristes de la historia sovint son els que mes gresca foten amb les baquetes, Elvin, Blakey, Blade i sobre tot uns dels bateristas preferits d'en Gary Willis, en Kirk L Covington... probablement un dels bateristes amb mès múscul i potencia que he vist mai. L'hi vas preguntar a en Gary qué es el que pensaba del so d'en Quique?

No obstant, agraeixo les teves opinions sinceres, Miquel, ja que a Facebook a vegades pequem una mica en dir les coses boniques i no dir-nos les menys agradables. Gràcies per la teva tasca documental Dilluns rere Dilluns, Miquel!

Miquel Tuset Mallol Dilluns,quan en parlàvem, Aurelio Santos, ja em vas parlar de l'Elvin Jones, etc.....No et pensis que hagi dormit gaire tranquil, no...Normalment sempre valoro positivament, i crec que ho faig, la feina que fan tots els músics de les WTF i dels concerts que vaig a escoltar o que jo faig al Jazz Club La Vicentina. Dilluns, però, vaig entendre que hi havia alguna cosa que no anava bé, i al meu entendre va ser l'excessiu "so" de la bateria, etc......i bé....passem pàgina no?

 Matias Miguez Mastrarrigo Por lo que yo he visto y escuchado, no estoy de acuerdo contigo. El volumen ha estado justificado por el estilo musical y la dinámica de los temas. Cuando se toca fusión hay unos niveles de presión acústica que forman parte la manera de comunicar con los instrumentos eléctricos. Puede que estés más cómodo escuchando jazz acústico high level, pero esto se toca así. Y si no ponte un video de Kirk Covington. A mi, como bajista me molesta bastante más cuando, al acompañarme un solo, el batería recurre al clásico toque de hi hat pequeñito que aprendió en la escuela high level. Igual, cuando desgrabes la sesión entera, te acuerdas que más de la mitad de la Jam estuvimos tocando Latin y no "funk rítmico". Gracias por lo de joven talento. Mis padres están orgullosos.

Miquel Tuset Mallol Ja veieu com van les coses...tothom diu la seva.....de tant en tant una mica de polèmica va bé però per a mi ja n'hi ha prou....Al final hom pot acabar pensant que no s'acepta cap mena d'opinió crítica per minsa que sigui...que aquesta ho és. I Matias Miguez Mastrarrigo Míguez, els joves talents són ells no tu. Una cosa prou evident. Talents tots , però. Joves alguns ja no. El combo de Gary va fer latin jazz?

Claudio Marrero Santana Me van a permitir , decir una cosa sea el sonido más fuerte toquen mejor peor los músicos lo importante es que el público se lo pase bien! Y creo que la gente le moló mucho! ya sea como sea la música ... Y una cosa, el más que le mola disfrutar con unas grandes ondas herzianas es el Gary, su música se toca así es la onda y creo que quedaba evidente, tenemos que saber lo que vamos a escuchar, cada concierto y música tienen diferente cualidades, y la música de Gary se toca a muerte!

Miquel Tuset Mallol Ok Claudio Marrero Santana

Albert Prunera "Big Michael" !!!!crec que l'Aurelio, el Matías i el Claudio estan en lo cert. Ei Caludio ho diu molt clar, la música den Gary es toca així. Una abraçada.

Miquel Tuset Mallol Carall.....em sap greu tota aquesta moguda....a veure si semblarà que no em va agradar el treball del grup de l'esmuc...Doncs sí, em van agradar i força, ho fan molt i molt bé el Claudio Marrero Santana i la resta de companys i la música del Gary Willis és força canyera i és de collons...i.... PROU....OK?

Aurelio Santos Jajajajajajajajaja Com mola Facebook, no?

Claudio Marrero Santana Jajajajjaja!! Mola....

I així es va acabar aquesta conversa tant entranyable.....he he.      

WTF amb "MagnetBand"

MagnetBand   by  Josep Tomàs

Ahir, WTF al Jamboree amb una banda, un grup, els "MagnetBand" amb el Fredrik Heissler al capdavant d'una colla de joves "cracs" alemanys i australians... trombons, guitarra, piano, baix elèctric i bateria, formaren un potent sextet i ens presentaren una mostra de les seves grans capacitats. Segons em va dir l'Aurelio Santos, la revista Down Beat els havia valorat amb un segon lloc en quelcom que ara no recordo... El que sí que us puc dir és, que la música pròpia d'aquests joves músics no va ser res que s'assemblés a res....Melodies i ritmes canviants molt sovint, grans interpretacions de tots els intèrprets incidint amb la gran mestria d'un dels trombonistes, el més gran (la llista de noms la tenia el mateix Aurelio a la mà)...i també la del líder, el Fredrik, qui va portar conjuntament amb piano, baix i guitarra una secció rítmica bastant brutal. Composicions de tots i en especial del baixista, qui va ser el què més va "currar", com sempre sol passar. A mi, en particular, em va agradar la proposta musical d'aquests joves i em va semblar entendre que a les escoles de jazz d'alemanya els ensenyen la mar de bé. 

l'Aurelio micro en "ristre"...Tim, Cláudio, Matias, Otto.....by Manu Dimango

 El primer en pujar a la Jam va ser el Claudio Marrero Santana, qui cada dia ens sorprèn més i més. També ho va fer el Bruno Calvo Anillo, enfebrat, que va fer uns magnífics solos en els dos temes que va tocar. També van pujar el Matias Miguez Mastrarrigo, el Barry a la bateria, ja granadet però que deu ni do....tot i que es va deixar els seus "quarts"....i més que hi van ser... La nota més simpàtica va venir del país del sol naixent i la seva representació institucional amb una munió de senyores i senyors i encara més amb la presència dalt l'escenari d'un gran pianista i la participació de quatre simpatiquíssimes cantants. Van cantar un parell d'estàndards, dues a dues, mostrant-se amables i sempre somrients, i gaudint molt del què feien i com ho feien. N'hauríem d'aprendre de les seves educades maneres....Van tenir sort que anessin acompanyades per dos joves cracs als vents, en Lluc Casares saxo tenor i Pol Omedes, trompeta, i del gran bateria Anton Jarl. Si l'Aurelio recupera les dues llargues llistes de noms impossibles, no em costarà gaire posar-les-hi, que tots s'ho mereixen. Sort que hi havia el Josep Tomàs, i es dibuixant  Manu Dimango deixant les seves impressions, i gràcies a les sàvies mans del Leo Bianchi que va manipular els sons i les llums com sempre fa, de manera collonuda. Curt i Ras. Voilà. Miquel Tuset i Mallol.

Concerts de graduació a l'ESMUC....Paco Perera, Xavi Torres i Bruno Calvo

Unes quantes ratlles des de la Sala 3 al cap i al cor.....
Preparant el programa de ràdio i pensant amb el concert de graduació que va fer ahir l'amic Paco Perera a la Sala 3 de l'Auditori....i no puc evitar deixar algunes petjades del meu memoràndum....A primera fila, amb el Josep Tomàs, ell mans a la càmera però també bocabadat com jo escoltant la meravella que va preparar el Paco. Un treball que segur li valdrà acabar el Grau Superior a l'Esmuc amb molt bona nota. Haig de dir que el so va ser impressionant, perfecte diria jo; tots els instruments van poder-se escoltar la mar de bé i sense un excessiu volum, la qual cosa se li ha d'agrair al tècnic que es va encarregar de sonoritzar-ho. Bé, el projecte del Paco va estar dedicat al folklore de les Illes Canàries, amb barreges de ritmes provinents de la península i el continent africà, tan proper pels illencs. Va estar acompanyat de vertaders cracs com el Jose Alberto Medina Quintana, Salvador Toscano, Juan Aguilar, Carlos Cortés i la col·laboració en un tema del brasiler Alan Sousa. Jo diria que el Paco estava tremolant per dintre molt més de com ho feia per fora, he he, estava tan content de poder fer el que havia desitjat des de feia tant de temps, i de poder fer-ho davant dels "seus" que van venir des de les illes, que en començar se'l veia d'aquesta manera. Ràpidament les aigües van tornar a la riba i les magnífiques músiques van captivar-nos, al menys a mi, des del primer moment. Ritmes càlids amb profunditat sonora de baixos i una bateria compaginada amb una altra d'electrònica, de la qual sorgien uns increïbles sons a partir de les baquetes i masses del Salva. Compenetració entre tots per mirar d'ajudar a l'amic a poder aconseguir el cel a la terra, què és del que es tracta. Un Jose Alberto exquisit al piano, teclat i melòdica, va saber comunicar a través dels seus solos el missatge del compositor; acompanyat d'un magnífic poli-instrumentista de les cordes, el Juan Aguilar que primer amb el llaüt i després brillant molt i molt amb el violí també ens va captivar; la secció de la bateria i percussions amb les mans del Salvador Toscano i el Carlos Cortés va perfeccionar la quadratura del cercle amb grans improvisacions també....Bé, sempre parlo de quatre ratlles i avui eren unes petjades.....que ja hi deuen ser ben vistes. Voilà i fins el proper projecte.... 

Em vaig proposar anar al concert de graduació de dos joves cracs, en Xavi Torres Vicente i Bruno Calvo Anillo amb la intenció d'escoltar bona música i també per acompanyar-los conjuntament amb tots els presents, amics i familiars, en aquest dia tant especial per a ells. El projecte d'en Xavi estava relacionat amb la obtenció d'un so personal, tot i reconèixer ell mateix la gran quantitat d'influències assimilades. Em fa molta il·lusió veure la progressió d'aquest jove músic i la dels seus companys i també m'agrada recordar que l'any passat, en el 3er Festival de Jam Sessions que fem a Sant Vicenç dels Horts, va venir un sextet des de l'ESMUC amb Xavi Torres, Lluc Casares Alcobé, Pol Omedes Casacuberta, Pau Lligadas, Albert Costa Vendrell i Joan Casares Alcobé....i ves per on, cinc dels quals van tocar ahir compartint escenari. En Xavi va presentar un projecte de so propi que ben bé va ser això....un so personal d'alguns temes que curiosament em sembla haver-ne escoltat algun en una WTF al Jamboree, al menys jo diria que un sí. Tot i així, la quasi totalitat va sonar nova i personal d'un nivell de qualitat interpretativa impressionant....En Xavi va tocar unes "intros" a piano solo memorables, d'una gran bellesa i precisa interpretació, si se'm permet...(algun dia hauré de deixar escrit alguna cosa relacionada amb la manera com determinats crítics expliquen amb ets i uts les dificultats de tocar uns instruments dels quals ells mateixos no en saben ni poc ni gaire)..Bé, no només les "intros" van ser memorables i sí també algunes altres joies amb títols relacionats amb el seu entorn més personal. Vic Moliner i Joan Terol van fer de perfectes acompanyants tal i com ho han fet darrerament en alguna de les actuacions d'aquest sòlid i estable Trio.
Energia és la que va emprar Vic a la "berra" i pel que es va veure, molta més la emprada pel Joan, que "emprenyat" pel fet de perdre una baqueta, va llançar l'altra a tres quarts de quinze, he he.

Després de saludar a Joan Monné, Matthew L. Simon, germans Casares i en Lligades, vaig anar a fer una "birra" mentre els tècnics preparaven el nou "stage".
Allà fora hi havia una moguda amb una mena de cavall de Troia i joves percussionistes fotent-li trompades mentre sonaven sons de guitarres....Va resultar que vaig poder saludar al creador d'aquells sons, l'Arturo Blasco, guitarrista i professor de l'escola Jam Session EscueladeMúsica, i abraçar al Jeroni, Jrx Planejant i al director i ànima de l'escola, Luis Blanco. Aquest em va explicar la pila de dificultats "burrocràtiques" que tenen per tirar endavant el projecte del Grau Superior de Música Moderna....sembla què les altes esferes, en lloc de recolzar-los, els hi ho vulguin impedir...quins collons.....

El següent projecte, presentat pel Bruno Calvo, portava com a títol la "música negra i les seves arrels reivindicatives anti racials", més o menys....Es va fer acompanyar d'amics i companys d'estudis i Jams, i WTFs....Xavi Torres, piano / Lluc Casares, saxo tenor / Pau Lligades, contrabaix i Joan Casares, bateria. Net i polit, amb una camisa blanca que mostrava el respecte i consideració vers públic, tribunal i esdeveniment, va començar molt concentrat a fer els primers sons....Dos temes inicials de factura pròpia molt aplaudits per tots els presents van deixar pas a les seves primeres paraules....he. Amb molta tendresa i simpatia va anar dient algunes històries relacionades amb la "negritud" de la música i la seva relació amb els moviments d'alliberació de "los negros".....deia ell...he he. Somriures i molta conya per part de molts de nosaltres per acompanyar la seva manera de dir "coses" sèries dites amb tota la bona voluntat del món, van deixar pas a una formació on s'hi van afegir l'Albert Costa i el Roberto Albrecia. Una secció de quatre vents súper potent per interpretar un dels temes que més em van impressionar...el "Meditations on Integration" de Charles Mingus. Un tema brutal, on Mingus va deixar anar la seva vena més potent i de caire més radical vers la "blanquitud" dels EUA. Canvis de ritmes i melodies van fer d'aquest tema una vertadera obra d'art, digne d'un projecte final de carrera... Més n'hi va haver....fins i tot un tema delicat i tristot a piano i trompeta dedicat a una mascota seva desapareguda....que va deixar pas a la formació inicial per així interpretar un altre magnífic tema i acomiadar-nos no sense agrair-nos la nostra presència i la dels seus familiars, seguint la tònica que ja he pogut escoltar, primer pel Paco Perera, i després pel Xavi Torres.

Ja per acabar, vaig sortir de la Sala 3 una mica commogut pel fet d'haver "captat" la part humana de la situació (segons la meva interpretació)...Ja havia oblidat la meva època d'estudiant a l'Escola Industrial fent Enginyeria Tècnica en Electricitat i Electrònica i posteriorment la especialització de Telecomunicacions a La Salle fa "tropecientos" anys....èpoques d'amics de carrera, de companys de "batalles", etc....i això és el que vaig copsar....Una escola superior, l'ESMUC en aquest cas però també les altres de casa nostra, no és només un lloc on s'estudia música i instrument..és un lloc on també s'hi fan amigues i amics, companyes i companys que a més a més de compartir estudis, s'hi comparteixen vivències, i s'hi creix plegats durant aquests quatre anys de manera musical i vivencial. Això és el que vaig entendre, que hi havia alegria pel fet d'acabar una etapa transcendental i una mica de tristor pel fet d'abandonar els espais, les aules, els professors, etc....Tot i que a la pràctica, ho desitjo jo i tots vosaltres, el que segur passi és que es retrobin alumnes i professors endegant projectes i tocant pels diversos escenaris d'arreu. Això ho he viscut al Jazz Club La Vicentina, ho he vist al Jamboree, al Milano, etc....i així espero que continuï...

I paro....que m'emociono.......Voilà. Miquel Tuset i Mallol.

12 anys de WTF del Jamboree....

Després d'un dia carregat de qüestions a solucionar, ara tinc una estoneta per deixar "quatre ratlles" de la WTF d'ahir. Una WTF on es va celebrar el 12é aniversari...més de 600 Jams del dilluns al Jamboree.....i com deia l'Aurelio Santos, no sortirà a cap mitjà de comunicació, ni al Telenotícies.....i no ha sortit, no. Qui havia d'obrir-la havia de ser qui les havia iniciades, el master Llibert Fortuny, geni de les canyes i estris electrònics diversos els quals domina de manera magistral. El van acompanyar dos monsters més, el Martín Leiton i el David Gómez. A l'hora de començar, les 20h, hi havia el pati (reduït) de cadires ple, tot i que mica a mica va anar arribant el personal.
Per celebrar el 12é aniversari d'alguna cosa estranya que es diu WTF, havia de sonar precisament el què va sonar...algú ho podria identificar? algú ho podria definir? Va ser Jazz o noJazz, o què? Jo recordo a Sonny Rollins haver-li sentit a dir (llegir-lo a una contra de la Vanguardia), referint-se a els joves que fan hip-hop i músiques afins, que ells no ho saben però fan Jazz. Una altra opinió diferent deuen tenir uns dròpols que en un concert van cridar a la guàrdia civil i denunciar als organitzadors d'un festival perquè allò que tocaven els músics no era Jazz. Aquests són dròpols no per tenir una opinió diferent sinó per haver passat a l'acció. De fet, i ara parlo per mi, sí que va ser Jazz en moltes ocasions donada la permanent improvisació des de la primera nota fins la última, i no tant quan la seqüència esdevenia repetitiva massa estona. El què fos, era per obra i gràcia del líder Llibert, què és qui va decidir en tot moment per on havien d'anar els "trets". Improvisació, repetitiva o no va esdevenir finalment en una mena de catarsi col·lectiva on tots els "fidels" es rendiren a la forma i al fons. Un Martín tocat per la gràcia va seguir en tot moment les elucubracions del líder, acompanyant-lo en tot moment i fent per ell mateix vertaderes meravelles amb el seu baix elèctric, que no contrabaix. Aquesta subtil diferència d'instrument ja pot denotar per on aniria la moguda...Bé, de fet, amb el Llibert actual, modern i imprevisible sembla que no hi te tanta cabuda la "berra". El David Gómez, vell "partenaire" d'en Llibert en el seu "Trifàsic", va lluir les seves millors "baquetes", mantenint una pulsió tant i tant brutal sobre la bateria què per moments ens semblava que no s'aturaria mai. Una perfecte sincronia amb el Martin va permetre que Llibert fes i desfés el que se li ocorria. Una màquina perfecta de fer ritme, de fer música és la que controla el David Gómez en tot moment, i el què és més important, gaudint, rient, veient com se les empescava el líder i com ell i el Martin havien d'anar també inventant sobre la marxa. Improvisació pura i dura, a un volum més que fort (ai les meves orelles tot i els auriculars com a taps), en tot moment control·lat pel Leo Bianchi, mag dels sons i llums de la Cova Cava. El primer convidat va ser el valent Claudio Marrero Santana qui es va trobar dalt l'escenari amb un os dur de rosegar, però que ell ben bé que se les va apanyar...Llibert li col·locava "rifs" repetitius que el Claudio havia de seguir i que va seguir no sense algun mal de cap. Una veu angelical va pujar a l'escenari per improvisar en el primer estàndard de la nit, el "Recordame" de Joe Henderson i va ser la de la Gisella, jove cantant que es va llançar a improvisar per mi d'una manera excel·lent, un tema ja de per si prou complicat. El Mark Aanderud va controlar els teclats de manera excel·lent i recordo ara un tema on el ritme era prou viu mentre que ell es va mantenir amb acords amb un ritme retallat i a un tempo molt més baix. El contrast em va semblar impressionant i em va ser força agradable a l'orella. Després dels masters hi van pujar més músics com el Jose Alberto Medina Quintana al piano, el simpàtic i gran saxo tenor, en Morten Sandholt, també el Jurandir Santana a la guitarra, Martin Laportilla al baix elèctric i ja a l'hora de marxar a buscar el metro i tren, a l'escenari hi va pujar la Paula Dominguez ja preparada per cantar de la manera com ho fa ella. Bé, això és el que passa quan t'hi poses passades massa hores, que et deixes un munt d'informació. No oblidaré però que el primer, primer de pujar per acompanyar el trio de cracs va ser el mateix Aurelio convidat pel mateix Llibert i que es va veure involucrat en un tema lent de Coltrane (va dir Llibert), però que nosaltres no vam reconèixer, i que el rei del "beat boxing" va encarrilar amb les seves arts quan ja va agafar una mica més de tensió rítmica. No oblido tampoc les "conyes" lingüístiques que estableixen ambdós amics des de fa 12 anys....A l'hora de marxar, hi havia tal quantitat de músics rondant pel Jamboree, com el Rodrigo G Pahlen i demés, que ja em puc imaginar que la moguda fins l'hora de "xapar" devia ser brutal. Qui es va quedar, aquesta vegada sí, va ser l'amic i gran fotògraf Josep Tomàs, que va voler captar-ho tot amb el seu tros de màquina. Jo també vaig captar el so amb el meu Zoom H4 per gust d'alguns i disgust d'alguns altres....Volià, d'una tacada. Miquel Tuset i Mallol.

Un relat en honor del públic (Jam 31 de maig)

Bon dia a tothom.....sí, sí, aquesta és l'hora que m'he llevat després de tancar una nit de Jam sessions al Jazz Club La Vicentina farcida de cracs i bona música. A l'hora que he anat a dormir ja no tenia esma de fer res més que descansar. Les jornades de concert i molt més les de Jams són esgotadores per llargues i no tant per la feina física però sí per la mental....a les 5h a casa, i des de les 17h....he he.
Resumint, diria "Pleased to meet you" a totes les persones que van venir per primera vegada al Jazz Club La Vicentina i en particular a la Jam d'ahir. Coses de la vida i la música, en pocs dies hem confraternitzat una colla de "sonats" pel jazz i ves per on, el punt de trobada ha estat el nostre club. "El cazador de Luz" i el programa de ràdio Jazz Club de Nit en tenen bastant la "culpa", i en particular el Sergio Mayoral per fer-me'l arribar. Més "culpable" ha estat el mateix Gorka Garay Aldazabal, ànima musical del projecte. Doncs bé, ambdós amics conjuntament amb les seves parelles, la Gemma i l'Estela, ens van acompanyar ahir a la Jam del mes de maig. Millor va ser veure i escoltar al Gorka participar a la Jam tocant al costat dels habituals. Una altre facció de la gamma més pura del Jazz va ser la formada pels "paridors" de la revista "La Ruta del Jazz", la Jos Bascón i el Deme Gómez, aquest darrer amb el seu magnífic saxo tenor Yanaganisawa. Em va fer molta il·lusió veure'l també al peu del canó i participant en alguns dels temes que vam fer. Una línia de "vents" formada per Carles Pineda, Quim Castanyer, Gorka Garay, Deme Gómez, a més a més de la presència del sempre benvingut i estimat Marcel, el qual com a únic instrument va emprar els seus llavis per improvisar "xiulant" per sorpresa de molts. l'Albert Caire al piano, en Quico Mampel al contrabaix i baix elèctric,(acompanyat de la seva parella, la Montse i una amiga la Teresa, i també el David), el Jordi Pujol a la guitarra i el Felipe Muñoz a la bateria, tots ells i tots els altres, dirigits per la magistral "mà" de Geni Barry, director d'orquestra en un Blues on l'Arnau Alonso Montané al vibràfon i tota la resta seguien les indicacions del "geni" en un Blues que anava canviant de 5/4 a 4/4 cada X compassos. Absències ni va haver entre les quals la del nostre amic Joe Psalmist (I missed you Joe) i també els amics de l'Escola Jam Session... També vam comptar amb la presència de dos companys estimats de l'Associació de Jazz de Rubí, el Pere i el Francisco Santos, els quals, malauradament no van portar els seus instruments, cosa que intentaran evitar a la propera visita. Més gent ens va acompanyar entre els quals alguns dels nostres "amics col·laboradors" els "incombustibles" Mireia i Tomàs, els primers en entrar i els darrers en marxar..i el Joaquim i la Montse i la ja inestimable ajuda de l'amic i col·laborador del Jazz Club de Nit, Carles Guillem, també un dels darrers en dir bona nit, un aficionat que també es baralla amb el saxo, en Rafa, que aviat el portarà, i sense oblidar-me de la resta mencionar també l'estimada i ex companya de feina, profe de música i pianista excel·lent, la Sissi Martín Vico que va venir am la seva parella, Germán? No em vull deixar ni molt menys una altre parella, de músics ara, la Noelia i el Pep Casadó, els quals mai fallen i sempre hi participen. Ja vegeu que aquest és més aviat un relat d'agraïments i no tant de la música que va sonar, estàndards, però em venia de gust fer-ho i deixar-ho escrit. Quan muntes històries, necessites ajudes, i jo les tinc i aquest és el meu "homenatge"...D'altres que munten històries són la Jos i el Deme, i si no fem alguna cosa entre tots per ajudar-los, el seu projecte que també és el nostre, "La Ruta del Jazz", se n'anirà a norris....Caldria doncs que penséssim entre tots la manera d'ajudar-los, d'ajudar-nos. Si m'he oblidat d'algú, demano disculpes, i si m'he deixat d'explicar alguna de les situacions viscudes és per què considero que no val la pena explicar-ho....The Jazz Go On! Voilà. Miquel Tuset i Mallol.

Un magnífic concert de dos joves cracs

He, doncs aquesta tarda-vespre gran concert i gran treball de la parella de joves músics, Marina Tuset i Victor Mirallas al "Mezanina"....Un espai, el d'aquesta sala, preparat per muntar-hi qualsevol tipus d'esdeveniment...molt ben decorat, modern però sense sentir aquella sensació de fredor, i també per la calidesa dels seus promotors entre els quals la Jacqueline, el seu company, i el Manel de la antiga Librería Martínez Perez. Jo diria que hi érem prop de cinquanta, els qui hem gaudit escoltant aquests dos joves cracs, els quals ens han mostrat les seves habilitats interpretatives. De fet, el Víctor, ha estat l'home orquestra tocant la guitarra, teclat Nord i clarinet, a més a més de cantar i haver composat algun dels temes que han tocat. Na Marina ens ha mostrat el seu repertori de variacions i modulacions tímbriques amb una magnífica veu la qual ha sabut controlar en volum i calidesa. Una proposta de músiques variades, on ha brillat en tot moment la qualitat interpretativa i sensibilitat. La compenetració entre ambdós joves músics ha estat una de les causants de l'èxit obtingut. Els aplaudiments han estat forces i sincers, i en algun moment fins i tot s'ha pogut escoltar també algun esgarip d'admiració. Dels "nostres" n'han vingut uns quants, per la qual cosa només puc fer que agrair-los la seva presència. Han estat els convidats d'honor gent com la Leo i la seva cosina, el David Carreras del Club de Jazz Sant Cugat, el Sergio Mayoral, i uns quants més que han vingut a recolzar als dos joves músics i el seu projecte. Ja per acabar dir-vos que considereu el local com un lloc on poder fer-hi esdeveniments de tot tipus, on a més a més (i sempre que ho organitza també el Manel de la Libreria Martínez Pérez) hi podreu prendre una copa d'un bon cava i menjar uns magnífics carquinyolis....

Ah, i demà, Jam Session al Jazz Club La Vicentina.....bé, potser serà avui mateix a les 22h....vaja, el divendres 31 de maig, amb Geni Barry, Albert Caire, Carles Pineda, Quico Mampel i Felipe Muñoz, quintet estable i potser tindrem la sort de comptar amb magnífics músics i millors persones com són el Dani Rambla (convidat pel Quico) i el Gorka Garay Aldazabal, que potser vingui amb el Sergio... També comptem amb el Modest Pelfort Fabregas, Jrx Planejant (Jeroni), etc, etc..... o sigui, que tothom a passar una molt bona estona a la Jam del Jazz Club La Vicentina......Bona nit i bona Jam......en el Jaç. Miquel Tuset i Mallol.