La Big Band JODR s'estrena a l'Orfeó Gracienc

Bon dia, o no tant.....avui desgràcia a Boston....ara bé, si considerem les que passen cada dia arreu del món, a l'Irak, a tota Àfrica, els morts de Síria, a Amèrica del Sud, a casa nostra, els nens que moren de fam, etc....mai diríem bon dia. Bé...
Ahir una colla, (hi vaig poder veure i saludar a  Dani El Fisio, a la Queralt Camps, etc..) vam anar a veure a la JODR, La Jazz Orquestra Del Raval, a l'Orfeó Gracienc. Un espai ideal per presentar projectes, amb una acústica molt bona...sostre baix, i una llargària curta, ple de butaques absorbents i poca o gens reverberació. La JODR, que quan es diu així sona com JODER, de la mà i batuta del gran arranjador, director i trombonista Sergi Vergés, va sonar perfectament conjuntada i amb una gran solvència. Pel que vaig esbrinar, els temes i arranjaments varen ser tots originals dels autors i cap d'ells es van modificar. Hi va haver noms que van sonar repetides vegades com ara el de Thad Jones, però també el de la Maria Schneidder i en van sonar més, però com que aquesta vegada no vaig enregistrar el concert (serà quan la Big Band estigui més rodada), no els puc recordar. Els temes escollits s'aparten de les propostes d'altres Big Bands que han sorgit darrerament incidint molt en músics, compositors i arranjadors dels darrers 20 anys o menys com els ja esmentats. Una Big Band farcida de gent jove, molt jove i alguna altra que no tant, de llocs diversos de Catalunya, de l'Uruguai i fins i tot de Madrid. Noms com

Gonzalo Levin: saxo alt (lead), soprano, flauta.
Albert Comaleras: saxo alt, soprano, flauta.
Francesc Vidal: saxo tenor
Nil Villà: saxo tenor, clarinet.
Joan Mas: saxo baríton

Pep Garau: trompeta (lead)
Bruno Calvo Anillo: trompeta
Pol Omedes : trompeta
Oriol  Vallès: trompeta
Pep Tarradas: trompeta

Albert Costa: trombó (lead)
Jordi Gómez: trombó
Amaiur González: trombó
Darío García: trombó baix

Àlex Fortuny: guitarra
Adrián Ghiardo: piano
Pedro Campos: contrabaix
Josema Martín: bateria

Sergi Vergés: direcció i presentació

Pràcticament tots van poder fer els seus solos i vaig poder gaudir amb tots ells, i potser més amb els solos dels músics als quals encara no havia escoltat. Vam escoltar temes plens de "punch", de força interpretativa, la força d'una Big Band, però també una magnífica Balada (Maria Schneidder?), un Blues lent (Thad Jones?) i un altre Blues més encarrilat rítmicament. Molts dels temes amb les dinàmiques tan habituals en les Big Bands, amb canvis de ritmes, canvis en les seccions de músics, (ara sonen la secció de saxos, ara les trompetes, etc) en definitiva una proposta molt interessant que podrem continuar veient cada dilluns (Ai, els dilluns) a partir del proper i al pub The Quiet Man? proper al Liceu a les 21h30m. O sigui que ens haurem de dividir físicament...que ja és difícil, ja. Enhorabona JODR i Sergi Vergès i sort.

Morten Sandholt Quartet a les WTF del Jamboree

Morten Sandholt  by  Josep Tomàs

Ara mateix, plantat davant la finestra oberta, després de metro i tren de l'antic carrilet, doncs ara mateix encara li deuen estar fotent al Jamboree, amb l'Aurelio Santos al capdavant conjuntament am el seu més estret col·laborador, el Leo Bianchi controlant-ho tot i amb tots els músics que avui hi han participat liderats pel Morten Sandholt, i amb el Jose Alberto Medina Quintana, Martin Leiton i Carlos Falanga i els que després s'hi han afegit. I li deuen estar fotent en total conjuminació amb el més Free que et puguis imaginar, i des dient les paraules del mateix Aurelio, els qui no hi som a aquestes hores, no hi som per diversos motius i cap d'ells és perquè no ens agrada el que ara mateix fan. És tard (i vol ploure), és un motiu....Ens fotran fora de casa (la dona), és un altre motiu...etc...A mi m'agrada el Jazz, estàndards i no, el que sigui....i qui em va fer entrar en aquest món, jo que venia del Rock Progressiu, Sinfónic, Blues (americà i anglès), Rock, etc..va ser el Miles Davis i el seu Bitches Brew, també Weather Report i els seus magnífics discos. Fins i tot abans, els que vam poder escoltar a King Crimson, Van der Graaf Generator, Yes, Pink Floid, Soft Machine i tants altres....doncs havent escoltat tot això no ens espanta gens el que faci l'Aurelio a partir de les 23h i fins les 2h. O sigui què, estimat Aurelio, no hi som per motius diversos i cap d'ells te relació amb els gustos personals.
Avui, el Morten ha organitzat un quartet amb tres monstres més, els quals ens han fet gaudir molt i molt jo crec que a tots els presents. Ja li he comentat que els temes escollits han estat magnífics i són aquests:

1.- Sense títol
2.- Mood Indigo (Duke Ellington)
3.- Sense Títol (Korg MS10)
4.- Hot House (Tadd Dameron)
5.- Ask Me Now (Thelonious Monk)
6.- Rastaman Chant (Antoine Roney)
7.- Back At The Chicken Shack (Jimmy Smith)

I millors han estat les interpretacions. De fet no es pot pensar en que la primera part hagi estat un concert, ja que s'albirava un ambient de pura improvisació, la qual cosa augmenta en molts punts el valor de les músiques interpretades. Ara mateix se'm fa prou difícil (cansament i son) comentar abastament els temes, solos i demés però voldria dir que s'han mostrat súper professionals mantenint una compenetració extraordinària tots quatre. Després d'ells hi ha hagut una jove cantant, la Amanda, un guitarrista colombià Pablo López, força bo, i ja deixant pas a d'altres pianistes i bateria, el Xavi Torres Vicente, Daniel Gonzalez, Jeppe Rasmussen,  Claudio Marrero Santana, Raynald Colom, i potser algú més que no recordo o no vull recordar....Ja m'enteneu, els que hi heu vingut.....En definitiva una WTF com sempre, de molta qualitat humana i musical, farcida de bons temes i amb una molt bona presència de públic, cosa que a les 20h (hora d'inici) no ho semblava pas, que s'ompliria. Resumint, de puta mare!!! 

Ara faltarà comentar una mica els temes. A veure quan m'hi poso!

Miquel Tuset i Mallol

Geni Barry, Joan Monné i Nono Fernández al Campari Milano

Va una mica més.......Mentre el Barça empatava a 2 amb el PSG, uns quants érem al Campari Milano escoltant un magnífic trio fent temes de Benny Golson, Thelonious Monk, Dave Brubeck, Sonny Rollins, etc.....tres "mosqueters" amb noms i cognoms....Geni Barry, Joan Monné i Nono Fernández. O sigui que.... no tot són pilotes.....mentre hi hagi algunes notes.....
Vaig arribar a misses dites, començat el primer tema, però ja vaig veure i escoltar-los amb la mateixa "entrega" vital per part de tots tres i que va durar tot el concert. Una de les moltes virtuts que te en Geni Barry és precisament això, l'energia en les interpretacions i la seva vitalitat i comunicació tan particulars. Desinhibit com el què més, no para de felicitar als companys i d'admirar-se de les seves "accions" musicals. En els solos, "brilla" de manera especial en tots els tempos, en especial per a mi, en les balades. Van interpretar un "Ruby My dear" meravellós. Però no se l'ha d'oblidar en els tempos més "boppers" en els quals demostra la seva agilitat mental i física en la manipulació de les masses...amunt i avall pel seu vibràfon. Acompanyat com anava, acompanyats com anaven tots tres, entre ells, Joan Monné va arribar també a cotes altíssimes de sensibilitat i finor al piano. Els solos van ser precisos i melòdics, ràpids quan convenia i més pausats quan també...La compenetració amb l'altre "mosqueter", en Nono Fernández va ser perfecte, fins i tot en les mirades còmplices entre ambdós quan en Geni en feia alguna de les seves...."virgueries". Dóna gust veure'l tocar i també crec que transmet una mena de "pau" interior que s'encomana, i això, se li ha d'agrair molt. Parlant del Nono només es poden dir qualificacions positives, ja ho sabeu. Trempat i simpàtic, se li notava que estava molt a gust (com sempre quan toca) en particular fent-ho amb els companys que tenia i més si considerem que amb el Geni havien tocat força, temps abans. Va mantenir un "ritme" i "pulsió" constants i precisos durant tot el concert, demostrant posseir una gran energia mental i física. La part interpretativa va ser excel·lent, primer acompanyant als companys i després en els seus propis solos, plens de tècnica, velocitat, sensibilitat i melodia. Va mostrar una gran atenció vers les incidències musicals "in situ" (ja sé que és evident, que tots ho feu, tots ho fan) en especial les "modificacions" introduïdes pel Geni, que sempre en sol fer i que s'han de "capturar" quan passen. En definitiva un gran trio per una gran nit amb moltes "notes" en la Cocteleria Campari Milano, mentre que a Paris corrien les "pilotes". Una vegada editat l'àudio, el podreu escoltar al blog del Jazz Club La Vicentina. Voilà. Miquel Tuset i Mallol.

Llibert Fortuny, Ferenc Nemeth i Martin Leiton a les WTF del Jamboree

Llibert, Martin i Ferenc   by Josep Tomàs

Què es pot dir en poques línies d'una WTF que ha estat "acollonant"...amb el LLibert Fortuny, Martin Leiton i un bateria americà "brutal" un tal Ferenc Nemeth. Una combinació explosiva liderada per un músic, showman, dominador de l'escenari, saxofonista avui només amb el tenor, però passat pel sedàs de diversos pedals i demés estris electrònics, aconseguint sons desconeguts i "jugant" amb mestria amb tot això com ningú més sap fer. Els altres dos, han estat incommensurables seguint en tot moment les iniciatives musicals i rítmiques del gran Llibert. Una WTF organitzada com sempre més per l'Aurelio Santos de la tècnica sàvia mà del Leo Bianchi. La diversitat de moments musicals ha estat tan important que en poques ratlles se'm fa difícil de comentar, només dir que la música ha estat extraordinària, la feta pel trio, primer, i després la feta amb l'Aurelio, esclatant, i més després amb els músics que han intervingut a la Jam Session de la primera part. Músics com el magnífic i talentós jove saxofonista alt, en Josep Valldeneu Barrero que ha sabut estar al nivell imposat per aquests trio de cracs. Un molt bon guitarrista, en Frank Torres ha brillat amb gran solvència, en Bruno Calvo Anillo a la trompeta de igual manera brillant, acompanyat per dos músics que semblaven col·legues del Morten Sandholt que també ha estat genial, en Daniel Gonzalez a la bateria, Martin Laportilla amb el seu inseparable baix elèctric i el genial pianista Rodrigo G Pahlen, el qual s'ha apuntat en els darrers temes. Molts músics, i espero no deixar-me'n cap, els quals ens han fet gaudir d'allò més durant les tres primeres hores. Una estoneta que ens ha passat volant, a mi i al David Carreras, del Club de Jazz Sant Cugat, que som els qui hem anat. De públic, n'hi havia força i bastants guiris sorpresos de la moguda que s'han trobat. Les músiques han estat enregistrades per mi i per l'amic Josep Tomàs, el qual també en deixarà una constància gràfica. Un Jordi Rabascall al·lucinat com nosaltres també, ens ha acompanyat i ves per on, en Llibert Fortuny, Jordi Rabascall i potser algú més, compartiran escenari el proper 15 de març a la Sala Xica, concert organitzat pel Jazz Club La Vicentina. Miquel Tuset i Mallol

Bobby Shew Quintet, amb Matthew L. Simon a la plaça Catalunya de Terrassa. Programació 32é Festival de Jazz de Terrassa

Gran, gran concert a la Plaça Catalunya amb Bobby Shew Quintet.  Una formació liderada pel mestre Bobby però amb un alumne brillant, des de fa temps mestre de mestres també, Matthew L Simon, i una secció rítmica de luxe...Elisabet Raspall al piano, la més guapa dins i fora de la banda, simpatia i musicalitat a la vegada sempre de la mà d'un gran somriure, Rai Ferrer, contrabaix i Aldo Caviglia Cohen, bateria. Una formació que haurà pogut assajar ben poquet, si és que ho han pogut fer, i que ha sonat com si portessin anys tocant junts.....bé, sona a tòpic però no ho és...de fet, això passa sovint amb els músics d'aquesta qualitat, que per una altra banda per això són  "Músics". El repertori ha girat al voltant del Hard Bop, passejant-se per temes de Carl Sanders, Thelonious Monk, Matthew L. Simon ("Continental Blues"), etc...i d'altres meravelles, algunes de les quals en format balada. Bobby Shew és un trompetista bregat en Big Bands d'alta volada que ha fet sonar el "fliscorn" i la trompeta, Yamaha YTR-8310Z feta a mida per a ell, una custom serie en Bb, amb una calidesa extrema, a banda de la seva magnífica tècnica i velocitat interpretativa que per un home de la  seva edat, home que al 1965 ja tocava a la banda de Woody Herman, doncs és de molt elogiar. Ha esta somrient i vertaderament satisfet de ésser en el lloc adequat en el moment oportú i s'ha mostrat comunicatiu i ens ha mostrat la seva calidesa vers el seu alumne Matthew. L'alumne ja fa força temps que ho ha deixat de ser i s'ha mostrat també molt content de poder tocar al costat del seu gran mestre i guru i ha estat al nivell del mestre. Ambdós trompetistes han fet uns solos d'altíssim nivell, més encara les vegades que han compartit solo o s'han solapat un amb l'altre. L'Elisabet ha estat magnífica, amb sobrietat i elegància ha acompanyat perfectament i ens ha fet gaudir en els solos que ha fet, i sempre veient-la satisfeta i contenta, somrient, i mostrant estar molt a gust en tot moment. Rai Ferrer al contrabaix ha mantingut la màquina amb el swing adequat, "fent-la caminar" de la manera com sap fer-ho ell, i interpretant magnífics solos aplaudits per tots nosaltres. EL darrer en la secció rítmica, l'Aldo a la bateria s'ha mostrat com sempre sobri, concentrat, a vegades semblava que aliè al rebombori dels aplaudiments, però sempre impecable. Ha fet les seves participacions en els diversos "quarts" que s'han fet i ha mantingut el "swing" adequat, fent caminar la màquina. En definitiva un gran concert "GRATUÏT", en majúscules ho poso per deixar constància dels suports institucionals aconseguits pel Valentí Grau i la resta d'amigues i amics que hi ha al darrera d'aquesta història tan maca que és la Nova Jazz Cava de Terrassa, i com a conseqüència de la qual, aquest magnífic Festival de Jazz que ja porta la  32ena edició.  Que lluny queden aquells anys on anàvem a la "Vella Cava" del carrer St. Quirze, i a un cinema que hi havia a la Rambla, després al Centre Cultural, etc....a veure els concerts. Després d'això, arribar a casa, i menjar-nos una paella ....què vols més....Ei, amigues, que abans de marxar ja he deixat preparat el sofregit! Allà hi hem anat amb el David Carreras, del Club de Jazz Sant Cugat, i allà ens hi hem trobat al Pere, de l'Associació de Jazz de Rubí. També hi hem vist al David Pastor, Xavi Figuerola, Jo Krause, Miquel Donat, etc... Miquel Tuset i Mallol

Uns dies escoltant cantants acompanyades de guitarristes...

El darrer dissabte, vam anar a veure i a escoltar de nou a la Marina Tuset i a l'Andreu Martínez al local de la "CGT" de Rubí. Un entorn entranyable amb molt bona sensibilització vers la música i el Jazz en particular. Si solen fer Jam Sessions i programen concerts de qualitat. Per aquest indret hi han passat Geni Barry Trio, Anna Luna Lucas & Angels Vilaró, Eduard Fernández, Olivier Brandily & Ramon Fossati, i molts més.....Tota aquesta moguda està organitzada pels companys Ivan Galán, l'Albert, el Pere, i d'altres més i sempre hi solen tenir al Enrique Heredia a la bateria. La Marina i l'Andreu es van trobar com a casa, amb un públic respectuós i silenciós, més acostumats al "swing" que a les melodies càlides que sorgien de les seves veus. Tot i així, van demostrar el "civisme llibertari" que sempre es respira en aquest local. Els temes que vam escoltar de la Marina i l'Andreu formen part d'aquest projecte que porten a terme i que cada dia es consolida més i més. El registre ampli de la Marina li permet modular els temes i fer-los seus segons la situació. Una veu càlida que també és poderosa i que et pot fer tremolar, això és el que ens passa als qui l'escoltem, i encara més a mi. l'Andreu canta també alguns temes acompanyat de la guitarra amb una veu més contundent. Al final, amb un silenci absolut a la sala, un tema "unplugged" del guitarrista i la cantant va fer que el concert fos "brodat".

Ahir vam anar a veure i escoltar a la Leslie Helpert i a l'Albert Vila a un bar molt xulo que es diu Alsur? a la plaça Sant Cugat 1. Una proposta diferent, musicalment parlant, ja que la Leslie te una veu ideal per cantar els temes de la seva cantant favorita, la Billie Holiday. Una veu envellutada, molt càlida també i que va demostrar un gran coneixement de la seva estimada Billie. El repertori va girar al voltant de la Billie tot i fer d'altres estàndards que potser aquesta no havia fet. Un local on s'hi menja bé, però que a vegades demanaries que fos un pel més silenciós. Leslie Helpert és una cantant americana que porta un parell d'anys entre nosaltres i sembla que es vol quedar definitivament. S'hi troba bé, i també troba els companys adequats per tirar endavant els projectes. Demostra una gran sensibilitat quan canta i la transmet a la gent. Fins i tot diria que també un punt de sensualitat, la qual cosa està força bé. l'Albert ja ens te acostumats a la seva gran tècnica i musicalitat, però sempre en gaudim cada vegada que l'escoltem. Improvisant, és tot un mestre i acompanyant també. Leslie va mostrar simpatia i molt bona comunicació amb el públic, a la vegada que transmetia plenament l'esperit de la Billie. Gran improvisadora també, en cadascun dels temes i també en el darrer que va ser una "pura improvisació" d'ambdós músics, va lluir amb els somriures i la seva veu. Sembla que hi són cada dilluns, o sigui que ja ho sabeu....

Gran Concert de Joan Casares Sextet a les WTF del Jamboree

Hola amigues i amics del Jazz Club La Vicentina, després d'una colla de dies, des del dilluns 11 de febrer, que no havia tingut temps per editar l'àudio d'aquest concert-Jam, però ara finalment ja està penjat....ja em disculpareu.... El text que vaig escriure un dia després i que vaig penjar al Facebook només deia quatre ratlles, suficients per entendre com va anar i així ho deixaré.....i diu així.

És que les WTF són una cosa increïble. Darrerament, amb la presència de les noves fornades de joves grans músics, i sempre, amb algun dels habituals a aquestes sessions que organitza des de fa més d'11 anys l'incansable Aurelio Santos. Ahir vam tenir a dos membres de la saga Casares, el para, en Pau Casares amb el saxo tenor, i el fill que era qui s'encarregava d'obrir-la, en Joan Casares Alcobé. Darrera d'ells, la jove pianista Ester Quevedo, la jove saxofonista Irene Reig, el jove trompetista Oriol Vallés, i el no tan jove contrabaixista Manel Fortià. Això va ser només l'inici....la continuació va estar tan farcida de músics que requeriria una ampliació que no faré. Deixem-ho així, i que vagi bé l'aperitiu i que gaudiu de la música que ara sí ja sona. Miquel Tuset i Mallol.

Una WTF per a la història amb Wally Besser i Pere Farré

Wally Besser by Josep Tomàs

Ja ho diuen ja, s'hi ha de ser en el moment i lloc oportú...Ahir vam poder ser-hi a l'hora justa per veure de molt a prop a una de les figures emblemàtiques del Jazz al Jamboree. Un home de més de 80 anys, escanyolit i caminant amb una certa dificultat, en contrast pel que fa a la seva persona, a la seva "ànima", a les seves ganes vitals....Un home amb un gran somriure i encara amb ganes de gaudir i fer gaudir al públic. Wally Besser, trompetista, que juntament amb el seu germà i Pere Farré havien format part d'un dels primers combos de Jazz al Jamboree i havien encetat les Jam Sessions en el mateix local? Aquest retrobament de Pere Farré i Wally Besser que s'ha quallat en actuacions el cap de setmana passat i finalment en la WTF d'ahir s'ha pogut realitzar gràcies a la tenacitat de la Carme Puche Moré i el suport de la direcció del Jamboree, amb Joan Mas al capdavant, i l'ànima d'aquestes WTF, l'Aurelio Santos. Ahir, la WTF la van iniciar aquests dos gran del Jazz, Wally i Pere, conjuntament amb un altre gran instigador d'aquestes mogudes, l'Adrià Font, bateria i un dels quatre grans que van iniciar el Jazz a Terrassa. 

Pere Farré by Josep Tomàs

Un altre d'aquests quatre, Valentí Grau, el vam poder veure a primera fila acompanyat de la seva companya Adela. El quart del combo d'ahir va ser en Dimitri Skidanov,  contrabaixista que ja porta uns quants anys entre nosaltres. La presentació que va fer l'Aurelio d'aquests grans músics va ser força emotiva, saludant al Valentí i fent-nos-lo aplaudir per la seva gran tasca; després d'això va donar pas a l'actuació amb un Wally Besser assegut en un tamboret i amb dos micros a l'abast, un per l'instrument i l'altre per poder presentar els temes. Ho va fer en un castellà molt comprensible i amb una gran simpatia, i deixant anar algunes curtes històries relacionades amb músics amb els quals va tocar. 

Pere Farré, Wally Besser, Dimitri Skidasnov i Adrià Font by Josep Tomàs

S'ha de dir que, tot i l'edat i haver patit entrebancs de salut del nivell d'un càncer al coll, crec, va fer sonar la trompeta i el fiscorn amb claredat i potència i sobretot amb un gran swing. Pere Farré va estar sensible i va tocar el piano amb nitidesa i gran compenetració amb en Wally. Pere Farré, un dels artífexs del Jazz a casa nostra des de fa tants i tants anys, està en plena forma, fent uns solos magnífics i acompanyant millor. La resta de la secció rítmica, l'Adrià i en Dimitri, van estar perfectes acompanyant a aquests dos grans mestres i van fer cadascun d'ells uns magnífics solos. 

Wally Besser, Fredrik  Carlquist i Guillermo Calliero by The Jump Doc

Així va anar la primera part, on aquest combo especial ens va fer gaudir a tots plegats al llarg de la primera hora. Després van començar les sorpreses les quals van tenir noms i cognoms....potser me'n deixo algun....a l'escenari van pujar Pere Soto, Guillermo Calliero, Fredrik Carlquist, Raynald Colom, per parlar d'uns quants. Veure'ls a tots plegats tocant i acompanyant a aquestes figures emblemàtiques, homes de més 80 que han donat la seva vida per la música i pel Jazz en particular va ser molt emocionant, al menys per a mi. Un altre "monstre" de la música que va pujar a l'escenari, sinó coetani amb els dos "grans" quasi coetani a ells, va ser el gran Francesc Borrull, home que atresora una llarga història an aquest món nostra i que ha acompanyat molt de temps a la Laura Simò per parlar només d'un músic. Va tocar algun tema clarament "bop" i ho va fer de manera magnífica.

Wally Besser i Irene Reig  by The Jump Documentary

l'Aurelio ens tenia reservades més sorpreses que també tenien noms i cognoms......Irene Reig, Joan Casares Alcobé, Anton Jarl, Daniel Gonzalez....Veure a la Irene fer un solo combinat amb en Wally va ser brutal. Els separaven més de 60 anys...maco, maco. Ja cap el final, a l'hora de les bruixes, que a les WTF són les 23h, l'Aurelio va convidar al Tomás Fosch, a la gran cantant Tamar McLeod i al Morten a fer una magnífica balada. Després d'això, encara havien de venir més sorpreses...Ja quan tot era ben fosc, van tornar a l'escenari Wally Besser, Pere Farré, Dimitri Skidanov i jo diria que a la bateria hi havia el Dani. l'Aurelio va començar a fer el BeatBoxing amb una formació liderada per dos homes del Jazz que probablement, segur diria jo, mai havien acompanyat aquest estil...En Wally se'l veia molt a gust en aquella moguda i tots plegats van interpretar un tema que es deia.......bé, tant se val.......Una WTF per a la història, una WTF única que recordarem sempre.....

Calidesa i intimisme a la Nova Jazz Cava amb Marina Tuset, Andreu Martínez i Toni Pagès

Ahir, segurament mentre el CR7 es fotia un gol en pròpia porta, uns quants privilegiats vàrem poder assistir al primer concert a la Nova Jazz Cava de Marina Tuset, Andreu Martínez i Toni Pagès. Dic el primer perquè va ser això, i no vull pas dir que avui n'hi hagi un altre....El concert va anar de la manera que els tres músics l'havien trenat...Un format reduït adequat als temps que vivim, on sembla que a la gent li costa bellugar el cul de casa. Intimisme, calidesa i silenci de l'auditori que no arribava al miler....va ser la tònica general del concert. El projecte que porten entre mans la Marina i l'Andreu des de fa uns mesos és això mateix que vam escoltar ahir i que va començar un dia fred de novembre a La Tasca Cervelló. Aquest dissabte però, vam tenir el plaer de veure'n ampliat el format que va passar d'un dos a un tres. Toni Pagès, gran bateria que forma part del projecte de David Pastor, el Nu-Ruts, i que va estar a punt de venir al Jazz Club La Vicentina, va muntar un "tinglado" del qual podríem dir de tot menys "convencional". Un trosset de bateria amb algun plateret penjat, trossos dispersats d'elements relacionats amb la percussió, un "cajon", etc... i un bon teclat. Amb tot això, Toni va donar-li un "color" diferent al projecte. Un color que va ser més "brillant" i que va col·laborar en l'èxit del projecte. Tant l'Andreu com la Marina van estar incommensurables, l'un a la guitarra i veu i ella amb la seva magnífica i càlida veu. El mateix Valentí Grau, ànima immortal de la Nova Jazz Cava va felicitar-los en acabar el concert, en especial a la Marina, a la qual no havia vist mai en directe. Esperem que els desitjos expressats pel Valentí arribin a ser realitat en els propers temps. De públic n'hi va haver de divers, essent-ne una bona colla amics i familiars, tots amb ganes de veure'ls en aquest magnífic indret. Miquel Tuset i Mallol

La primera Jam Session del 2013

Ei ei, ja hi tornem amb les "quatre ratlles"....Avui és una hora prudencial per arribar a casa i poder anar a descansar....Tot i haver tornat "d'hora" a casa haig de dir que la primera Jam del 2013 ha estat tot un èxit. La Jam l'hem començada amb el combo habitual liderat pel sempre magnífic i sorprenent Geni Barry, amb Paco Weht al baix elèctric i Felipe Muñoz bateria. L'Albert Caire al piano s'hi ha posat en el segon tema, ja que esperant a un guitarrista, aquest finalment no ha aparegut. Ha vingut un públic força nombrós i també han vingut músics, alguns dels quals ja són com de la casa, com és el cas del Jordi Pujol, guitarra que ha participat del combo estable quasi des del primer moment, el Modest Pelfort Fabregas, trompeta, flauta i baix elèctric, el Joaquim Castanyer, trompeta baixa i l'Arnau Alonso Montané, bateria i vibràfon. Però avui ha vingut també un magnífic "profe" acompanyat de la seva alumna. Aquests han estat el Rubén Fernández, veu i l'Anna Pérez Pérez, veu. Mestre i alumna han gaudit i ens han fet gaudir a tots nosaltres cantant diversos temes molt ben interpretats. També ha vingut la parella formada per la Noelia White i el Pep, company sentimental i de guerres musicals. D'altres companys que han vingut han estat la colla representant a l'Associació de Jazz de Rubí amb el Pere, el Francisco Santos i parella, i l'amic entranyable, l'Andreu. El Francisco ha portat el clarinet amb el qual ha tocat el "Blue Monk" i algú de nosaltres l'hem acompanyat. Dels amics col·laboradors mencionar la presència d'uns quants entre els quals el Carles Guillem qui al final m'ha fet un cop de mà recollint begudes mentre jo apilava cadires i taules. No m'agradaria deixar-me ningú dels implicats......Ara recordo que ha vingut el David amb el seu baix elèctric i amb el qual ha tocat el "Blue Bossa", tema amb el qual potser s'ha estrenat en una Jam. En definitiva content per la resposta de la gent que ha vingut, músics i no músics, ja que sense ells no faria tan bona cara.....Bona nit i molt bon Jaç amb el Jazz.     Miquel Tuset i Mallol

Gran Concert de Festa Major amb la "Gemma Abrié + Vicens Martín Dream Big Band"

Amigues i amics del Jazz Club La Vicentina. Ahir, dissabte 19 de gener dins del marc de la "Festa Major d'Hivern" del poble, les diferents entitats ven fer diversos actes i La Vicentina, mitjançant el Jazz Club també, és clar. Vam tenir la sort de comptar amb una gran orquestra farcida d'excel·lents músics dirigida per un gran compositor i guitarrista, Vicens Martín, i amb una magnífica presència i veu al capdavant, la de la Gemma Abrié. Una proposta diferent, una proposta "culta", una proposta musical i poètica. Els poemes de Josep Carner van anar sorgint de les veus dels "rapsodes" i de les "rapsodes", per després escoltar-los amb una música composada expressament  per ells, i cantats per la Gemma. Una "gran orquestra" amb una gran responsabilitat escènica que ja molt abans de començar a les 20h, varen estar polint diversos temes, sempre sota la direcció del Vicens. Un dia bastant "malparit", on no només va fer mal temps, amb pluja i vent, sinó que també hi va haver futbol, com quasi sempre. Encara però vam tenir sort que aquest esport acabés una miqueta abans de les 20h, la qual cosa va permetre a uns quants que no van arribar a la centena, de deixar-se caure per la Sala del Teatre de La Vicentina. Tenint en compte la magnífica proposta presentada us haig de dir que hi vam trobar a faltar diversa gent que podia haver vingut. Ja se sap que cadascú fa el que vol, però tal dia com ahir era un bon dia per participar en un acte molt ben preparat i muntat, i organitzat amb tota l'estima, desinteressada estima. 

Un concert amb un quinzena de músics de "primera" línia, experts i experimentats músics, cadascun dels quals amb projecte propi i compartint quan cal el projecte d'altri. Gent magnífica, humanament i musicalment. I qui van ser doncs aquests "15 magnífics"?....

David Pastor, Jaume Peña i Leo Torres, trompetes

Tom Johnson, Josep Tutusaus i David Parras, trombons

Vicent Maciàn, Guim García-Balash, Jordi Santanach i Marcel·lí Bayer, saxos, flautes i clarinets

Alejandro di Costanzo, piano
Rai Ferrer, contrabaix
Ramon Angel Rey, bateria

Vicens Martín, direcció i guitarra

Gemma Abrié, veu. 

Per qualsevol que estigui una mica assabentat del què es cou en el món del Jazz, amb aquesta llista ja en tindria prou per saber que en gaudiria de manera plena....com ens va passar a alguns, potser la majoria, i si més no, segur que els hi va passar als amic i amigues col·laboradors del Jazz Club La Vicentina, avesats com estan ja a alguns d'aquest músics en les sessions que fem cada mes, on alguns d'ells ja els hem pogut veure i escoltar més d'una vegada.

La gent però va anar venint i vam poder començar no gaire més tard de l'hora prevista. Després de fer jo la presentació i explicació de com aniria l'acte, Vicens Martín va començar a explicar-ne la seva part i seguidament va convidar el primer rapsoda, a recitar la primera poesia, "Com les maduixes". 

De fet, el procediment va ser el mateix per a cada poema, primer sortiria un o una rapsoda a recitar el poema i després l'interpretaria la Big Band completa amb guitarrista i cantant.

La llista dels poemes recitats i interpretats és aquesta, amb el nom del o de la rapsoda al costat.

(1) Com les maduixes / Laia Torras

(2) Aglae i les taronges / Gerard Jornet

(3) Les serves endreçades / Lluís Prat

(4) Les llimones casolanes / Toni Pastor

(5) La poma escollida / Paquita Pahissa

(6) Les prunes d’or / Roser Boladeras

(7) Eglé i la síndria / José Antonio Arcediano

(8) Agavé i les castanyes / Jaume Guillén

(9) Les cireres ingènues / Laia Mèlich

(10) Les figues matinals / Tona Siñol

(11) Els raïms immortals / Jordi Mèlich

La impressió que tinc del què li va poder passar al públic que va venir, desconeixedor de les músiques que escoltaria és aquesta.....Quan escoltes per primera vegada una cançó, unes músiques i melodies cantades, també se't pot fer estranya, a l'inici, en el primer tema. L'escoltes, d'entrada estranyat, ja que és la primera vegada que ho fas, i segur que et costa, més encara si les melodies no són gens fàcils, gens populars. Mentre no escoltes el segon tema, el rapsoda o la rapsoda et fica en el mon oníric del poeta, el "Príncep dels Poetes", i creus descansar l'orella....En començar el segon tema, i veure-li alguna relació amb l'anterior, per melodies o harmonies, et permet això una millor acceptació d'aquestes, percebent ja, o intuint com aniran la resta. En el tercer tema, sinó has marxat ja, vol dir que et comença a agradar i que t'agrada l'espectacle de manera global. Hi ha gent del poble que recita, i les músiques comencen a ser-te agradables....i així fins al final, on ja t'has convertit amb un fervent admirador de la proposta melòdica i cantada. No has pogut impedir enlluernar-te per la proximitat de la "creativitat", de la "excel·lència", de les bones maneres interpretatives, dels magnífics solos, malgrat no ser un "expert" en el món de Jazz. I finalment has gaudit d'allò més, i t'adones que fa estona que gaudeixes i això et fa feliç. Has passat una bona estona, sense tenir pressa en marxar, gaudint d'allò més tot i no ser un expert, i veient com a la resta del públic li passa més o menys el mateix. 

Els temes van ser variats, rítmicament i melòdica, amb interpretacions extraordinàries dels solistes en els seus solos, i de la cantant, la simpàtica i comunicativa Gemma Abrié. Després, també vam gaudir amb temes lents, suaus, una mena de balades on la gent, amb silencis absoluts, permetia que la Gemma els interpretés amb suavitat sonora, i on en l'ambient, es podia escoltar el vol d'un insecte. Compenetració total amb aquelles magnífiques melodies, i cada vegada més acceptació pels "oïdes difícils". De fet, hi va haver temes melòdics, temes amb ritmes mediterranis i algun esquetx flamenc, a més a més dels solos jazzístics que van interpretar quasi tots els  músics de la "Big Band", entre els quals, David Pastor, Jaume Peña, Leo Torres, Josep Tutusaus, Vicent Maciàn, Guim Garcia-Balash, Ramon Angel Rey, Alejandro di Costanzo, Rai Ferrer, Vicens Martín i sempre amb la magnífica veu de la Gemma Abrié. 

S'ha de dir que les composicions del Vicens Martín són d'una qualitat extraordinària, si bé és cert que no són "fàcils" pel gran públic, és evident que ho són més pels que escoltem Jazz o músiques "diferents" i allunyades del "top ten" dels populars. 
Temes tots relacionats amb l'estructura poètica de la poesia, essent dinàmics o no segons la idea general del poema i sempre compenetrats amb aquest. Melodies precioses, algunes de les quals tindran cabuda en la nostra memòria col·lectiva en els propers anys, tal és la qualitat d'aquestes. Altres hi seran però menys....aquest és el preu a pagar pel fet d'haver fet una "obra" en majúscules. La "obra" però, la podrem escoltar aviat en un compacte a més d'un llibret amb la resta de poesies del llibre de Carner, "Els Fruits Saborosos". Al menys aquesta és la intenció del compositor i guitarrista i magnífica persona que és el Vicens Martín.
La Gemma va brillar com sempre sol fer, amb humilitat, tendresa i simpatia. És una persona càlida i una gran cantant, amb un registre en l'àmbit dels aguts prou significatiu, i que ella sap manegar amb total professionalitat. A mi, en particular, em va agradar d'allò més en els temes lents i no massa pujats de volum ni to. És on vaig poder gaudir més escoltant-la, també als seus companys, on es va poder escoltar la calidesa de la seva veu. Això no vol dir que en els altres temes no ens agradés, però els volums una mica més forts són assumptes a controlar, ja que no sempre s'aconsegueix impactar més en la audiència. A vegades és al contrari, com més suau, millor, més obligues a la gent a escoltar, més silenci es fa i més compenetració hi ha.
Per parlar de la resta de companys, la majoria amics que han vingut al Jazz Club La Vicentina, necessitaria molta més verborrea, i com que no en tinc tanta, només dir que tots, tots, van estar extraordinaris, demostrant la seva compenetració amb l'obra del Vicens i interpretant-la segons la seva direcció. Vam gaudir sempre escoltant a la Dream Big Band, tocant junts a la perfecció, amb total claredat i nitidesa. Els metalls i les canyes, i també la secció rítmica. Tots van demostrar el que són, uns músics extraordinaris i unes magnífiques persones.

La sorpresa inicial va deixar pas a un gaudi absolut, més encara veient com des de l'escenari se'ns convidava a participar cantant trossets primer cantats per la Gemma. El públic es va anar animant i ja quasi tots ens vam trobar cantant i gaudint. Un darrer tema que fa ver que tothom gaudís i cantés tot just abans que tots els músics, en un final apoteòsic d'improvisació col·lectiva, allarguessin el final fins un aplaudiment general, llarg i agraït. Moment en el qual et toca agrair als presents la seva assistència, a la Imma Prat i l'Oriol Junqueras la seva presència i total suport en el projecte, i el de comentar que sense la col·laboració d'en Jordi Boladeras no hauria estat possible l'execució de l'acte poètic. Ell va fer la tasca de recerca humana i poètica i després d'agrair-li-ho i fer sonar uns aplaudiments, va ser el moment de convidar als rapsodes, homes i dones, a pujar a l'escenari per sortir plegats a la "foto". Fotos que podrem veure aviat, suposo, fetes per dos grans de les màquines, el nostre inseparable amic i fotògraf oficial del Jazz Club La Vicentina, en Gustaf Soldevila, i l'amic i constant col·laborador de les WTF del Jamboree,  en Josep Tomàs, col·lega aficionat, company assidu de les WTF de l'Aurelio Santos, on ens trobem quasi tots els dilluns al local emblemàtic de la "plaça Reial". Un magnífic concert que no vaig poder enregistrar per diversos motius, un dels quals les dimensions del local, i el no haver-ho  fet mai i els altres motius relacionats amb les diverses feines que em va tocar fer tot just abans de començar el concert, preparar els aspectes tècnics, vendre entrades, presentar, etc....Sort que no vaig haver de retirar les butaques, les 300 butaques.....Tot i això, després vam poder gaudir d'un "soparet" preparat per "La Cuina d'en Toni" i sufragat per l'ajuntament de Sant Vicenç dels Horts, el qual vam compartir amb tots els rapsodes i totes les rapsodes que van recitar les poesies, acabant així, amb gran germanor un acte que va resultar ser magnífic.
Miquel Tuset i Mallol.

El Jazz en el 2012: una suite en 12 moviments. (Del blog de "El País")

Benvolgudes i benvolguts, amigues i amics del Jazz Club La Vicentina. Aquí teniu un enllaç interessant al blog del diari El País on parla de com ha estat el 2012 des del punt de vista jazzístic. Interessant i educatiu. Que el gaudiu. 

http://blogs.elpais.com/muro-de-sonido/2012/12/el-jazz-en-2012-una-suite-en-12-movimientos-.html