És que les WTF són una cosa increïble.
Darrerament, amb la presència de les noves fornades de joves grans
músics, i sempre, amb algun dels habituals a aquestes sessions que
organitza des de fa més d'11 anys l'incansable Aurelio Santos.
Ahir vam tenir a dos membres de la saga Casares, el para, en Pau
Casares amb el saxo tenor, i el fill que era qui s'encarregava
d'obrir-la, en Joan Casares Alcobé. Darrera d'ells, la jove pianista Ester Quevedo, la jove saxofonista Irene Reig,
el jove trompetista Oriol Vallés, i el no tan jove contrabaixista Manel
Fortià. Això va ser només l'inici....la continuació va estar tan
farcida de músics que requeriria una ampliació que no faré. Deixem-ho així, i
que vagi bé l'aperitiu i que gaudiu de la música que ara sí ja sona. Miquel Tuset i Mallol.
Gran Concert de Joan Casares Sextet a les WTF del Jamboree
Hola amigues i amics del Jazz Club La Vicentina, després d'una colla de dies, des del dilluns 11 de febrer, que no havia tingut temps per editar l'àudio d'aquest concert-Jam, però ara finalment ja està penjat....ja em disculpareu.... El text que vaig escriure un dia després i que vaig penjar al Facebook només deia quatre ratlles, suficients per entendre com va anar i així ho deixaré.....i diu així.
Una WTF per a la història amb Wally Besser i Pere Farré
 |
| Wally Besser by Josep Tomàs |
 |
| Pere Farré by Josep Tomàs |
 |
| Pere Farré, Wally Besser, Dimitri Skidasnov i Adrià Font by Josep Tomàs |
 |
| Wally Besser, Fredrik Carlquist i Guillermo Calliero by The Jump Doc |
 |
| Wally Besser i Irene Reig by The Jump Documentary |
Calidesa i intimisme a la Nova Jazz Cava amb Marina Tuset, Andreu Martínez i Toni Pagès
Ahir, segurament mentre el CR7 es fotia un gol en pròpia porta, uns quants privilegiats vàrem poder assistir al primer concert a la Nova Jazz Cava de Marina Tuset, Andreu Martínez i Toni Pagès. Dic el primer perquè va ser això, i no vull pas dir que avui n'hi hagi un altre....El concert va anar de la manera que els tres músics l'havien trenat...Un format reduït adequat als temps que vivim, on sembla que a la gent li costa bellugar el cul de casa. Intimisme, calidesa i silenci de l'auditori que no arribava al miler....va ser la tònica general del concert. El projecte que porten entre mans la Marina i l'Andreu des de fa uns mesos és això mateix que vam escoltar ahir i que va començar un dia fred de novembre a La Tasca Cervelló. Aquest dissabte però, vam tenir el plaer de veure'n ampliat el format que va passar d'un dos a un tres. Toni Pagès, gran bateria que forma part del projecte de David Pastor, el Nu-Ruts, i que va estar a punt de venir al Jazz Club La Vicentina, va muntar un "tinglado" del qual podríem dir de tot menys "convencional". Un trosset de bateria amb algun plateret penjat, trossos dispersats d'elements relacionats amb la percussió, un "cajon", etc... i un bon teclat. Amb tot això, Toni va donar-li un "color" diferent al projecte. Un color que va ser més "brillant" i que va col·laborar en l'èxit del projecte. Tant l'Andreu com la Marina van estar incommensurables, l'un a la guitarra i veu i ella amb la seva magnífica i càlida veu. El mateix Valentí Grau, ànima immortal de la Nova Jazz Cava va felicitar-los en acabar el concert, en especial a la Marina, a la qual no havia vist mai en directe. Esperem que els desitjos expressats pel Valentí arribin a ser realitat en els propers temps. De públic n'hi va haver de divers, essent-ne una bona colla amics i familiars, tots amb ganes de veure'ls en aquest magnífic indret. Miquel Tuset i Mallol
Gran Concert de Festa Major amb la "Gemma Abrié + Vicens Martín Dream Big Band"
Amigues i amics del Jazz Club La Vicentina. Ahir, dissabte 19 de gener dins del marc de la "Festa Major d'Hivern" del poble, les diferents entitats ven fer diversos actes i La Vicentina, mitjançant el Jazz Club també, és clar. Vam tenir la sort de comptar amb una gran orquestra farcida d'excel·lents músics dirigida per un gran compositor i guitarrista, Vicens Martín, i amb una magnífica presència i veu al capdavant, la de la Gemma Abrié. Una proposta diferent, una proposta "culta", una proposta musical i poètica. Els poemes de Josep Carner van anar sorgint de les veus dels "rapsodes" i de les "rapsodes", per després escoltar-los amb una música composada expressament per ells, i cantats per la Gemma. Una "gran orquestra" amb una gran responsabilitat escènica que ja molt abans de començar a les 20h, varen estar polint diversos temes, sempre sota la direcció del Vicens. Un dia bastant "malparit", on no només va fer mal temps, amb pluja i vent, sinó que també hi va haver futbol, com quasi sempre. Encara però vam tenir sort que aquest esport acabés una miqueta abans de les 20h, la qual cosa va permetre a uns quants que no van arribar a la centena, de deixar-se caure per la Sala del Teatre de La Vicentina. Tenint en compte la magnífica proposta presentada us haig de dir que hi vam trobar a faltar diversa gent que podia haver vingut. Ja se sap que cadascú fa el que vol, però tal dia com ahir era un bon dia per participar en un acte molt ben preparat i muntat, i organitzat amb tota l'estima, desinteressada estima.
Un concert amb un quinzena de músics de "primera" línia, experts i experimentats músics, cadascun dels quals amb projecte propi i compartint quan cal el projecte d'altri. Gent magnífica, humanament i musicalment. I qui van ser doncs aquests "15 magnífics"?....
David Pastor, Jaume Peña i Leo Torres, trompetes
Tom Johnson, Josep Tutusaus i David Parras, trombons
Vicent Maciàn, Guim García-Balash, Jordi Santanach i Marcel·lí Bayer, saxos, flautes i clarinets
Alejandro di Costanzo, piano
Rai Ferrer, contrabaix
Ramon Angel Rey, bateria
Rai Ferrer, contrabaix
Ramon Angel Rey, bateria
Vicens Martín, direcció i guitarra
Gemma Abrié, veu.
Per qualsevol que estigui una mica assabentat del què es cou en el món del Jazz, amb aquesta llista ja en tindria prou per saber que en gaudiria de manera plena....com ens va passar a alguns, potser la majoria, i si més no, segur que els hi va passar als amic i amigues col·laboradors del Jazz Club La Vicentina, avesats com estan ja a alguns d'aquest músics en les sessions que fem cada mes, on alguns d'ells ja els hem pogut veure i escoltar més d'una vegada.
La gent però va anar venint i vam poder començar no gaire més tard de l'hora prevista. Després de fer jo la presentació i explicació de com aniria l'acte, Vicens Martín va començar a explicar-ne la seva part i seguidament va convidar el primer rapsoda, a recitar la primera poesia, "Com les maduixes".
De fet, el procediment va ser el mateix per a cada poema, primer sortiria un o una rapsoda a recitar el poema i després l'interpretaria la Big Band completa amb guitarrista i cantant.
La llista dels poemes recitats i interpretats és aquesta, amb el nom del o de la rapsoda al costat.
(1) Com les maduixes / Laia Torras
(2) Aglae i les taronges /
Gerard Jornet
(3) Les serves
endreçades / Lluís Prat
(4) Les llimones
casolanes / Toni Pastor
(5) La poma escollida / Paquita Pahissa
(6) Les prunes d’or / Roser
Boladeras
(7) Eglé i la síndria / José
Antonio Arcediano
(8) Agavé i les
castanyes / Jaume Guillén
(9) Les cireres ingènues / Laia
Mèlich
(10) Les figues matinals / Tona
Siñol
(11) Els raïms immortals
/ Jordi Mèlich
La impressió que tinc del què li va poder passar al públic que va venir, desconeixedor de les músiques que escoltaria és aquesta.....Quan escoltes per primera vegada una cançó, unes músiques i melodies cantades, també se't pot fer estranya, a l'inici, en el primer tema. L'escoltes, d'entrada estranyat, ja que és la primera vegada que ho fas, i segur que et costa, més encara si les melodies no són gens fàcils, gens populars. Mentre no escoltes el segon tema, el rapsoda o la rapsoda et fica en el mon oníric del poeta, el "Príncep dels Poetes", i creus descansar l'orella....En començar el segon tema, i veure-li alguna relació amb l'anterior, per melodies o harmonies, et permet això una millor acceptació d'aquestes, percebent ja, o intuint com aniran la resta. En el tercer tema, sinó has marxat ja, vol dir que et comença a agradar i que t'agrada l'espectacle de manera global. Hi ha gent del poble que recita, i les músiques comencen a ser-te agradables....i així fins al final, on ja t'has convertit amb un fervent admirador de la proposta melòdica i cantada. No has pogut impedir enlluernar-te per la proximitat de la "creativitat", de la "excel·lència", de les bones maneres interpretatives, dels magnífics solos, malgrat no ser un "expert" en el món de Jazz. I finalment has gaudit d'allò més, i t'adones que fa estona que gaudeixes i això et fa feliç. Has passat una bona estona, sense tenir pressa en marxar, gaudint d'allò més tot i no ser un expert, i veient com a la resta del públic li passa més o menys el mateix.
Els temes van ser variats, rítmicament i melòdica, amb interpretacions extraordinàries dels solistes en els seus solos, i de la cantant, la simpàtica i comunicativa Gemma Abrié. Després, també vam gaudir amb temes lents, suaus, una mena de balades on la gent, amb silencis absoluts, permetia que la Gemma els interpretés amb suavitat sonora, i on en l'ambient, es podia escoltar el vol d'un insecte. Compenetració total amb aquelles magnífiques melodies, i cada vegada més acceptació pels "oïdes difícils". De fet, hi va haver temes melòdics, temes amb ritmes mediterranis i algun esquetx flamenc, a més a més dels solos jazzístics que van interpretar quasi tots els músics de la "Big Band", entre els quals, David Pastor, Jaume Peña, Leo Torres, Josep Tutusaus, Vicent Maciàn, Guim Garcia-Balash, Ramon Angel Rey, Alejandro di Costanzo, Rai Ferrer, Vicens Martín i sempre amb la magnífica veu de la Gemma Abrié.
S'ha de dir que les composicions del Vicens Martín són d'una qualitat extraordinària, si bé és cert que no són "fàcils" pel gran públic, és evident que ho són més pels que escoltem Jazz o músiques "diferents" i allunyades del "top ten" dels populars.
Temes tots relacionats amb l'estructura poètica de la poesia, essent dinàmics o no segons la idea general del poema i sempre compenetrats amb aquest. Melodies precioses, algunes de les quals tindran cabuda en la nostra memòria col·lectiva en els propers anys, tal és la qualitat d'aquestes. Altres hi seran però menys....aquest és el preu a pagar pel fet d'haver fet una "obra" en majúscules. La "obra" però, la podrem escoltar aviat en un compacte a més d'un llibret amb la resta de poesies del llibre de Carner, "Els Fruits Saborosos". Al menys aquesta és la intenció del compositor i guitarrista i magnífica persona que és el Vicens Martín.
La Gemma va brillar com sempre sol fer, amb humilitat, tendresa i simpatia. És una persona càlida i una gran cantant, amb un registre en l'àmbit dels aguts prou significatiu, i que ella sap manegar amb total professionalitat. A mi, en particular, em va agradar d'allò més en els temes lents i no massa pujats de volum ni to. És on vaig poder gaudir més escoltant-la, també als seus companys, on es va poder escoltar la calidesa de la seva veu. Això no vol dir que en els altres temes no ens agradés, però els volums una mica més forts són assumptes a controlar, ja que no sempre s'aconsegueix impactar més en la audiència. A vegades és al contrari, com més suau, millor, més obligues a la gent a escoltar, més silenci es fa i més compenetració hi ha.
Per parlar de la resta de companys, la majoria amics que han vingut al Jazz Club La Vicentina, necessitaria molta més verborrea, i com que no en tinc tanta, només dir que tots, tots, van estar extraordinaris, demostrant la seva compenetració amb l'obra del Vicens i interpretant-la segons la seva direcció. Vam gaudir sempre escoltant a la Dream Big Band, tocant junts a la perfecció, amb total claredat i nitidesa. Els metalls i les canyes, i també la secció rítmica. Tots van demostrar el que són, uns músics extraordinaris i unes magnífiques persones.
La sorpresa inicial va deixar pas a un gaudi absolut, més encara veient com des de l'escenari se'ns convidava a participar cantant trossets primer cantats per la Gemma. El públic es va anar animant i ja quasi tots ens vam trobar cantant i gaudint. Un darrer tema que fa ver que tothom gaudís i cantés tot just abans que tots els músics, en un final apoteòsic d'improvisació col·lectiva, allarguessin el final fins un aplaudiment general, llarg i agraït. Moment en el qual et toca agrair als presents la seva assistència, a la Imma Prat i l'Oriol Junqueras la seva presència i total suport en el projecte, i el de comentar que sense la col·laboració d'en Jordi Boladeras no hauria estat possible l'execució de l'acte poètic. Ell va fer la tasca de recerca humana i poètica i després d'agrair-li-ho i fer sonar uns aplaudiments, va ser el moment de convidar als rapsodes, homes i dones, a pujar a l'escenari per sortir plegats a la "foto". Fotos que podrem veure aviat, suposo, fetes per dos grans de les màquines, el nostre inseparable amic i fotògraf oficial del Jazz Club La Vicentina, en Gustaf Soldevila, i l'amic i constant col·laborador de les WTF del Jamboree, en Josep Tomàs, col·lega aficionat, company assidu de les WTF de l'Aurelio Santos, on ens trobem quasi tots els dilluns al local emblemàtic de la "plaça Reial". Un magnífic concert que no vaig poder enregistrar per diversos motius, un dels quals les dimensions del local, i el no haver-ho fet mai i els altres motius relacionats amb les diverses feines que em va tocar fer tot just abans de començar el concert, preparar els aspectes tècnics, vendre entrades, presentar, etc....Sort que no vaig haver de retirar les butaques, les 300 butaques.....Tot i això, després vam poder gaudir d'un "soparet" preparat per "La Cuina d'en Toni" i sufragat per l'ajuntament de Sant Vicenç dels Horts, el qual vam compartir amb tots els rapsodes i totes les rapsodes que van recitar les poesies, acabant així, amb gran germanor un acte que va resultar ser magnífic.
Miquel Tuset i Mallol.
Els temes van ser variats, rítmicament i melòdica, amb interpretacions extraordinàries dels solistes en els seus solos, i de la cantant, la simpàtica i comunicativa Gemma Abrié. Després, també vam gaudir amb temes lents, suaus, una mena de balades on la gent, amb silencis absoluts, permetia que la Gemma els interpretés amb suavitat sonora, i on en l'ambient, es podia escoltar el vol d'un insecte. Compenetració total amb aquelles magnífiques melodies, i cada vegada més acceptació pels "oïdes difícils". De fet, hi va haver temes melòdics, temes amb ritmes mediterranis i algun esquetx flamenc, a més a més dels solos jazzístics que van interpretar quasi tots els músics de la "Big Band", entre els quals, David Pastor, Jaume Peña, Leo Torres, Josep Tutusaus, Vicent Maciàn, Guim Garcia-Balash, Ramon Angel Rey, Alejandro di Costanzo, Rai Ferrer, Vicens Martín i sempre amb la magnífica veu de la Gemma Abrié.
S'ha de dir que les composicions del Vicens Martín són d'una qualitat extraordinària, si bé és cert que no són "fàcils" pel gran públic, és evident que ho són més pels que escoltem Jazz o músiques "diferents" i allunyades del "top ten" dels populars.
Temes tots relacionats amb l'estructura poètica de la poesia, essent dinàmics o no segons la idea general del poema i sempre compenetrats amb aquest. Melodies precioses, algunes de les quals tindran cabuda en la nostra memòria col·lectiva en els propers anys, tal és la qualitat d'aquestes. Altres hi seran però menys....aquest és el preu a pagar pel fet d'haver fet una "obra" en majúscules. La "obra" però, la podrem escoltar aviat en un compacte a més d'un llibret amb la resta de poesies del llibre de Carner, "Els Fruits Saborosos". Al menys aquesta és la intenció del compositor i guitarrista i magnífica persona que és el Vicens Martín.
La Gemma va brillar com sempre sol fer, amb humilitat, tendresa i simpatia. És una persona càlida i una gran cantant, amb un registre en l'àmbit dels aguts prou significatiu, i que ella sap manegar amb total professionalitat. A mi, en particular, em va agradar d'allò més en els temes lents i no massa pujats de volum ni to. És on vaig poder gaudir més escoltant-la, també als seus companys, on es va poder escoltar la calidesa de la seva veu. Això no vol dir que en els altres temes no ens agradés, però els volums una mica més forts són assumptes a controlar, ja que no sempre s'aconsegueix impactar més en la audiència. A vegades és al contrari, com més suau, millor, més obligues a la gent a escoltar, més silenci es fa i més compenetració hi ha.
Per parlar de la resta de companys, la majoria amics que han vingut al Jazz Club La Vicentina, necessitaria molta més verborrea, i com que no en tinc tanta, només dir que tots, tots, van estar extraordinaris, demostrant la seva compenetració amb l'obra del Vicens i interpretant-la segons la seva direcció. Vam gaudir sempre escoltant a la Dream Big Band, tocant junts a la perfecció, amb total claredat i nitidesa. Els metalls i les canyes, i també la secció rítmica. Tots van demostrar el que són, uns músics extraordinaris i unes magnífiques persones.
La sorpresa inicial va deixar pas a un gaudi absolut, més encara veient com des de l'escenari se'ns convidava a participar cantant trossets primer cantats per la Gemma. El públic es va anar animant i ja quasi tots ens vam trobar cantant i gaudint. Un darrer tema que fa ver que tothom gaudís i cantés tot just abans que tots els músics, en un final apoteòsic d'improvisació col·lectiva, allarguessin el final fins un aplaudiment general, llarg i agraït. Moment en el qual et toca agrair als presents la seva assistència, a la Imma Prat i l'Oriol Junqueras la seva presència i total suport en el projecte, i el de comentar que sense la col·laboració d'en Jordi Boladeras no hauria estat possible l'execució de l'acte poètic. Ell va fer la tasca de recerca humana i poètica i després d'agrair-li-ho i fer sonar uns aplaudiments, va ser el moment de convidar als rapsodes, homes i dones, a pujar a l'escenari per sortir plegats a la "foto". Fotos que podrem veure aviat, suposo, fetes per dos grans de les màquines, el nostre inseparable amic i fotògraf oficial del Jazz Club La Vicentina, en Gustaf Soldevila, i l'amic i constant col·laborador de les WTF del Jamboree, en Josep Tomàs, col·lega aficionat, company assidu de les WTF de l'Aurelio Santos, on ens trobem quasi tots els dilluns al local emblemàtic de la "plaça Reial". Un magnífic concert que no vaig poder enregistrar per diversos motius, un dels quals les dimensions del local, i el no haver-ho fet mai i els altres motius relacionats amb les diverses feines que em va tocar fer tot just abans de començar el concert, preparar els aspectes tècnics, vendre entrades, presentar, etc....Sort que no vaig haver de retirar les butaques, les 300 butaques.....Tot i això, després vam poder gaudir d'un "soparet" preparat per "La Cuina d'en Toni" i sufragat per l'ajuntament de Sant Vicenç dels Horts, el qual vam compartir amb tots els rapsodes i totes les rapsodes que van recitar les poesies, acabant així, amb gran germanor un acte que va resultar ser magnífic.
Miquel Tuset i Mallol.
El Jazz en el 2012: una suite en 12 moviments. (Del blog de "El País")
Benvolgudes i benvolguts, amigues i amics del Jazz Club La Vicentina. Aquí teniu un enllaç interessant al blog del diari El País on parla de com ha estat el 2012 des del punt de vista jazzístic. Interessant i educatiu. Que el gaudiu.
Un "tastet" dels Fruits Sabororos al Jamboree.
Ja fa una bona estona del concert d'avui al Jamboree, on hem pogut assistir a les 20h a l'estrena d'un magnífic projecte. Cultura sobre Cultura, Música sobre Poesia. Poesia de la mà de la Música. El "cervell" que ha orquestrat tot això és el del Vicens Martín, primer de tot gran persona, afable fora i dins l'escenari, somrient en ambdós situacions, persona que ens mostra la part més amable de la vida, de la seva vida, i a més a més, músic, compositor i guitarrista. El seu somni s'ha vist realitzat avui, per la qual cosa me l'imagino ara mateix content, molt content i satisfet, tot i que ell mateix sap que això no s'acaba mai, que cada dia s'ha de bregar per fer les coses més i més ben fetes, millors. L'han acompanyat tota una Big Band, la Big Band dels Somnis, la Dream Big Band. Les poesies s'havien de cantar i qui ho ha fet, de manera magnífica, ha sigut la Gemma Abrié, preciosa veu que ha sabut volar sobre les melodies composades per l'autor, melodies certament no gens fàcils però que ella ha brodat amb la seva professionalitat. L'altra assumpte, el de la comunicació amb el públic, s'ha vist acomplert per ambdós artistes; en Vicens fent diverses presentacions dels temes, explicant les històries dels poemes, històries de fruits relacionades amb la humana vida de les persones i les seves diverses vicissituds. I la simpatia de la veu de la jove cantant, sempre somrient, fent participar al públic assistent, que ha omplert el pati de cadires prou satisfet del què anava succeint. Alguns dels presents sabíem què anàvem a escoltar, per haver-ho escoltat el setembre a la Plaça de la Vila de Gràcia, i d'altres potser no. Tots plegats però hem gaudit del projecte amb tota la Big Band i hem aplaudit tots els temes des de l'inici fins el final. Temes variats rítmicament parlant, alguns amb swing, d'altres més mediterranis, però tots relacionats amb la història que ens va deixar impresa el poeta Josep Carner. Els solos s'han succeït i sinó han pogut tocar tots, ho ha fet la majoria. Alguns dels solos que hem escoltat els han fet el, mateix Vicens Martín, Jordi Santanach, David Pastor, Joan Chamorro, Josep Tutusaus, Alejandro Di Costanzo, Gabriel Amargant, Jaume Peña i Ramon Angel Rey. Però a l'escenari hi havia també Marcel·lí Bayer, Rai Ferrer, Leo Torres, David Parras i l'amic Tom Johnson. Però és que a més a més ens hem trobat amb "virtual friends" com són ara l'Anna Pérez Pérez i la seva amiga Laura, i el magnífic cronista Àlex Calderon. Aquest darrer persona afable i entranyable, conversador incansable, ha volgut continuar la conversa amenitzada per un bon sopar al qual hem hagut de refusar per motius que no venen al cas. Amb l'Anna i Laura, veïnes de Molins de Rei, l'assumpte ha anat pels aspectes musicals, aficionats com som ambdós, l'una del cant i l'altre, jo, de la gralla, saxo alt, i que convidades estan a les Jam Sessions del Jazz Club La Vicentina. Ja per acabar les "quatre ratlles" Joan, dir que ha estat en Pere Pons el qui ha fet els honors als músics, al projecte, recordant-nos a tots que els podrem gaudir cadascun dels dimarts de gener. Bona nit i bon Jaç. Miquel Tuset i Mallol.
Petites Cròniques del Jazz i Jazz-Funk
 |
| Foto de la Banda no en el Cafè Marula |
 |
| Nicolás i Fred |
 |
| Afro Blue |
 |
| Patricia Irigoin i Marc Armengol |
 |
| Raynald Colom |
 |
| Raynald, Guim i Martin |
Petita Crònica del Tomàs Fosch Trio a les WTF del Jamboree
Benvolgudes i benvolguts amic dels Jazz Club La Vicentina. Amb una setmana de retard i poques lletres per comentar la darrera Jam Session de dilluns passat a les WTF del Jamboree. Ens va acompanyar el Tomàs Fosch Trio fent una primera part sòbria i perfecte amb temes del propi Tomàs. El primer va ser el "Brunch Time", preciós tema amb un pont a un ritme diferent de la "A", on varen explorar una altra tonalitat. El següent va ser el "Alhoa Shrts", o "Camises de flors", d'aquelles que hi ha al Pacífic...tema amb reminiscències properes al "funk" i al "soul", amb un interludi on el ritme es canvia a un "drum&bass" i també passa d'una tonalitat menor a una de major. Després, el Tomàs va convidar a un amic seu i guitarrista, en Guillem Callejón i van fer un tema a 3/4 el "MeatBalls", on el Guillem va participar-hi amb un magnífic solo. El quart tema va ser-ne un basat en acords de "sexta napolitana" anomenat "El barbero napolitano", dedicat a un saxofonista amic del Tomàs, l'Alvaro Barbero, mort darrerament. En el cinquè tema ens van delectar amb una magnífica balada anomenada "Martinez's Portrait". Ja quasi acabant aquesta primera part van tocar un tema força complicat rítmicament parlant en un 7/4 i amb una estructura harmònica moderna, més modal, anomenat "Sant Moritz", en clara referència a la "nostra" marca de cerveses, 100% catalana, la cervesa Moritz, la qual sempre ha demostrat està al costat del poble català. I ja aper acabar, en Tomàs Fosch va convidar a pujar a l'amic Claudio Marrero, saxofonista habitual de les WTF i amb qui van tocar un tema de Wayne Shorter, el magnífic "Black Nile"./
 |
| Tomàs Fosch by Josep Tomàs |
La Jam va comptar amb una bona quantitat de músics, els quals anaven pujant en funció de les sol·licituds de l´Aurelio Santos qui els va anar cridant.
El primer tema que va fer el trio, amb guitarrista i saxo tenor, va ser el conegut Bye, bye blackbird un estàndard per anar fent boca. En el segon, el magnífic Invitation, l´Aurelio va donar-li un "break" al Guillem Arnedo i va cridar al gran Anton Jarl. Bateria
que va mantenir una "marxa" increïble durant tota la seva actuació. No
cal dir que els solos de tots els músics van ser excel·lents mantenint
una gran compenetració. En el tercer tema, el Billie´s Bounce, va ser requerit el jove "crac del violí", l´Apel·les Carod. Violinista de gran tècnica i millor llenguatge jazzístic, que sempre que el veiem i l'escoltem, flipem. Ara l´Aurelio va cridar al poliinstrumentista Joan Rovira, dels Rovira de tota la vida....Va donar un break al baixista José López i va cridar a l'Ismal Alsina que va destapar el seu preciós baix elèctric de 5 cordes. També va pujar el jove americà Greg Blair amb el seu saxo tenor de tudell de fusta.
 |
| Guillem Callejón by Josep Tomàs |
El tema que van interpretar va ser el conegut "Isn't she lovely", tema que en Joan
va cantar a la perfecció, amb una magnífica veu i un millor somriure.
Després de les improvisacions de cadascun dels instrumentistes s'hi va
posar el cantant i carall, de quina manera controla la improvisació en Joan. És clar que com saxofonista, pianista i ves a saber què més sap tocar, això de la improvisació ho te controlat del tot. l'Aurelio va donar un break al Tomàs Fosch i també al Joan Rovira i va cridar al Pedro Dalmau al piano. El tema que van tocar, a ritme de "funky" va ser el modal del Miles, l'"All blues".
Realment va ser una passada la proposta, ja que el resultat va ser
increïble. No sé a qui se li devia acudir la idea de tocar-lo amb aquest
ritme, però la va encertar de totes, totes. Aplaudiments els van
escoltar durant tota la nit, i ja per acabar la Jam van fer el "Caravan", del Duke.
Un tema que, tot i ser tan i tan vellet, et fa vibrar cada vegada que
l'escoltes, i parlo per mi. Aquella melodia aràbiga, a 6x8?, que et
situa ben bé al mig de les mil i una nits, t'enganxa des de l'inici i ja
no et deixa mai.
 |
| Joan Rovira by Josep Tomàs |
El pont te un "swing" a 4x4 que et deixa clavat a la
cadira mentre tot tu et bellugues i quasi t'aixeques per ballar. Bé,
això va ser tot musicalment parlant, per què humanament la cosa no va
acabar així, ja que l'amic Pedro Dalmau, preguntat i requerit per l'Aurelio, en pocs minuts va fer un acte de sinceritat exposant de quina manera va començar amb això del Jazz, ell que venia del Clàssic,
i com va haver de superar una entrebancada vivencial, la qual, una
vegada superada li va permetre aprofundir en aquest, el nostre món, i
gaudir-lo i fer-nos-en gaudir. Una petita crònica, molt petita, però que
segur que val per animar als que se la llegeixin a venir a les WTF del Jamboree
a gaudir amb tots nosaltres, els que hi anem. Un darrer apunt, aquesta
vegada relacionat amb els àudios enregistrats; l'àudio de la primera
part està penjat per error al blog del Jazz Club de Nit, mentre que el de la Jam Session està penjat aquí. Només heu d'anar als reproductors de l'IVOOX per poder-lo escoltar. Aquí teniu l'enllaç del programa de ràdio on hi ha el concert del Tomàs Fosch Trio. http://jazzclubdenit.blogspot.com.es/
Miquel Tuset.
Miquel Tuset.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
.jpg){kind=link}
