El Jamboree està vivint un mes de gener de celebracions del seu 50é aniversari que segurament durarà tot l'any. La programació prevista per aquests dos mesos és d'una qualitat extraordinària. Vam assistir el darrer dimecres
CELEBRACIONS AL JAMBOREE
Jazz Club de Nit a Radio Sant Vicenç 90.2 FM
Todos los jueves de 22 a 23 h, y los sábados a la misma hora en diferido: Jazz Club de Nit en Radio Sant Vicenç. Un programa de radio para todos los públicos dedicado a la música de jazz y de blues, presentado por Miquel Tuset, Sergio Rabassa y Joaquin Rabassa. También podéis seguirlo a través de internet en Ràdio Sant Vicenç ON LINE.
María Lorea Trio en el Centre Catòlic de St. Vicenç dels Horts
El sentido común es el menos común de los sentidos (Fernando Savater).
A la hora del concierto, el sentido común, el Barça y la lluvia aconsejaban quedarse en casa calentitos viendo el partido por televisión o contemplando como la lluvia caía a través de los cristales ( ...january in the rain ).
Lo cierto es que las posibilidades de que un concierto de jazz creara ilusión en una noche como la de ayer eran escasas, pero el Trío liderado por Maria Lorea lo consiguió.
No voy a descubrir a estas alturas a María Lorea, una profesional de pies a cabeza, además de profesora de canto; ni muchos menos a Pere Arguimbau, profesor de guitara en el Taller de Músics de Barcelona; ni por supuesto a Dani Molina que, además de ser unos de los integrantes de la Banda Municipal de Barcelona, lidera, desde hace unos cuantos años, junto con Pere Arguimbau, Ramiro Rosa y Joan Solá, la formación Dani Molina Quartet, que puede que en unos meses los podamos ver i oír en nuestro Jazz Club La Vicentina.
El espacio ideal, la puesta en escena muy cuidada; la organización controlándolo todo con discreción; la entrada cara, eso sí, a pesar de que a los menores de 25 años les hacían un precio especial; el público hizo su papel, aplaudiendo todo lo que había que aplaudir; en definitiva, un gran concierto que debemos agradecer, no precisamente por este orden, a sus promotores, al público y a los músicos.
http://www.myspace.com/marialorea
JoaquinRabassa
JOSEP Mª FARRÀS i L'IGNACI TERRAZA TRIO AL MERCANTIC DE SANT CUGAT
Hola de nou a tots vosaltres, aficionades i aficionats al Jazz. Ahir ens vam haver de dividir i el Joaquim va anar al Centre a veure els seus amics, Maria Lorea Trio, mentre que jo vaig anar a Sant Cugat a veure el Josep Mª Farràs i l'Ignaci Terraza Trio. Suposo que en el Centre tot devia anar prou be, l’assistència i segur que també la música, coneixent la qualitat de la formació Maria Lorea Trio. El Joaquim ja ens explicarà quelcom, segurament.
Pel que fa a mi, haig de dir que, ahir, vam gaudir de valent, escoltant amb molta atenció, amb silenci absolut, els temes que van anar desgranant els músics. Ja sabem de la qualitat interpretativa i de sentiment que li posa l'Ignasi en tots els temes que fa, doncs perquè vam tenir l’oportunitat de tenir-lo entre nosaltres i perquè també ho vam experimentar. Sempre que l’Ignasi ha anat a la llibreria El Siglo (El Mercantic) de Sant Cugat, s’ha de dir que ha omplert. Tothom sap el que podrà escoltar, no només per ell mateix sinó per la resta de companys, que segur que estaran al nivell. La tècnica interpretativa és cada vegada més exquisida, ja que tot músic creix cada dia, en cada bolo, i ell no n’és pas una excepció. Tot i això, on realment és excels és a cavall d’un piano de cua. Llavors sí que l’escoltes com ell es vol fer escoltar. En aquesta ocasió l’Ignasi formava parella amb una altra estrella del nostre univers musical, el Josep Mª Farràs. El que no havíem escoltat encara a Sant Cugat, va ser la precisió, nitidesa i sonoritat magnífica del Josep Mª Farràs a la trompeta. Van presentar el seu darrer treball Plaça Vella, on seguint en bon ordre els temes del disc, ens van anar introduint en una atmosfera de reconeixement als grans trompetistes de l’època; Clifford Brown, Louis Armstrong, Dizzie Gillespie. El Josep Mª va ser un gran executor per poder homenatjar a aquests grans trompetistes, amb i sense sordina. Un dels temes del disc, Once I loved, del A.C. Jobim ens va introduir dins la suavitat de la bossanova, cosa que després continuarien també recordant al gran Duke, fent una interpretació d’una de les balades, In my Solitud, però que el quartet d’ahir va interpretar fent-lo també a ritme de bossanova, exquisida, d’una suavitat excelsa, amb una secció rítmica que ens va mantenir amb l’ai al cor tota l’estona. L'Ignasi va interpretar a trio un Gian Steps increïble de tempo, increïble de tècnica i per descomptat també de sensibilitat. El seu vaixell insígnia, Plaça Vella, també va sonar recordant les històries viscudes pel Josep Mª en aquesta plaça emblemàtica de Terrassa. Aquest tros de músic, ens va demostrar com es toca una trompeta amb sordina. El so que li treu, que costa molt d’obtenir, és d’una nitidesa i suavitat increïble. Un fort aplaudiment pel Josep Mª. No hem d’oblidar la resta de músics, el Dimitri Skidanov al contrabaix, i un Aldo Caviglia a la bateria, ambdós fantàstics. El Dimitri és un músic rus que ja fa un cert temps que comparteix país, i que ens va meravellar amb el so que li va treure del seu contrabaix, sobretot amb els seus solos amb l’arc. Es va veure que ve de l’escola clàssica i que després, degut a la seva afició, ell va decidir introduir-se en el món del Jazz. I de quina manera ho va fer; n’és tot un mestre. Un contrabaix perfectament afinat en totes les notes que tocava. Increïble. Ens falta comentar l’admiració que varem demostrar-li tots els presents al mestre de mestres de la bateria, el sr. Aldo Caviglia. Un so suau, un ritme fantàstic, uns redobles inversemblants; tot un seguit d’adjectius que li posaríem només per fer-vos entendre el gran nivell d’aquest músic argentí, que ja fa molts anys que està entre nosaltres. Ha tocat segurament amb tothom, i també és clar, amb el Tete. Va començar tocant com si no hi fos; tocant pels solistes, per fer-los un suport per a les seves improvisacions. Això val molt, aquesta discreció que fa que tot rutlli a la perfecció. Cap al final va fer un solo d’aquells de treure’t el barret. Carai! L'Ignasi va presentar la majoria dels temes, amb el seu particular estil, la seva simpatia i bones maneres i sempre amb una part d’ironia. Per finalitzar s’ha de dir que ens van fer un bis en honor del Louis Armstrong, i tot i que no estava previst, van tornar a sortir a tocar un segon bis, que va fer que la nit resultés totalment rodona. L’assistència va ser molt generosa, per la qual cosa hem de felicitar als nostres amics del club de Jazz de Sant Cugat per l’èxit de la convocatòria. El proper concert serà el dels germans de Diego. Segur que hi anirem. Miquel Tuset.
Luca Tondena Quartet en Big Band Bar
A partir de las 22h, y desde hace más de cuatro meses, la formación liderada por Luca Tondena, empieza a sonar en el Big Band Bar; una hora de concierto, para después seguir con la habitual jam session de jazz de todos los viernes, hasta las 12h.
No es mi intención hacer una crítica del concierto, ni mucho menos, en primer lugar, porque nuestro compañero Miquel Tuset es el comentarista oficial del Jazz Club La Vicentina, y en segundo lugar, y no menos importante, porque al ser amigos míos desde hace años no sería objetivo en mis planteamientos.
Daniel Ujueta, el guitarra, se comprometió a enviarme una lista de los temas que interpretaron durante el concierto, que en su mayor parte son temas propios:
El despertar de Joaquin (Daniel Ujueta)
Interludio (Alex Molas)
Per la strada (Luca Tondena)
El despertar de Joaquin (Daniel Ujueta)
Interludio (Alex Molas)
Per la strada (Luca Tondena)
JoaquinRabassa
NOVA NIT DE REIS AL JAMBOREE: 2ª PART: LA MÚSICA
Sí, la música sonava i de quina manera! Però és clar; qui eren aquells nous Reis? Doncs el quintet liderat pel Llibert Fortuny al saxo tenor, Perico Sambeat al saxo alt, Albert Bover al piano, Massa Kamaguchi al contrabaix i Marc Miralta a la bateria!!! Quin quintet de Reis del Jazz!! Haig de dir que cada vegada que em deixo caure pel Jamboree, sempre he pogut seure i gaudir còmodament de la música, darrerament acompanyat pels amics del Club de Jazz de Sant Cugat. Però noi, cada vegada que hi toca el Llibert, els dilluns a la Jam Session que hi fa, i ahir, 8 de gener, la sala sempre és plena. Per descomptat que no pots seure, però és que tampoc els pots ni veure. Totes les voltes del Jamboree estan atapaïdes de personal. Estàs limitat, tu i mols altres, a escoltar, mirar d'entreveure algú quan toca i poca cosa més. Suposo que per aquest motiu el Max i la seva dona van fotre el camp! Anem cap a la música. És fonamental deixar-te portar, escoltar mirant amunt, amb les orelles ben obertes i també els ulls, intentant veure les notes que surten de l'escenari i que estan per allí voltant. Això és el que vaig estar fent tota l'estona. Ah sí, la música....El post bop que vam començar sentint amb els dos saxos fent com una mena de batalla campal va ser d'allò més impressionant només per començar, i el tema era I hear a Rapsody, un estàndard tocat per tothom, Coltrane i companyia. Després el repoker de reis van fer dos temes del Perico; el primer va ser Guardian de los sueños per després un increïble No te aguanto más, dedicat a les parelles dels músics que ja no poden suportar-ho més, els assajos, els bolos, anar d'aquí cap allà, i un llarg etc...Mentre, el Llibert va presentar els músics, dels quals en va fer una gran lloança. Van seguir amb temes més delicats, suaus, un My one and only love, sensual, per continuar sense interrupció amb un Cherokee impressionant. Els dos saxos van demostrar a tothom que són de lo milloret d'aquí. Els seus companys no van fer de menys, ja que l'Albert Bover va mostrar-nos la seva excelsa qualitat, amb un so nítid i clar; uns solos impressionants plens de imaginació i tècnica. El que va ser massa va ser el Massa Kamaguchi. Un gran tècnic del contrabaix, amb uns solos amb molt lirisme i sempre mantenint la pulsió increïble que se li demanava. Marc Miralta a la bateria va captivar-nos a tots els que érem prop d'ell, i a tots els que l'escoltàvem. Utilitza tot tipus de recursos acústics per fer sonar la bateria, de la qual, crec que només la caixa i el kit de plats era d'ell. Toca aparentment d'una manera simple, senzilla diria algú, però noi, al cap de pocs moments te n'adones que allà davant tens un monstre dels timbals. Del Llibert i del Perico, què es pot dir que no se sàpiga. Només cal seguir-los una mica, estar al cas dels seus treballs discogràfics per veure qui són. El Llibert toca el saxo tenor des que va néixer el seu fill i li va posar de nom Jan (John) en honor al gran John Coltrane. Toca el tenor amb molt lirisme i d'una manera molt melòdica. Comentàvem després amb la Marta Olano, pintora i amiga del Joaquim i Dani Molina, que el Llibert havia passat de fer un so estratosfèric amb el saxo alt, a fer-lo més assequible, més melòdic, més líric tot i els seus solos inversemblants utilitzant tot el registre de l'instument i més si cal, els sons altíssims. El Perico va ser aquesta vegada qui va fer de Parker, tot i el seu so dolç i gens estrident, considerant el tipus de so que es pot obtenir d'un alt. Haig de dir que l'Anna i jo els vam veure ja fa uns anys, crec que era le presentació del Llibert al Jamboree, acompanyat també del Perico, que era qui li feia els honors, i vam poder seure tranquil·lament i gaudir d'un gran concert de Jazz, sense tant tràfec de personal. És clar que devien ser els inicis del Llibert, més o menys, tot i que el Perico ja era molt conegut, i que ara, després d'haver fet tants treballs diversos, amb la Big Band del Taller a la plaça de la Catedral, amb el seu Trifàsic, un Jazz eclèctic, electrònic, experimental, també amb treballs a duo amb Manel Camp, pianista de Jazz excepcional; doncs això, que aquest encara jove músic, te un reclam impressionant. El Perico està fent també diversos treballs amb el Colina i el Marc, a més d'altres també prou agosarats, tocant el seu EWI. Crec recordar-li unes paraules al Llibert relacionades amb el perquè fa aquests experiments sonors, i deia que, un músic quan comença a estudiar ja fa això de repassar tot el Real Book, tocar-ne tots els temes, estudiar-ne els solos, etc.. però que no s'ha de quedar en només això, que les possibilitats creatives són immenses i que no s'han d'obviar. És per això que investiga, però ahir ens va demostrar que ell tampoc oblida els mestres i que quan convé els recorda a la seva manera. Van fer un bis magnífic interpretant un tema de l'Horace Silver, The Jody Grind, fantàstic, amb un ritme funk increïble barrejat amb blues per marxar definitivament i acomiadar aquesta nit fantàstica dels 5 Reis. El Llibert i el Perico s'han guanyat a pols tot el que estan fent, tot el que ens estan donant. Tot això fa que el catxé d'ambdós músics hagi pujat bastant, la qual cosa fa difícil contractar-los si és que no tens algun tipus de subvenció. Nosaltres mirarem de fer-ho de la manera que sigui. Miquel Tuset.
NOVA NIT DE REIS AL JAMBOREE: 1ª PART: EL RELAT
Doncs sí: ahir va ser una nova nit de Reis al Jamboree, però cal explicar-ho tot. D'entrada us diré que convé fer-se soci del Jamboree (si podeu) ja que, en la programació que ens envien cada dos mesos (en aquest cas servirà per gener i febrer) es pot veure la magnífica programació que ens ofereixen, cosa a l'abast només d'aquest Club de Jazz, que enguany en fa 50 d'existència, i que és el vaixell insígnia de casa nostra, amb permís dels Festivals de Jazz que aqui podem gaudir, és clar. Jo hi vaig anar d'hora, tot i que una mica després de les 21h, coses del Dakar. En arribar-hi, em trobo que la sessió ja havia començat, i que a més a més, l'entrada era reservada per "premsa" i "diferents mitjans d'informació". Putada!! hi ara que faig! Em toca voltar per la plaça Reial una estona, pel barri de la Ribera, a veure a vells amics, a fer un Swarma i tornem-hi. Només treure el cap a la plaça i ja veig una cua que surt del Jamboree i que ja em fa témer quelcom desagradable. M'acosto i ja sento que em diuen alguns de la cua que no hi ha entrades!! Ostres! Intento convèncer a l'amable porter del Jamboree, un tio gran amb cara de mala llet, només cara però. Em saluden, em giro i veig al Biel Amargant i la seva parella Mayte Alguacil, que ara canta amb els Ivanow. Hola, hola quina casualitat, etc... què farem Biel podrem entrar? No hi va haver manera de convèncer al porter que entréssim. Mentre tant que sento algú que parla de Dani Molina; jo que el veig i ràpidament que el saludo, ja que ell ja era dintre, a punt de baixar les escales. Eh Dani, saps qui sóc? En Miquel del JCLV, amic del Joaquim!! Hola, hola que em diu. I jo que li dic; a veure si em passes cap a dins noi. Ell hi era allà amb la seva parella, la Maria Lorea, també cantant, però no va poder ser. Mentre tant veig que surt un home amb barret i una dona, ambdós ja granadets. Resulta'n ser el Max Suñé i la seva parella. I jo que li dic al porter, mira, ara ja podem entrar ja que està sortint el Max i la seva dona. Però res. Ell que em diu de manera persuasiva, és que no hi ha tickets home, no insisteixis més. Ok que li dic, d'acord. Se m'acosta un home per darrera i em diu en anglès. It's only for members? I jo que li dic que no, there is no tickets. No place for anybody. Mentre que veig que el porter s'acosta al grup de sis persones col·legues del Biel i sento que els diu que només podríen entrar dues o tres persones. Veig que s'acomiaden els altres quatre i començo a veure alguna possibilitat, car ells són dos i jo soc el tercer. Efectivament, m'acosto i entenc que el porter ja havia comptat amb mí a més del Biel i la Mayte. Total que sento a la Mayte que diu que li falten 5 € per entrar i jo que li dic que no es preocupi que els poso jo. Però nois, el bon porter, cap de sala, fa ver la darrera excepció, ja que vam poder entrar sense pagar un duro, la qual cosa ens va permetre a tots tres poder consumir a baix un parell de birres. Començar a baixar les escales i escoltar la música que sonava va ser tot una sola cosa. Final de la primera part. Miquel Tuset.
Proper Concert de Jazz ( Festa Major d'Hivern de Sant Vicenç dels Horts a La Vicentina)
Data: divendres 22 de gener 2010SWING SET : (la locomotora negra, la vella dixieland, etc..)
Àngel Molas, saxo baríton i clarinetSergio Fructuoso, saxo alt
Miquel Donat, trompeta
Víctor González, trombó
Octavi Bañuls, piano
Pep Rius, contrabaix
Olivier Rocque, bateria
ÁNGELA SUAREZ QUINTET al Club de Jazz de Sant Cugat
Hola de nou a tothom: varem anar a veure l'Ángela Suárez Quintet al Club de Jazz de Sant Cugat i hem de dir que ens va sorprendre molt. Sabíem que anàvem a veure una artista polifacètica, i que el Jazz no seria "standard", però tot i això, ens va demostrar de quina manera una artista sap moure's dalt l'escenari. De quina manera més particular va saber comunicar-se amb el públic assistent. No només va cantar, que això ho fa molt bé, sinó que, a més a més, ens va explicar diverses anècdotes, algunes de divertides, entre tema i tema. Va tocar diversos estils, tots molt ben interpretats, tant de boleros, com algun standard, com també algun tema pop, per arrodonir-ho amb un tema del Serrat, "paraules d'amor" que ens va entendrir força. L'Àngela s'acompanya d'una formació sòlida, que fa el seu treball d'una manera molt elegant i d'una indiscutible qualitat. Al piano, José Alberto Medina, músic canari, va tocar amb molta sobrietat els dos teclats que tenia dalt l'escenari. Un Jepp Rassmusen al saxo tenor, un Martin del 39, que el va fer sonar "antic" en uns solos molt ben treballats. Al contrabaix hi havia Paco Weht, músic argentí, de molt prestigi i que el març d'aquest any va acompanyar al Biel Amargant en aquest mateix espai, "la llibreria el Siglo" del Mercantic. I ja finalment teníem a la bateria Ramiro Rosa, també argentí, que va contribuir a que la nit resultés rodona del tot. Els nostres amics del Jazz Club de Sant Cugat ens sorprenen a cada concert, però sempre mantenint la qualitat. Felicitats amics!! Ens veiem el proper dissabte!! Miquel Tuset.
ÁNGELA SUÁREZ al CLUB DE JAZZ de SANT CUGAT
El proper divendres 11 de desembre anirem al Club de Jazz de Sant Cugat a la llibreria "El Siglo" (a prop del Belgrado) a veure la nova proposta que ens ofereixen. El concert comença a les 22h. tot i que es pot fer un "pica pica" cap a les 21h. que és opcional. Es tracte del quintet de la Ángela Suarez, artista polivalent, acompanyada d'un grup de músics de Jazz de primer nivell. Vejam com es manifesta la mateixa artista:
El Jazz em va donar tot allò que podia desitjar; la màxima creació en aquell moment “de duende” on la veu junt amb els altres instruments es troba en una unió indescriptible.
Aquest concert és el recull d’algunes de les cançons que més m’han influenciat i que han format part de les meves vivències. Conté un repertori especialment escollit, es un passeig per autors clàssics com; Rogers, Hart … Per contemporanis com Billie Joel, Stevie Wonder, Fito Páez o Armando Manzanero. Tots m’han apropat a la essència jazzística de la manera més sincera i sense prejudicis. Només música i creació.
M’acompanyen una formació de músics de màxim prestigi i talent: Jeppe Rasmussen al saxo, José Alberto Medina al piano, Paco Weht al contrabaix i Ramiro Rosa a la bateria. No us ho perdeu.
Ens veiem el divendres. Miquel Tuset.
El Jazz em va donar tot allò que podia desitjar; la màxima creació en aquell moment “de duende” on la veu junt amb els altres instruments es troba en una unió indescriptible.
Aquest concert és el recull d’algunes de les cançons que més m’han influenciat i que han format part de les meves vivències. Conté un repertori especialment escollit, es un passeig per autors clàssics com; Rogers, Hart … Per contemporanis com Billie Joel, Stevie Wonder, Fito Páez o Armando Manzanero. Tots m’han apropat a la essència jazzística de la manera més sincera i sense prejudicis. Només música i creació.
M’acompanyen una formació de músics de màxim prestigi i talent: Jeppe Rasmussen al saxo, José Alberto Medina al piano, Paco Weht al contrabaix i Ramiro Rosa a la bateria. No us ho perdeu.
Ens veiem el divendres. Miquel Tuset.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
.jpg){kind=link}
