Doncs si el dimecres havíem escoltat al Benet Palet Trio a l'Hotel Renaisence, el dijous jo, sense el Joan però amb el Carlos Sampietro, vaig anar a 23 Robadors per a escoltar una mica de "Lliure Improvisació Lliure" de la mà de El Pricto, saxo alto; Diego Caicedo, guitarra i efectes i Vasco Trilla, bateria. Evidentment res a veure la música del dimecres amb la que havia d'escoltar el dijous, però tot i així i com que feia dies que no ho escoltava, i donava la casualitat que havia anat a Barcelona per una visita doctoral, vam quedar amb el Carlos de trobar-nos allà al 23 Robadors. Ell venia de Sant Cugat i jo de Reina Elisenda i quan vam parlar ell ja venia amb el tren de cap a Barcelona. De Reina Elisenda hi ha una llançadera que va a Sarrià i allà vaig anar a parar. Vaig agafar el primer tren que va parar que venia de Sant Cugat i vaig tornar a trucar el Carlos. No sé com va passar, però en un estació va resultar que estàvem parlant pel mòbil dient ell, "el tren s'atura" i jo "el tren s'atura". Va resultar que anàvem al mateix tren, cosa tope de casual, t'ho miris per on t'ho miris. Ens petàvem de riure...ha..ha.
 |
| El saxo alto de El Pricto |
Vam anar de cap a 23 Robadors i allà ens vam trobar, com sempre, no massa gent. Sempre passa però que mica a mica la gent acaba venint i si no omplint el local, sí amb una bona entrada que per una sessió de "Lliure Improvisació Lliure", no està gens malament. Ens vam posar a primera fila, com sempre fem, per si enregistrem en àudio o vídeo i així estar-nos al davant de tothom sense ningú que molesti al davant. Ràpidament em vaig donar compta que no havia estat una bona solució, car el volum del trio amb la guitarra amplificada de Caicedo era exorbitant. Pels meus "acúfens" era una descàrrega sonora extremament potent i al cap de no massa, vaig haver de retirar-me a la darrera fila. El volum era bestial, però la música, els efectes, el que anava sorgint allà mateix i de manera totalment lliure era però extraordinari. La combinació del saxo alto de El Pricto, la guitarra elèctrica amplificada i carregada d'efectes diversos que Caicedo dominà a la perfecció, a més a més de la bateria de Trilla, aconseguien tot un reguitzell de sons diversos, alguns molt bèsties de volum però d'altres molt més delicats. Els qui coneixem de què va "això", ja sabem quines són les possibilitats infinites que aquesta "música" ens pot oferir. És clar que tota la música té infinites possibilitats i si això li afegim els diversos i infinits ritmes, coincidireu amb mi que tan és una com una altra, la música, la que sigui, te infinites possibilitats. En aquest "estil", els ritmes hi són però no tenen cap definició ni estil i potser tampoc tenen ritme. Ha. És que els sons sorgeixen i ja està. La llibertat en tot el els relaciona i també la compenetració i comunicació permet als músics, sempre però estant atents al que està passant, al que està sonant en aquell moment, els permet seguir per un camí o per un altre. En fi, que no fa falta gastar massa tinta per voler explicar el que no es pot explicar. Vaig enregistrar quasi 40 minuts de sons i després d'editar-ho ho penjaré si volen ells.
Miquel Tuset i Mallol.
.jpg){kind=link}
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada