I com haureu vist en una altra entrada del blog, el mateix diumenge havíem anat a veure ja dos concerts primer a la inauguració del Festival L'Hora del Jazz Memorial Tete Montoliu, per després anar a veure el darrer que van fer Marina Tuset i David Sam a Palo Alto Market. Per acabar d'arrodonir el diumenge vam decidir anar al Jamboree a veure i escoltar un magnífic quintet liderat pel gran David Pastor i gaudir amb una bona estona de Be-Bop. Un quintet amb David Pastor trompeta, Gabriel Amargant saxo alto, Francesc Capella piano, Tom Warburton contrabaix i Gonzalo del Val bateria. Nosaltres vàrem ser-hi en els dos sets, car després del primer i magnífic, vam voler repetir d'aquesta magnífica música tot i sabent que algunes repeticions escoltaríem, però també temes nous.
Des de la web de Jamboree, en Pere Pons ja ens avisava que:
A l’igual que Ella Fitzgerald i Thelonious Monk, Dizzy Gillespie va néixer l’any 1917 i això significa que enguany tenim també motius per recordar els 100 anys del seu naixement. Abanderat de la revolució del bebop al costat de Charlie Parker, figura carismàtica i extravertida com poques, Gillespie ha estat un dels noms més consagrats de l’era moderna del jazz. La millor forma de mantenir viu el seu record és a través de la seva música i en aquest sentit el trompetista David Pastor és el millor exponent del jazz hispà que pot retre-li un tribut fidel al seu esperit. Amb aquest propòsit ha vertebrat un quintet excepcional a l’entorn de l’obra i la figura del gran Dizzy.
Així és que certament vam estar imbuïts d'aquesta música i més encara considerant els intèrprets amb els quals l'havíem d'escoltar. I és que el primer tema ja en va ser una de ben forta a la galta, i va ser el tema "Be Bop" de Gillespie, el que ens situaria en l'espai adequat, allà pels anys 40s del segle passat. Després d'aquest primer gran tema, en David ens va presentar la magnífica banda, amb Gonzalo, Capella, Warburton i Amargant. Després d'aquest Be-Bop, ens va explicar que escoltaríem músiques diverses, les quals varen ser treballades per Gillespie en aquells anys, com el "Latin Jazz". Així és que el proper tema que ens va proposar escoltar va ser el delicat "Tin Tin Deo". La sorpresa de la nit, entre cometes, era el fet de veure a Gabriel Amargant fent de Charlie Parker, tot i que pels qui el coneixem no ho va ser, considerant la total mestria de Gabriel com a músic, i no només tocant quasi tots els vents de canyes (suposo que també li fot al clarinet baix), i també tocant la mar de bé el piano, per descomptat acompanyant, però és que també fotent unes improvisacions acollonants.
Bé, doncs si teniem a Parker, el líder evidentment va fer de Gillespie i de quina brutal manera ho va fer, fent-nos escoltar els més súper aguts que hom pot escoltar a la trompeta, com Dizzie feia tant bé. La base rítmica liderada pel mestre Capella, amb Tom Warburton i Gonzalo del Val, va ser una màquina rítmica magnífica que va saber portar en safata als dos vents, alhora que brillar en les seves improvisacions solistes, com va fer el Francesc i els dos vents en aquest magnífic i delicat tema, càlid com el que més. Després d'aquest tema en van fer un altre a tempo mig de balada, preciós també, i varen seguir amb temes emblemàtics com el més delicat "Con Alma", un magnífic "Lover Man" que Gillespie havia tocat amb Parker, per acabar amb el magnífic "A Night in Tunissia", amb la col·laboració del jove crac Fèlix Rossy. Entremig en van sonar alguns de coneguts però no identificats, coses que passen. Parlant després amb el David per felicitar-lo, a ell i a tots plegats, em va semblar una pena que em digués que aquest projecte s'havia muntat exclusivament per aquest dia. Ja li vaig fir que era una bona idea muntar un quintet amb la música de Gillespie i que fora bo que "circulés" pels diferents locals de casa nostra i exteriors. En fi, serà qüestió de convidar-los un dia.
Miquel Tuset i Mallol.
.jpg){kind=link}
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada