Doncs a mode de resum dels concerts on hi vam poder anar, dir-vos que tot plegat va estar tenyit pel gran interès social de la manifestació de l'11 de setembre la qual havia de ser la més reivindicativa. Els esdeveniments posteriors ben bé que ho van demostrar, i encara a hores d'ara estem en un moment crucial. Des d'aquí rebutjar la repressió policial de l'1 d'octubre, car, avui 16, i ja ho veieu amb un gran retard, han passat i passen cosses també molt importants les quals ens han de posicionar front els esdeveniments futurs. El vespre ens assabentàvem de les detencions dels Presidents de l'"ANC", Jordi Sánchez i d'"Òmnium Cultural", Jordi Cuixart, i des d'aquí en demanem la immediata llibertat.
Intentaré doncs deixar escrits alguns comentaris sobre les actuacions vistes a la Plaça de la Vila de Gràcia.
1.- 3 de setembre: Aquest havia de ser un diumenge magnífic primer passant el migdia estrenant el Festival l'Hora del Jazz i després per tornar a veure Marina Tuset i David Sam a Palo Alto.
Aquest Festival organitzat per l'AMJM en la seva 27ena edició, el va inaugurar el magnífic trio liderat pel gran amic Fran Suárez, amb Jordi Mestres, contrabaix i Jordi Herreros, bateria. Ens van presentar una barreja de músiques, les del seu primer CD, "Imaginario" i algunes de les que formaran el seu segon projecte, a hores d'ara ja en format CD i que ves per on podrem escoltar el 27 d'octubre al Molí dels Frares. Una mixture musical de gran valor, amb temes coneguts per qui això escriu, car "Imaginario" és un CD que vam posar a Jazz Club de Nit i que també va sonar en un anterior concert a la Sala Xica.
Aquesta era la presentació del projecte des de l'AMJM:
El projecte aprofundeix en la investigació mètrica i harmònica d’un nou jazz, incloent rítmiques llatinoamericanes, modalitats exòtiques, i la influència del rock i el funk dins l’espai primordialment jazzístic en què es mou el trio. Desenvolupa també tècniques de composició de diferents èpoques, des de contrapunt modal fins politonalitat d’acord amb les influències de Bartok i Stravinsky, tenint com a objectiu ampliar l’espectre estètic i emocional del tradicional trio de jazz.
 |
| Fran Suárez, by Oliver Adell |
Igualment, des de l'AMJM ens en deien:
Ivó Oller ens presenta el seu segon CD “WAY” elaborat a base de temes propis, original i alguna versió que es vesteix amb un look molt més elèctric al qual el trompetista ens té acostumats. A partir d’una base sòlida en format de quartet, Oller vol obrir aquest treball a músics que han estat presents en algun dels molts moments de la seva trajectòria. Sense que soni a retrospectiva (més aviat és un punt i seguit en la seva carrera), Oller busca plasmar en aquest àlbum totes aquelles influències, experiències compartides i anècdotes dels personatges que el músic a anat trobant “pel camí”...
 |
| Ivó Oller by Oliver Adell |
Nosaltres, la Juana Muñoz, Joan Recolons, Oliver Adell i jo mateix, ens vam buscar la vida per menjar primer, i després, ja sense l'Oliver anar a escoltar a la meva filla i David a Palo Alto, tal i com havíem fet el dia anterior, per després, i ja essent el tercer concert del dia, anar al Jam boree a veure el projecte de David Pastor Quintet sobre la música de Dizzie Gillespie. Apa neng.
2.- 10 de setembre: Un diumenge magnífic ens va acompanyar en aquesta segona edició del Festival L'Hora del Jazz. No feia massa sol però el suficient per haver-nos de refugiar a l'ombra, coses que solen passar en aquests diumenges de setembre. Des de la cantonada esquerra també s'escoltaven les músiques car, em va semblar entendre que dels quatre altaveus laterals, dos i alternats, corresponien a un canal i els altres dos a l'altre, escoltant doncs tot el que passava a l'escenari estiguessis on estiguessis, i no em voldria equivocar.
Estàvem a punt per a gaudir amb una música delicada pels instruments però farcida de bon gust, swing i magnífiques interpretacions, les dels tres músics Jordi Rossy, vibràfon; Guillem Arnedo, bateria i José López, contrabaix.
Així és com els de l'AMJM van presentar el trio liderat pel Jordi Rossy amb un text d'ell mateix:
“La formació en trio de vibràfon, contrabaix i bateria és bastant inusual i per mi representa un repte que he ajornat durant anys. Finalment, al 2016, vam començar a experimentar amb aquesta formació per tocar en sessions privades a casa amb dos grans amics i músics. Després de tocar el vibràfon i la marimba en diferents grups liderats per Guillem Arnedo, hem desenvolupat una confiança i una afinitat estètica que ens permet tocar des de la intimitat més relaxada i creativa. José López ha col·laborat amb mi en diversos projectes en els darrers 10 anys i sempre aportant una gran sensibilitat i mestria. Amb aquests companys de viatge, el repte de tocar a trio es converteix en una aventura inspiradora.”
Text de Jorge Rossy
Doncs si aquesta va ser la presentació, millor va ser la posada en escena musical. La delicadesa amb la qual Jordi Rossy toca el vibràfon és comparable amb la del més delicat vibrafonista, i les seves improvisacions, les d'un músic que domina l'essència de les harmonies i que té, en el seu interior, encabides totes les músiques. Jordi respira música per tots els pors de la seva pell, tot i continuar aprenent dia a dia, i tocant bateria, piano i darrerament el vibràfon. La seva tècnica és a dues mans, de moment, i no sé si té interès en aprendre la de quatre mans, on els acords ja són de sèptima, enriquint molt més la part harmònica de les partitures. Tant se val si no ho vol aprendre, car, amb les dues masses excel·leix amb pulcritud i nitidesa sonora cadascuna de le seves interpretacions. La comunió amb el Guillem Arnedo li ve de les col·laboracions del primer en els projectes del baterista, conjuntament amb Celeste Alias, Dee Jay Foster i l'inseparable pel Jordi i Guillem, el gran guitarrista Jaume Llombart. Amb una comunicació així, tal i com ell mateix ens ha dit, només es pot gaudir al màxim, com així ho vam fer. Si amb el Guillem hi ha aquesta connexió, la mateixa hi és amb el contrabaixista malagueny, José Lípez, el "Peluca". Ja sabem la connexió existent entre Begues i Màlaga, i ja fa temps d'això. Per Begues hi han passat, per la casa del Jordi, músics com Enrique Oliver, Dee Jay Foster (ell que també hi resideix), José López i molts altres músics del sud que són "germans" vitals i musicals amb el Jordi. Així és que amb una compenetració tan forta només podíem gaudir d'allò més, com així va passar.
De trio a trio i tiro perquè em toca....i és que el proper projecte va ser la magnífica proposta liderada pel Juan de Diego Trio, amb Dani Pérez i Joe Smith. Ves per on, la mateixa formació que ens va acompanyar en un Concert-Jam realitzat a la Sala Xica ara ja algun temps. I tot i conèixer nosaltres les músiques que escoltaríem, no ens està de posar la presentació que en van fer els de l'AMJM d'aquest projecte: Deien ells...
Un projecte audaç a càrrec de tres grans valors del nostre panorama jazzístic Joe Smith, bateria, Dani Pérez, guitarra i Juan de Diego, compositor i trompeta. Els tres es llancen a la recerca de noves vies d'expressió en el jazz. El seu darrer disc no defrauda, extraordinaris contrasts que agiten, commouen, et propulsen i una gran màxima: el jazz és una música oberta a tot. Juan de Diego, reconegut trompetista de l'escena nacional, resident a Barcelona des de fa més de dues dècades, co-líder, juntament amb el seu germà Víctor de la mítica banda De Diego Brothers ha treballat en infinitat de projectes, i juntament amb músics de la talla de Benny Golson, Nicholas Payton, Jesse Davis, Frank Wess, Dick Oatts, Carl Allen, Sean Levitt, General Alcazar, Perico Sambeat, Gorka Benítez, David Xirgu, Albert Bover, Jeff Ballard, Armando Manzanero, Olga Guillot, Ruper Ordorika, o Guillermo Klein, i participant en la gravació de bandes sonores i a nombrosos festivals internacionals de jazz: Nueva Delhi, Leverkusen, Marciac, Donosti, Vitoria-Gasteiz, Terraza, Getxo, Lugo, Barcelona, Ibiza..
Doncs a banda d'audaç hi ha el vessant polític, llibertari, que sempre envolta les actuacions dels projectes d'aquest nostre amic basc, establert entre nosaltres de fa temps. Mai ha oblidat Juan de Diego què va passar a la "Guerra Incivil" del 36, i com varen ser assassinats els republicans que hi van lluitar. Reivindicacions a banda, la música d'aquest músic i trompetista, sempre s'envolta d'una mena d'aureola mística per la profunditat del missatge inherent, alhora que brilla per les interpretacions de cadascun dels membres del trio. Un Joe Smith desenvolupant l'estricta tasca d'omplir amb els seus sons l'espai que li deixen buit, i on el Groove, respira ritme per totes bandes, tot i ser a vegades força delicat i de tempo slow. En aquest context musical, la guitarra etèria de l'amic Dani Pérez només és l'adequada. La mestria solista d'aquest mestre de tants guitarristes, va de la mà del domini que ell té dels acords més inversemblants. Els sons estratosfèrics aconseguits per la'ajut dels estris electrònics que ell tant bé domina, ajuden a fer-nos viure els sentiments que Juan ens proposa. Entre els temes escoltats, recordo una magnífica suite de tres temes i també el seu primer "M'he quedat de pasta de moniato", traduït de l'Euskera.
3.- 17 de setembre: Doncs per a nosaltres havia de ser el darrer diumenge de Festival per diversos motius, i així és que vam venir amb les ganes de gaudir-ho a tope. El primer projecte havia de ser molt festiu, per instruments i músics tot i no conèixer en profunditat al líder i sí a alguns dels seus acompanyants. Un projecte amb disc a la mà que després em va donar i que posarem al programa de ràdio, amb músics com aquests: Lluís Gómez, banjo i mandolina; Josep Traver, guitarra; Oriol Saña, violí i Maribel Rivero, contrabaix i veu. Més que coneguts nostres, amics, com l'Oriol i en Josep, i amb ells dos ja n'hi va haver prou per dir-nos que aniríem a escoltar-los a ells i al projecte del Lluís. El que ens deien des de l'AMJM era doncs que:
Lluís Gómez és un banjista, violinista i mandolinista reconegut a dins i fora del nostre país, director del Festival Al Ras i del Barcelona Bluegrass Camp, professor al prestigiós campus a Virton, Bèlgica, amb una llarga trajectòria als escenaris i a la difusió del banjo de cinc cordes, ens proposa un viatge al voltat de diverses músiques com són el Bluegrass, Swing, Blues, Folk... en definitiva música acústica en estat pur. Amb una llarga llista d’àlbums gravats amb altres projectes, té dos àlbums a nom seu, “Quartet” del 2007 i l’actual “Dotze contes”, en el que han gravat gent com Jean Marie Redon, Fred Simon, Ron Cody, Chris Luquette, Bernard Minari i Henrich Novák a escala internacional i Josep Traver, Joan Pau Cumelles, Miguel Talavera, Oriol Gonzàlez, Maribel Rivero i Oriol Saña..
Així és que ens vam preparar a gaudir d'alló més amb les músiques alegres cantades moltes d'elles per la magnífica contrabaixista que es va mostrar també com una molt bona cantant. L'energia que desprenia aquesta música es feia palesa per les interpretacions solistes dels músics però sobretot per la pulsió rítmica de la contrabaixista, la única base rítmica tot i haver-hi la guitarra del Josep i la mandolina del líder, i també per la energètica veu de Maribel Rivero. Una proposta que va resultar ser molt entretinguda, amb Blue Grass de qualitat, amb temes propis i d'altres d'emblemàtics de l'estil, a la vegada que la barreja del Country-Blues l'apropava a les arrels més antigues del Jazz, salvant les distàncies. En aquestes imatges de l'Oliver Adell es veu de quina manera l'energia del projecte sorgia de tots plegats i les músiques sí, però també de Maribel el seu contrabaix i la seva veu. Un disc, el "Dotze Contes" que posarem a Jazz Club de Nit quan li trobem una parella adequada.
El concert de la una del mig dia venia de la mà d'un altre contrabaixista alhora que compositor de músiques i lletres, i aquest era el ja mític Rai Ferrer. Recordo com si fos ahir que ell va venir per primera vegada al Jazz Club la Vicentina amb el Gabriel Amargant Quintet a la primera temporada o sigui que fa 8 anys, amb Ray Colom, Marco Mezquida i Ramón Ángel Rey, ja vegeu quin tros de quintet. Aquest músic no es prodiga massa en projectes, darrerament, però tot i això el vam tenir de nou a la Sala Xica aquesta darrera temporada. El projecte que ens va presentar a l'Hora del Jazz estava ben definit pels amics de l'AMJM els quals ens en deien això:
Nou projecte del contrabaixista Rai Ferrer en què s’endinsa en la sempre delicada però a la vegada excitant tasca de musicar la poesia de Fernando Pessoa, José Agustín Goytisolo, Rafael Alberti i la poetessa gallega Pilar Pallarés, així com també ho fa amb textos propis que van de la temàtica social a la de caire més íntim. Les aportacions compositives d’altres membres de la formació afegeixen llur visió artística mantenint la coherència musical buscada per aquesta formació. Música emmarcada en el segle XXI més actual, amb influències que van des del jazz en la seva accepció harmònica i rítmica més àmplia i contemporània fins a grooves d’arrel més llatina.
Així és que amb la formació de Rubén Fernández, veu; Gabriel Amargant, saxos tenor i soprà; Andreu Zaragoza, guitarres elèctrica i acústica; Ramon Ángel Rey, bateria i Rai Ferrer, contrabaix, no havíem de patir massa, ni gens ni mica, per més agosarada que fos la proposta de Ferrer. Tot i la novetat del projecte amb música pròpia i poesies dels autors esmentats, ens vam anar acomodant mica a mica gràcies a les composicions, delicades i maques, i també per la magnífica i afinada veu del Rubén. Si amb això ja quasi que en tindríem prou, n'havíem de tenir més per la presència de Gabriel Amargant i de l'altre solista, magnífics tots dos, l'Andreu Zaragoza. La música delicada anava de la mà de música amb més tarannà rítmic, i això mateix feia que el projecte entrés cada vegada més. La veritat és que a mi, jo que soc fàcil d'acontentar, em va costar poc entrar-hi, car, em semblava tot plegat força interessant tot i haver algun tema "durillo", tot s'ha de dir. La veu del Rubén, perfecta i melòdica ratllant la dolçor extrema, era l'adequada per aquelles poesies i músiques, alhora que la combinació harmònica de guitarra i saxo tenor també feien el projecte jazzístic a tope. En fi, un compositor va aparèixer de la mà d'un contrabaixista conegut, i així és que els vam aplaudir a tots dos.
El proper diumenge no hi vam poder anar però tot i així que quedi constància dels qui hi van participar, tot i "prenent" la informació del web de l'AMJM. O sigui que:
4.- 24 de setembre: David Mengual Slow Quartet & Carme Canela amb Carme Canela, veu; Dani Pérez, guitarra; Miguel “Pintxo” Villar, saxos; Oriol Roca, bateria i David Mengual, contrabaix. L'extensa informació del projecte del David deia així:
Al setembre de 2013, Bebyne Records edita el primer disc de Slow Quartet, “U”. Una declaració d’intencions que, en aquests quatre anys, s’ha traduït en un so propi i sobretot, en una consciència de formació estable en constant evolució. Miguel Villar, Dani Pérez i Oriol Roca són les persones que, gràcies a la seva generositat i talent, han alimentat aquest projecte aconseguint fer-lo propi i regalant compromís i creativitat per mantenir-lo sòlid. El poemari de Sandro Penna, complementat amb la poesia de Màrius Sampere, ha estat la llavor que ha generat el naixement d’aquesta nova proposta, Slow & Canela. Els seus poemes, empapats de crits ofegats i plens de musicalitat, han estat l’embrió perfecte per cuinar les composicions d’aquest disc. Sense dubte, la persona més propera, musicalment i humana a aquesta sensibilitat estètica i formal, és la gran cantant Carme Canela. La seva personalitat, trajectòria i musicalitat, encaixa perfectament amb la intenció del projecte. El gratificant resultat d’aquesta trobada ha derivat en aquest disc. Es podria resumir en tres paraules: sinceritat, emoció i felicitat de trobar un espai de llibertat i expressió. La música retratada en aquest disc és com si fos una empremta de l’itinerari creatiu del projecte, que no contempla cap possibilitat d’abandonar el procés. En la gravació creixen les col·laboracions de Benet Palet, Sandrine Robilliard i Marco Mezquida.
Després d'ells finalment va haver-hi una mica del magnífic Blues que fa l'entranyable Amadeu Casas, o sigui que la formació de l'Amadeu Casas Quartet va ser la de: Amadeu Casas, guitarra; Matías Míguez, baix; Arecio Smith, teclats i Eloi López Oltra, bateria. Una formació que em sembla no és la típica, la original, car sempre als tambors hi sol anar l'amic Salvador Toscano. Els amics de l'AMJM ens en van dir doncs:
Proposta del cantant Amadeu Casas en una aventura sonora que circula per l’eix central del Blues, però que es nodreix dels terrenys propers com el Jazz, el Funky o el Rock. Amb la complicitat dels músics de reconegut prestigi com Arecio Smith als teclats, Matías Míguez al baix i Eloi López Oltra a la bateria.
Doncs res més, tot i haver-hi d'altres concerts en d'altres indrets de Catalunya, que serveixin aquestes "quatre ratlles" per honorar i reconèixer el treball persistent durant 27 edicions realitzat pels amics de l'Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya, amb el Guillem Arnedo al capdavant ara mateix com a President de l'entitat, sense oblidar la ingent feina que fa des d'uns quants anys l'Anna Veiga i tots els membres de la direcció actual i anteriors així com agrair a tots els músics que en són socis, que per a ells és que es fa aquest Festival a banda de d'altres activitats com l'edició bimensual del "Jazz Butlletí" informatiu. Miquel Tuset i Mallol,
Estàvem a punt per a gaudir amb una música delicada pels instruments però farcida de bon gust, swing i magnífiques interpretacions, les dels tres músics Jordi Rossy, vibràfon; Guillem Arnedo, bateria i José López, contrabaix.
Així és com els de l'AMJM van presentar el trio liderat pel Jordi Rossy amb un text d'ell mateix:
Text de Jorge Rossy
 |
| Jordi Rossy Trio by Oliver Adell |
De trio a trio i tiro perquè em toca....i és que el proper projecte va ser la magnífica proposta liderada pel Juan de Diego Trio, amb Dani Pérez i Joe Smith. Ves per on, la mateixa formació que ens va acompanyar en un Concert-Jam realitzat a la Sala Xica ara ja algun temps. I tot i conèixer nosaltres les músiques que escoltaríem, no ens està de posar la presentació que en van fer els de l'AMJM d'aquest projecte: Deien ells...
Doncs a banda d'audaç hi ha el vessant polític, llibertari, que sempre envolta les actuacions dels projectes d'aquest nostre amic basc, establert entre nosaltres de fa temps. Mai ha oblidat Juan de Diego què va passar a la "Guerra Incivil" del 36, i com varen ser assassinats els republicans que hi van lluitar. Reivindicacions a banda, la música d'aquest músic i trompetista, sempre s'envolta d'una mena d'aureola mística per la profunditat del missatge inherent, alhora que brilla per les interpretacions de cadascun dels membres del trio. Un Joe Smith desenvolupant l'estricta tasca d'omplir amb els seus sons l'espai que li deixen buit, i on el Groove, respira ritme per totes bandes, tot i ser a vegades força delicat i de tempo slow. En aquest context musical, la guitarra etèria de l'amic Dani Pérez només és l'adequada. La mestria solista d'aquest mestre de tants guitarristes, va de la mà del domini que ell té dels acords més inversemblants. Els sons estratosfèrics aconseguits per la'ajut dels estris electrònics que ell tant bé domina, ajuden a fer-nos viure els sentiments que Juan ens proposa. Entre els temes escoltats, recordo una magnífica suite de tres temes i també el seu primer "M'he quedat de pasta de moniato", traduït de l'Euskera.
3.- 17 de setembre: Doncs per a nosaltres havia de ser el darrer diumenge de Festival per diversos motius, i així és que vam venir amb les ganes de gaudir-ho a tope. El primer projecte havia de ser molt festiu, per instruments i músics tot i no conèixer en profunditat al líder i sí a alguns dels seus acompanyants. Un projecte amb disc a la mà que després em va donar i que posarem al programa de ràdio, amb músics com aquests: Lluís Gómez, banjo i mandolina; Josep Traver, guitarra; Oriol Saña, violí i Maribel Rivero, contrabaix i veu. Més que coneguts nostres, amics, com l'Oriol i en Josep, i amb ells dos ja n'hi va haver prou per dir-nos que aniríem a escoltar-los a ells i al projecte del Lluís. El que ens deien des de l'AMJM era doncs que:
 |
| By Oliver Adell |
 |
| By Oliver Adell |
 |
| By Oliver Adell |
Nou projecte del contrabaixista Rai Ferrer en què s’endinsa en la sempre delicada però a la vegada excitant tasca de musicar la poesia de Fernando Pessoa, José Agustín Goytisolo, Rafael Alberti i la poetessa gallega Pilar Pallarés, així com també ho fa amb textos propis que van de la temàtica social a la de caire més íntim. Les aportacions compositives d’altres membres de la formació afegeixen llur visió artística mantenint la coherència musical buscada per aquesta formació. Música emmarcada en el segle XXI més actual, amb influències que van des del jazz en la seva accepció harmònica i rítmica més àmplia i contemporània fins a grooves d’arrel més llatina.
 |
| Rai Ferrer Quintet by Oliver Adell |
El proper diumenge no hi vam poder anar però tot i així que quedi constància dels qui hi van participar, tot i "prenent" la informació del web de l'AMJM. O sigui que:
4.- 24 de setembre: David Mengual Slow Quartet & Carme Canela amb Carme Canela, veu; Dani Pérez, guitarra; Miguel “Pintxo” Villar, saxos; Oriol Roca, bateria i David Mengual, contrabaix. L'extensa informació del projecte del David deia així:
Proposta del cantant Amadeu Casas en una aventura sonora que circula per l’eix central del Blues, però que es nodreix dels terrenys propers com el Jazz, el Funky o el Rock. Amb la complicitat dels músics de reconegut prestigi com Arecio Smith als teclats, Matías Míguez al baix i Eloi López Oltra a la bateria.
Doncs res més, tot i haver-hi d'altres concerts en d'altres indrets de Catalunya, que serveixin aquestes "quatre ratlles" per honorar i reconèixer el treball persistent durant 27 edicions realitzat pels amics de l'Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya, amb el Guillem Arnedo al capdavant ara mateix com a President de l'entitat, sense oblidar la ingent feina que fa des d'uns quants anys l'Anna Veiga i tots els membres de la direcció actual i anteriors així com agrair a tots els músics que en són socis, que per a ells és que es fa aquest Festival a banda de d'altres activitats com l'edició bimensual del "Jazz Butlletí" informatiu. Miquel Tuset i Mallol,
.jpg){kind=link}
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada