Doncs en la seva curta estada a casa, Marina va poder fer alguns concerts durant el mes de setembre, els dos primers a Palo Alto Market amb el David Sam i els altres dos, el primer el 13 de setembre al Jamboree en formació de quartet, amb Jordi Bonell, Ismael Alcina i Arnau Figueres, i el darrer, just un dia abans de tornar a Boston, al vestíbul de l'Hotel Regina a piano solo i veu. Del primer concert a Palo Alto ja en vaig fer una petita crònica i ara tocava fer-les dels altres dos. O sigui que som-hi.
 |
| Marina Tuset Quartet by Oliver Adell |
13 de setembre a Jamboree: Doncs teníem moltes ganes d'escoltar la nova proposta musical de Marina Tuset i també ganes de veure'ls en formació de quartet i més encara en aquest gran escenari anomenat Jamboree. El Marina Tuset Trio amb Jordi i l'Arnau ja els havíem vist al JCLV i per tant la comunió entre ells tres ja es donava per evident, i faltava veure de quina manera la inclusió del baixista Alcina havia de ser efectiva. El repertori, el nou repertori que presenta Marina es basa en una barreja de temes propis encabits alguns en el seu primer disc "Sweet Lights", temes nous amb aires càlids i compostos en la seva estada al Berklee College of Music de Boston, on ves per on hi ha una gran comunitat de castellano parlants, i per tant temes cantas en castellà. I penses tu, "però que no havia d'aprendre anglès?", pebrots. O sigui que primer va cantar un preciós tema a ritme de bossa nova anomenat "Jin Ji", tema de Jobim on ja vam poder escoltar la puresa sonora de la guitarra del Jordi Bonell i la seva sempre particular visió de la improvisació. Aplaudiments que van permetre a Marina fer les presentacions i agraïments a públic i músics, i parlar del tema interpretat i així també presentar el següent anomenat "Belen", relacionat a un càntic dels esclaus afrocubans, més aviat una cançó de bressol que Marina va cantar delicadament. De la mateixa manera vam poder escoltar la mestria fins aleshores desconeguda per molts de nosaltres del baixista Ismael Alcina al baix elèctric en un llarg i delicat solo. Igualment Marina va voler col·laborar fent una mena de solo en un scat suau però magnífic i així tornar al tema de nou, "Belen", i acabar-lo suaument. Els aplaudiments merescuts van permetre a Marina presentar el següent tema, compost també a Boston i ara ves oi, en anglès, he.
 |
| Jordi, Ismael i Mariana by Oliver Adell |
Un tema amb un magnífic Groove anomenat "Travelin", del qual ella en va fer la interpretació completa amb el pont inclòs per després tornar a la "A". Jordi va seguir desenvolupant-lo amb la seva personal visió i tècnica alhora que delicada pulsió, tal és el tema. Per sota d'ell, una magnífica base rítmica el recolzà amb l'Ismael i l'Arnau, ambdós, magnífics i precisos, per després, la líder i cantant, tornar-hi i acabar el tema repetint la frase principal seguint una mena de "turnaround" i així suaument acabar el tema. Mariana va presentar el següent tema, també propi, anomenat "Who Said", una preciosa balada que Marina sol cantar acompanyant-se al piano, i que aquesta vegada no va fer falta. I no hem parlat de lo bé que canta aquests temes Marina amb la seva prístina veu, càlida veu en els més greus i afinació perfecte alhora que reconèixer que té una veu maca, personal i molt agradable. Com es nota que soc son pare, ha..ha...però no, tot el que he dit és veritat objectiva...he. Jordi la va seguir també en el mateix i delicat so i també el baixista Alcina ambdós amb dos solos preciosos per així deixar pas a la veu de Marina per tornar a passejar-se pel tema, preciós tema amb lletra de la seva amiga Mireia Pujol, el preciós "Who Said". Marina va presentar de nou el següent tema d'una de les seves cantants preferides, Cyrille Aymée en el tema anomenat "Each Day", ja força més viu, tema amb una recurrent melodia i seqüència melòdica i harmònica a la qual Jordi va fer la seva delicada i magnífica aportació solista, i sempre amb un Groove persistent gràcies a l'aportació del baixista i baterista, ambdós magnífics Ismael Alcina i Arnau Figueres. Després de nou, el ritme persistent d'ara la guitarra rítmica, com en els inicis del tema, del Jordi i així Marina l'anirà acabant tornant a la magnífica i repetitiva melodia. Un tema viu que va deixar pas a un altre de propi compost a Boston i que parla de la gent que sovint va d'un lloc a un altre, i els canvis que cadascú viu en les noves ubicacions, és per tant un tema on la pròpia experiència és vital en la composició del tema, anomenat "Y es así". Una cançó on hi ha dues parts diferenciades rítmicament, primer a un tempo slow en la A, per després en el pont un canvi substancial de tempo, i de nou tornar a la delicadesa de la primera part. Jordi va ser el primer en iniciar el camí delicat en la primera part del tema, ara amb un so un tant més electrònic i lleugerament distorsionat, perfectament acompanyat de baix i baterista. Marina s'hi va tornar a posar precisament en el pont, més vital i rítmic, per acabar-lo suaument amb llargues exposicions vocals i delicades.
 |
| Marina Tuset by Oliver Adell |
Seguidament va presentar el següent tema que havia de ser un "estàndard" d'una de les seves cantants preferides i el tema va ser quelcom com "There is a lull in my life", una preciosa balada a tempo mig que la gran Ella Fitzgerald incloïa en els seus concerts. També la preciosa Natalie Cole el canta així a tempo slow. El primer set havia d'acabar amb un tema càlid anomenat "El Panquelero", o sigui el que portava el pa a la càlida Cuba. Aquest és un tema que en les versions autòctones solen anar a un tempo força viu, al menys en algunes de les versions, mentre que la proposta de Marina va ser molt més ponderada en el temps, a tempo mig, vaja, l'adequat per a gaudir del ball possible. Després de l'exposició del tema cantat per la líder i cantant, Jordi Bonell va fer la seva aportació solista amb el seu tarannà càlid també i brillant creativitat. El baixista Ismael Alcina el va seguir d'igual i delicada manera en un solo càlid i molt ben estructurat. La melodia va aparèixer de nou, i ara el final també va venir acompanyat d'una mena de "Turnaround" acabant-lo també delicadament i així acabar el preciós, delicat i càlid concert d'una formació liderada per una jove cantant, la qual sembla que pugui tenir al seu abast un pròsper futur, acompanyada d'uns "musicassos" que diuen ells, amb Jordi Bonell, Ismael Alcina i Arnau Figueres. Però no, vàrem aplaudir lo suficient per fer-los sortir de nou a fer el bis, i que va ser un tema encabit en el seu "Sweet Lights", i tema anomenat "Shout It Loud", tema d'una canya considerable però no en els inicis, més suaus i delicats. Serà després que es desferma i de quina manera, i sobretot en el pont on la veu arriba a cridar com ella va dir que nosaltres féssim i no vam fer. Un magnífic tema on Jordi va brillar sobradament amb un solo majestuós i equilibrat, tot i recordant-nos licks del rock més progressiu d'aquells anys on ell ens enlluernava ja amb els seus solos. Marina va encarar el final del tema "Shout It Loud" cridant a tot cor i envoltada dels molts aplaudiments de tots plegats, aficionats, amics i família.
28 de setembre a l'Hotel Regina: El primer concert de Marina Tuset a piano solo i veu. Uau! Així va ser. Marina es va enfrontar per primera vegada a un concert en solitari acompanyant-se del piano, d'un bon piano de mitja cua que hi ha a l'Hotel Regina, on han estat fent concerts amb músics pianistes o acompanyant-se al piano com va fer ella mateixa. El primer tema que va cantar va ser el seu estimat "Y es así", tema original que en aquestes condicions adquiria una nova dimensió, molt més íntima i personal. La magnífica veu es veia ara acompanyada per les pròpies i delicades mans. Ves per on quina preciositat tot plegat, veure-la sola al piano i cantant. I així va seguir amb un altre tema d'aquells càlids anomenats "Ella y Yo", interpretada a tempo slow quan aquesta és una cançó més canyera. Marina la va fer de manera delicada. I seguin amb el seu repertori d'aquest el primer passe del concert, ens va presentar un tema seu anomenat "Travelin". Ja vegeu que força temes d'aquest concert, temes del seu repertori, també els havia fet a quartet al Jamboree. Ara però era una situació ben diversa i prova de foc per a ella, que la va situar en un context acústic total i enfrontada a ella mateixa, i així és que ens va interpretar una delícia de tema anomenat "Jin Ji", bella melodia cantada en portuguès, d'aquell del Brasil i a ritme suau de "Bossa Nova". La seva veu va volar sempre per sobre les melodies amb clara i subtil calidesa i perfecte entonació. La bellesa de la veu anava acompanyada de la seva pròpia imatge asseguda davant del piano. Després d'aquest preciós tema de Antonio Carlos Jobim va cantar un dels seus temes del seu disc "Sweet Lights", anomenat "Who Said", magnífica balada amb lletra de la seva amiga Mireia Pujol, que ella va cantar de manera meravellosa. Aquesta és una cançó on Marina ha de mostrar quina és la seva capacitat de registre, arribant molt amunt, alhora que fent-ho amb la més preciosa i càlida veu. Seguidament ens va oferir la versió de Silvia Pérez Cruz del "El panquelero", per primera vegada, com tots els altres, a piano solo i veu. El tempo d'aquest tema va ser lleugerament més slow del que va fer al Jamboree. Igualment però, la cadència rítmica, tot i ser suau, ens va fer "gosar" de la mateixa manera, escoltant-la i veient-la de quina manera ella mateixa lo bé que s'ho passava. I va acabar aquesta primera part amb una cançó anomenada "La Tarde". Un bolero que també canta la magnífica Sílvia Pérez Cruz d'on Marina darrerament s'emmiralla. S'ha de dir que la de Palafrugell és un molt bon mirall on Marina s'hi mira. Doncs si això va ser tot, dir-vos que en el segon passe, Marina, va convidar al gran pianista i encara jove Marc Martín en una magnífica balada, un estàndard d'aquells impressionants, arrodonint encara més la seva actuació, car amb un molt bon pianista acompanyant-lo, ella es va poder dedicar plenament a cantar, sense cap més altra preocupació, brillant amb la veu com abans no havia pogut fer. Finalment, dir-vos que la programació dels concerts a l'Hotel Regina els coordina l'amic i mestre Jaume Vilaseca, així doncs agrair-li la tasca que fa promocionant la música a la ciutat de Barcelona i convidant a joves músics en aquest "Piano Bar" d'aquest magnífic hotel.
Miquel Tuset i Mallol
.jpg){kind=link}
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada