Benet Palet Trio a l'hotel Renaissence, 4 d'octubre de 2017

Doncs encara amb ganes de continuar escoltant Jazz a pesar de la situació política a Catalunya vam anar amb el Joan Recolons a l'Hotel Renaissance a veure un trio que no hi havia se ser, car substituïen al trio del Gorka. Benet Palet, trompeta, fiscorn, flautes amb Elga Pérez, teclat i Miquel Galcerán, contrabaix era el Benet Palet Trio d'aquest dimecres de Jazz en aquest bon espai força adequat per a escoltar música. Van començar amb un preciós tema de Tom Harrell interpretat de manera delicada per tots tres, tot i de moment no sonar gaire el contrabaix (s'havia esconyat alguna cosa), i el teclat de l'Elga sonar un pèl massa fort, tot i això, la trompeta de Benet sí va sonar la mar de bé ja des del principi. El so del contrabaix no es va poder solucionar i sí el del teclat de l'Elga Pérez que va rebaixar una mica el seu volum. Després del primer tema i presentació de projecte, que havia de ser la música de diversos trompetistes tals com l'esmentat Harrell, però també Chet Baker, Thad Jones, etc, Benet va presentar el següent tema d'aquest darrer compositor i trompetista anomenat "Thre and One", tema que s'incloïa en el set list de la  magnífica Thad Jones Mel Lewis Orchestra i que tocaven a un tempo sensiblement més "fast" del que ens va interpretar el nostre trio d'herois. Un magnífic tema que van iniciar trompetista i teclista alhora seguint la melodia, no massa llarga, i que va deixar pas al solo del líder, impressionant llenguatge i tècnica, en el primer concert al seu nom després d'una bona colla d'anys de repòs i dedicat bàsicament a l'ensenyament. Benet ha participat darrerament de projectes a duet amb l'Elisabet Raspall i formant part també del quintet de la magnífica pianista de Vilanova. Escoltar-lo doncs liderant el seu trio, muntat a córrer cuita segurament però igualment el seu trio, era un esdeveniment que no ens podíem perdre. Dels dos acompanyants en coneixíem un, el Miquel, per veure'l en diverses Jams, no així a la teclista Elga Pérez a la qual, nosaltres no coneixíem de res. Vàrem tenir doncs una agradable sorpresa en escoltar-la, car ens va semblar que demostrà tenir un molt bon llenguatge jazzístic en les bones improvisacions que va fer, alhora que acompanyà perfectament al solista. Formava part doncs una bona base rítmica conjuntament amb el Miquel Galcerán, la qual cosa va aprofitar Benet per a desenvolupar els seus solos amb total tranquil·litat. 

Un espai aquest que té una sola pega, la de tenir la barra del bar massa a prop, i així doncs escoltar sovint entremig de les dolces músiques com les que varen seguir els diversos cops i sorolls inherents a una barra de bar. Tot i això, s'ha de dir però que el xerrar dels "barreros" no es va sentir massa, la qual cosa dóna un punt a l'organització de l'esdeveniment. 

El tercer tema que van tocar del primer set, el va iniciar Benet amb aires orientals gràcies al so dolç de la seva flauta. El swing però va aparèixer quan vam reconèixer que el tema era el conegut "Yesterdays" de Jerome Kern amb Benet a la trompeta, ell fent la melodia del tema. Elga Pérez va desenvolupar el solo del tema ben recolzada pel "walking" del contrabaixista Galcerán, bon solo que ens anava reafirmant en el convenciment que estàvem escoltant a una bona pianista. El líder va seguir després de la teclista amb un solo magnífic a trompeta, amb total control del volum, la qual cosa no és baladí. Galcerán es va enfrontar amb la "Berra" en unes condicions acústiques, les que va haver de patir durant tot el concert, que no són les més adequades per a un contrabaixista, les de no tenir cap tipus d'amplificació i haver de tocar amb un teclat, aquest sí amplificat, i una trompeta a la qual no l'in fa falta. Tot i així en Miquel va estar segur i sobri durant tot el concert. El final del tema va tornar a sonar la flauta i ens va situar en el més oriental dels països. Varen seguir músiques diverses interpretades pel líder amb les flautes que va dur i per descomptat el metall més daurat. Balades magnífiques també a flauta, quasi la més dolça, com en la de Jimmy Rowles interpretat sovint per Wayne Shorter anomenada "502 blues". "The Song is You" va ser un altre tema que van tocar, ja amb un swing perfecte el d'aquest magnífic estàndard. El primer set havia d'acabar amb un altre magnífic tema a tempo mig i ple del swing adequat per a gaudi de tots, alhora que les magnífiques interpretacions de tots tres músics. 

Una mica de descans el vam aprofitar per estirar les cames, canviar de lloc i posar-nos més cèntrics, ja preparant-nos pel proper set. Mentre això fèiem veiem però com anaven baixant per Pau Claris furgonetes de la Policia Nacional, cosa que ens va fer pensar que on anirien a fer mal.

El segon passe va ser igualment magnífic i per descomptat amb els temes tots diferents, iniciant-lo amb un de mig tempo amb melodia alhora de teclat i trompeta i farcit de swing amb el walking del contrabaixista Galcerán. La delicadesa sonora del trompetista va tornar a omplir l'espai d'aquell racó del Renaissance del Pau Clarís. Un tema més viu va seguir al primer i va ser el conegut "For Minor's Only" de Jimmy Heath interpretat més o menys al tempo de l'original, i on contrabaix i teclat van haver de "lluitar" de valent aconseguint un swing irrevocable. El solo, llarg, del líder va tornar a ser espaterrant, per tècnic i per bon gust, tal i com havia fet la primera part. Elga Pérez va seguir-lo amb el bon llenguatge expressat i que evidentment atresorava. Just abans del final retrobant el tema, Galcerán va fer un chorus en solitari estricte, i així donar pas al líder per acabar-lo amb la curta melodia d'aquest gran tema de Heath. Van seguir amb el preciós tema "Bebe" d'Hermeto Pascoal, a un tempo lleugerament més suau que el de l'original, amb Benet a la flauta, com el geni brasiler, tema difícil on la melodia la van fer alhora flauta i teclat. La improvisació del líder amb la flauta va ser preciosa i magnífica i també la de la teclista Pérez. La magnífica balada "I can't get started" va seguir al tema de Pascoal, interpretada a tempo súper slow, com ha de ser, i així és com van arribar al final del concert amb un tema força viu encabit en el Bop més autèntic, tema que semblà del gran Gillespie. En fi, que vam gaudir com camells en els dos passes que ens van oferir aquests tres músics i molt contents d'haver vist a Benet Palet amb el seu primer concert al seu nom. Per si no ho sabíeu, els dimecres Jazz a l'Hotel Renaissence, entrada gratuïta i consumició obligada per les circumstàncies.

Miquel Tuset i Mallol.