Doncs tot i haver de fer el concert al Molí dels Frares, per qüestions internes municipals ens van oferir la possibilitat de fer-lo al pati de Can Comamala, magnífic espai on cada estiu fem el Festival de Jam Sessions. Ja ens van dir que no plouria, ha. Bé, l'assumpte és que en aquestes condicions havíem de sortir guanyant com així va ser, tant per l'acústica i sonoritat magnífica gràcies a les mans d'un mestre dels sons, tècnic ell del gran Roberto Fonseca, com per l'espai, càlid, adequat per escoltar-hi música i per a gaudi dels amics aficionats que van venir de diverses contrades. El cas és que des de l'organització que vam preparar, com sempre, uns bones menges entre les quals la sempre benvolguda truita de patates i ceba, regada per un caldo del priorat i pernils, formatges amb el nostra pa amb tomàquet, bé, nostra fins que no ens l'"españolitzin". Una formació a quartet amb l'Òscar Latorre, trompeta; Toni Saigi, teclat; Marc Cuevas, contrabaix i Roger Gutiérrez, bateria, liderat pel jove trompetista d'Olesa de Montserrat els quals han enregistrat aquest projecte per Fresh Sound New Talent, o sigui que tan bon punt el tinguin i l'Òscar me'l passi, el posarem al Jazz Club de Nit.
Abans de començar el concert i fent proves de so, vaig poder "capturar" aquesta petita mostra del que seria el posterior concert:
El primer tema que ens van oferir va ser "Through my eyes" del trompetista John Swana, músic aquest que ha tocat amb monstres com el Jesse Van Ruller, etc. Un tema farcit d'un magnífic swing que per començar deu ni do. El solo de l'Òscar ve seguir la melodia sense cap interrupció, així, de manera contínua, on ens va mostrar la calidesa del seu so alhora que la seva tècnica i creativitat en la seva improvisació, magnífica. Un tema que podríem situar en el "Neo Bop" on la melodia és un pèl melancòlica però que permet desenvolupar les impros partint d'una preciosa harmonia amb un resultat final excel·lent. Toni Saigi igualment ha fet un magnífic solo al teclat, com si d'un Rhodes es tractés, ell, envoltat de teclats des que era ben petit, i ara, amb els del pare i germà, tots pianistes i teclistes, els Saigi. Marc Cuevas, magnífic contrabaixista, vell conegut nostre, ha fet després del Toni, la seva gran aportació solista en aquest tema, farcit de swing, amb alguns delicats acords i tocs del Roger que l'han acompanyat en el seu caminar. El mateix baterista de Tàrrega, gran baterista de l'escola Conservatori del Liceu, ens va fer gaudir en aquest solo i sempre en la seva precisa manera d'acompanyar. Òscar va tornar amb la melodia del magnífic Swana i així el van acabar. Després dels aplaudiments totalment merescuts, el líder va parlar de com li agrada aquest trompetista Swana i va presentar el següent tema, aquest sí, propi, anomenat "Cançó d'anyorança". Aquesta va resultar ser una preciosa cançó, una bella balada, delicada, a tempo mig-slow interpretada primer la melodia pel líder, de manera delicada. El primer solo va venir gràcies a les mans del jove teclista de Badalona, en Toni Saigi, el qual va tornar a excel·lir de manera evident, sempre però recolzat per una base rítmica impressionant amb el Marc i el Roger, ambdós magnífics. Òscar va seguir amb una bella improvisació, amb un so totalment controlat per volum i atac, obtenint doncs una sonoritat dolça, com li tocava a una bella melodia com la seva preciosa "Cançó d'anyorança". Ja fa temps que el seguim, i des de fa anys que ja sabem que serà, ja ho és però encara ho serà més, un gran mestre de la trompeta, i per descomptat que obtindrà el merescut reconeixement que espero sigui internacional. Temps al temps, si aquests bojos ens deixen fer. Sense interrupció, ens vam tornar a trobar envoltats per una altra melodia dolça, i sí, bella igual i més delicada de tempo, una mena d'himne a la pau del qual després sabríem que era del baixista "oficial" de la formació, en Pedro Campos, tema del qual en notàvem una certa majestuositat, molt suau també de volum. Melodia curta pel trompetista i seguidament curt solo, a base d'acords, del teclista. El líder va seguir desenvolupant-ne el seu solo, omplint els dos o tres acords de l'harmonia, senzilla que no simple, la del baixista Campos. També sense dir ni asa ni bèstia, ens van situar en la nova música, ara sí amb tot el swing del món, gràcies al "walking" del Marc i al propi swing d'en Roger en un tema iniciada la melodia del qual pel líder. Marc va ser el primer en realitzar els solos i el seu va ser magnífic i llarg, volant sobre acords de teclista i "rides" del baterista. Gran, el Marc i entranyable persona amiga. El líder s'hi va llançar de ple, amb el suport de la secció rítmica, en un altre solo esclatant, farcit de recursos tècnics i grandíssima sonoritat, la del metall més preuat, el daurat. La calma va venir de la mà de Toni Saigi el qual, tot i amb el mateix tempo, va atemperar els ànims retornant a una sonoritat més continguda gràcies al seu solo, a base d'acords i algunes notes soltes, on tot plegat va baixar de volum de manera delicada. I quin "swing" més impressionant venia de contrabaix i bateria, magnífic nois. Al final, de nou la curta melodia del tema a càrrec del líder i trompetista d'Olesa de Montserrat, magnífic.
"If I were a bell": https://www.facebook.com/mtusetmallol/videos/10208646495434475/
Miquel Tuset i Mallol.
.jpg){kind=link}
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada