20 anys sense Tete a la Nova Jazz Cava, 6 d'octubre de 2017

Doncs aquest era un esdeveniment al qual no hi podíem faltar i així és que hi vam anar. L'esdeveniment en sí ja era imprescindible però ho va ser encara més pels protagonistes que havíem de veure i escoltar car els músics dalt l'escenari serien un quintet magnífic amb gent com Josep Ma Farràs, Joan Albert, Benjamí León, Horacio Fumero i Adrià Font, uns pesos pesants del Jazz de casa nostra, i gent que havia acompanyat al Tete en alguna de les seves actuacions de fa força anys. La música va començar a sonar primer amb el Benjamí fent un tema que Tete tocava sobre el "512 Apartment", barreja de balada, una mica de free per acabar amb un blues. El mestre de cerimònies Valentí Grau va acabar d'explicar el què, com i perquè de l'apartament 512 i després va presentar a l'Horacio Fumero, el qual havia format part del trio del Tete, Qui més va presentar el Valentí va ser l'altre membre del trio base, a l'Adrià Font. Ells tres van seguir amb un altre dels temes que tocava el Tete,  el magnífic "When Lights are Low" amb un tempo lleugerament inferior que feia el gran mestre. 

Després de la presentació del tema, motiu principal inclòs en el primer chorus, el swing va aparèixer per art de màgia amb el solo del pianista León, swing de l'Adrià Font i walking de l'Horacio Fumero. Magnífic el solo del Benjamí amb una bona i nítida pulsió sobre les tecles del Yamaha que Tete va cedir a la Nova Jazz Cava. Horacio va seguir ell també amb un gran i sòlid solo, acompanyat lleugerament per les escombretes de l'Adrià i alguns i solts acords del Benjamí. Va ser, efectivament i en gran part un solo, solo de contrabaix, magnífic, per descomptat. Després, tema de nou i final. Els aplaudiments van deixar pas de nou al Valentí el qual va presentar als qui faltaven pel quintet, en Farràs i Albert. El quintet va interpretar a tempo mig un dels temes clàssics del "Hard Bop" farcit de Blues. La melodia conjunta dels dos vents va deixar pas al gran solo de Farràs a la trompeta, amb gran expressivitat i energia, alhora que amb una gran tècnica, tot i els molts anys amb el llavi "castigat", i que aquest dia així el tenia, com ens va explicar després, un solo aplaudit per tots nosaltres. 

Joan Albert va aparèixer també amb el seu alto, ell que també te una història compartida amb el Tete com tots els altres, i va seguir amb un molt bon solo tot i recolzat per la secció rítmica a base de swing, el que va seguir amb el solo del Benjamí, gran solo mentre els dos vents l'acompanyaven amb un "riff" repetitiu. Horacio va fer el seu, seguit d'unes espurnes compartides amb l'Adrià, com si fossin "quarts" o similar. Després, un choruas del tema i final a tot swing. Anàvem bé. Com que havien de parlar tots, ara li va tocar presentar al Josep Maria i aquest sembla que no va recordar el nom del tema que havien tocat però sí que va presentar el següent "My Secret Love" a un tempo força viu. Una melodia que va començar el Joan Albert afegint-s'hi el Josep Maria en el pont i tornant-hi el Joan Albert en la darrera A, deixant pas al solo del Farràs a tot drap, amb un swing vital marcat per la secció rítmica mentre Farràs s'esplaiava d'allò més i també nosaltres. Joan Albert s'hi va embarcar també amb un bon solo encabit en el registre mig del seu alto i amb un bon llenguatge jazzístic. El pianista va seguir, ara en format de trio base, amb la seva aportació solista amb gran demostració de tècnica i delicadesa, essent l'Adrià qui després va fer també la seva aportació solista a la bateria i amb una clara mostra de domini tècnic i bona creativitat, en un solo deu ni do de llarg. La melodia hi va tornar amb la sonoritat del saxo alto del Joan Albert i l'aportació del Farràs acabant el tema de cop. 

Després d'aquest tema li va tocar presentar al Joan Albert i resulta que va ser la preciosa balada "Flamingo", essent ell mateix qui la va iniciar amb una total delicadesa i preciosa sonoritat. Benjamí va iniciar els solos amb una gran delicadesa i tècnica sense oblidar en cap moment l'harmonia i fent el solo seguint-la clarament i així va ser que també nosaltres el vam poder seguir i situar-nos en tot moment en el tema. L'Horacio va acompanyar-lo i després varen tornant a la A del tema i deixant al Joan Albert qui també hi tornés amb el tema i melodia per acabar-lo delicadament. L'Adrià Font va explicar una anècdota d'abans de la mort del dictador, l'any 1972, a València en un concert que havien de fer a la Universitat amb el Tete, Johnny Griffin i l'Eric Peter, on no van poder tocar per arribar-los una ordre del Governador Civil que va cancel·lar el concert. Motiu? Qui lo sa. El darrer tema de la primera part que el Tete tocava sovint amb el Paquito d'Rivera, a ritme de Bossa vital, amb tota la formació dedicada a gaudir i fer-nos gaudir a tots nosaltres. Una melodia interpretada pels dos vents i deixar pas als posteriors solos, amb el primer a càrrec del mestre terrassenc de la trompeta. La resta de companys el van seguir amb magnífics solos de tots ells per deixar pas al tema de nou i acabar-lo definitivament. Així va acabar el primer passe, d'una manera increïble a tot swing, amb una balada i la bossa del darrer tema, gaudint tots plegats a la sala de la Nova Jazz Cava. El segon passe ja ser igualment magnífic, per la música i per la part emotiva de l'esdeveniment tot i recordant al Mestre de tots els músics d'aquest país, en Tete Montoliu
Miquel Tuset i Mallol

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada