Doncs aquest dilluns ens disposàvem a gaudir d'allò més anant primer a 23 Robadors i després a la Jam Session del Jamboree. Havíem de veure primer a Víctor de Diego, Lluc Casares, Xavi Torres, Manel Fortià i Joan Moll, quintet de luxe liderat pel màster basc-català, i després, a la Jam dels dilluns amb TRO, o sigui, Pere Miró, Xavi Castillo i Joan Casares.
A 23 Robadors em vaig trobar a la Alícia, una de les més grans aficionades al Jazz que conec, asidua a molts dels espais vitals-jazzístics de la ciutat, més concretament de Ciutat Vella. Diria que abans, quan vivia en el mateix Raval te la podies trobar a tot arreu dels espais musicals d'aquest barri, i ara, des que viu més a prop de l'Auditori no te la troves tant, però sí, te la troves moltes vegades, car, abans era cada dia del no gaire sant món. Allà ens hi vam trobar i mica a mica va anar arribant gent jove, alguns segurament músics i/o estudiants de música, alhora que aficionats "guiris" i sense ser-ho.
El que recordo del primer concert a Robadors és la proposta moderna de temes i de quina manera els van tocar aquest magnífic quintet. Després d'un primer tema potent com el que més, del qual ara no en recordo el títol, en Lluc ens va presentar el tema de Shorter anomenat "Ana Maria", melodia preciosa d'aquest màster vivent, afortunadament, Wayne Shorter. El solo inicial de Lluc va ser força trencador per la modernitat i velocitat interpretativa en què el va realitzar exposant tot el seu bagatge tècnic. Víctor s'hi va afegir seguint la modernitat iniciada pel Lluc, però afegint-hi la seva particular visió melòdica del tema. Els recursos estilístics d'aquest mestre que va poder compartir solos a l'alto amb el ja tristament desaparegut Phil Woods. Xavi Torres va liderar a la secció rítmica en un solo també ple de tècnica i bon gust alhora que pulcre digitació, essent el Manel qui el va seguir en una demostració melòdica d'aquesta meravella anomenada "Ana Maria". En acabar el tema, no em vaig poder estar de comentar la relativa dificultat dels temes escollits alhora que les intervencions, magnífiques i molt modernes dels diferents actors. "Carall, és molt fàcil tot aixó. Collons. Deu ni do, quina canya", alhora que l'Alícia reia plàcidament. Després d'aquestes dues meravelles, van tocar un dels grans temes de Benny Golson l'anomenat "Alone came Betty", amb la melodia a dos tenors.
Víctor de Diego va iniciar el solo d'aquesta meravella de Golson i amb un solo brutal, alhora tècnic i melòdic, seguint l'harmonia de la manera que només els mestres semblen poder fer. La delicadesa al piano de Xavi Torres va posar fil a l'agulla de la base rítmica en un solo preciós alhora que amb el swing adequat, iniciat ja des dels inicis del tema. Lluc va seguir amb un altre magnífic solo, primer dolçament i melòdica i poc a poc es va anar "animant" desenvolupant-lo amb les notes, les més curtes de durada, però amb una tècnica brutal, la d'aquest jove crac que ara mateix s'està a la prestigiosa Julliard School of New York, allà on va estudiar el gran Miles Davis. Molta sort Lluc. Tema acabat amb el magnífic solo del Manel Fortià per després d'ell tonar-hi amb la melodia amb els dos tenors alhora. Una gran composició de Benny Golson i millor interpretada pels nostres herois. Abans però, el quintet va fer el conegut lick abans de la melodia final. Bravo. I no portàvem ni mitja hora en tres magnífics temes i més que havíem de gaudir amb la resta, amb el següent, "a tot drap", en un tema deu ni do de la complexitat melòdica i més encara en els posteriors solos d'ambdós solistes dels vents, tema del gran Booker Little i també de la resta de companys. Una tarda de magnífica música que gaudíem pocs, els presents que mica a mica vam anar omplint l'espai de Robadors. Un tema brutal amb un final apoteòsic gràcies a la mestria del jove baterista Joan Moll el qual va fer un terrorífic solo. Varen seguir amb una balada preciosa de l'Horace Silver anomenada "Peace" i amb una gran delicadesa per part de tot el quintet. Varen seguir amb més temes, el següent carregat de funk, que quasi ens va fer ballar a tots els presents. Ja quasi al final, van tocar el "Locomotion" on es barregen el Blues i el R&Changes, tema de Coltrane del disc Blue Train. Per a la ocasió varen convidar a Pol Omedes a la trompeta, ell, amic de tots ells i amb un disc sota el braç editat per FSNT amb una formació bàsica afegint-hi algunes cordes fregades. Al final, ves per on que estàvem escoltant un magnífic sextet en un dels espais més íntims per escoltar jazz del país, 23 Robadors.
Després d'aquest plaer encara en volia més, i és per això que vaig anar al Jamboree a veure i escoltar les músiques de la Jam Session, car les del TRO ja havien acabat. O una cosa o una altra. La formació d'aquests tres molt bons músics havia presentat el seu projecte al mateix espai en un magnífic concert al qual també hi vaig assistir, havent posat el seu disc en un programa de Jazz Club de Nit de la temporada passada. La Jam havia de ser d'allò més bo, car quan els qui obren practiquen un determinat estil, en aquest cas amb el Jazz més Hard Bopper de TRO, després la Jam segueix bastant l'estil de música inicial. Així va ser amb la música i els magnífics músics que hi van participar ho van corroborar. Gent com Guillermo Calliero, Gianni Gagliardi, Gilles Stoppey, Fèlix Rossy, Xavi Castillo (de TRO), Joao Silva, Jordi Pallarès, etc, etc, varen ser els artífexs d'una Jam Session acústica magnífica amb tot de temes sí, coneguts per la majoria, però interpretats amb tot el cor i tècnica d'aquests grandíssims músics. Enhorabona Òscar de Pombo, Claudio Marrero i Juan Berbín, que són els qui fan que rutllin les Jam Sessions de l'estapa post Santos.
Miquel Tuset i Mallol.
.jpg){kind=link}
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada