Anton Jarl Quartet plays A Love Supreme al Jamboree, el 15 d'agost de 2017

Doncs tot i haver-ho vist al Campari Milano volia tornar-ho a veure en un espai més adequat i amb el públic més predisposat a escoltar i no xerrar tant. O sigui que és el que vaig fer, anar al Jamboree per deixar-me portar fins el 1965, any de creació d'aquesta magna obra d'un dels més grans de tots, John Coltrane. La formació liderada pel baterista suec establert a casa nostra, Anton Jarl Quartet amb Vicent Maciàn, saxos tenor i soprano; Albert Bover, piano; Tom Warburton, contrabaix i Anton Jarl, bateria. Un projecte que va estar a punt de venir al JCLV no podent fer-se degut a la sobtada recaiguda de la mare de l'Anton la qual patia una malaltia. Com que ja tenia lligat el grup, van venir els que van poder que van ser Albert Bover, Vicent Maciàn, Jordi Gaspar i Gonzalo del Val, un magnífic quartet que ens van oferir els millors dels estàndards de Jazz possibles. 

De la web de masimas, en Pere Pons ens deia:

Entre els músics que han marcat un abans i un després a la història del jazz, John Coltrane (1926-1967) és un dels exponents més reivindicats. La publicació del seu disc “A Love Supreme” (1965) és un dels cims no tan sols de la seva carrera sinó del gènere jazzístic per excel·lència. Enguany, es compleixen 50 anys de la seva aparició i per a celebrar aquesta efemèride el baterista suec instal·lat a Barcelona Anton Jarl, admirador i coneixedor del so Coltrane, ha reunit un quartet per a recrear la vigència de la seva obra mestra i ha assolit uns resultats realment excepcionals. Una declaració d’amor suprem a la passió pel jazz.

Quan es va muntar aquest projecte va ser el 2015 què és quan feien els 50 anys, no obstant això, amb el projecte muntat és del tot lícit fer-lo còrrer per on sigui, car aquesta és una música excepcional i els intèrprets són de lo millor de cada casa. Què podríem dir de cadascun dels músics del quartet que no sapigueu, havent-los escoltat també moltes vegades de ben segur. La "flor i nata" del Jazz de casa nostra, amb un Vicent Maciàn reconvertit en John Coltrane amb la més pura sonoritat i la més propera al so del mestre. De fet, semblava que t'estaves escoltant-lo a ell, salvant les distàncies de tècnica increïble la del geni, però no pas de sonoritat, ben bé la mateixa o quasi. La mestria de l'Albert Bover no té discussió i se'l pot considerar com un dels més avançats pianistes per tècnica, coneixements teòrics i creativitat mostrada en cadascun dels projectes on hi participa. No oblido el projecte a duo amb l'Horacio Fumero que vaig tenir la sort de veure i escoltar a la primera fila de 23 Robadors. De Tom Warburton us diré que ha vingut algunes vegades al JCLV (com també els dos anteriors) amb Roger Mas, però també amb Geni Barry i la primera crec que va ser amb el projecte del trombonista anglès Tom Johnson anomenat "Shark" amb d'altres companys de luxe. L'Anton Jarl, baerista eclèctic capaç de gaudir amb el Jazz més modern com és el cas, però també amb els projecte de R&B dels Mambo Jambo, Els Saxofonistes rebels, i demés projectes, és qui organitza les Jam Sessions dels dimarts al Campari Milano conjuntament amb el Matías Míguez. En fi, qualitat per descomptat en els músics i més i millor encara per les músiques que ens havien de tocar, les de A Love Supreme.

Un projecte que John Coltrane va fer el 1965 i que va revolucionar al públic de l'univers Jazz, situant-lo en una altra esfera, i més d'elevades i espirituals que en va fer el màster abans de morir per un càncer de fetge, músiques posteriors que no van ser enteses per la majoria  dels seus aficionats, aconseguint fins i tot que el xiulessin en un concert  fet a Europa quan ja va decidir canviar els sons dels seus saxos, i crec recordar que fins i tot abans d'aquest disc.
Un disc amb quatre parts i que els nostres herois es van encarregar de tocar en el mateix ordre, cosa evident, a la vegada que fent-nos retrocedir 52 anys i situant-nos en aquella època de canvis radicals en la música i la societat americana.

Part I - Acknowledgement
Part II - Resolution
Part III - Pursuance
Part IV - Psalm

Un A Love Supreme magnífic amb magnífiques intervencions dels solistes, bàsicament Maciàn i Bover i en alguns temes amb la participació de Warburton i Jarl, varen deixar pas a dues obres mestres de Coltrane la primera "My Favourite Things" que Maciàn va interpretar amb el soprano, només faltaria, i després com a bis, el preciós "Naima" amb un solo súper delicat de l'Albert. El tenor de Vicent va sonar en tots els casos, com he dit, com si de Coltrane es tractés. Especial menció el seu so amb el soprano en el tema anterior, clavat al del mestre, i amb fins i tot la manera idèntica de com el van estructurar. Una balada d'aquesta intensitat i relació amb el mestre no podia ser sinó la millor de les cireretes d'un concert que va ser extraordinari. Tant de bo els puguem escoltar de nou en d'altres espais, la qual cosa voldrà dir que no s'haurà mort aquest projecte. El so va anar a càrrec de Rafa fent que sonessin la mar de bé i per acabar agrair-li al Pere Pons el recolzament a la música que  fan els nostres músics, i l'Anton n'és un d'ells tot i ser suec,  de la mateixa manera que el Tom tot i ser americà i el Vicent ell dels Països Catalans. Com que l'Albert és barceloní, d'ell ja no en dic res no sigui que no li agradi l'etiqueta. 
Miquel Tuset i Mallol.