En fi, que en Jordi Rossy que enguany no hi ha pogut ser, ha deixat les regnes de quasi tot plegat en mas de Roger Mas i Dee Jay Foster, amb més companys voluntaris com Guillem Arnedo, Jaume Llombart, Pascal Morente, Ray Paz, Santi Colomer i potser alguns més, s'hauran encarregat que tot fluís la mar de bé entremig de classes i jam sessions. Entre alguns músics assistents al concert vam poder veure a Elisabet Raspall, Adrià Mateo, Carles Benavent, actualment resident a Begues i algun més, guitarrista amb fill trompetista, magnífica persona de la qual ara no en recordo el nom.
Un concert que vam gaudir després de fer un magnífic soparet al pati exterior del cafè del Centre Cívic, molt ben acompanyats per la gent de Begues, Rosario Muñoz, Teresa, Teresa i Joan, el primer bateria dels Mustang.
Els músics i professors ja són els habituals de cada anys, al menys van ser els mateixos de l'any passat amb Judy Niemack, veu; Peter Bernstein, guitarra; Chris Cheek, saxo tenor; Mike Kanan, piano; Putter Smith, contrabaix i l'entranyable Jimmy Wormworth, bateria, aquest ja amb una colla d'anys i trempera inacabable. Primer va sortir el quintet instrumental a tocar el primer tema, encara ells una mica "freds". En sortir Judy Niemack la "cosa" va canviar i així és que amb només la seva simpàtica, empàtica presència va fer que tot esdevingués molt més càlid i més encara quan ens va cantar una magnífica balada anomenada "Lush Life". Després d'aquesta meravella, Judy ens va presentar el proper tema, composició feta per a la ocasió, melodia encetada per Chris Cheek amb el seu so càlid del seu tenor. Pel meu gust, el so no va estar massa ben compensat, car no escoltàvem gairebé al contrabaixista, mentre que la resta de músics sonaven prou bé. També em va semblar que Mike Kanan no desenvolupà massa els seus solos i ens va semblar una mica fred, tot i la magnífica tècnica que mostrà. El coratge del vell baterista contrastà amb la no tanta energia d'alguns dels seus companys. Aquest tema compost per a la ocasió va ser totalment instrumental i ens va agradar força alhora que els solos de Cheek i també el de Kanan, elegant i precís en aquesta interpretació. Al capdavant i d'empeus al costat del saxofonista vam tenir al gran Bernstein persona afable, amable, sempre amb un somriure i atent si te li acostes a parlar amb ell. Alhora es va mostrar com el que és, un gran guitarrista, solista i acompanyant perfecte. Els temes varen anar brollant de l'escenari però abans de seguir, Roger Mas va presentar l'esdeveniment i els músics de l'escenari i professors del Begues Camp un Campus que ja porta 9 anys fent-se i que ell va dir que era com si hagués estat ahir. Content i satisfet de com havia anat tot, el seminari bàsicament, va recordar a tots els professors voluntaris, a tots els estudiants que hi han participat, a Can Rigol, als representants de l'Ajuntament pel seu suport, etc, etc, recordar al gran absent i ànima de tot plegat, en Jordi Rossy. Judy ens va demanar un aplaudiment per a Roger Mas i va començar un nou tema farcit de swing i fins i tot demanant-nos que l'acompanyéssim a cops de mans. Després de la melodia, ella mateixa va iniciar el que sap fer com poques cantants i és el fet d'improvisar a base de "Scat". I ja sabeu, etc, etc, etc, però que serveixin aquestes quatre ratlles per recordar i rememorar aquest esdeveniment.Miquel Tuset i Mallol.
.jpg){kind=link}
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada