El mateix Pere Pons ens deia des del web de masimas:
The Voodoo Children Collective és una orquestra que neix de la mà de Toni Vaquer a Boston i té com a objectiu principal l’exploració en profunditat del so de big band. Obrint el ventall d’influències i inspirant-se en contexts musicals fora del jazz, la banda busca narrar una petita història en cada peça. The VCC germina a la primavera de 2014 a Boston, fruit de la col·laboració entre artistes del New England Conservatory i del Berklee College of Music. Posteriorment, Vaquer trasllada el projecte a Barcelona on ha gravat el CD ¨Voodoo Kids Vol.1¨. Aquesta nit presenten el disc on podeu trobar repertori original de membres del conjunt com Albert Bover, Jaume Llombart o Jordi Rossy, entre d’altres.
Així és que saben ja de què va el projecte només ens faltava escoltar-ne la segona part, el segon Volum, el Vol 2 al Jamboree. Difícil se'm fa explicar el que vàrem escoltar, tot i això, ho intentaré. I deia el Pere que es tractava d'explorar en profunditat el so de Big Band, i això sí que ho vam escoltar, sense premises rítmiques establertes ni molts menys melòdiques, car unes i les altres eren totes sorgides d'un univers personal i realment ric en tessitures i "colors" diversos. El fet d'haver-hi dos bateristes, dos contrabaixistes i dos pianistes, un amb piano i l'altre amb teclat, ja diu molt quina pot ser l'ampliació sonora explorada en profunditat. Tot i això, la sorpresa va sorgir en el tema iniciat per la guitarra de Llombart, el segon tema iniciat sense quasi interrupció del primer, més rítmic. Una balada en podríem dir si parléssim en clau de Jazz, però es que tampoc va ser aquesta la situació ni l'estil. Vam escoltar Jazz? Si i No. Sí, perquè quasi tota la música improvisada ho és, segons Sonny Rollins i No, pel fet de no veure's encabida en cap dels diferents estils d'aquesta música, la més completa si parlem d'improvisació. El tema en qüestió va ser del Jaume i s'anomenava 5/4 i en Toni Vaquer va aprofitar per explicar-nos-ho, alhora que parlar del primer tema dedicat a la banda i anomenat "The Voodoo Kids",... Va demanar un fort aplaudiment pel Gorka i va convidar a l'Enrique Oliver a participar amb el seu tenor en el següent tema, cançó dient-nos que el dedicava a Mingus. Tota la banda es va veure embolicada en un tema "a lo Mingus" per harmonies, melodies i ritmes. Un homenatge on vàrem poder escoltar "riffs" típics d'aquest gran innovador previ a l'Avant Garde però ja amb tots els ingredients. l'Enrique va "volar" amb el seu solo per sobre de totes les estructures possibles i les que no, en un solo magnífic seguit després per seccions de vents i metalls, moment en el qual vam poder escoltar el magnífic solo de l'Albert Bover al piano.
Espaterrant, per resumir-ho, i seguint l'aura del mestre Mingus amb una total demostració de mestria, on la tècnica va anar de la mà de la creativitat. Tots els vents a cor recordant-nos a Mingus i així encarar el final del tema, impressionant, dedicat al mestre. Toni Vaquer va dedicar la següent cançó a David Mengual que ves per on el teníem ben bé al costat, ell que va dirigir al mateix Vaquer en la seva David Mengual Free Spirits Big Band per la qual el mateix Vaquer n'havia fet composicions i arranjaments. Una altra cançó lenta, delicada, el que seria una balada sense ser-ho. De nou Albert va iniciar una improvisació, ara a piano solo i farcida de calidesa, tendresa i delicadesa, omplint-se el volum de la nostra cova-cava de tota la música sorgida ara amb tots els vents, cordes i percussions, o sigui amb tots plegats, en una cançó molt bonica i bellament interpretada. La següent cançó va ser la segona part de The Voodoo Kids, magnífica i impressionant peça amb solos magnífics de Joan Mas i Milena Casado. Un següent tema amb referències a algun grup de rock dels 70s que ben bé podria ser Led Zeppelin per com sonaven les melodies de tots els vents, plegats. Els teclats sonaven alhora quan de cop el so d'un trombó aparegué entre la boira i els dos percussionistes compartien ritmes i sonoritats. Un tema impressionant amb aires que rememoraven a la Free Spirits amb un tempo beat ben remarcat i no gens ràpid. Després dels llargs aplaudiments i sense deixar que marxés ningú de l'escenari, Toni va convidar-nos a escoltar un arranjament d'una cançó popular de sa illa, Mallorca. Ens vam trobar de nou amb una delicada cançó i preciosa melodia, mentre els dos pianistes compartiren sons de piano i teclat. Els vents, metalls i canyes, seguien l'estructura de la cançó, certament majestuosa i que ben aviat se'ns va ficar al cap, al cor. Magnífic projecte Toni. Felicitats a tot el Voodoo Children Collective. En aquesta ocasió, qui va tenir la gran feinada de sonoritzar-ho tot va ser el Pol que per cert ho va fer a la perfecció, car s'escoltaven tots els instruments la mar de bé. Gràcies Pere Pons per oferir-nos la possibilitat d'escoltar les propostes dels nostres músics i aprofitar l'avinentesa del retorn, temporal, de Toni Vaquer a casa nostra. Acabo dient que hi vam tornar al segon passe on crec recordar que l'Ivan González va fer una magnífica conducció. I ja per finalitzar us deixo l'enllaç a itunes del primer disc d'aquesta magnífica Big Band:
https://itunes.apple.com/es/album/toni-vaquer-and-the-voodoo-children-collective-vol-1/id1277676937
Miquel Tuset i Mallol.
https://itunes.apple.com/es/album/toni-vaquer-and-the-voodoo-children-collective-vol-1/id1277676937
Miquel Tuset i Mallol.
.jpg){kind=link}
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada