Doncs ens vam preparar per gaudir d'aquest concert tot i situant-nos en les "maneres vitals" de tocar el piano, les d'aquest mestre cubà anomenat Alfredo Rodríguez. El projecte tenia un total sabor llatí, si considerem els acompanyants, amb el també cubà Michael Olivera i el brasiler embolicat en molts projectes, en Munir Hossn. Al Michael l'havíem vist no fa massa al mateix Jamboree tot i presentant el seu disc "Ashé" recordo que amb el magnífic Ariel Brínguez al saxo tenor i la magnífica veu i presència de Myriam Latrece i demés companys, inclòs el mateix Hossn. Alfredo no és cap desconegut i així és que es va omplir la nostra cova cava en els dos passes, de fervents aficionats i fidels seguidors de les músiques d'aquest mestre pianista i també cantant vocacional, totalment extravertit dalt l'escenari, com toca per les seves arrels alhora que les de l'altre showman, al baix elèctric i guitarra, tocant la darrera fixada a un suport, mentre mantenia el baix penjat del seu coll, i ell també, cantant ocasional i vocacional i fent-nos cantar a tots plegats.
Un concert d'aquells on es va poder gaudir del virtuosisme del magnífic pianista, mentre que la tensió i emocions van anar en augment, i tot gràcies a les músiques rítmiques que ens oferiren tots tres. I aquestes varen ser les paraules d'en Pere Pons tot i presentant-nos aquest projecte al web de Jamboree:
Aquest 2017 es compliran 10 anys del padrinatge d'Alfredo Rodríguez per part de Quincy Jones. Va ser el 2007 quan el músic i productor nord-americà va caure rendit per l'art i les maneres d'aquest pianista cubà al Festival de Jazz de Montreaux. El seu padrinatge va suposar una empenta important per a l'inici d'una trajectòria jazzística internacional. Arriba al Jamboree amb els temes del seu últim disc, "Tocororo", sota el braç.
Doncs si a això li afegim una magnífica sonorització a càrrec de l'Àlex Monsoliu, convindreu amb mi que aquest concert encabit en el 10è Cicle 1906 va tenir el nivell adequat a l'esdeveniment patrocinat des de fa 10 anys per aquesta magnífica cervesa.
Després d'aquest concert vam anar a la Jam de la Sala Sinestesia amb les ganes renovades de poder escoltar, aprendre alguna cosa i poder tocar algun tema amb el magnífic i polièdric músic, Sergi Sirvent, piano, amb Pau Sala, contrabaix i el coordinador Joao Vieira, bateria. Escoltar les sempre sorprenents propostes de Sirvent sempre és un luxe i plaer i així és que ho vam viure. Temes propis, els més, amb algun estàndard, crec, va ser el repertori d'aquest insigne músic i multi instrumentista. Una sala Sinestesia que va agafant embranzida en concerts i Jams, i on hi solen anar força músics, quasi tots professionals si exceptuem qui això escriu. Així és que, posterior al concert de Sirvent i amics, la Jam es va veure's farcida de músics molt bons entre els quals la magnífica veu de Xavier Casellas, també amb una jove guitarrista que aprèn flamenc a l'Esmuc i que aquí va venir amb ganes de tocar estàndards, ella la austríaca Bea la qual va proposar tocar "Stella by Starlight" amb Pau Sala i Takeo Takahashi on drums. Posteriors temes van comptar amb el també guitarrista David Martínez, un G.S. del Taller de Músics, Ezequiel Balzeca, piano, tot just amb el G.S. del Conservatori del Liceu, la mateixa Bea, jo mateix en alguns temes al saxo alto i l'inefable Sergi Sirvent que es va passejar per trompeta, bateria i contrabaix, he....no és ningú ell...un Màster dels grans alhora que una magnífica i tendra persona. Doncs rés, que ja ho sabeu, que hem d'anar a col·laborar en tirar endavant aquest nou espai a Sants al carrer de Santa Caterina, amb fàcil accés per metro i amb possibilitats d'aparcar el cotxe si és que el dueu.
Miquel Tuset i Mallol.
Aquest 2017 es compliran 10 anys del padrinatge d'Alfredo Rodríguez per part de Quincy Jones. Va ser el 2007 quan el músic i productor nord-americà va caure rendit per l'art i les maneres d'aquest pianista cubà al Festival de Jazz de Montreaux. El seu padrinatge va suposar una empenta important per a l'inici d'una trajectòria jazzística internacional. Arriba al Jamboree amb els temes del seu últim disc, "Tocororo", sota el braç.
Doncs si a això li afegim una magnífica sonorització a càrrec de l'Àlex Monsoliu, convindreu amb mi que aquest concert encabit en el 10è Cicle 1906 va tenir el nivell adequat a l'esdeveniment patrocinat des de fa 10 anys per aquesta magnífica cervesa.
Miquel Tuset i Mallol.
.jpg){kind=link}
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada