Jam Session de Rubí amb Enrique Heredia, Edu Fernández i Ignasi Sabadell, el 10 de març de 2017

Doncs ara ja feia dies que no anava a les Jam Sessions que organitza l’Associació de Jazz de Rubí per motius diversos entre els quals la coincidència en dates dels concerts que fem a Sant Vicenç dels Horts, o sigui que aquesta era l’ocasió i com que la pinten “fosca” no m’hi podia oposar. Els meus desitjos de tocar (bé, si és que es pot dir així, això que faig jo) anaven acompanyats de mostrar els meus nous temes, he..he, car això sí que mou muntanyes, o sigui que cap allà que hi vaig anar. L’espai de l’Ateneu és acollidor, petit però suficient per encabir-hi els aficionats, a vegades molts i no gaires aquest dia. El trio base ja estava tocant i mirant l’escenari l’Enrique Heredia, bateria a l’esquerra; Ignasi Sabadell, contrabaix al mig i Edu Fernández, piano electrònic a la dreta. 

Pel meu gust li sobra la il·luminació excessiva i potent que impedeix veure el públic quan estàs tocant. A mi no m’agrada aquesta obligada separació i allunyament del músic, aficionat o no, vers el públic. El meu comentari però no deu valdre, car a tot arreu passa igual (excepte a la Sala Xica de La Vicentina) o sigui que tothom deu estar-hi d’acord. En el trio base d’aquesta associació sempre hi sol haver l’Enrique, sempre que pot, i darrerament han “fitxat” al contrabaixista que sembla acabar els seus estudis a l’Esmuc aquest any, l’Ignasi Sabadell. Aquest bon contrabaixista va col·laborar a les Jam Sessions del Dr. Lagarto de Sant Cugat organitzades pel Guillem Jubany mentre van funcionar. Allà que ens hi havíem trobat i tocat. I com que m’ho sé, allò de...collons d’aprenent...ara torna i a més a més toca els mateixos temes de sempre....”There is no greater Love”, etc...m’havia preparat el “All of you” i el “It could happen to me”, gràcies al bolo que va fer Voro García Quartet a la Sala Xica on va tocar el primer tema i potser el segon també. Va resultar que a una de les col·laboradores de l’associació li agradava molt el tema de Cole Porter, ella sempre enfeinada amb el Toni, ambdós a la barra del local (una barra que vol dir nevereta i quatre coses més com a la Sala Xica). 

Ella i el Toni, l'Ivan Galán que també hi era però no va tocar la seva guitarra, ni el piano, ni la bateria, ni el baix, coses que ha fet algunes vegades quan falta algú, ells amb l’Enrique i alguns músics més, en són les ànimes d’aquesta associació que funciona ja fa temps i gràcies a la voluntat i amor per la música, pel Jazz en particular. Tenen també una formació més o menys estable de músics aficionats amb el Pere, trompeta, un altre company també a la trompeta, el Francisco Santos, clarinet i saxo tenor, i alguns més que col·laboren en esdeveniments de la festa Major i demès que s’hi fan a Rubí. Nosaltres, els amics de Sant Cugat, Carlos Sampietro, David Carreras i també el Carles Escudé i jo mateix hi havíem anat molt quan s’estaven al local de la CGT a la plaça Cerdà, crec. En fi, que és un espai on a més a més de fer-s’hi Jam Sessions es fan concerts de Jazz, gratuïts, on s’hi pot veure a músics com Geni Barry, Michele Faber, Fredrik Carlquist, etc, etc, i que ves per on s’espera la visita de la cantant lituana establerta a València però que també fa classes a Lleïda, València per descomptat i d’altres espais, la magnífica Viktorija Pilatovic, de la qual vaig posar el seu darrer treball discogràfic a Jazz Club de Nit, a l’espera encara de la seva edició en format físic. 

Només arribar ja vaig veure a l’esquerra la simpàtica i enèrgica cantant Imma Lles, o Imma Bcn també en el FB. L’Ivan també hi era, sense guitarra, i un xavalet amb un saxo tenor anomenat com jo, Miquel. També hi havia un dels companys trompetistes de l’associació del qual ara mateix no en recordo el nom. L’assumpte és que aquests dos, saxo tenor i trompeta van ser els primers en sortir a tocar alguns temes com “Perdido” de Juan Tizol i algun més. Jo m’hi vaig apuntar acompanyant-los en el “Solar” i potser algun altre i així és com ens vam anar escalfant i gaudint. Després d’ells, vaig tocar el “All of you” i algun més i ja va ser hora d’escoltar la veu i gaudir amb la simpatia de la Imma la qual ben bé va aconseguir que ens animéssim molt més, tal és l'empatia d’aquesta cantant de Badalona que és capaç de fer alguns kilòmetres per cantar. Te una veu agradable, maca, i si això li afegim la simpatia i el permanent somriure doncs el resultat és força positiu. Va voler que l’acompanyés en un tema i ella en va cantar alguns més, tots força aplaudits pel públic present, no massa nombrós i sí respectuós vers els músics mantenint un silenci absolut. Quin gust que dóna escoltar música en aquestes condicions en espasis on no es pot dir que siguin “entesos” i sí educats. Doncs això, que agrair-li a l’Enrique, Toni, Iván i demés implicats en les Jams de Rubí el seu esforç per mantenir aquesta associació i així, músics aficionats com jo i d’altres, que n’hi ha uns quants, puguem tocar davant de públic respectuós i encoratjador.

Miquel Tuset i Mallol.