Doncs el dissabte ens vam deixar caure pel Jamboree amb la Juana per veure i gaudir amb la proposta musical envoltada de respecte per la "tradició", la del jove Fèlix Rossy i grandíssims mestres com Jaume Llombart. guitarra; Dimitri Skidanov, contrabaix i Jordi Rossy, bateria. El que no sabíem els que hi vam anar el segon passe, o sigui nosaltres, és que al final s'apuntaria l'actual parella del Jaume, la magnífica veu i persona de Sílvia Pérez Cruz. Aclariré que la parella de Sílvia Pérez Cruz sembla ser en Jaume Llombart.
Doncs la proposta de "retrobar" els vells temes que tocava Chet Baker i tornar-los a reconsiderar actualment sense massa canvis ni arranjaments, a pèl, quasi, em feia gràcia de veure i escoltar. A banda de la proposta musical hi havia també un al·licient i era veure'l acompanyat del seu pare a la bateria, el màster Jordi Rossy.
I això és el que deia Pere Pons al web de mas i mas tot i parlant d'aquest concert:
"Explica Jordi Rossy que en el seus inicis com a trompetista va conèixer a Chet Baker, i l’únic consell que va rebre’n és que no toqués res que no sentís. Ara, amb el seu fill Félix com a trompetista, recupera les baquetes per una nit disposat a retre tribut a un músic que va contribuir a engrandir la llegenda del Jamboree amb les seves actuacions a la cava de la Plaça Reial durant la dècada dels seixanta. Serà tota una sorpresa aquest record tan particular de Chet Baker amb la participació, a més a més, de Dimitri Skidanov al contrabaix i Jaume Llombart a la guitarra."
Van començar amb dos temes quasi sense interrupció per aturar-se el jove trompetista, agafar el micro i presentar el projecte i músics, i fer-ho de manera humil tot i reconeixent la qualitat extrema d'aquests. Va ser el moment de presentar el següent tema, el conegut "Tea For Two". Després d'aquest tema van encetar una preciosa balada on en Jaume ens va deixar bocabadats a la cadira per la seva senzillesa i majestuositat interpretativa, ell tocant amb una guitarra acústica amplificada per un micro que tenia davant la caixa, tot i obtenint un so "acústic" com és ben normal. Un tema d'ell mateix anomenat "5 4 3". Fèlix va demanar què els hi vindria de gust fer tot i comentant que tenien un set-list però que el canviaven segons les ganes. El tema va ser "Walking Shoes" de Gerry Mulligan tot encabit en el més pur "West Coast" i un swing impenitent magnífic. Jaume va encetar el seu magnífic solo, ell, súper concentrat i assegut a una cadira i pendent del micro que tenia al davant. Fèlix va seguir amb el seu solo i el seu característic so, melós, en el registre mig i amb un bon fraseig. Finalitzat el tema amb un bon regust d'orella i ritme, Fèlix va presentar el següent tema que interpretaria Jaume i la secció rítmica, "Polka Dots and Moonbeams", tema de Jimmy Van Heusen dedicada exclusivament al Fèlix amb humor i amor. Un meravellós tema interpretat amb tota la delicadesa possible, exclusivament melodia i solo del guitarrista acompanyat això sí per la delicadesa de Skidanov i Rossy, Jordi. Sense dir ni brot s'hi van posar a tot swing en un tema de l'ona Miles i iniciat pel Fèlix el qual va empalmar la melodia amb la seva magnífica improvisació. Jaume el va seguir amb la mestria i magnífic so, i com van enganxar-se ells dos per donar pas als "quarts" amb el Jordi, magnífics. Quina precisió i velocitat ens van mostrar tots quatre, de manera especial trompetista i guitarrista. El darrer tema va ser un Blues de Parker el conegut "Au Privave" interpretat a tempo mig com el devia fer Baker i Miles. Jaume va encetar la "tanda" de solos amb un fraseig magnífic i llenguatge igual. El so acústic de la seva guitarra destacà alhora que la seva tècnica i precisió. Igualment el jove líder va fer un gran solo demostrant el domini que te sobre aquest instrument tan difícil i musculós i que cada dia és més gran. Skidanov ens va mostrar el seu també en un solo força potent i farcit de tècnica. El tema s'havia d'acabar amb els "quarts" amb baterista i demés companys i així va ser. Després d'ell, tema i final de concert. Però havíem d'escoltar de manera sorprenent a la gran Sílvia Pérez Cruz en una preciosa Bossa anomenada "Inutil Paissagem". La veu prístina i pulcre, modulada i súper afinada d'aquesta gran veu de la música en general ens va portar ben a prop del món oníric de Antonio Carlos Jobim i el seu món interior. No va improvisar a l'inici i sí ho fa ver al final en un "turn around" acompanyada pel Fèlix. Aquest sí va fer una preciosa improvisació en el registre mig, com es va moure en tot el concert. Jaume la va iniciar a base d'acords per donar pas de nou a la melodia cantada per Sílvia. Un final esfereïdor per tot plegat, per la música escoltada abans però també per la intervenció d'aquesta, una de les millors veus europees la qual omple estadis i Festivals arreu on va, també amb aquest tema, la qual cosa vam poder constatar repassant algun vídeo d'ella.
I aquestes són les quatre ratlles que vaig posar al Facebook:
"Bon dia a tothom, avui encara amb les magnífiques músiques d'aquests darrers dies dins el meu cap, amb el més recent concert, el d'ahir al Jamboree i les seves músiques on l'exquisidesa de la proposta va anar de la mà de la mestria en els interpretacions. Un concert de preciosos estàndards amb un Félix Rossy al capdavant d'un quartet de màsters amb Jaume Llombart, Dimitri Skidanov i el seu pare Jordi Rossy. Tot i la diferència generacional, el jove trompetista va brillar amb maduresa, sentit de l'humor i humilitat a la vegada que interpretant temes i improvisacions. Jaume va fer una balada a trio mentre Félix s'ho escoltava des d'un racó i tots nosaltres flipàvem amb aquesta i la resta d'intervencions d'aquest, un dels més subtils músics de l'escena peninsular. La secció rítmica va fer que el swing no parés a la vegada que intervingueren en alguns solos, més contrabaixista que baterista. El jove líder va estar també suprem, mantenint-se dins l'estructura clàssica del concert. Al final del segon passe, vam poder escoltar a Silvia Pérez Cruz cantant una preciosa bossa "Inutil paisagem". Imagino que en el primer passe, ple de gom a gom com en el segon, també devia cantar algun altre tema. En fi, un gaudi per a les oïdes també gràcies a les destres mans de l'Alex Alex Seoane Monsoliu. Gràcies Pere Pons per seguir confiant amb els "nostres" a la vegada que amb els "altres". Voilà.
Miquel Tuset i Mallol
.jpg){kind=link}
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada