I un diumenge més al vespre que vam treure el cap al Cafè de l'Auditori i aquesta vegada per gaudir d'allò més amb un dels trios més potents de l'actualitat, el de Gorka Benítez amb Dani Pérez i David Xirgu. Aquesta és una formació que Gorka manté des de fa força anys, amb dos amics i dels millors músics de casa nostra. La relació de Gorka amb Dani ja ve des que aquest darrer va arribar a Bilbao des de la llunyana Argentina allà per finals del segle passat, concretament el 1989, o sigui que no ben bé els finals. Ja quasi en aquells anys va formar part del quartet de David Xirgu i enregistrà amb ell el seu magnífic "Ugrix" el 1997. Si a això l'hi afegim la relació, molt més que això, que hi ha entre Gorka i David ells dos encabits en un duet que també te molta història amb diversos discos i molts d'ells posats al Jazz Club de Nit, doncs ja vegeu que la "comunió" entre tots tres està totalment assegurada. Afegint-li la mestria de tots tres, és doncs aquesta formació en aquest format de saxo, guitarra i bateria, la més sòlida d'aquestes i llunyanes contrades.
La música...ah sí, la música...doncs que el Jazz hi és per tot arreu però que no escoltaràs cap estàndard. Que les melodies ens poden recordar espais i emocions, i que algunes d'elles tenen ritmes llunyans i càlids com els tangos i demés. Que són pròpies del seu tarannà melòdic, festives algunes vegades, dolces moltes de les vegades i rítmiques també. És l'univers sonor, l'univers vital d'un mestre, d'un home vital i alegre però també càlid i crític vers una societat que no camina prou bé. Més que la societat, els qui la governen són els criticats.
El blues, el més arcaic també hi va ser, en un tema que ens va fer esclatar...."Hocchie cocchie Man" amb el Joan Recolons amb un Dani impressionant a la guitarra i un Gorka magistral al tenor. Un concert que va durar una hora llarga i on els tres músics van haver de treballar de valent, car, com quants menys són, més han de "currar-s'ho". Un altre tema que va sonar també dedicat als qui es juguen la vida passant el mediterrani parlant ell d'un periodista que ho va definir com a "terrorisme democràtic". Un tema a ritme de vals interpretat amb la flauta, amb aires optimistes però que no amagava l'amargor de la situació que viuen tants i tants éssers que pateixen i moren en aquesta travessia, i els nens i nenes que ho han de patir. Vergonyós.
L'amistat és un dels seus màxims valors (entre molts altres) i així ho podem veure cada dijous al restaurant El Foro del carrer Princesa cantonada Comerç. Allà, i cada dijous podem escoltar La Banda del Foro amb el seu amic Juan de Diego i a vegades també amb el Víctor de Diego, i sempre que pot el David Xirgu, amb participacions de Abel Boquera, Pere Loewe, i un llarg etcètera de companys i amics que col·laboren en aquesta, la Banda més marxosa de la ciutat. En aquest espai, i en cadascun dels concerts que fa l'amic Gorka, al final ens trobarem tots cantant i seguint-lo en la seva gresca, sempre encoratjadora de fer-nos cantar, de participar de la festa, de desinhibir-nos, de gaudir. Doncs això, que així ens ho vam passar de bé al Café de l'Auditori, i que sempre així ens ho passem de bé quan anem a El Foro. Acabar dient que aquesta és una activitat organitzada des de JazzenViu amb el Guillem Jubany i Marc Menier al capdavant, ells que també organitzaren les Jam Sesions al bar Dr. Lagarto i on algunes vegades hi havíem anat. Llarga vida al Màster, Gorka.
Miquel Tuset i Mallol.
.jpg){kind=link}
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada