Doncs el dijous 9 de març vam anar al Jamboree a gaudir d’una molt bona estona de Blues tot i veient i escoltant de prop a un gran de l’harmònica de blues, en Charlie Musselwhite. Aquest va venir acompanyat d’una banda, un trio magnífic amb un molt bon guitarrista i una potent i precisa secció rítmica, molt joves tots tres, si els relacionem amb el líder, i sinó també. Ganes de veure’l ben a prop en teníem tots i també de veure com s’ho manegava ell amb l’harmònica tot i els seus més de 70 “tacos”. Una formació amb Charlie Musselwhite harmònica, Matthew Stubbs guitarra, Randy Bermudes baix, June Core bateria.
En Pere Pons ens deia...”Primer van ser Elvis Presley, Jerry Lee Lewis i Johnny Cash i poc després ja van arribar Lew Soloff, Muddy Waters, Junior Wells, Sonny Boy Williamson, Buddy Guy o el propi John Lee Hooker. No ha existit gegant del blues que s’hagi resistit a posar en nòmina l’harmònica de Charlie Musselwhite. Als seus 72 anys preserva totes aquestes experiències en aquest tros de ferro que conté les sonoritats més profundes del Mississipí on va néixer i del Chicago on va créixer. Història viva del blues per a assaborir-la de forma privilegiada en la proximitat del club.”
Els temes van anar brollant de l‘escenari, i els ritmes diversos del blues, boogie woogie i els més arcaics del blues del Mississipi ens van fer bellugar cames i cap. La veu d’aquest bluesman et situava en el bell mig i no tan blanc cor l’Amèrica. La seva harmònica brillà en cadascuna de les seves interpretacions i la banda el va acompanyar amb una total professionalitat i mestria. El tempo, súper ben marcat per baix elèctric i bateria va ser perfecte i ideal per emportar-nos amb el balanceig. En Matthew va ser un bon descobriment, ell a càrrec d’una preciosa Telecaster blau turquesa i posseïdor d’una magnífica tècnica en això de tocar Blues i segur que d’altres estils relacionats, un gran músic vaja. Els seus solos van diversificar-se en estils, mostrant-nos la diversa tècnica i bon gust en cadascun d’ells. La seriositat del trio acompanyant ens mostrar això, professionalitat i respecte vers el gran Bluesman que tenien l’honor d’acompanyar. Que serveixin aquestes quatre ratlles per homenatjar a aquest mestre de l’harmònica de Blues alhora que bon cantant i comunicador. Aquestes són propostes refrescants per a nosaltres, i parlo per mi, més dedicats al món de Jazz, sense oblidar que les meves orelles es van acostumar a aquestes músiques blueseres abans que les jazzeres. La diversitat de les músiques que es poden escoltar al Jamboree satisfan abastament a molta població de casa nostra, aconseguint que gent diversa trepitgi la magnífica cava-cova amb múltiples i diverses propostes, totes de la més exquisida qualitat.
Miquel Tuset i Mallol.
.jpg){kind=link}
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada