I allà que hi vam anar, i és que en un esdeveniment com aquest no s'hi pot faltar, i així és que no vaig poder anar a la presentació del disc de Dani Pérez al Jamboree. Pecata minuta, car l'havia vist el diumenge a Sant Cugat que va ser on em va cedir el seu disc el qual posteriorment posaria al Jazz Club de Nit.
Una Nova Jazz Cava plena de gom a gom i tothom amb les ganes de començar aquest 36è Festival de Jazz amb una proposta magnífica arrelada en un disc, el darrer de la Laura Simó anomenat "Afterglow" i on hi col·laborà per a la ocasió l'amic Guim Garcia-Balash. Una formació a més a més amb el Francesc Capella, piano; Guillermo Prats, contrabaix i David Simó, bateria.
Poder anar a la inauguració del 36è Festival va ser possible gràcies a les invitacions que tenia el Joan Recolons com a soci de la Cava i motivat per la seva presència quasi a diari (podria quedar-s'hi a dormir) de l'esmentat aficionat i amic. N'hi sobraven, o sigui que me'n va fer arribar una, doble. Allà que ens hi vam trobar també amb Paola Pasquali, una de les més aficionades al Jazz que viuen a Rubí. Una altra aficionada, olesana i ara resident passat Igualada a Santa Maria de Miralles és la Mary Gumà la qual va venir amb les seves amigues. Mary és una de les ànimes més potents en això d'estimar el Jazz, car a banda de fer recorreguts importants per "baixar" a veure concerts, i no només de Festivals, organitza cada estiu i a casa seva el "Jazz a les Vinyes", on hi col·laboren músics de la talla de Josep Maria Farràs, Adrià Font, Aldo Cavíglia, la família Casares, Geni Barry, i molts més entre els professionals i on també ens hi plantem, perquè ens hi convida, alguns aficionats com Deme Gómez i jo mateix. Allà tothom hi va per voluntat i el "premi" és alhora que un molt bon dinar, una estatueta que ella mateixa ha confegit per a tots els participants. El públic de la zona pota beures i menges diverses, o sigui que després de la primera part, parem tots per berenar i gaudir de la natura en tots els sentits.
Bé, tornem de Santa Maria de Miralles car estàvem a Terrassa...doncs això, que amb una Nova Jazz Cava plena de gom a gom, Valentí Grau va presentar els músics després però que parlessin els representants de les institucions, La Generalitat i l'Ajuntament, després aquests del president dels Amics de les Arts.
La formació de Laura Simó a quartet està consolidada des de fa alguns anys, i no només en aquest projecte, car també amb d'altres dels músics que tan li agraden a la cantant, com per exemple Burt Bacharach i demés de similars. Francesc Capella i Laura es coneixen des de fa prop de 30 anys o potser més, o sigui que la complicitat, el coneixement mutu i l'amistat estan al màxim nivell i es reflecteix en cadascuna de les actuacions que fan. Així passa també amb el bateria, David Simó, germà de la cantant, on això anterior es podria ampliar. El contrabaixista Prats és també un sòlid puntal d'aquesta formació de fa anys, i rarament es veurà substituït i només en el cas que el contrabaixista de "torn" tingui a veure amb la titularitat del projecte, com va ser el cas de l'actuació que van fer al Jamboree on hi va haver en Matthew Simon a la trompeta, quan encara no hi havia el Guim i el projecte era sobre l'esmentat Bucharach amb el Lorenzo Barrientos al contrabaix i direcció musical. La inclusió de l'amic Guim García-Balash va donar el "color" més jazzístic encara a la proposta inicial del disc "Afterglow" amb el magnífic so del seu "Selmer Mark VI 6 dígits", una màquina que m'estimo molt, car va ser amb aquesta joia amb la qual vaig començar a esbufegar fa molts anys, un instrument per cert, que en millors mans no pot estar. Si els temes del disc tenen el sentit "pop" que li dóna el títol de l'àlbum, extret d'un dels temes emblemàtics de Genesis, també tenen les diferents influències que cadascun dels músics ha atresorat al llarg dels anys, i temes de Gershwin comparteixen projecte amb temes de James Taylor, Harold Arlen i Cindy Lauper. La proposta és doncs eclèctica per la diversitat i homogènia per la voluntat d'encabir-ho tot en el disc. Per l'homenatge a totes aquests "figures" diverses de la música en general i per com de bé s'hi troba ella tot i cantant els seus temes. Ella, una de les nostres millors cantants, una de les de més "solera" com la de la seva amiga, i meva, na Carme Canela. Dues dones amigues i grans cantants amb projectes comuns i espectacles com el que van fer a l'Auditori del Conservatori del Liceu amb la Big Band i arranjaments per a cordes de l'inefable Sergi Vergès.
En fi, que els temes van anar sorgint de l'escenari amb la veu de la cantant i interpretacions magnífiques de tots plegats, amb solos del pianista, saxofonista i alguns del contrabaixista i baterista, i que la simpatia de Laura Simó va inundar l'espai de la Nova Jazz Cava alhora que de bona música.
Miquel Tuset i Mallol.
Poder anar a la inauguració del 36è Festival va ser possible gràcies a les invitacions que tenia el Joan Recolons com a soci de la Cava i motivat per la seva presència quasi a diari (podria quedar-s'hi a dormir) de l'esmentat aficionat i amic. N'hi sobraven, o sigui que me'n va fer arribar una, doble. Allà que ens hi vam trobar també amb Paola Pasquali, una de les més aficionades al Jazz que viuen a Rubí. Una altra aficionada, olesana i ara resident passat Igualada a Santa Maria de Miralles és la Mary Gumà la qual va venir amb les seves amigues. Mary és una de les ànimes més potents en això d'estimar el Jazz, car a banda de fer recorreguts importants per "baixar" a veure concerts, i no només de Festivals, organitza cada estiu i a casa seva el "Jazz a les Vinyes", on hi col·laboren músics de la talla de Josep Maria Farràs, Adrià Font, Aldo Cavíglia, la família Casares, Geni Barry, i molts més entre els professionals i on també ens hi plantem, perquè ens hi convida, alguns aficionats com Deme Gómez i jo mateix. Allà tothom hi va per voluntat i el "premi" és alhora que un molt bon dinar, una estatueta que ella mateixa ha confegit per a tots els participants. El públic de la zona pota beures i menges diverses, o sigui que després de la primera part, parem tots per berenar i gaudir de la natura en tots els sentits.
Bé, tornem de Santa Maria de Miralles car estàvem a Terrassa...doncs això, que amb una Nova Jazz Cava plena de gom a gom, Valentí Grau va presentar els músics després però que parlessin els representants de les institucions, La Generalitat i l'Ajuntament, després aquests del president dels Amics de les Arts.
La formació de Laura Simó a quartet està consolidada des de fa alguns anys, i no només en aquest projecte, car també amb d'altres dels músics que tan li agraden a la cantant, com per exemple Burt Bacharach i demés de similars. Francesc Capella i Laura es coneixen des de fa prop de 30 anys o potser més, o sigui que la complicitat, el coneixement mutu i l'amistat estan al màxim nivell i es reflecteix en cadascuna de les actuacions que fan. Així passa també amb el bateria, David Simó, germà de la cantant, on això anterior es podria ampliar. El contrabaixista Prats és també un sòlid puntal d'aquesta formació de fa anys, i rarament es veurà substituït i només en el cas que el contrabaixista de "torn" tingui a veure amb la titularitat del projecte, com va ser el cas de l'actuació que van fer al Jamboree on hi va haver en Matthew Simon a la trompeta, quan encara no hi havia el Guim i el projecte era sobre l'esmentat Bucharach amb el Lorenzo Barrientos al contrabaix i direcció musical. La inclusió de l'amic Guim García-Balash va donar el "color" més jazzístic encara a la proposta inicial del disc "Afterglow" amb el magnífic so del seu "Selmer Mark VI 6 dígits", una màquina que m'estimo molt, car va ser amb aquesta joia amb la qual vaig començar a esbufegar fa molts anys, un instrument per cert, que en millors mans no pot estar. Si els temes del disc tenen el sentit "pop" que li dóna el títol de l'àlbum, extret d'un dels temes emblemàtics de Genesis, també tenen les diferents influències que cadascun dels músics ha atresorat al llarg dels anys, i temes de Gershwin comparteixen projecte amb temes de James Taylor, Harold Arlen i Cindy Lauper. La proposta és doncs eclèctica per la diversitat i homogènia per la voluntat d'encabir-ho tot en el disc. Per l'homenatge a totes aquests "figures" diverses de la música en general i per com de bé s'hi troba ella tot i cantant els seus temes. Ella, una de les nostres millors cantants, una de les de més "solera" com la de la seva amiga, i meva, na Carme Canela. Dues dones amigues i grans cantants amb projectes comuns i espectacles com el que van fer a l'Auditori del Conservatori del Liceu amb la Big Band i arranjaments per a cordes de l'inefable Sergi Vergès.
En fi, que els temes van anar sorgint de l'escenari amb la veu de la cantant i interpretacions magnífiques de tots plegats, amb solos del pianista, saxofonista i alguns del contrabaixista i baterista, i que la simpatia de Laura Simó va inundar l'espai de la Nova Jazz Cava alhora que de bona música.
Miquel Tuset i Mallol.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada