Gumbo Jazz Band al Jazz Tardor, 12 de novembre de 2016

Doncs a Lleida que vam anar a passar un molt bon cap de setmana, qui us parla acompanyat de dues magnífiques dones, na Juana Muñoz  i la Paqui Sánchez. Anàvem convidats per dues bandes; la primera i gràcies a l'organitzador i l'home del Jazz lleidatà, en Josep Ramon Jové, ànima i cos també de Quadrant Produccions. La segona venia de la mà de dos amics els quals ens van oferir tota la seva hospitalitat i amor, na Maite Garcia i el Joan. Vam poder estar-nos a casa seva, compartir música, menjars i passeigs i a l'hora de dinar de diumenge, qui us parla va fer una magnífica paella amb la matèria primera vinguda de Premià de Mar.

Havíem anat a veure una formació amb caires divertits i amb una música del més pur estil New Orleans, i aquests van ser els Gumbo Jazz Band. Una "Brass Band" mixta amb una molt bona colla d'amics com el Ramon Quadrada, trompeta; Òscar Font, trombó i veu; Cesc Miralta, clarinet; Josep Traver, cordes diverses; David Parras, tuba i David Forns, whasbroad. Estàvem disposats a gaudir d'allò més amb la música primerenca des d'on va sorgir tot el demés, el Jazz d'aleshores fins l'actual. 



Aquest és un projecte molt ben "parit" i pensat amb la sana intenció d'entretenir a la vegada que fer de primer pont pels qui encara no coneixen el Jazz. L'entreteniment està més que assegurat, car amb la magnífica presència de l'Òscar Font dalt l'escenari, trombó en ristre, cantant i presentant temes, músics, explicant històries diverses, antigues i relacionant-les amb la vida actual, amb humor i ironia, tot això fa que després de gaudir escoltant la música de tots, ja esperes a veure què i com ens explicarà. Bon cantant, millor clarinetista (difícil) i gran trombonista, l'Òscar fa que tot rutlli pels camins de la diversió, l'entreteniment i el bon gust per la música de New Orleans


Si ell és el cap visible, per molts motius, la resta de companys li van ben bé a la seva vora. Tots ells formen part de diversos projectes del Jazz que es va a casa nostra formant part de Big Bands diverses com en David Parras, integrant de la Vicens Martin Dream Big Band; amb projectes dels més mediàtics com el gran guitarrista Josep Traver encabit pel Joan Chamorro en tots els seus projectes. Igualment Ramon Quadrada va liderar no fa gaire una magnífica Big Band amb músics aleshores molt joves i que ara estan al capdavant de alguns dels millors projectes. Ell te discos i projectes a petit format com el que té amb el seu amic Jordi Berni, magnífic pianista amb projectes diversos. 


En Cesc Miralta ara per ara és un dels "capos" del saxo tenor, clarinet, i diverses canyes. Ell però, ubicat a Sant Esteve de Palautordera, es dedica a l'ensenyament alhora que s'integra en projectes jazzístics. De fet, podríem dir que tots, o quasi tots, desenvolupen tasques pedagògiques en algunes de les moltes escoles que hi ha a casa nostra. El mateix Òscar Font forma part també de La Locomotora Negra sinó de manera fixa, sí en moltes de les ocasions que aquesta magnífica Big Band puja als escenaris. També en David Forns està involucrat en diversos projectes del jazz més actual tocant la bateria alhora que imparteix classes. 


El fi de festa, i després de fer el Bis de rigor (when the Saints...?) el van fer baixant de l'escenari i passejant-se per tot el Cafè del Teatre com una Marching Band d'aquelles que circulaven pels carrers de New Orleans. La nostra simpatia inicial s'havia convertit en empatia total vers tots ells. Magnífica demostració de generositat!.

Els temes van anar sorgint de l'escenari amb total naturalitat i ben aviat ja estàvem situats al bell mig del New Orleans més jazzístic, al mateix Storyville. Marxes fúnebres, temes tan coneguts i emblemàtics com el "When the Saints go marching in", el preciós "Smiles" de Chaplin i molts altres, van fer-nos passar una gran nit a nosaltres quatre, Juana, Paqui, Maite i jo mateix, com també va gaudir tothom qui al Cafè del Teatre s'hi va acostar aquell dissabte. 

Gràcies de nou a Josep Ramon Jové per la seva llarga trajectòria en aquest el nostre món, el del Jazz, ànima d'aquest XXIII Jazz Tardor, que es diu aviat això de.."i fa 23 anys que fem...". Alhora també dirigeix Quadrant Produccions, i gràcies a ell, els oïdors de Jazz Club de Nit (I tothom qui entri al blog, és clar) poden escoltar les millors músiques del Jazz més actual. 
Miquel Tuset i Mallol.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada