M.A.P. al Jamboree, 10 de novembre de 2016

Doncs això és el que vaig posar al FB....


"Doncs hi hem tornat a gaudir del mateix (després del primer set). I és que quan es presenta un projecte propi, que no estàndards, el plantejament és seriós i els temes es preparen per un bolo, i ben preparats. A la pregunta que ens ha fet l'Ernesto Aurignac després dels dos primers temes enllaçats, la meva resposta ha estat "acojonados". I certament així ens hem quedat en els dos passes després d'aquesta esclatant intro. Els temes han tingut l'autoria de tots tres, així en Marco Mezquida ha fet el seu "Armando rampas"i "Coral", mentre que l'Ernesto ha fet el seu tema dedicat a la mort, "Obituario" i en Ramon Prats els seus "U" i "Salt". Crec que en algun moment poden haver sonat els col·lectius "MAP 1 i 2", però no n'estic segur. 

Hauré d'escoltar de nou els dos passes enregistrats per tornar a reviure el munt de sensacions de tot tipus que hem viscut. I és que la música, i en aquest cas aquesta que ja no pot ser més contemporània, ens ha arribat al més endins, car, després d'un cabal impressionant de notes i energia esdevenien les músiques més plàcides, interpretades però amb la més savia humanitat. El Jazz, on era? Doncs per allí, en les improvisacions, riffs, licks, frases, i demés interpretacions relacionades. Parlar de com toquen el que avui han tocat, de com toquen el que volen, estàndards o no, es pot dir de moltes maneres i totes relacionades amb l'excel·lència. M'he perdut el bis del segon passe, per qüestions logístiques de metro i tren, però m'ha semblat un estàndard que per les presses no he identificat. En fi, que ahir va flipar la gent que els va anar a veure a Sant Cugat i avui ens ha tocat a nosaltres al Jamboree. En Pere Pons ha fet els primers honors, l'Alex Alex Seoane Monsoliu que sonés de puta mare i l'Oscar ens ha transmès les millors vibracions. 
Gràcies Ernesto pel disc....sonarà a Jazz Club de Nit. Una abraçada amic." 
Voilà.

0 comentaris:

Publica un comentari