És així doncs que amb aquesta magnífica formació i amb la música, magnífica, que va sorgir de l'escenari durant la primera hora, vam poder gaudir d'allò més amb les interpretacions de tots quatre. La mestria de Geni és de tots reconeguda i també la seva particular manera d'entendre la música, i sobretot com la interpreta en directe, amb total desinhibició.
Les seves constants manifestacions de goig vers la música interpretada pels companys el fa estar sempre animant-los i felicitant-los. La base rítmica típica que empra Geni Barry és la de piano i contrabaix. Sempre que pot venir el seu bateria preferit, Aldo Cavíglia, llavors el trio base es converteix en quartet de vibràfon, piano, contrabaix i bateria. En aquesta ocasió però, el trio base de vibràfon, piano i contrabaix es va veure acompanyat per aquest músic americà que viu al Vendrell amb tanta relació amb el mestre Bobby Hutcherson.
Del Reevan Trupin podem dir que ens va agradar molt el seu delicat fraseig i "bones maneres" interpretatives a banda de ser un magnífic xicot que viu/treballa al Vendrell on dóna classes i també forma part de projectes com el que te amb el nostre amic Albert Caire. Tom Warburton és, segons paraules de Geni Barry, un dels contrabaixistes més moderns de l'escena actual de casa nostra, i afegiria jo també a d'altres com el mateix Martín Léiton, per nomé dir-ne un. La feina del Tom és pulcre i amb constant pulsió rítmica marcant el tempo de manera perfecte. Les seves improvisacions són això, modernes i perfectament realitzades amb elegància i velocitat. El seu llenguatge és magnífic i a més a més és un altre "xaval" entranyable.
Geni al vibràfon és tot un mestre. Els seus inversemblants acords a quatre masses, sovint deixa bocabadats als mateixos companys. En els seus solos ens mostra el, perquè està considerat un dels millors vibrafonistes de país. La seva concepció del Jazz al voltant de l'esfera de Bobby Hutcherson el fa desenvolupar els seus solos en l'estil més Hard Bopper possible. La seva utilització de les escales disminuïdes el fa ser també força potent i fins i tot sovint no gens fàcil d'assimilar pels neòfits. A la vegada, la utilització de les escales majors, en alguns casos, el fa ser més assequible. És com si ens volgués fer veure de quina manera diversa es poden improvisar els temes, els estàndards de Jazz. En definitiva una sessió de Jazz d'alt nivell amb grans interpretacions de tots quatre.
Després d'aquesta preciosa estona amb el quartet del Geni Barry, vam començar la Jam Session i ho va fer el nostre amic Carles Pineda, saxo alto. Ell hi va participar en els dos primers temes, fent que el concert de professionals durés una bona estona més. Carles vindria el novembre en el concert de jazz per presentar-nos el seu disc anomenat SoulBop. Després d'ell vam tenir la sort de comptar amb una cantant resident a Sitges anomenada Rachel Berg la qual ens va cantar primer una preciosa balada i després un altre tema amb aires més moderns. Aquesta és una molt bona cantant que ensenya cant també a la seva població i que forma part de diversos projectes locals i de més enllà.
Vam tenir una altra cantant i aquesta va ser l'Àngels Vilaró la qual ens va cantar el difícil "Wave" ben acompanyada per tota la secció rítmica que ara havia inclòs al Josep Maria Martí, bateria, el qual va gaudir d'allò més, car va participar en tota la jam tocant la bateria. Un dels dies que més ha gaudit aquí a la Sala Xica. l'Àngels en va fer una altre, força animat, i on va estar acompanyat pel magnífic harmonicista Marcel Alonso, ell mateix un mestre en això de "xiular" improvisant i ho van fer en un magnífic blues on també hi va col·laborar el sempre estimat Juan Carlos "Speedy" González. En aquest tema, jo mateix m'hi vaig posar també amb el meu saxo alto. Un altre dels sempre benvinguts és el Modest Pelfort, gran animador de moltes de les jam sessions de la perifèria de Barcelona.
Modest és un músic polivalent car, a banda de poder tocar el contrabaix/baix elèctric, sempre es mostra força creatiu amb la trompeta i fins i tot ha vingut alguna vegada amb el seu saxo alto. Juan Carlos és també un instigador musical, i alhora que mostra el seu potent so, el del seu alto, també ho fa amb la manera tan personal que té d'interpretar en els seus solos. Geni Barry també ens va mostrar les seves dots en això de cantar en "scat", vaja, de fer un solo. Què no sabrà fer el nostre "Geni", car també es va asseure a tocar la bateria. I amb el "Blues Bossa" vam acabar aquesta divertida Jam Session i primer concert del quartet de Geni Barry.
Miquel Tuset i Mallol.
Miquel Tuset i Mallol.
.jpg){kind=link}
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada