JAZZ RELAXAT EN UNA NIT DE QUEIXA CIUTADANA ARREU

Hola amigues i amics del Jazz Club La Vicentina: sí sí, això és el que vàrem poder sentir i escoltar els no masses que vàrem optar per assistir a un molt bon concert de Jazz. Normalment en som més, de públic, però aquests dies de reivindicacions ciutadanes, molts vareu optar per anar a la Plaça Catalunya, per pressionar més, amb la vostra presència, a tots aquests polítics que no acaben de fer les coses bé. Bravo!! Nosaltres, els qui ens vam quedar, vàrem gaudir d'una nit entranyable. Gràcies a tots els qui vareu venir, els amics col·laboradors, els qui a cada concert no fallen, tot i venir de fora del poble, i per descomptat als nostres amics del Club de Jazz de Sant Cugat, els quals sempre tenim entre nosaltres, donant-nos el seu suport. Els responsables que passés aquesta nit entranyable varen ser només quatre músics, teoria que certifica que no fa falta una gran orquestra per gaudir de magnífiques sonoritats. Aquests varen ser la formació del Fredrik Carlquist Quartet, amb el mateix Fredrik Carlquist-saxo tenor, Joan Chamorro-saxo baríton, Garry Fimister-contrabaix i Xavi Hinojosa-bateria. Fredrik Carlquist que és un saxofonista suec que viu entre nosaltres des de ja fa uns quants anys, ens va presentar el seu darrer treball, PLAYING COOL, disc dedicat a la figura del Lester Young qui va posar les primeres pedres del que després seria anomenat Cool Jazz. Ja va dir-nos en començar, que la nit seria tranquil·la, relaxada, sense estridències, ja que la música que a ell li agrada (entre molts altres estils) que és la que feien Stan Getz, Paul Desmond, Gerry Mulligan i tants altres, així ens ho faria passar. Així va ser des del principi fins el final, tot i considerant també que Marina Tuset va ser convidada a participar cantant un parell de temes. 

Durant tota la nit vàrem gaudir dels sons dels dos saxos, tenor i baríton, que ens varen deixar extasiats. Parlo per mi i per la resta de públic que hi va assistir. Tothom estava gratament impressionat per la manera com aquests dos grans músics van saber-se expressar mitjançant els seus instruments. En cap cas, els solos varen ser "massa moderns", "massa difícils de seguir". Sempre vàrem poder seguir els temes quasi cantant-los en el nostre interior, i sempre amb el silenci que tant caracteritza al públic del Jazz Club La Vicentina. La mostra de tot això la teniu a disposició vostre, ja que el Fredrik, molt amablement ha penjat dos temes enregistrats amb so i vídeo per ell mateix, i també podeu escoltar i descarregar tot el concert, només àudio, que enregistrem nosaltres sempre que fem un concert. Us haig de dir que la qualitat de l'àudio enregistrat és excel·lent. La primera part va discórrer de la mateixa manera, tocant temes del seu disc a més a més de tocar-ne alguns d'estàndards. La llista dels temes de la primera part és aquesta:

P-Town              (Al Cohn)
Love Letters    (Young/Heyman, 10é)
Prezence
Don't Explain   (Billy Holiday,  8é)
Blue Lester      (Lester Young)

"P-Town" (Al Cohn)

"Don't Explain" (Billy Holiday)

Un descans per reposar forces a base de cacauets i refrescar al personal amb beures diversos, al mateix temps que vàrem convidar a menjar un entrepà al Joan Chamorro, qui no havia pogut venir a sopar amb nosaltres ja que havia tingut bolo al Festival de Jazz de Granollers amb la Sant Andreu Jazz Band. Joan és músic, col·labora amb totes les Big Bands del país, presenta a l'Andrea Motis, (jove trompetista, saxofonista i cantant) mitjançant una formació reduïda de quintet/sextet  i pedagog, jo diria que un dels fundadors del Taller de Músics. Fredrik va aprofitar aquesta estona per oferir el seu disc a bastants que el varen comprar, Garry i Xavi, per seure i petar la xerrada tot bevent un refresc, i just abans de començar la segona part, els músics i la Marina varen decidir quin seria el tema que podria cantar.

La segona part va seguir la tònica de la primera, i això ens va permetre entrar més i més en l'univers musical del Lester Young, i també en el dels nostres músics, Fredrik, Joan, Garry i Xavi. La música, els sons que vàrem escoltar, sons tranquils, sons relaxats i d'una bellesa extraordinària, ens varen acompanyar fins el final. Hi va ajudar també, i sempre ho diem, la molt bona acústica que tenim a la Sala Xica, lloc ideal com el que més, per tocar Jazz, Blues i tot el que sigui música interpretada amb gust.
Els temes que varen tocar a la segona part són aquests:

El Sueco                            (Fredrik Carlquist 4rt)
Poinciana                          (Ahmad Jamal)
All The Things You Are   (Jerome Kern))
This Years Kisses            (I. Berlin /B. Holliday)
I got Trouble (amb Marina)   (Cristina Aguilera)      
I Can't Give You Anything But Love  (J. McHugh/D.Fields)

"All the things you are" (Jerome Kern)



Passada una estona, Fredrik va convidar a cantar la Marina, davant la sorpresa d'alguns dels presents. El tema escollit va ser un blues, "I got trouble" que tots ells es van encarregar de fer sonar la mar de bé, i així la nostra jove cantant va poder gaudir tocant amb aquests grans mestres. El quartet va continuar amb la mateixa i tranquil·la sonoritat, tot interpretant el darrer tema, un estàndard preciós i així arribar al final. Sempre, després dels darrers aplaudiments els músics tornen a sortir a l'escenari per tocar el seu "bis de rigor" i en aquesta ocasió, i ja que hi havia "fans" del quartet i "fans" de la cantant, vàrem proposar que tanquessin tots plegats una magnífica nit de Jazz. Així va ser i el darrer tema va ser l'estàndard "Georgia on my mind", tema conegut per tothom, músics, cantant i públic, i tots vàrem poder gaudir d'allò més. Així vam tancar una nit extraordinària de Jazz Lesternià amb un Fredrik molt satisfet i content el qual, en el Facebook, i fent referència el vídeo del tema Don't Explain, interpretat aquest passat divendres ha deixat escrit el següent:
Us asseguro que va ser molt divertit, molt maco, tocar en aquest Gran Club. 
Això no ens ho havien dit mai. Gràcies Fredrik.

DON'T EXPLAIN Fredrik Carlquist 4tet Live!
Another take from our gig at La Vicentina the other night. It sure was fun to play at this great club!!

Què podem dir d'aquests dos "monstres" del saxo, Fredrik i Joan. Una sonoritat, la del tenor del Fredik Carlquist, en la línia dels músics de l'època Lesterniana. Potser, en la concepció dels solos és més moderna, però sí que el so, en termes generals, ens situava en aquella època. La gràcia de tot plegat ha estat el fet d'escollir uns temes i no uns altres. Fredrik ha escollit una sèrie de temes, que tot i que només tres pertanyen al nou disc, la resta segueixen l'ona Lesterniana. Solos tocats amb un fraseig d'una tècnica depuradíssima, amb molt de gust i sensibilitat. Un plaer per a la oïda, pel cervell i pel cor. Et deixaves portar escoltant-lo sense cap impediment. Segurament l'escoltareu en algun altre club de Jazz, i recordareu les seves bones maneres,  recordareu aquest gran concert.
L'altre "monster", Joan Chamorro, aquest amb el seu baríton, ens va deixar bocabadats escoltant-lo. No hi ha massa músics que toquin el baríton, i menys que ho facin tant bé com ell. El podeu escoltar en les millors Big Bands del país, i sempre el recordareu quan el vareu escoltar al Jazz Club La Vicentina. Haver-lo pogut escoltar (a tots dos, a tots quatre) en aquest format reduït ens ha permès arribar més a prop d'ell, (d'ells) i gaudir del magnífic so del seu baríton. En solo, en melodia i tocant amb el Fredik a la vegada, de qualsevol de les maneres ens ha captivat. Te uns coneixements teòrics d'altíssim nivell, i no parlem dels pràctics. Aquests s'expressen de la millor manera, amb la millor sensibilitat i emoció. Això es veu més clar després de conversar amb ell (amb tots ells), ja que la humanitat, senzillesa i bones maneres, hi són parlant de la mateixa manera que tocant. Tècnica, suavitat, melodia, bellesa etc.._En definitiva dos "grans" de la música, dos "grans" del saxo ens han visitat. Celebrem-ho!!!
Menció especial als dos músics els quals, en qualitat d'acompanyants, varen brodar la seva feina. Sense ells, no hauria sigut igual, no ho hauríem gaudit tant. Parlem del Garry Fimister i del Xavi Hinojosa, contrabaix i bateria respectivament. Garry ha estat un dels contrabaixistes que més solos ha fet en un concert nostre. Constantment va anar-ne fent, quasi en tots els temes ens va deixar l'empremta del seu contrabaix. Felicitats Garry, una molt bona feina.
Xavi Hinojosa, qui va substituir al Caspar St. Charles, va mantenir el suau ritme en tot moment, amb molta suavitat i swing. Sense estridències, va tocar la bateria en la funció de fer que les altres músiques sonessin d'allò més bé, i sí que hem de dir que ho va aconseguir.

Aquí teniu l'enllaç de les músiques de la primera part (sense comentaris):
http://blip.tv/file/get/JAZZCLUBDENIT-PrimerSetFredrikCarlquistAtJazzClubLaVicentina125.mp3
I aquí hi ha el de la segona (sense comentaris)
http://blip.tv/file/get/JAZZCLUBDENIT-SegonSetFredrikCarlquistAtJazzClubLaVicentina631.mp3

Ara ja, convocar-vos pel proper concert que serà el 10 de juny amb la presència del sextet del Joan Vidal-bateria. Aquest músic de Granollers, qui també anirà amb la mateixa formació a tocar al Festival de Jazz de Granollers el 17 del mateix mes, resideix a Londres i vindrà acompanyat de dos músics anglesos, Alex Munk-guitarrista i Josh Arcoleo-saxo tenor; comptarà també amb la presència de músics locals com són Gabriel Amargant- saxo tenor, Marco Mezquida-piano i Miguel Serna-contrabaix. Tindrem doncs un sextet de joves valors de l'escena musical actual, els quals ens oferiran la seva visió del Jazz. Us hi esperem. Miquel Tuset.

Una altra nit màgica de bon Jazz al Jazz Club La Vicentina amb Dani Molina Quartet presentant-nos Àfrica.

Hola amigues i amics del Jazz Club La Vicentina. De nou hem pogut gaudir d’un gran concert de Jazz a la Sala Xica. Ens va acompanyar aquesta vegada el Dani Molina Quartet. Una formació liderada per Dani Molina – saxo alt, i acompanyat per Pere Arguimbau – guitarra, Joan Solà-Morales – contrabaix i Ramiro Rosa – bateria. Vàrem comentar a la presentació que els vents venen del sud, fent referència a la gran quantitat de músics d’instruments de vent que estan entre nosaltres, tots ells d’una extraordinària qualitat i arribats des de les terres Valencianes. A la sala li va mancar la plenitud d’altres concerts, tot i la quarantena que hi érem, ja que, entre els esports i el bon temps, sovint, aquestes arts musicals queden una mica al darrere de les opcions. Gràcies als assistents i als amics col·laboradors, presents i absents, ja que és gràcies a totes elles i ells, que podem gaudir d’un concert de Jazz una vegada al mes.

La nit musical va començar, podríem dir, una mica freda. Comprensible del tot. Quan el públic desconeix la música que sona, pel fet de ser composicions pròpies, i quan encara manca la compenetració entre públic i músics, doncs dóna aquesta sensació i així es podia veure a les cares de la gent. El primer tema va ser La serp, tema de Joan Solà-Morales que va arrencar els primers aplaudiments després d’una molt bona interpretació del grup. El saxo alt del Dani ja va començar a sonar càlid, i així seguiria tota la nit. El següent tema va ser Odisea, del Dani Molina,que després d’una introducció free, va deixar-nos les notes de la melodia; una mena de “motiu” que ràpidament se’t ficava al cap. Tema variat i així ens ho va mostrar la suavitat com ens va fer el seu solo el Pere Arguimbau a la guitarra. Després, ritme potent i un saxo alt desenfrenat, movent-se per notes de sons moderns, gens fàcils però d’una gran bellesa. Les dinàmiques del concert varen ser de grans contrastos, cosa que s’agraeix, ja que discerneixes molt millor el propi tema, fent que no tot soni a tot drap, i així, en les parts on la música te una sonoritat suau, esbrines i gaudeixes molt més. Tema llarg, que després d’aquest solo del Dani, va tornar al motiu principal per acabar d’una manera molt suau. Els aplaudiments anaven en crescendo de la mateixa manera que la compenetració entre tots els presents. El tercer tema Recés, del Pere Arguimbau, va arrencar també d’una manera dolça, amb una melodia bella que s’anava ficant mica a mica al cap i ja sense posar-hi cap trava per part dels oïdors. Es veia que allò que sonava ens agradava, agradava cada vegada més al públic, que silenciós, intentava comprendre allò que l’hi arribava, i que sí que ho entenia, que sí que li agradava. Un gran i llarg solo del Dani aplaudit per tothom, per continuar el Pere amb les harmonies i acords suaus a la guitarra . El títol del tema ja ens va fer entreveure una  mica de tristor per la pèrdua d’alguna persona estimada. Els sons del saxo alt del Dani, així ens ho mostraven. El següent, un altre tema del Dani, Farica, amb un swing que el Ramiro Rosa  es va encarregar de marcar a la perfecció. Començà el tema, la melodia amb el saxo alt, per després continuar amb un molt bon solo, i seguidament el Pere fent  el seu, acords i punteig de la guitarra amb un gran swing. Varen tornar a la coda per acabar amb la mateixa suavitat que havien començat. La tònica del concert va ser aquesta, sons i música comprensible, amb solos de gran bellesa i dificultat tècnica però sobretot, lluny de malabarismes tècnics que de vegades resulten incomprensibles pel gran públic.

Després de mitja hora de música van tocar el No more fast and no more slow, tema que després de la intro va incrementar el ritme, per després suavitzar-se altre vegada. Aquesta tònica de variació rítmica també va dominar el tempo del concert. Ara sí que el swing es va accelerar i ambdós músics de la secció rítmica al contrabaix i a la bateria així ens ho varen fer saber. Mentre, el Pere feia el seu solo amb la seva Telecaster, ple d’acords, harmonitzant a la perfecció per després intervenir el saxo alt del Dani, mai agressiu, sempre amb un so càlid, tot i les seves variacions post hard boperes. Encara ens varen oferir un darrer tema, un blues, abans de fer el descans, Blues for Pat, aquest sí totalment Parkerià. El Dani va començar el seu solo, llarg, ben elaborat, gens sorollós i totalment comprensible, ple de blues. Va continuar el Pere fent un gran solo amb la seva Telecaster, ple de swing, incloent-hi les seves variacions a base d’acords, ja per deixar pas als 4 que varen fer amb la col·laboració del Ramiro Rosa, qui després ens va deixar anar el seu molt bon solo. El tema seguia amb el seu motiu, i poc a poc va anar acabant-se i així vàrem anar al descans.

Durant aquesta estona vàrem poder copsar les diferents impressions del nostre públic, que sempre atent i sense dir ni mu, va escoltar tots els temes que els nostres músics varen oferir, amb el màxim respecte i silenci. Comentàvem aquesta primera part i la impressió era totalment positiva, tot i que el començament a la gent li va costar “entrar”. El Salvador em deia que aquest Jazz és el que més li agradava, apartat de les melodies fàcils. Els nostres amics del Club de Jazz Sant Cugat també mostraven les seves bones impressions, i així, jo diria que la majoria estava totalment convençuda que la música que escoltàvem aquella nit valia molt la pena, era de moltíssima qualitat, estava molt ben interpretada i a més a més, ens agradava.

La segona part va començar amb una balada del Pere Arguimbau, Clara, on la melodia interpretada pel Dani, s’anava esfilagarsant de manera suau. Això va donar pas al solo al contrabaix del Joan Solà-Morales, qui ens va omplir l'espai amb el seu so ampli i greu. El tema va seguir en solos diversos. A mencionar el del Dani, qui ens en va fer un de magnífic. Mantenint el tempo de balada, com una mena de vals, Dani, va brillar d’allò més, anant amunt i avall pel seu instrument, tocant uns molt aguts magnífics i suaus, i sense donar-nos compte, tots ells varen retornar a la melodia de Clara, una melodia un tant malenconiosa i d’una gran bellesa. Ja ens ho va dir el Dani més d’una vegada, que els temes del Pere eren tant macos com ell. Ara va venir l’estona dels homenatges, i varen començar per fer-li al Duke amb La línia groga, tema del Pere, que està basat amb el Take the A train. Tema viu, molt més que el tema pare, seguint una melodia que sembla que vagi mitjos tons per sota de la melodia del tema pare. Un homenatge interpretat a la perfecció, i on el solo del Dani, va tornar a mostar la brillantor. Inventiva, tècnica, sensibilitat, modernitat, tot això ens fa pensar en escoltar aquest gran músic. So càlid, mai eixordador, so brillant. Després d’un magnífic i llarg solo, recolzat pels aplaudiments de tots nosaltres, varen arribar a la coda i a la melodia principal on el Ramiro va acompanyar amb més èmfasi l’arribada al final. Gran tema amb una gran força rítmica i melòdica. Varen continuar amb el tema que dóna nom al disc, Àfrica, del Dani Molina. Tema que te una melodia marcada pels contratemps,  i que en començar te una força rítmica que posteriorment es veurà suavitzada pels sons suaus de la guitarra del Pere. Ramiro però s’encarregava de mostrar-nos el camí del ritme, del swing amb els tocs als plats, amb el seu peu incansable trepitjant el seu Xarles, i cops a contratemps a la seva caixa. Un ritme incansable el que va mantenir el Ramiro en aquest tema en concret. Després del solo del Pere va fer el seu el Dani. Només saxo i bateria una estona ens va semblar extraordinari. Després s’hi van afegir el Pere i el Joan Solà-Morales, qui passat una estona ens va fer el seu millor solo de la nit. Ell sol, remenant el contrabaix amunt i avall, fent una mena d’acords de gran dificultat tècnica i posicional. Un solo llarg que va arrencar forts aplaudiments en acabar-se. Després el tema segueix amb el swing inicial a contratemps i s’acaba de manera sobtada amb tots els músics a la vegada. Arribàvem al final i el tema de nou va començar de manera dolça, un tema del Pere és clar. 22 de febrer és el nom d’aquest tema. La melodia se’ns va ficar ràpidament al cap; melodia de gran bellesa, interpretada amb la dolçor adequada, i també un xic malenconiosa, en el seu punt, però. Gran solo del Joan per continuar amb el del Dani. Quasi no aplaudíem els solos per no molestar els magnífics sons que ens regalaven els nostres músics. Gran solo del Dani, que a mida que l’executava anava “in crescendo” arribant a cotes altíssimes de tècnica i sensibilitat. Va donar pas al solo del Pere, com sempre gens estrident, ans al contrari, sempre suau, dolç, ple de sensibilitat. Tímids aplaudiments, pocs, ja que els sons no volien interrupcions i poques en van tenir. Un tema suau acabat d’una manera no tant suau. El darrer tema abans del bis va ser una mena d’homenatge als argentins, i a la seva manera peculiar i personal de parlar, tema també del Pere Arguimbau, tema d’una melodia complexa i tal va ser la interpretació del Dani, complexa, moderna, tocant en el registre greu del seu saxo alt, per després tornar a pujar cap el registre mig. Unes frases interpretades deixant anar tot una torrentada de notes, sota el més pur estil modern, de vegades boperià, per la velocitat interpretativa i no tant pel fraseig en si. El solo del Dani va deixar pas al del Pere, com sempre suau i ple de modernitat. Finalment van tornar a fer una sèrie de 4 amb el Ramiro, per tornar a la coda i encarar ja la recta final del tema. Melodia inicial i final que ambdós, Dani i Pere van interpretar a la vegada de manera excel·lent. La nit s’anava acabant, però encara  vàrem reclamar el tema bis d’obligat compliment. El tema va ser el All the things you aren’t, una mena d’homenatge al All the things you are? Tema dintre de la línia melòdica interpretada pel quartet durant tota la nit. Mentre que el Dani feia la melodia, el Pere improvisava per després canviar-se els papers. Tema marcat per síncopes i contratemps que va acabar una nit de gran Jazz, personal i mediterrani. Agrair de nou a totes i a tots els qui vàreu venir la vostra presència i als amics i amigues col·laboradors que no vareu poder venir el vostre suport. Ara ja us esperem pel proper concert al Jazz Club La Vicentina, que serà el divendres 20 de maig amb el quartet del Friedrik Carlquist. Miquel Tuset.

Dani Molina Quartet presenta ÀFRICA

Dani Molina Quartet, aprenent cada dia una mica més

Deixeble de Perico Sambeat, Dani Molina (saxo alt) es va traslladar des de la seva València natal a Barcelona per aprendre jazz i treballar com a músic clàssic, d'això fa uns deu anys en què Dani Molina no ha parat d'acumular coneixements i experiències com a músic.

Ajustant-nos al tema jazz, Dani va muntar el seu grup el 2003 amb Pere Arguimbau (guitarra), Joan Solà-Morales (contrabaix) i Ramiro Rosa (bateria). Des del primer moment han barrejat estàndards del jazz amb composicions pròpies de qualsevol dels membres del quartet.

Amb aquesta formació ha realitzat innombrables directes i ha participat en festivals com l'Internacional de Menorca, el Voramar Music Festival, el 15è Festival de Música Creativa i Jazz de Ciutat Vella a Barcelona, a més de quedar finalistes en el Concurs de Jazz Sala Montjuïc.

Va ser precisament arran de la seva participació al Festival Internacional de Menorca, que se'ls va presentar l'ocasió de gravar el seu primer disc "Toc Toc" (2006) en directe a la Sala Sa Clau de Ciutadella (Menorca).

ÀFRICA, un 2n disc que reafirma una trajectòria

Quatre anys després DANI MOLINA QUARTET presenten el seu segon disc "Àfrica", Un àlbum on es demostra clarament la gran evolució d'aquest grup de jazz que dia a dia busca progressar, innovar i renovar, sempre amb respecte. Les seves melodies són intel·ligibles, amb bases energètiques i directes, amb autoritat, control i modernisme, i amb un so molt mediterrani amb un toc elèctric.

El fet de ser majoritàriament peces instrumentals suposa que el que percep l'oient pot no tenir res a veure amb el que originalment va inspirar el compositor. Així, "Recés" ens pot transportar a una història d'intriga desenvolupada al barri antic d'una populosa ciutat àrab, "La Serp" sona més cosmopolita, ens porta a una nit plujosa a Nova York o "Àfrica", amb un principi de free jazz que dóna pas a una lluita tribal d'instruments de metall en què el saxo i la trompeta lluiten per sobreviure.

El disc es tanca amb un bonus track sorprenent, una adaptació del clàssic de REM "Losing my religion" per al qual han comptat amb la veu de Maria Lorea. En el disc també han participat
David Pastor (trompeta) i Pau Domènech (clarinet baix).

De David Molina s'ha dit: "Dani té la virtut d'enfrontar als seus sols (de saxo) d'una manera molt contemporània, però on es deixa veure de reüll el gust per la tradició del hard boppost bop, amb atacs i cadències plenes de notes que es modulen a través de la intensitat o fragilitat dels seus frasejos, i aconseguint per tant, un efecte de notable autoritat, control i modernisme "(Andreu Fàbregas).

Nota: La totalitat del text ha esta extret del web de Dani Molina Quartet. Miquel Tuset.

Jazz d'autor i contemporani al Jazz Club La Vicentina amb l'Albert Vila Quintet

Hola amigues i amics del Jazz Club La Vicentina. De nou hem pogut gaudir d'un gran concert de Jazz a la Sala Xica. Aquesta vegada ens ha acompanyat un altre quintet de Jazz de gran nivell, l'Albert Vila Quintet, quintet format pel mateix Albert Vila a la guitarra, Santi de la Rubia al saxo tenor, Roger Mas al piano, Marko Lohikari al contrabaix i Marc Ayza a la bateria. El líder del grup i compositor de tots els temes, l'Albert Vila, és un dels millors guitarristes de l'escena jazzística de casa nostra, de l'estat espanyol i fins i tot d'Europa. De fet, tot just ha acabat una gira per Bèlgica amb un gran èxit de públic i de crítica. l'Albert ens va presentar el seu darrer treball "TACTILE", disc editat per Fresh Sound Records, a la seva secció New Talent, acompanyat de quatre músics de primera fila. Músics d'estils i maneres diferents, però encabits en un TOT, el resultat va ser d'una compactació completa, tot i les particularitats, i tot gràcies a les grans composicions de l'Albert. La Sala Xica es va anar omplint mica mica i tot just començar ja feia goig. Després de presentar els músics varen començar amb un tema del seu primer disc "FOREGROUND MUSIC", "Hundred Years of Solitude", (Centenars d'anys de Soledat), el darrer tema del primer disc, per continuar amb el primer tema del seu darrer treball, Talk. El centenar d'anys de soledat, és un tema suau, amb un toc melancòlic, però d'una gran tendresa. Tema ideal per començar, tema per introduir-nos en el mon sonor de l'Albert. El tema Talk, comença amb uns arpegis a la guitarra, essent aquests sons identificatius, el motiu principal del tema, on toquen tots els músics, per després començar l'Albert un solo nítid, tècnic com el que més, i de molta sensibilitat. El tema segueix però amb gran força rítmica, amb solos del Santi, Roger i d'un sempre incansable Marc, constantment creant sons, redobles, ritmes, i mai quedant com només un bateria acompanyant. El tercer tema va ser Blue del seu darrer disc. Tema aquest que comença amb una melodia interpretada a dues veus per saxo i guitarra, melodia dolça també i d'una gran bellesa, que recorda una mica a algun dels temes de Wayne Shorter. Passada la melodia, el tema que diuen els músics, és llavors quan cadascun dels músics varen fer la seva interpretació mitjançant els seus solos, i sempre seguint l'harmonia bàsica del tema. De nou l'Albert començà el seu solo, d'una tècnica i finor exquisides. Sempre però en Marc improvisant tocs, ritmes, redobles sense parar....és un bateria increïble per la seva concepció de l'instrument el qual esdevé sempre una  "veu" important en cadascun dels temes. Roger Mas va fer-nos el primer solo de la nit en aquest tema dolç, tristot però no gaire, tema Blue que ell va saber interpretar tant bé cercant notes lluny dels estereotips bàsics, de les escales estàndards, tocant les més precioses i modernes de les escales. Després....el tema ja per anar acabant fent les dues veus, saxo i guitarra, la melodia. El quart tema, també de TACTILE, va ser el Perception. Tema delicat també, però immiscit de interpretacions tècniques de qualitat i sensibilitat. Ja per acabar el primer set, varen tocar The Bean, tema aquest del seu primer disc FOREGROUND MUSIC. Tema que en els seus inicis te un tempo no gaire ràpid, però que a mida que els músics van entrant el van convertint a la seva manera, el van enriquint. De manera particular, el solo del Roger acompanyat del Marc, va ser excels, per la manera com el van realitzar. També el Santi ens va fer gaudir d'allò més en el seu solo...i el tema va acabar tal i com havia començat, millor diria jo, ja que els músics van aconseguir crear un clima extraordinari. Varen fer un descans d'uns 10 minuts i hi varen tornar amb un altre tema del seu TACTILE, el Leviatan. Tema que comença també de manera suau, però que ràpidament canvia i es converteix una mica més viu, però no gaire. La tònica rítmica del concert va ser més o menys aquesta; ritmes cadenciosos, allunyats del concepte "swing" i endinsats més en la modernitat, el jazz que fan ara els nostres músics. Entremig del tema, l'Albert es va quedar sol amb la guitarra, tornant a la intro, i tocant després amb el Santi, també d'una manera molt suau, seguint una melodia que mica a mica se'ns va anar enganxant al cap, una melodia preciosa. Posteriorment, amb aquesta mateixa melodia, el grup es va endinsar en una mena de clímax que va anar en crescendo, fins arribar al límit on llavors el ritme va canviar i.......meravellós. El segon tema del segon set va ser també del TACTILE, Transgènic. Tema una mica funky, amb el Marc marcant constantment ritme i sempre investigant amb timbales, caixa, bombo, etc.. Els solos es van anar encadenant entremig del tema principal, sempre present, per acabar a modo de crescendo també, un tema llarg que se'ns va fer curt. Varen continuar amb el tema Signes, també del mateix disc. Va començar l'Albert fent uns arpegis nítids per després afegir-se el Santi i ja tots dos iniciar la melodia, també suau i cadenciosa. Aviat va arribar el solo al contrabaix del Marko, fet entremig d'un silenci absolut per part dels qui hi érem. Semblava no creure-s'ho l'Albert, mentre mirava al públic en silenci i el Marko en el seu solo. Després s'hi va ficar l'Albert, so clar, tècnica depurada, música excelsa, i tothom muts i a la gàbia. Després s'hi va apuntar el Santi que ens va fer un solo preciós, i pel darrera l'Albert amb un persistent rif a base d'arpegis, mentre la resta de músics anaven acabant el tema, que va tenir un final llarg i un dels més preciosos escoltats mai.  El darrer tema "oficial" va ser el  Gym-Jam, segon tema del seu primer disc FOREGROUND MUSIC. Tema viu i envoltat d'una melodia que ràpidament vàrem identificar. l'Albert te aquesta gran habilitat, la de construir unes melodies gens complicades, melodies que passat poc temps et pots fer teves; això facilita molt la comprensió del tema, tot i que després, en els solos dels diferents músics, cadascun d'ells investigui segons la seva voluntat. Aplaudiments llargs pel tema i perquè nosaltres en volíem més i més, i més en vàrem tenir, i va ser el tema Bis de rigor. Varen acabar la nit amb el primer tema  del seu primer disc, el Berenklauw. Varen acabar aquest tema i va acabar una nit amb un gran sabor d'orella, una nit, màgica com totes les que hem pogut viure en aquesta Sala Xica que ja s'ha convertit en una petita Cava de Jazz. Esment especial al Santi de la Rubia, que amb el seu tenor va fer que la nit fos "negre" en el sentit musical. Els seus solos varen ser d'un gran nivell. Roger Mas, vell amic nostre ja, qui ens ha visitat tres vegades i que en aquesta ocasió ens va tornar a mostrar com n'és de gran pianista. Amb el nostre vell i bell piano ens va fer gaudir d'allò més. El va fer sonar com si fos nou deixant però que quedi bell. Marko Lohikari amb el seu contrabaix va mantenir un duel rítmic amb el Marc i melòdic amb la resta de companys, sempre amb una pulsió precisa i amb totes les notes a "lloc" en un mànec difícil de controlar. Ja per finalitzar fer esment a la manera com Marc Ayza va tocar la bateria. Una manera diferent pel que fa al concepte principal, que és el d'acompanyar amb ritmes a la resta de companys. Marc això ho supera creant sense parar en cadascun dels temes; mentre els companys fan melodia, ell investiga; mentre els companys fan solos, ell investiga....i així tota la nit. Increïble, per dir-ho en una sola paraula. Bé, això va ser tot, i així ho vàrem viure els qui hi vam anar, que cada vegada som més. Gràcies per venir a tots els assistents i convocar-vos pel proper concert que serà el dissabte 9 d'abril amb el Dani Molina Quartet. Miquel Tuset.

2 concerts per aquest dissabte pels voltants de Sant Vicenç dels Horts

Hola amigues i amics del Jazz Club la Vicentina: avui us proposo dues sortides musicals, tot i que n'hi ha més, és clar. Avui comença el 1er Cicle Jazz Casal a Olesa i el “V Cicle de Jazz, Blues i Rodalies a Valldoreix. 

El cicle de Jazz al casal d'Olesa és una iniciativa endegada per un jove, molt jove, aficionat al Jazz, que a més a més toca els saxos alt i tenor a un nivell que ja m'agradaria a mi. Aquest jove emprenedor de només 16 anys, a més a més fa un programa de ràdio de Jazz a Ràdio Olesa cada dilluns, i  és l'Albert Carrique Escarrer. 

S'inicia aquest primer cicle de Jazz al casal d'Olesa amb l'actuació del Josep Soto Quintet amb Josep Soto, Xavier Figuerola, Enric Carreras, Cristian Grüner i Roger Blavia.

L'adreça del casal és el carrer Metge Carreras 69, i comença a les 22h i el preu són 8€ pels que no son socis i 6€ pels socis.

També us recomano anar a Valldoreix a veure el Dani Nel·lo presentant el seu projecte. 

El text que us poso tot seguit és el que han preparat els organitzadors del Club de Jazz de Sant Cugat.

EMD VALLDOREIX –  CLUB DE JAZZ SANT CUGAT

NAU DE LA CULTURA, C/ Sant Albert 5, VALLDOREIX

Dissabte dia 5 de febrer a les 22:00 hores   Preu: 3 euros

CONCERT DE JAZZ - ESPECTACLE MUSICAL

DANI NEL·LO - FACTORIA ESCENICA INTERNACIONAL

”MASSA SOROLL PER A SHEKASPEARE” 

Benvolguts simpatitzants, us anunciem que el proper dissabte 5 de febrer comença a Valldoreix a la Nau de la Cultura el “V Cicle de Jazz, Blues i Rodalies” organitzat per l'entitat municipal EMD Valldoreix i pel " Club de Jazz Sant Cugat ".

Els concerts tindran lloc el primer dissabte de cada mes a les 22:00 i l'últim concert d'aquest cicle serà el dissabte 2 de juliol.

El primer concert  que obre el cicle el proper dissabte dia 5 serà "Massa Soroll per a Shekaspeare", un espectacle musical acompanyat de textos de Shakespeare a carrec de Dani Nel • lo - Factoria Escènica Internacional i sota la direcció artística de Carme Portaceli

Cinc músics i una cantant a escena es deixen endur pels ritmes i melodies inspirades per textos de William Shakespeare. Yago i Aumerle conspiren en una taverna de Chinatown a San Francisco. Romeo i Antonio es consolen en la taula d´un club de jazz a Montparnasse mentre Venus versiona una cançó de Billie Holliday. Ofèlia castiga Mowbray a l´habitació d´un hotel al port de Marsella i tot plegat és "massa soroll per a Shakespeare".

Aquestes són algunes de les postals que sonen a ritme de jazz, blues i be bop. Una compilació de fragments de textos del gran dramaturg barrejats en un cocktail musical. Malediccions, promeses d´amor i de mort s´enreden enmig de saxos estripats i timbals eixordadors.

Intèrprets :

DANI NE·LO , Saxo tenor i baríton ; MYRIAM SWANSON , Veu; JORDI PRAT, Saxo alt: FRANCISCO SUAREZ, Piano ; IVAN KOVACEVIC, Contrabaix i ANTON JARA, bateria. Bé doncs res més, com sempre esperem la vostra presència per gaudir junts d'aquest cicle de jazz.

BLUE MONK : THELONIOUS MONK. OSLO ABRIL 1966

Els Vistel Brothers a la Nova Jazz Cava i al Club de Jazz de Sant Cugat.

Hola amigues i amics: us passo l'enllaç de la crònica que vaig fer del concert dels Vistel Brothers a la Nova Jazz Cava i al Club de Jazz de Sant Cugat. Podeu descarregar els àudios del concert de Terrassa des d'aquest mateix blog, a la descàrrega d'actuacions. Ens veiem. Miquel Tuset.

http://www.clubdejazzsantcugat.com/2011/01/cronica-del-concert-de-vistel-brothers.html

FESTA MAJOR a la SALA XICA

Hola de nou amigues i amics del Jazz Club la Vicentina. Aquest any hem tingut un parell de concerts a la Sala Xica; concerts de diferents estils però tots dos a un gran nivell. El primer va ser el divendres 21 de gener, en el qual s’hi havia programat un concert de música mediterrània amb el grup Terra Blava i el segon, el dissabte 22 amb la Big Band de Begues. La música de Terra Blava va des de la música popular fins les havaneres passant per la música de taverna i d’altres estils mediterranis. El quintet de Terra Blava van fer una música de gran qualitat interpretativa, mantenint també una molt bona relació amb el públic, poc públic, que hi va assistir. La seva cantant Yasmina, professora de l’Escola de Música Sant Vicenç, va saber estar a l’alçada dels temes escollits, i va transmetre sensibilitat i musicalitat a cançons conegudes per tots. La resta de músics, guitarra clàssica, acordió (José Manuel Olaya), percussió i contrabaix (Paco Perera) van tocar a un gran nivell. Un concert de Festa Major hauria d’encoratjar a les sòcies i socis de l’entitat a anar-hi, a gaudir-lo, a participar-hi; sí que feia fred sí, però per això serveixen els abrics i gavardines, per tapar-nos i poder circular. Ànims, hem de sortir de casa i apagar el televisor que no hi fan gaire cosa, si exceptuem la Riera, el Polònia i el Crakòvia, i no gaire més, és clar.

Els qui varen decidir quedar-se el divendres van sortir el dissabte i això es va notar. La Sala Xica va fer goig i la Big Band de Begues es va veure molt ben acompanyada. Aquesta Big Band ens va impressionar jo crec que a tots els qui hi érem. Va sonar impactant, amb molta força musical, i una gran interpretació de totes les seccions, metalls, canyes i secció rítmica. Un gran director (quasi arribava al sostre pujat dalt la tarima) musicalment parlant va dirigir a 18 músics durant els dos passes del concert. Tothom en va quedar gratament satisfet i tot que hi ha va haver qui es pensava que eren aficionats, donat que se’ls veia joves d’una trentena d’anys, els sons que sortien de l’escenari no ens ho van semblar. Eren 18 professionals, professors d’instrument alguns, directors d’escoles de música d’altres, però tots ells, grans músics els quals toquen en diverses formacions en petit format de manera habitual. A destacar en alguns dels temes la sonoritat de la secció de canyes, els saxos, interpretant tots plegats trossos de solos melòdics a un gran nivell i amb un so magnífic. En definitiva un gran concert, d’aquells d’abans, els que feien la Meravella, la Selvatana, tot i que l’estil va ser ara més depurat, i les músiques més atrevides, totes elles encabides dins del món musical del Jazz. Miquel Tuset.

TUNING i MARINA TUSET a la Llibreria Martínez Pérez

Hola de nou amigues i amics del Jazz Club la Vicentina. Ahir dijous vàrem poder assistir al concert revelació que van fer la Marina i el grup Tuning a la Llibreria Martínez Pérez. Aquesta llibreria fa diverses activitats des de fa un parell d'anys, entre les quals hi ha la música, en tota la seva diversitat, a més a més d'altres manifestacions artístiques com són les exposicions de qualsevol tipus d'art plàstica. Lloc per on hi han passat músics de la talla de l'Ignasi Terraza, Oriol Romaní, la Sant Andreu Jazz Band, Raynald Colom, Marcelo Mercadante, Gabriel Amargant, i un llarg etcètera. És doncs un espai dedicat a la cultura en general, i a les arts escèniques i plàstiques en particular. Bé, és una llibreria, o sigui que primer quan entres et trobes els llibres, i més endins, en un espai ampli i sobri, el lloc on s'hi fan aquestes manifestacions. Ahir, en aquest espai hi vàrem poder escoltar un grup de professionals els quals varen fer-li un gran coixí musical a la jove cantant, dimecres havia fet 16 anys, Marina Tuset. Feia goig aquell espai ple de quadres, làmpades amb unes formes artístiques magnífiques, i una bona decoració. La gent va començar a venir puntual, començaven a les 20h 30m, i les cadires que hi havia col·locat la organització es van omplir pràcticament totes, veient-se el local amb un magnífic aspecte. El Manel, propietari de la Libreria Martínez Pérez, i organitzador de l'esdeveniment va fer una petita presentació fent referència a la potència de veu de la cantant i que no li feia falta cap amplificació. Varen tocar una desena de temes, tots molt aplaudits per tots els qui hi érem. Estils, diversos,  bastant de blues, algun tema de Jazz i fins i tot una mica de pop-rock. S'ha de dir que, per fer la seva primera actuació "en serio", Marina va estar acompanyada per uns músics excel·lents;  tots ells formats i bregats en múltiples Jams però des de ja fa diversos anys, en les que es fan cada diumenge al JazzSí del Taller de Músics, la qual està dirigida pel mateix David Sam, pianista del grup Tuning, qui també dóna classes de piano a l'Escola de Música Sant Vicenç. El David ens va deixar bocabadats per la manera com toca el piano, que en aquest cas va ser una piano de mitja cua, vell, però que va sonar força bé. Va fer-nos uns solos magnífics, rítmics, molt rítmics a vegades i també va saber impregnar a la música que sortia del seu cap,  del seu cor, amb el sentiment i sensibilitat que calia. Excel·lent músic, persona i professor. Seguim amb el Roberto Olori, gran bateria i que en aquesta actuació va portar els elements mínims, ja que el local tampoc era per fer-hi grans espetecs. Va mantenir el ritme amb les escombretes, mantenint-se molt discret i acompanyant perfectament als seus companys. Roberto és un bateria bregat en mil batalles, de gran força  rítmica i amb una gran tècnica. Va fer algun redoble molt ben executat i va col·laborar a que l'actuació fos perfecte. Miki Santamaria, jove músic enamorat del seu baix elèctric, crec que en te uns quants, i que va mantenir una molt bona pulsació durant tot el concert fent també algun solo de gran factura. Ell, però, és un músic a qui li agrada molt tocar el baix de manera "funky", i haig de dir que ho fa de manera extraordinària. Marc Bahamonde, guitarrista, que amb la seva Gibson tipus "Lucille" del B.B. King, va tocar de manera excel·lent una sèrie de solos que va fer. Sempre però acompanyant a la resta de companys amb molta finor i de manera discreta. Finalment, la Marina, que tot just el dia anterior, dimecres, havia fet 16 anyets, va estar al capdavant dels seus companys, cantant, presentant-los i presentant algun dels temes. Prou responsabilitat per una jove de la seva edat, i que va saber portar amb total enteresa, tranquil·litat i seguretat. Va cantar de manera molt meritòria tots els temes que van interpretar, i va estar molt aplaudida per tothom dels presents. Ens va sorprendre a tots, als qui la seguim i molt més als qui la sentien per primera vegada, aquests, després del concert, no paraven de felicitar-la. Vam aplaudir tant, en finalitzar la seva actuació, que els vàrem obligar a sortir a fer el tema Bis, i que va resultar ser un gospel magnífic. David i Marina el varen començar, ells dos sols i per una bona estona, sense cap tipus d'acompanyament rítmic, ella fent uns canvis de registre, la qual cosa va fer durant tota la actuació, per després, afegir-se la resta de companys, canviar el ritme, convertint-se en un Gospel desenfrenat, a l'estil dels que es feien a les esglésies evangelistes de Nord Amèrica. Marina ens va demostrar diverses coses; que pot cantar de manera execel·ent diferents estils, que te una gran sensibilitat, una gran potència de veu, que controla els nivells de volum, que te un registre molt ampli en la seva veu, una gran personalitat en escena i la simpatia adequada per agradar a qui l'escolta. En definitiva, agrair als músics que la van acompanyar la seva professionalitat, la qual cosa va permetre a una jove cantant debutant, realitzar el seu primer concert a un gran nivell. Escolteu vosaltres mateixos, a veure què us sembla. Miquel Tuset.

FESTA MAJOR de SANT VICENÇ DELS HORTS a LA VICENTINA

Recordar-vos que per aquesta Festa Major de Sant Vicenç dels Horts, tindrem, el dissabte, a la Sala Xica, JAZZ  amb la increïble Big Band de Begues. Ens veiem el dissabte. Miquel Tuset.

GABRIEL AMARGANT DE NOU A LA LLIBRERIA "EL SIGLO"

Hola amigues i amics del Jazz. El dissabte teníem una jornada completa, a les 20h el derbi Espanyol Barça i després del futbol, Jazz amb el quintet del Gabriel Amargant. Això és el que s'havia preparat perquè la gent, a més de gaudir amb el futbol, després ho fes amb un bon concert de Jazz. S'ha de dir que la gent va respondre de manera adequada i la sala El Siglo es va veure amb una bona entrada. Acabat el futbol, el quintet va fer unes proves de so i abans de començar,  la Rosa va fer la seva presentació, aquesta vegada una mica més llarga tot recordant-me els meus "rotllos" de manera afectuosa, gràcies Rosa. El quintet estava format per Gabriel Amargant / saxo tenor i alt, Carlos Martín / trombó, Txema Riera / piano, Ray Ferrer / contrabaix, Ramón Angel Rey / bateria. El Gabriel es va encarregar de presentar la nit, una nit que estaria dedicada als Jazz Messengers, de l'Art Blakey. Van començar amb un tema del Bob Timmons i ja vam veure que la nit aniria de molt bon Jazz, amb molt de Hard Bop. El Biel, ha passat una temporada a New York i ha vingut renovat, amb noves idees, més tècnica i precisió i molta més música. Aquest jove músic, que el divendres va fer 24 anyets, te un present immillorable i un futur encara millor. Els seus solos són encara més tècnics, precisos i musicals. Es passeja per tot l'instrument a una rapidesa increïble; els seus dits es belluguen d'una manera controlada anant on ell vol que vagin, cosa no gens fàcil i si a més fa sonar el seus saxos de la manera que varem poder escoltar. Et quedes frapat mirant-lo al mateix temps que l'escoltes, i et preguntes això que sona d'on collons surt? doncs del seu instrument mitjançant els seus dits i la seva embocadura. Van fer diferents temes, tots dels Jazz Messengers, en les diferents èpoques en les quals moltes de les grans figures del Jazz hi van tocar de joves.  Balades i temes Hard Bop, balada com Lament, que va fer el Carlos Martin, o I can't get started que va fer el Gabriel, i d'altres temes increïbles, no tots però eren massa coneguts. El Biel va saber escollir uns temes dels Messengers que no són els més coneguts, aquells que els coneix tothom, i així nosaltres els varem poder escoltar i valorar de manera molt positiva. Varem fer un descanset i després hi van tornar, tot i que abans hi havia una sorpresa que li havíem preparat, i que va resultar ser un pastís amb unes espelmetes d'un 2 i un 4. El Biel, que no s'ho esperava va quedar molt sorprès i visiblement emocionat, ens va donar les gràcies a tots plegats tot dient que sempre que ha vingut al Siglo s'ha sentit molt ben tractat i estimat, cosa que va agrair de nou, i ara sí, s'hi van tornar a posar. La segona part va seguir la tònica  de la primera, amb més temes dels Messenjers, i més qualitat, més solos de tots els músics i sempre una molt bona secció rítmica al darrera dels "pitus" fent una molt bona feina durant tot el concert. Sempre hem de dir-ho ja que són totalment imprescindibles. Un Ramon Angel fent anar aquesta màquina amb molta precisió i claredat d'idees, sense fer massa soroll, amb uns redobles molt suaus, cosa d'agrair per la majoria de pianistes. El Ray  mantenint-se sempre amb una molt bona pulsió, fent uns molt bons solos i ajudant a fer córrer la màquina, sempre amatent als canvis rítmics i melòdics.  El Txema va tocar el piano de la manera que ell ho sap fer, tot i haver algun petit problema de tipus tècnic. Se'n va sortir airosament, i l'hem de felicitar per això. Saber controlar els inconvenients és cosa de sabis, i ell ho va saber ser.El dissabte teníem com a primícia la incorporació del gran trombonista Carlos Martin, mestre en l'art de remenar la barra amunt i avall, difícil art aquest el de tocar el trombó de vares. Va fer-nos uns solos ràpids i melòdicament increïbles, per això se'l considera un dels grans en aquest instrument, i així ens ho va demostrar. El segon set va continuar i va arribar ja al final, oh quina pena. En el tema Bis el Biel ens va demanar que quin tema volíem; el Ricard n'hi va demanar un que semblava que no tots el coneixien, jo els hi vaig demanar el Doxy i sembla que va passar el mateix, i finalment varen decidir fer-ne un ells i que va ser un Cherokee tocat a la manera del gran Clifford Brown, tan pel que fa a la velocitat d'execució com en la seva finalització. Després dels aplaudiments de tots nosaltres la Rosa va pujar i després de dir-los que havien estat magnífics, ens va arrencar uns altres aplaudiments, ara sí, ja els darrers. Finalment va presentar el proper concert i que serà ja l'any vinent, el 22 de gener i on podrem escoltar un quintet de Jazz Modern, liderat per dos germans cubans, el Maikel  i el Jorge, els Vistel Brothers. Aquest quintet vindran per primera vegada a Catalunya, i el primer concert el faran el divendres 21 de gener a la Nova Jazz Cava de Terrassa, mentre que l'altre concert es farà aquí a la llibreria "El Siglo". Deixeu-me que us digui que aquest quintet vindrà a Catalunya de la mà del Jazz Club la Vicentina, que és qui ha organitzat ambdós concerts. Doncs res més, que tingueu molt bon Nadal i un millor 2011. Miquel Tuset.

LA VIZZENTINA BIG BAND: ESTRENA AL TEATRE DE L'ENTITAT

Benvolgudes i benvolguts, amigues i amics del Jazz Club la Vicentina: Aquest darrer diumenge varem assistir a l'estrena de la que ja podem dir "nostra" Big Band. És nostra o no ho és, això tan se val, el que sí és, que aquesta ViZZentina Big Band ha assajat durant llargs mesos a la sala del teatre de l'entitat, que el nom que ells mateixos li han posat fa referència a l'entitat i que per tant, tots els qui hi som socis, i sòcies, ens hi sentim un xic identificats. El diumenge la gent no va fallar i la sala es va veure força plena. En època de crisi, convé que entre tots plegats ajudem, quan puguem, a fer anar aquest carro que es diu la Vicentina. La sala plena i la música que va sorgir de l'escenari ens va fer aplaudir cada cop més. Si els primers aplaudiment eren una mica freds, tot i que tothom aplaudia, a mica mica anaven sent més i més llargs. També hi havia qui s'aixecava de la butaca i aplaudia dempeus, fent veure als demés que no ho feien, que....nois...que no ho veieu que són molt bons? Varen tocar temes estàndards de Jazz amb molt solvència, fent algun solo de tan en tan també ben executat. La idiosincràsia d'aquesta Big Band fa que els temes es toquin segons uns cànons i que els solos no siguin massa llargs, la qual cosa fa, de vegades, avorrir al personal oïdor. El Ramon, que n'és el director executiu així m'ho havia expressat un parell de vegades. El so va ser impactant, com sol passar amb totes les Big Bands, però a més a més va ser un so rítmicament clavat, sempre entrant tots els músics a temps, i tot això gràcies a que al capdavant hi va haver un jove director d'orquestra, Dimitri,  el qual va saber donar-los-hi l'empenta adequada i necessària. Després de fer un petit descans per anar a fer un got a la Cuina d'en Toni o xerrar i estirar les cames, hi van tornar, ja amb el convenciment el públic s'hi posaria molt ben predisposat. Van tocar temes de música molt coneguts per a tots i així varen continuar fins que es va acabar l'acte. S'ha de dir que hi havia representació municipal, la qual cosa dóna encara més importància a l'esdeveniment. Més temes i més aplaudiments, més "bravos" i així fins el final. La nit encara no s'acabava ja que en el programa s'havia explicat que en finalitzar es  faria un "Jam Session" amb músics de la orquestra o d'algú que volgués pujar a tocar. Aquí és quan entro jo, ja que una Jam Session és això mateix, que tothom qui vulgui i pugui fer sonar un instrument, pot pujar a tocar amb els altres músics, i així ho vaig fer jo mateix, però també una jove dona amb una flauta, i els músics de la Big Band, els quals, en algun cas varen canviar d'instrument, deixant la trompeta i anant a tocar el piano. Un altre pianista també va pujar a acompanyar-nos en el "Blue Bossa", tema estàndard que sempre sona a les Jam. Al cap d'una bona estona, amb el públic que si havia quedat i que fins i tot va aplaudir, ho varem deixar córrer, prou contents tots per tal i com havia anat la tarda-nit en l'estrena oficial de la "ViZZentina Big Band". Us poso ara la llista de músics de la Big Band i la llista dels temes que varen tocar. 

Director: Dimitri Dolganov
Director adjunt: Òscar Salvador
Band Leader: Ramon Folgado.


1er saxo alt: Francesc Elies
2n saxo alt i clarinet: Ramon Folgado
1er saxo tenor: Eugeni Pino
2n saxo tenor: Joaquim Colomé
saxo baríton: Antoni Falgar.


trompetes per ordre del 1er a 4rt
Jesús del Rio, Jordi Sanjuán, Felipe Martinez i Jesús Costalago


trombons per ordre del 1er a 4rt
Todor Madzharoz, Ignaasi Ferrer, Francesc Fontdevila i Francesc Sirvent


piano: Marc Martínez
guitarra: Víctor Martínez
contrabaix: Jaume Ferrés París
bateria: Frederic Pereira

El programa que varen fer va ser a la primera part:
On Broadway, A nightingale sang in berkley square, Caravan All I ask, Brazil,
Georgia on my mind, All of me i Blue moon.
I a la segona part va ser:
Amapola, Misty, Perfidia, Summertime, Moon River, Les feuilles mortes,
Katie i Hay Burner.

Els temes que es varen tocar a la Jam van ser:

I nigth in Tunissia, Tenor Madnes, The Chicken, Cantaloupe Island, Blue Bossa i potser algun més.

Miquel Tuset.