Hola amigues i amics del Jazz Club La Vicentina: sí sí, això és el que vàrem poder sentir i escoltar els no masses que vàrem optar per assistir a un molt bon concert de Jazz. Normalment en som més, de públic, però aquests dies de reivindicacions ciutadanes, molts vareu optar per anar a la Plaça Catalunya, per pressionar més, amb la vostra presència, a tots aquests polítics que no acaben de fer les coses bé. Bravo!! Nosaltres, els qui ens vam quedar, vàrem gaudir d'una nit entranyable. Gràcies a tots els qui vareu venir, els amics col·laboradors, els qui a cada concert no fallen, tot i venir de fora del poble, i per descomptat als nostres amics del Club de Jazz de Sant Cugat, els quals sempre tenim entre nosaltres, donant-nos el seu suport. Els responsables que passés aquesta nit entranyable varen ser només quatre músics, teoria que certifica que no fa falta una gran orquestra per gaudir de magnífiques sonoritats. Aquests varen ser la formació del Fredrik Carlquist Quartet, amb el mateix Fredrik Carlquist-saxo tenor, Joan Chamorro-saxo baríton, Garry Fimister-contrabaix i Xavi Hinojosa-bateria. Fredrik Carlquist que és un saxofonista suec que viu entre nosaltres des de ja fa uns quants anys, ens va presentar el seu darrer treball, PLAYING COOL, disc dedicat a la figura del Lester Young qui va posar les primeres pedres del que després seria anomenat Cool Jazz. Ja va dir-nos en començar, que la nit seria tranquil·la, relaxada, sense estridències, ja que la música que a ell li agrada (entre molts altres estils) que és la que feien Stan Getz, Paul Desmond, Gerry Mulligan i tants altres, així ens ho faria passar. Així va ser des del principi fins el final, tot i considerant també que Marina Tuset va ser convidada a participar cantant un parell de temes.
Durant tota la nit vàrem gaudir dels sons dels dos saxos, tenor i baríton, que ens varen deixar extasiats. Parlo per mi i per la resta de públic que hi va assistir. Tothom estava gratament impressionat per la manera com aquests dos grans músics van saber-se expressar mitjançant els seus instruments. En cap cas, els solos varen ser "massa moderns", "massa difícils de seguir". Sempre vàrem poder seguir els temes quasi cantant-los en el nostre interior, i sempre amb el silenci que tant caracteritza al públic del Jazz Club La Vicentina. La mostra de tot això la teniu a disposició vostre, ja que el Fredrik, molt amablement ha penjat dos temes enregistrats amb so i vídeo per ell mateix, i també podeu escoltar i descarregar tot el concert, només àudio, que enregistrem nosaltres sempre que fem un concert. Us haig de dir que la qualitat de l'àudio enregistrat és excel·lent. La primera part va discórrer de la mateixa manera, tocant temes del seu disc a més a més de tocar-ne alguns d'estàndards. La llista dels temes de la primera part és aquesta:
P-Town (Al Cohn)
Love Letters (Young/Heyman, 10é)
Prezence
Don't Explain (Billy Holiday, 8é)
Blue Lester (Lester Young)
"P-Town" (Al Cohn)
"Don't Explain" (Billy Holiday)
P-Town (Al Cohn)
Love Letters (Young/Heyman, 10é)
Prezence
Don't Explain (Billy Holiday, 8é)
Blue Lester (Lester Young)
"P-Town" (Al Cohn)
"Don't Explain" (Billy Holiday)
Un descans per reposar forces a base de cacauets i refrescar al personal amb beures diversos, al mateix temps que vàrem convidar a menjar un entrepà al Joan Chamorro, qui no havia pogut venir a sopar amb nosaltres ja que havia tingut bolo al Festival de Jazz de Granollers amb la Sant Andreu Jazz Band. Joan és músic, col·labora amb totes les Big Bands del país, presenta a l'Andrea Motis, (jove trompetista, saxofonista i cantant) mitjançant una formació reduïda de quintet/sextet i pedagog, jo diria que un dels fundadors del Taller de Músics. Fredrik va aprofitar aquesta estona per oferir el seu disc a bastants que el varen comprar, Garry i Xavi, per seure i petar la xerrada tot bevent un refresc, i just abans de començar la segona part, els músics i la Marina varen decidir quin seria el tema que podria cantar.
La segona part va seguir la tònica de la primera, i això ens va permetre entrar més i més en l'univers musical del Lester Young, i també en el dels nostres músics, Fredrik, Joan, Garry i Xavi. La música, els sons que vàrem escoltar, sons tranquils, sons relaxats i d'una bellesa extraordinària, ens varen acompanyar fins el final. Hi va ajudar també, i sempre ho diem, la molt bona acústica que tenim a la Sala Xica, lloc ideal com el que més, per tocar Jazz, Blues i tot el que sigui música interpretada amb gust.
Els temes que varen tocar a la segona part són aquests:
El Sueco (Fredrik Carlquist 4rt)
Poinciana (Ahmad Jamal)
All The Things You Are (Jerome Kern))
This Years Kisses (I. Berlin /B. Holliday)
I got Trouble (amb Marina) (Cristina Aguilera)
I Can't Give You Anything But Love (J. McHugh/D.Fields)
"All the things you are" (Jerome Kern)
Passada una estona, Fredrik va convidar a cantar la Marina, davant la sorpresa d'alguns dels presents. El tema escollit va ser un blues, "I got trouble" que tots ells es van encarregar de fer sonar la mar de bé, i així la nostra jove cantant va poder gaudir tocant amb aquests grans mestres. El quartet va continuar amb la mateixa i tranquil·la sonoritat, tot interpretant el darrer tema, un estàndard preciós i així arribar al final. Sempre, després dels darrers aplaudiments els músics tornen a sortir a l'escenari per tocar el seu "bis de rigor" i en aquesta ocasió, i ja que hi havia "fans" del quartet i "fans" de la cantant, vàrem proposar que tanquessin tots plegats una magnífica nit de Jazz. Així va ser i el darrer tema va ser l'estàndard "Georgia on my mind", tema conegut per tothom, músics, cantant i públic, i tots vàrem poder gaudir d'allò més. Així vam tancar una nit extraordinària de Jazz Lesternià amb un Fredrik molt satisfet i content el qual, en el Facebook, i fent referència el vídeo del tema Don't Explain, interpretat aquest passat divendres ha deixat escrit el següent:
Us asseguro que va ser molt divertit, molt maco, tocar en aquest Gran Club.
Això no ens ho havien dit mai. Gràcies Fredrik.
L'altre "monster", Joan Chamorro, aquest amb el seu baríton, ens va deixar bocabadats escoltant-lo. No hi ha massa músics que toquin el baríton, i menys que ho facin tant bé com ell. El podeu escoltar en les millors Big Bands del país, i sempre el recordareu quan el vareu escoltar al Jazz Club La Vicentina. Haver-lo pogut escoltar (a tots dos, a tots quatre) en aquest format reduït ens ha permès arribar més a prop d'ell, (d'ells) i gaudir del magnífic so del seu baríton. En solo, en melodia i tocant amb el Fredik a la vegada, de qualsevol de les maneres ens ha captivat. Te uns coneixements teòrics d'altíssim nivell, i no parlem dels pràctics. Aquests s'expressen de la millor manera, amb la millor sensibilitat i emoció. Això es veu més clar després de conversar amb ell (amb tots ells), ja que la humanitat, senzillesa i bones maneres, hi són parlant de la mateixa manera que tocant. Tècnica, suavitat, melodia, bellesa etc.._En definitiva dos "grans" de la música, dos "grans" del saxo ens han visitat. Celebrem-ho!!!
Menció especial als dos músics els quals, en qualitat d'acompanyants, varen brodar la seva feina. Sense ells, no hauria sigut igual, no ho hauríem gaudit tant. Parlem del Garry Fimister i del Xavi Hinojosa, contrabaix i bateria respectivament. Garry ha estat un dels contrabaixistes que més solos ha fet en un concert nostre. Constantment va anar-ne fent, quasi en tots els temes ens va deixar l'empremta del seu contrabaix. Felicitats Garry, una molt bona feina.
Xavi Hinojosa, qui va substituir al Caspar St. Charles, va mantenir el suau ritme en tot moment, amb molta suavitat i swing. Sense estridències, va tocar la bateria en la funció de fer que les altres músiques sonessin d'allò més bé, i sí que hem de dir que ho va aconseguir.
Aquí teniu l'enllaç de les músiques de la primera part (sense comentaris):
http://blip.tv/file/get/JAZZCLUBDENIT-PrimerSetFredrikCarlquistAtJazzClubLaVicentina125.mp3
I aquí hi ha el de la segona (sense comentaris)
http://blip.tv/file/get/JAZZCLUBDENIT-SegonSetFredrikCarlquistAtJazzClubLaVicentina631.mp3
Ara ja, convocar-vos pel proper concert que serà el 10 de juny amb la presència del sextet del Joan Vidal-bateria. Aquest músic de Granollers, qui també anirà amb la mateixa formació a tocar al Festival de Jazz de Granollers el 17 del mateix mes, resideix a Londres i vindrà acompanyat de dos músics anglesos, Alex Munk-guitarrista i Josh Arcoleo-saxo tenor; comptarà també amb la presència de músics locals com són Gabriel Amargant- saxo tenor, Marco Mezquida-piano i Miguel Serna-contrabaix. Tindrem doncs un sextet de joves valors de l'escena musical actual, els quals ens oferiran la seva visió del Jazz. Us hi esperem. Miquel Tuset.
Els temes que varen tocar a la segona part són aquests:
El Sueco (Fredrik Carlquist 4rt)
Poinciana (Ahmad Jamal)
All The Things You Are (Jerome Kern))
This Years Kisses (I. Berlin /B. Holliday)
I got Trouble (amb Marina) (Cristina Aguilera)
I Can't Give You Anything But Love (J. McHugh/D.Fields)
"All the things you are" (Jerome Kern)
Passada una estona, Fredrik va convidar a cantar la Marina, davant la sorpresa d'alguns dels presents. El tema escollit va ser un blues, "I got trouble" que tots ells es van encarregar de fer sonar la mar de bé, i així la nostra jove cantant va poder gaudir tocant amb aquests grans mestres. El quartet va continuar amb la mateixa i tranquil·la sonoritat, tot interpretant el darrer tema, un estàndard preciós i així arribar al final. Sempre, després dels darrers aplaudiments els músics tornen a sortir a l'escenari per tocar el seu "bis de rigor" i en aquesta ocasió, i ja que hi havia "fans" del quartet i "fans" de la cantant, vàrem proposar que tanquessin tots plegats una magnífica nit de Jazz. Així va ser i el darrer tema va ser l'estàndard "Georgia on my mind", tema conegut per tothom, músics, cantant i públic, i tots vàrem poder gaudir d'allò més. Així vam tancar una nit extraordinària de Jazz Lesternià amb un Fredrik molt satisfet i content el qual, en el Facebook, i fent referència el vídeo del tema Don't Explain, interpretat aquest passat divendres ha deixat escrit el següent:
Us asseguro que va ser molt divertit, molt maco, tocar en aquest Gran Club.
Això no ens ho havien dit mai. Gràcies Fredrik.
Què podem dir d'aquests dos "monstres" del saxo, Fredrik i Joan. Una sonoritat, la del tenor del Fredik Carlquist, en la línia dels músics de l'època Lesterniana. Potser, en la concepció dels solos és més moderna, però sí que el so, en termes generals, ens situava en aquella època. La gràcia de tot plegat ha estat el fet d'escollir uns temes i no uns altres. Fredrik ha escollit una sèrie de temes, que tot i que només tres pertanyen al nou disc, la resta segueixen l'ona Lesterniana. Solos tocats amb un fraseig d'una tècnica depuradíssima, amb molt de gust i sensibilitat. Un plaer per a la oïda, pel cervell i pel cor. Et deixaves portar escoltant-lo sense cap impediment. Segurament l'escoltareu en algun altre club de Jazz, i recordareu les seves bones maneres, recordareu aquest gran concert.
L'altre "monster", Joan Chamorro, aquest amb el seu baríton, ens va deixar bocabadats escoltant-lo. No hi ha massa músics que toquin el baríton, i menys que ho facin tant bé com ell. El podeu escoltar en les millors Big Bands del país, i sempre el recordareu quan el vareu escoltar al Jazz Club La Vicentina. Haver-lo pogut escoltar (a tots dos, a tots quatre) en aquest format reduït ens ha permès arribar més a prop d'ell, (d'ells) i gaudir del magnífic so del seu baríton. En solo, en melodia i tocant amb el Fredik a la vegada, de qualsevol de les maneres ens ha captivat. Te uns coneixements teòrics d'altíssim nivell, i no parlem dels pràctics. Aquests s'expressen de la millor manera, amb la millor sensibilitat i emoció. Això es veu més clar després de conversar amb ell (amb tots ells), ja que la humanitat, senzillesa i bones maneres, hi són parlant de la mateixa manera que tocant. Tècnica, suavitat, melodia, bellesa etc.._En definitiva dos "grans" de la música, dos "grans" del saxo ens han visitat. Celebrem-ho!!!
Menció especial als dos músics els quals, en qualitat d'acompanyants, varen brodar la seva feina. Sense ells, no hauria sigut igual, no ho hauríem gaudit tant. Parlem del Garry Fimister i del Xavi Hinojosa, contrabaix i bateria respectivament. Garry ha estat un dels contrabaixistes que més solos ha fet en un concert nostre. Constantment va anar-ne fent, quasi en tots els temes ens va deixar l'empremta del seu contrabaix. Felicitats Garry, una molt bona feina.
Xavi Hinojosa, qui va substituir al Caspar St. Charles, va mantenir el suau ritme en tot moment, amb molta suavitat i swing. Sense estridències, va tocar la bateria en la funció de fer que les altres músiques sonessin d'allò més bé, i sí que hem de dir que ho va aconseguir.
Aquí teniu l'enllaç de les músiques de la primera part (sense comentaris):
http://blip.tv/file/get/JAZZCLUBDENIT-PrimerSetFredrikCarlquistAtJazzClubLaVicentina125.mp3
I aquí hi ha el de la segona (sense comentaris)
http://blip.tv/file/get/JAZZCLUBDENIT-SegonSetFredrikCarlquistAtJazzClubLaVicentina631.mp3
Ara ja, convocar-vos pel proper concert que serà el 10 de juny amb la presència del sextet del Joan Vidal-bateria. Aquest músic de Granollers, qui també anirà amb la mateixa formació a tocar al Festival de Jazz de Granollers el 17 del mateix mes, resideix a Londres i vindrà acompanyat de dos músics anglesos, Alex Munk-guitarrista i Josh Arcoleo-saxo tenor; comptarà també amb la presència de músics locals com són Gabriel Amargant- saxo tenor, Marco Mezquida-piano i Miguel Serna-contrabaix. Tindrem doncs un sextet de joves valors de l'escena musical actual, els quals ens oferiran la seva visió del Jazz. Us hi esperem. Miquel Tuset.
2 comentaris:
Sí, un gran concierto en un sitio muy acogedor con una muy buena acústica. Por mi parte, creo que la Vicentina se podría llamar la Miquelina o el Miquelino o cualquier nombre que haga referencia al alma del lugar: un Miquel apasionado, profundo conocedor de la historia del jazz y de la escena musical actual. ¡No dejen de escuchar su programa de radio! Una vez más, muchas gracias por la grabación del concierto y también por los videos. Un abrazo y hasta el 10 de junio.
JC
Gràcies JC. Però t'haig de dir que no hi ha una sola ànima en aquest lloc, n'hi ha moltes. De fet, la única possibilitat de continuïtat d'aquesta història que vivim cada mes, és gràcies a la existència de totes aquestes altres ànimes que, mes a mes, s'acosten a participar d'aquesta comú unió musical entre músics i públic. Gràcies de nou JC i una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada